Estudi de la coautoria de publicacions científiques entre UPC i nou universitats dels Estats Units: Brown University, University of Chicago, Northwestern University, Stanford University, Columbia University, Cornell University, Harvard University, Princeton University i Duke University

S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a institucions acadèmiques dels Estats Units, per totes les àrees temàtiques i sense considerar límits cronològics o documentals.

Estudi de la coautoria de publicacions científiques entre UPC i cinc universitats dels Estats Units : Caltech, Stanford University, UC Davis, UC Irvine i UCLA

S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a institucions acadèmiques dels Estats Units, per totes les àrees temàtiques, de gener de 2009 a juny de 2014.

Estudi de la coautoria de publicacions científiques : Universidade Estadual de Campinas – UNICAMP Universitat Politècnica de Catalunya – UPC-BarcelonaTech

S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a la Universidade Estadual de Campinas, per totes les àrees temàtiques, durant el període 2009-2013.

Estudi de la coautoria de publicacions científiques entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Aalto University

S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a l'Aalto University, per totes les àrees temàtiques i sense considerar límits cronològics o documentals.

Aspectos históricos dos cursos de licenciatura em química no Brasil nas décadas de 1930 a 1980

This article describes some historical moments in the establishment and development of chemistry teacher's training courses since 1930, with the creation of universities in Brazil, until 1980. Correlations between educational and political questions that influenced the directions taken for the formation of chemistry teachers in Brazil are discussed. From a review of the bibliographical sources available, we revisited stances of discussions on public policies related to science teacher's formation in general and in chemistry, particularly, in order to provoke a reflection on what challenges and prospects exist in the current scenario of undergraduate chemistry education in Brazilian universities and colleges.

The impact of tobacco control policies on university students' smoking in Ontario

Objective. Despite steady declines in the prevalence of tobacco use among Canadians, young adult tobacco use has remained stubbornly high over the past two decades (CTUMS, 2005a). Currently in Ontario, young adults have the highest proportion of smokers of all age cohorts at 26%. A growing body of evidence shows that smoking restrictions and other tobacco control policies can reduce tobacco use and consumption among adults and deter initiation among youth; whether young adult university students' smoking participation is influenced by community smoking restrictions, campus tobacco control policies or both remains an empirical question. The purpose of this study is to examine the relationship among current smoking status of students on university campuses across Ontario and various tobacco control policies, 3including clean air bylaws of students' home towns, clean air by-laws of the community where the university is situated, and campus policies. Methods. Two data sets were used. The 200512006 Tobacco Use in a Representative Sample of Post-Secondary Students data set provides information about the tobacco use of 10,600 students from 23 universities and colleges across Ontario. Data screening for this study reduced the sample to 5,114 17-to-24 year old undergraduate students from nine universities. The second data set is researcher-generated and includes information about strength and duration of, and students' exposure to home town, local and campus tobacco control policies. Municipal by-laws (of students' home towns and university towns) were categorized as weak, moderate or strong based on criteria set out in the Ontario Municipal By-law Report; campus policies were categorized in a roughly parallel fashion. Durations of municipal and campus policies were calculated; and length of students' exposure to the policies was estimated (all in months). Multinomial logistic regression analyses were used to examine the relationship between students' current smoking status (daily, less-than-daily, never-smokers) and the following policy measures: strength of, duration of, and students' exposure to campus policy; strength of, duration of, and students' exposure to the by-law in the university town; and, strength of, duration of, and students' exposure to the by-law in the home town they grew up in. Sociodemographic variables were controlled for. Results. Among the Ontario university students surveyed, 7.0% currently use tobacco daily and 15.4% use tobacco less-than-daily. The proportions of students experiencing strong tobacco control policies in their home town, the community in which their university is located and at their current university were 33.9%,64.1 %, and 31.3% respectively. However, 13.7% of students attended a university that had a weak campus policy. Multinomial logistic regressions suggested current smoking status was associated with university town by-law strength, home town by-law strength and the strength of the campus tobacco control policy. In the fmal model, after controlling for sociodemographic factors, a strong by-law in the university town and a strong by-law in students' home town were associated with reduced odds of being both a less-than-daily (OR = 0.64, 95%CI: 0.48-0.86; OR = 0.80, 95%CI: 0.66-0.95) and daily smoker (OR = 0.59, 95%CI: 0.39-0.89; OR = 0.76, 95%CI: 0.58-0.99), while a weak campus tobacco control policy was associated with higher odds of being a daily smoker (OR = 2.08, 95%CI: 1.31-3.30) (but unrelated to less-than-daily smoking). Longer exposure to the municipal by-law (OR = 0.93; 95%CI: 0.90-0.96) was also related to smoking status. Conclusions. Students' smoking prevalence was associated with the strength of the restrictions in university, and with campus-specific tobacco control policies. Lessthan- daily smoking was not as strongly associated with policy measures as daily smoking was. University campuses may wish to adopt more progressive campus policies and support clean air restrictions in the broader community. More research is needed to determine the direction of influence between tobacco control policies and students' smoking.

Joan Majó, director general d'Universitats

Joan Majó va ser nomenat director general d’Universitats l’abril del 2007. Des del seu nomenament ha procurat eixamplar el diàleg per fer avançar les transformacions que el sistema universitari requereix. Majó avança que el 2009 no serà un any d’alegries

Discurs del rector, curs acadèmic 1998-1999

Primer discurs del rector de la Universitat de Girona, Josep M. Nadal, desprès de la seva creació al desembre de 1991 pel Parlament de Catalunya, on fa una reflexió personal del sistema universitari català

Discurs del rector, curs acadèmics 2005-2006

En l'acte inaugural del curs universitari català, el rector de la Universitat de Girona, es planteja fer valoracions sobre diferents temes que afecten a les Universitats en general i a la societat en particular. Malgrat tot, acaba reflexionant sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

Adaptació als estudis de Grau. Situació a la UdG

Conferència emmarcada dins el 2on Workshop Biblioteca UdG: La Universitat de Girona davant els reptes del nou Espai Europeu d'Educació Superior, on es plantegen els canvis que comportarà l'adaptació europea i s'expliquen els estudis de grau que s'implementaran a la UdG, especificant quin serà el període d'implementació. Altres aspectes que es tracten són la tipologia dels nous estudis, la nova definició de crèdit, entre d'altres temes relacionats amb l'adaptació al nou model d'ensenyament universitari

És possible una Universitat 2.0?

Conferència emmarcada dins el 2on Workshop Biblioteca UdG: La Universitat de Girona davant els reptes del nou Espai Europeu d'Educació Superior, on es reflexiona sobre el concepte d’Universitat 2.0. El conferenciant proporciona diferents claus del que entén que hauria de ser una Universitat 2.0, i les possibilitats que ofereix aquest concepte per a la Universitat de Girona

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2006-2007

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2006-2007, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre l'obligació de tot professor de mantenir un contacte directe amb l'estudiant i en l'importància de les "especialitzacions"

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2007-2008

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008, la rectora reflexiona sobre el canvi de paradigma que viu el món universitari, degut al canvi de concepte d'universitat, i sobre el paper que tenen les universitats en la societat

Una Universitat inclusiva i conscient de la diversitat

A la Universitat de Girona hi ha 61 estudiants discapacitats, però aquesta és una paraula molt freda, massa oficial, que amaga unes persones que han decidit que anar a la universitat és, malgrat els desavantatges, la manera d’estudiar el que els agrada i d’obtenir un títol per exercir una professió

Universidad y participación: la formación integral a través de actividades complementarias

En las últimas décadas, se han producido enormes cambios sociales, económicos y culturales en la sociedad. Del mismo modo las universidades, en muchos casos como reflejo de esos cambios, se han enfrentado a su vez a importantes transformaciones, tanto en su propio contexto como en sus relaciones con la sociedad en la que se encuentran. Se incide con mayor frecuencia y profundidad en los cambios científico-tecnológicos y en los económicos haciendo especial hincapié en la globalización y en la era de la comunicación. Sin embargo, no menos importante resultan los cambios producidos a nivel social y cultural, como la democratización de las sociedades, el importante aumento de la multiculturalidad o el interés por los derechos humanos y por la promoción de la calidad de vida y de los pilares básicos que la sustentan. Estos últimos engloban a la educación, la salud, la paz, la igualdad, etc. (González, 2007). Todos estos cambios han confluido, en gran medida, en la configuración del EEES. Las posibilidades que supone la formación complementaria en la universidad es el tema central de este trabajo, y sus posibilidades en el desarrollo de valores y actitudes, esenciales en una educación integral y adecuada a la sociedad de la información, ya que creemos que la formación axiológica y actitudinal en la universidad, además de la instructiva, es ineludible. Así mismo se hace un análisis de los servicios de la Universidad de Santiago de Compostela destinados a la formación complementaria de nuestro alumnado y se describe una experiencia enmarcada en el programa Móvete’09, organizada por el Servicio de Voluntariado. Por lo tanto, todo el conjunto de servicios y actividades paralelas a la formación curricular tiene un papel de singular importancia en la promoción y fomento de la cultura en la comunidad universitaria y en el entorno en general, ya que muchos de estos servicios están abiertos a población no universitaria. Por ello debe ser gestionado con profesionalidad y sentido de responsabilidad institucional compartida, porque la cultura no es competencia exclusiva de ninguna institución, sino que tiene carácter público y social