1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Estudi del camp de golf PGA Catalunya de Caldes de Malavella, laigua de reg, s de models nrdics poc adequats al clima mediterrani, tipus de gespa i integraci del camp al medi. Es proposen una srie de mesures per tal de millorar leficincia dels diferents processos i obtenir aix un benefici ambiental i econmic
Resumo:
El projecte se centra en el la vall dAliny, en els terrenys de la Fundaci Territori i Paisatge que abasten des dels cims del Port del Comte, a ms de 2.000 m daltitud fins ms avall del nucli de Perles en els 500 m, en un ambient de muntanya a la comarca de lAlt Urgell, Catalunya. Lobjectiu principal ha estat diagnosticar la situaci de la ramaderia extensiva de la vall, tot predient la seva viabilitat socioeconmica com a estratgia de futur, tant pel que fa la seva poblaci, com per les caracterstiques dun paisatge en mosaic molt ben afaionat per la m humana en el passat. Aquesta diversitat paisatgstica assegurada per lexistncia de la ramaderia extensiva, provoca una riquesa en biodiversitat ecolgica, en front del creixement continu de la massa forestal causat per labandonament de les activitats a la muntanya. Un dels aspectes estudiats de la ramaderia de la vall, ha estat la gesti dels cinc ramats existents en lactualitat, dos de vaques, un de cabres, un dovelles i un de cavalls. Des de la identificaci dels moviments de transtermitncia durant les diferents estacions de lany, a la de lobtenci dels diferents recursos alimentaris pel bestiar provinents directament de la natura. Les entrevistes personals als ramaders han estat una important font dinformaci i de tractament de dades per poder diagnosticar la situaci actual del sector i de la figura del pastor com a figura professional clau en la vessant socioeconmica i paisatgstica local. Es van poder identificar clarament els problemes amb els quals es troba la ramaderia extensiva i quins reptes presenta per poder arribar a ser un sector de futur per a la poblaci de la vall. En aquest context es proposen mesures de millora de lactivitat i de difusi dels productes agroramaders de qualitat.
Resumo:
Tal com posa de manifest Garrido Genovs, comporta una barreja de conceptes psicolgics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria dedat, realitza una infracci titllada de criminal. Per tant la franja dedat varia segons els pasos; no tots coincideixen en la majoria dedat penal i no sempre s coincident amb el que, des dun punt de vista criminolgic sha dentendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor s tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurdic respectiu, pot sser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A lEstat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria dedat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria dedat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqncia juvenil com aquell conjunt dinfraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.
Resumo:
El futbol sala s, sense cap mena de dubte, lesport dequip ms practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I s aix, bsicament, perqu s lactivitat ms demanada pels nostres collectius dinterns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i fsiques. s, en definitiva, el germ petit de lesport rei el futbol i, per tant, qui ms qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem dun esport relativament conegut per la comunitat de tcnics esportius, no far cap nosa intentar cercar quins sn els aspectes bsics que shaurien de tenir en compte a lhora de dinamitzar una activitat esportiva daquesta disciplina. s per aquest motiu que aquest document sadrea a tots els tcnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser s desconeguda. No es tracta, doncs, daprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta duna aproximaci al mn del futbol sala des dun vessant educatiu. Lobjectiu del curs s aconseguir que tots els tcnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la prctica del futbol sala.
Resumo:
En els darrers anys, institucions pbliques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la muni de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant daquesta situaci, sha tractat dactualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democrcia, doferir respostes als conflictes pblics i socials. En aquest context, la Mediaci Comunitria i la Gesti Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a frmules que aporten qualitat de govern des duna nova manera de gestionar el conflicte collectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenci.
Resumo:
Aquest treball parteix de lanlisi de les dades sobre informes dadequaci de lhabitatge per a lobtenci duna autoritzaci de reagrupament familiar realitzats per lAjuntament de Barcelona des de 2005 fins 2009, i del registre administratiu de les sollicituds de reagrupament familiar presentades a les quatre subdelegacions del Govern a Catalunya des de 2004 fins 2010. Per a procedir a la seva anlisi sha hagut de fer un important treball de depuraci, harmonitzaci i anonimitzaci dunes dades procedents de registres administratius no pensades per la seva explotaci estadstica. Lanlisi demogrfica ha posat en relleu la importncia dels rols de gnere en les estratgies familiars que acabaran conformant el perfil sociodemogrfic tant de les persones reagrupades com de les reagrupadores. Tamb sha pogut veure com no hi ha una relaci directa entre les persones estrangeres residents en cada municipi i les pautes de reagrupament familiar. La davallada del reagrupament familiar s deguda en bona part a la crisi econmica, no obstant per a entendre la seva evoluci en conjunt cal tenir en compte a ms els factors legislatius (la Normalitzaci del 2005 que explica el creixement de 2006 i 2007, per tamb lentrada dels romanesos a la UE en 2007), aix com la prpia dinmica familiar de la poblaci immigrada, amb un esgotament del potencial reagrupadors per a les nacionalitats que precisament protagonitzaren el boom migratori (llatinoamericans). La legislaci en matria de reagrupament familiar sha basat en tres principis que han tingut un efecte indubtable i de vegades contrari a lesperat: 1) la discriminaci entre raons econmiques i familiars en les migracions; 2) La restricci del dret de reagrupar a la definici nuclear de la famlia; i, 3) Lassumpci de la formaci pre-migratria de la famlia a reagrupar. Els resultats daquest informe aporten indicis que aquesta aproximaci apriorstica ha tingut efectes perversos, comenant pel volum considerable de reagrupacions de facto.
Resumo:
L'escola s avui dia un espai de cohabitaci on els adolescents immigrants construeixen i consoliden la seva identitat. En aquest context les relacions d'amistat determinen en bona mesura el grau d'aprenentatge de la cultura del pas d'acolliment aix com la vinculaci simblica amb la societat que els acull. Aquesta investigaci explora les caracterstiques de les relacions d'amistat dels adolescents immigrants en el context de l'escola. La mostra va estar integrada per 682 estudiants dels ltims cursos de Secundria Bsica Obligatria (15-16 anys), de sis instituts de Catalunya. Els resultats revelen que els adolescents immigrants en bona mesura nominen com a amics a altres adolescents de la seva mateixa cultura i a altres pertanyents a altres cultures per amb els quals comparteix la condici d'immigrant. En canvi, els amics dels adolescents autctons pertanyen, majoritriament, a la seva prpia cultura. Finalment, s'aprecien algunes diferncies respecte al suport que ofereixen els amics dels diferents grups, sent lleugerament inferior el suport que perceben els adolescents d'origen estranger. Aquests resultats confirmen les conclusions d'estudis precedents i alerten sobre la necessitat d'aprofundir en les seves causes per evitar els negatius efectes que pot generar per als adolescents immigrats les deficincies del procs de socialitzaci a l'entorn de l'escola.
Resumo:
Estudio de minera de datos sobre las causas del abandono de los estudiantes de una carrera de la UOC
Resumo:
El projecte sha enfocat a lanlisi de les relacions comercials entre Roma (Portus) i Hispania a travs de lestudi de la distribuci dels marbres (material arquitectnic) i de les mfores (exportaci daliments) entre aquestes ciutats porturies principals (principalment Tarraco i Hispalis) i per tal de conixer els mecanismes comercials, les rutes i lescala de lintercanvi. A ms daltres ports tarraconenses (Emporiae, Iluro, Barcino ) i el seu territori, tamb shan incorporat altres territoris, que b eren receptors de produccions amfriques hispanes (Limes germnic ) o b exportadors de materials lapidis (Carrara, Itlia). A nivell metodolgic, sha buscat la innovaci en aspectes com la quantificaci, laplicaci de SIG i de treball en xarxa (laboratoris virtuals ). Aix ens ha perms posar en prctica estndards i metodologies orientades a aprofundir en lestudi dels intercanvis comercials antics que shan establert en el marc del projecte Portus Project, liderat per la British School at Rome, i acceptades per daltres centres de recerca europeus. Per identificar lorigen daquests objectes (marbres i mfores), aspecte bsic daquesta recerca, hem partit dels estudis petrolgic i mineralgics. En el cas de la Pennsula Ibrica, hem obtingut mostres de referncia de les pedreres i centres de producci cermica (forns) del hinterland de Tarraco. Daltra banda, sha fet especial atenci a com es quantifiquen les evidncies en el lloc de trobada (sigui a prop del centre de producci o dest ) a partir de lanlisi exhaustiva de la presncia daquestes produccions locals en daltres jaciments que ha perms fer estudis de distribuci i comer per tot limperi amb laplicaci de SIG i mapes de distribuci quantificats. Tot aix ha perms conixer lorigen de la producci, el dest i les quantitats consumides de manera que es pugui fer una comparativa a qualsevol port o jaciment rom.
Resumo:
El modest propsit de la nostra participaci en aquesta miscellnia s posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audincia de Catalunya a principi de la dcada de 1580, en relaci amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condici o sang jueva. Dna fe de la rellevncia de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurdica cabdal com Llus de Peguera (1540-1610) iJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per b que tinguessin trajectries professionals molt dissmils el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars, ambds contribuirien a difondre sentncies de les principals jurisdiccions del pas i sesplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. s a dir, cultivarien, cadasc a la seva manera, el gnere decisionista tan en boga a lEuropa moderna del ius commune tard.
Resumo:
Anlisi de les caracterstiques prpies del catal colloquial, tant pel que fa a la fontica, al lxic, a la sintaxi i a la morfologia, que es donen en el llenguatge radiofnic informal utilitzat pels locutors del programa On vols anar a parar? de Catalunya Rdio.
Resumo:
Un dels principals motius que ens va impulsar en lelecci del tema s que es tracta duntema que pot despertar curiositat entre la poblaci.Un altre motiu, es que varem trobar que est ntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de lestat i a la seva restriccipressupostria, i per tant, est directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem lmbit destudi al territori catal, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pblica catalana. A dems, estan finanades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricci pressupostria delsciutadans.Lelecci daquestes malalties no ha estat feta a latzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i dhepatitis C sn les malalties ms freqents dins la pres, i les que tenen unscostos ms caracterstics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. s per aix que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en lelecci del tema s el fet que el nombre dinterns ales presons t un ritme de creixement constant que sha accelerat en els ltims anys,sobretot degut a laugment de la immigraci. Aix implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat dingressos majors per tal de poder equilibrar larestricci de la qual parlvem abans.Tamb varem voler anar una mica ms lluny i analitzar el pes daquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pblica. Com les dues son MDO (malalties de declaraci obligatria ) estan finanades completament pel sector pblic.Lobjectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensvem.OBJECTIUS DEL TREBALL: Demostrar lelevat cost que suposen certes malalties per lestat. Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb levoluci delstractaments. Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons. Destacar laugment accelerat del nombre dinterns i laugment del cost sanitarique aix suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar lestudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A ms, per a calcular el cost del tractament dins la pres, ens hemhagut dinformar dels aspectes ms generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a lexterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala pres que hem pres com a model destudi.Aix, podem dividir les nostres fonts dinformaci en 3 categories: Obtenci dinformaci directament amb el personal de la pres: Entrevista amb la directora dinfermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil Entrevista amb la Cap dinfermeria del Centre Quatre Camins. Informaci a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la pres Informaci a partir destudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.
Resumo:
Aquesta recerca aborda la interpretaci de les relacions entre escolaritzaci, immigraci i gnere de forma complexa mitjanant la construcci duna recerca visual narrativa i dhistries de vida amb el grup de noies/dones immigrades procedent dels pasos del sud dsia que viuen i han estat escolaritzades totalment o parcialment a Catalunya. La investigaci dna visibilitat a les trajectries dxit escolar de les noies/dones immigrades al seu pas per lescola secundria, tot narrant: les seves expectatives i desitjos, els moments i canvis, les identitats i relacions, aix com els aprenentatges assolits i les perspectives de futur. La recerca sha portat a terme a partir dobservar, entrevistar i conversar amb diversos grups de noies immigrades (principalment de la regi del Panjab de lndia i el Pakistan) en 4 centres educatius i 1 entitat, de lmbit de Barcelona i la seva rea metropolitana. La investigaci reconstrueix la trajectria de 20 noies immigrades com a protagonistes. El treball de camp etnogrfic i la construcci de les histries visuals de vida culmina amb ledici dun documental audiovisual. De forma resumida, lanlisi de les dades realitzada a partir del treball de camp etnogrfic, de les entrevistes en profunditat i les converses en els cinc contextos presentats, sorganitza dacord amb els segents eixos temtics: 1. Migracions, espacialitzaci i mobilitat en un context transnacional i local; 2. La construcci de les subjectivitats i del gnere de les adolescents/adultes immigrades; 3. Processos descolaritzaci i formaci a Catalunya de les noies/dones immigrades; i 4. Visibilitat, visualitat i representaci en la recerca.
Resumo:
The objective of this study consists in quantifying in money terms the potential reduction in usage of public health care outlets associated to the tenure of double (public plus private) insurance. In order to address the problem, a probabilistic model for visits to physicians is specified and estimated using data from the Catalonian Health Survey. Also, a model for the marginal cost of a visit to a physician is estimated using data from a representative sample of fee-for-service payments from a major insurer. Combining the estimates from the two models it is possible to quantify in money terms the cost/savings of alternative policies which bear an impact on the adoption of double insurance by the population. The results suggest that the private sector absorbs an important volume of demand which would be re-directed to the public sector if consumers cease to hold double insurance.
