Nuoren Apollon syöksykierre : sivistyneistö ja kansallisen ideologian murroksia

Päivi Molarius

Kirkkohistorian uranuurtaja

Päiviö Tommila

Ihotautikongressi Edinburgissa : matkakertomus

Päivi Kallioniemi

Broad-scale adaptive genetic variation in alpine plants is driven by temperature and precipitation.

Identifying adaptive genetic variation is a challenging task, in particular in non-model species for which genomic information is still limited or absent. Here, we studied distribution patterns of amplified fragment length polymorphisms (AFLPs) in response to environmental variation, in 13 alpine plant species consistently sampled across the entire European Alps. Multiple linear regressions were performed between AFLP allele frequencies per site as dependent variables and two categories of independent variables, namely Moran's eigenvector map MEM variables (to account for spatial and unaccounted environmental variation, and historical demographic processes) and environmental variables. These associations allowed the identification of 153 loci of ecological relevance. Univariate regressions between allele frequency and each environmental factor further showed that loci of ecological relevance were mainly correlated with MEM variables. We found that precipitation and temperature were the best environmental predictors, whereas topographic factors were rarely involved in environmental associations. Climatic factors, subject to rapid variation as a result of the current global warming, are known to strongly influence the fate of alpine plants. Our study shows, for the first time for a large number of species, that the same environmental variables are drivers of plant adaptation at the scale of a whole biome, here the European Alps.

Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.

Premières nidifications du Guêpier d'Europe (Merops apiaster) dans le Canton de Vaud et problématique de conservation du site

The first breeding records of the Bee-eater in canton de Vaud was recorded in a temporarily disused gravel-pit in the Venoge valley (W Switzerland). In 1996 the reproduction of a single pair failed after the eclosion of the chicks during a long period of uninterrupted rain. In 1997, probably the same pair returned and raised 3 fledglings. In 1998, 4 pairs bred raising 20 feldglings. The site is particularly rich with insects and birds: 12 bird species of the red data list breed in the site and surrounding area. However, it is threatened by state project: the gravel-pit is planned to be filled in the coming years. Its future management in relation to the preservation of the Bee-eater and the other bird species on the red data list is presented and discussed.

Soil water storage in an upland forest after selective logging in Central Amazonia

Soil water storage of Central Amazonian soil profiles in upland forest plots subjected to selective logging (in average, 8 trees or 34, 3 m³ of timber per hectare were removed) was measured in four layers, down to a depth of 70 cm. The study lasted 27-months and was divided in two phases: measurements were carried out nearly every week during the first 15 months; in the following year, five intensive periods of measurements were performed. Five damage levels were compared: (a) control (undisturbed forest plot); (b) centre of the clearing/gap; (c) edge of the gap; (d) edge of the remaining forest; and (e) remaining forest. The lowest values for water storage were found in the control (296 ± 19.1 mm), while the highest were observed (333 ± 25.8 mm) in the centre of the gap, during the dry period. In the older gaps (7.5-8.5 year old), soil water storage was similar to the remaining and the control forest, indicating a recovery of hydric soil properties to nearly the levels prior to selective logging.