Acción educativa para la prevención y el tratamiento de la neglicencia parental en el barrio de Can Rull del municipio de Sabadell

Este trabajo se inscribe en el ámbito de la prevención de la negligencia parental. Basado en un proceso teórico-práctico, el programa de intervención está sujeto a la línea de los programas de formación de padres, por lo que sigue una dinámica psico-educativa y comunitaria. Para la realización del trabajo se ha partido de la idea que la familia es la base del desarrollo personal de los humanos y que el buen desarrollo de los menores dependerá en gran parte de las relaciones intrafamiliares. Se establece como objetivo principal ofrecer un servicio específico, estable y continuo, vinculado a los servicios de atención a la infancia y a la familia, que trabaje con el fin de conseguir un cambio conductual en aquellas familias en las que se presente una dinámica parental negligente. La metodología utilizada ha combinado diferentes técnicas de investigación. Para el trabajo de documentación se ha realizado una búsqueda bibliográfica alrededor del concepto de negligencia parental, se han analizado las acciones que se llevan a cabo a nivel institucional y se ha establecido el marco conceptual en el que se incluye tanto los aspectos legal de las diferentes áreas de la administración como aquellos conceptos que forman la estructura de una intervención en el ámbito de la infancia y la familia. También se ha tenido en cuenta la comunicación directa con algunos profesionales del ámbito social, sanitario y educativo como parte importante y determinante del proceso de ejecución del programa. El diseño del programa sigue la metodología del planeamiento estratégico e incluye un diagnóstico preliminar, un plan de acción detallado de las diferentes fases de implementación de la propuesta de intervención, la previsión de mecanismos de evaluación y un presupuesto detallado. En la primera parte del trabajo se refleja la gravedad y el impacto que tiene la negligencia parental en nuestra sociedad, observando la evolución histórica del concepto y la visualización de la problemática a la que va asociado. También se expone la necesidad de crear programas destinados a trabajar esta problemática y una revisión del marco legal que regula la atención a la infancia por parte de las administraciones públicas. En una segunda parte, se propone un programa específico destinado a trabajar la negligencia parental desde una perspectiva de reeducación y cambio conductual. Este proyecto de intervención se ubica en el barrio de Can Rull en Sabadell, del cual se detallan sus especificidades socioeconómicas y su realidad institucional.

Aerosol therapy in intensive and intermediate care units: prospective observation of 2808 critically ill patients.

PURPOSE: Unlike in the outpatient setting, delivery of aerosols to critically ill patients may be considered complex, particularly in ventilated patients, and benefits remain to be proven. Many factors influence aerosol delivery and recommendations exist, but little is known about knowledge translation into clinical practice. METHODS: Two-week cross-sectional study to assess the prevalence of aerosol therapy in 81 intensive and intermediate care units in 22 countries. All aerosols delivered to patients breathing spontaneously, ventilated invasively or noninvasively (NIV) were recorded, and drugs, devices, ventilator settings, circuit set-up, humidification and side effects were noted. RESULTS: A total of 9714 aerosols were administered to 678 of the 2808 admitted patients (24 %, CI95 22-26 %), whereas only 271 patients (10 %) were taking inhaled medication before admission. There were large variations among centers, from 0 to 57 %. Among intubated patients 22 % (n = 262) received aerosols, and 50 % (n = 149) of patients undergoing NIV, predominantly (75 %) inbetween NIV sessions. Bronchodilators (n = 7960) and corticosteroids (n = 1233) were the most frequently delivered drugs (88 % overall), predominantly but not exclusively (49 %) administered to patients with chronic airway disease. An anti-infectious drug was aerosolized 509 times (5 % of all aerosols) for nosocomial infections. Jet-nebulizers were the most frequently used device (56 %), followed by metered dose inhalers (23 %). Only 106 (<1 %) mild side effects were observed, despite frequent suboptimal set-ups such as an external gas supply of jet nebulizers for intubated patients. CONCLUSIONS: Aerosol therapy concerns every fourth critically ill patient and one-fifth of ventilated patients.

“L’Emozione di conoscere e il desiderio di esistere”: Què és i com afecta la seva pràctica en el desenvolupament de l'autonomia de l'infant

El treball que es presenta a continuació pretén fer un aprofundiment en la metodologia pedagògica “Emozione di conoscere e desiderio di esistere”, nascuda a Itàlia i usada com a referent en l’Educació Especial, amb la intensió de poder valorar de quina manera afecta la seva pràctica en el desenvolupament de l’autonomia de l’infant. Per fer-ho, s’ha fet un recull dels estudis més rellevants relacionats amb el mètode “Emozione di conocscere” i amb el concepte d’autonomia. Seguidament, s’ha fet una observació acurada per poder descriure la posada en pràctica d’un projecte basat en aquesta metodologia i analitzar com aquest intervé en desenvolupar dita competència en els alumnes. Tot això, emmarcat dins l’escenari de la “Scuola Elementare Pirazzini”, situada al centre – nord d’Itàlia.

El procés d’inclusió i l’assoliment de la felicitat a l’escola

Oferir una educació de qualitat que inclogui a tots els infants ha esdevingut, en els darrers anys, un repte per a la majoria de les escoles. Aprendre convivint amb la felicitat hauria d’esdevenir una realitat a qualsevol centre educatiu per tal de garantir el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest treball pretén transmetre que ambdós fets són possibles a partir de l’estudi de cas realitzat a l’escola Città-Pestalozzi, situada al centre d’Itàlia. Aquesta recerca s’ha dut a terme a través de l’anàlisi de documents, l’observació directa, la realització d’entrevistes i la participació en el propi centre.

Un estudi de cas: inclusió d'un infant amb paràlisi cerebral

En aquesta investigació qualitativa s’ha fet un estudi sobre la possibilitat d’incloure a un infant amb paràlisi cerebral en una escola ordinària. Per fer-ho, s’ha treballat a partir de l’estudi de cas d’un infant concret escolaritzat en un centre d’educació espacial. S’ha realitzat un anàlisi de la realitat d’aquest centre, l’Arboç, i de dos centres on les investigadores han realitzat l’estada de pràctiques, a l’escola Camí del Mig i a la Llàntia. Els instruments utilitzats al llarg del procés de recerca han estat les entrevistes, les graelles d’observació, el diari de camp i l’anàlisi de documents dels centres. Aquests s’han complementat amb una observació directa i participant a les escoles esmentades. La conclusió obtinguda després d’haver realitzat tot el procés d’investigació, és que la inclusió d’aquest infant no seria possible en els dos centres ordinaris estudiats, ja que seria necessari introduir un seguit de canvis a nivell d’infraestructures, metodologia, organització i de recursos humans i materials.

Transcranial Direct Current Stimulation for the Treatment of Chronic Tinnitus: A Randomized Controlled Study.

BACKGROUND: Tinnitus is an often disabling condition for which there is no effective therapy. Current research suggests that tinnitus may develop due to maladaptive plastic changes and altered activity in the auditory and prefrontal cortex. Transcranial direct current stimulation (tDCS) modulates brain activity and has been shown to transiently suppress tinnitus in trials. OBJECTIVE: To investigate the efficacy and safety of tDCS in the treatment of chronic subjective tinnitus. METHODS: In a randomized, parallel, double-blind, sham-controlled study, the efficacy and safety of cathodal tDCS to the auditory cortex with anode over the prefrontal cortex was investigated in five sessions over five consecutive days. Tinnitus was assessed after the last session on day 5, and at follow-up visits 1 and 3 months post stimulation using the Tinnitus Handicap Inventory (THI, primary outcome measure), Subjective Tinnitus Severity Scale, Hospital Anxiety and Depression scale, Visual Analogue Scale, and Clinical Global Impression scale. RESULTS: 42 patients were investigated, 21 received tDCS and 21 sham stimulation. There were no beneficial effects of tDCS on tinnitus as assessed by primary and secondary outcome measures. Effect size assessed with Cohen's d amounted to 0.08 (95% CI: -0.52 to 0.69) at 1 month and 0.18 (95% CI: -0.43 to 0.78) at 3 months for the THI. CONCLUSION: tDCS of the auditory and prefrontal cortices is safe, but does not improve tinnitus. Different tDCS protocols might be beneficial.

L'étude de cas : dialogue entre recherche et pratique en psychologie clinique et en psychothérapie

Un cas exemplaire, un cas d'école, un beau cas, un cas de figure, un cas extrême, un cas particulier, un cas épineux, un cas limite ... Les modalités de l'étude de cas sont multiples et expriment le fait que tout raisonnement suivi, toute explication, toute théorie bute une fois ou l'autre sur la nécessité d'explorer et d'approfondir les propriétés d'une singularité accessible à l'observation. Publier un ouvrage sur la question du cas unique, c'est participer à ce moment de réflexion sur les méthodes scientifiques en psychologie. C'est aussi oeuvrer à un repositionnement constructif de cette modalité de faire science, en donnant la parole aux auteurs spécialistes de ces questions ou directement concernés par celles-ci à travers leurs recherches ou leurs pratiques.

Détermination du coût direct lors d'une procédure de cathétérisation d'une angioplastie avec ou sans pose de stent au CHUV

Cette étude consiste à comparer les coûts de deux procédures de dilatation artérielle coronaire (angioplastie par ballonet et angioplastie avec pose de stent) uniquement lors de la phase de cathérisation (et non pas de l'ensemble des coûts du séjour hospitalier). La première partie traite de l'importance de la maladie coronarienne, de ses traitements et des objectifs de l'étude. La deuxième partie explique les éléments et la méthode qui composent le calcul des coûts, illustre les résultats et compare les résultats des deux procédures. La troisième partie analyse les résultats en identifiant quels types de coûts sont à l'origine de la différence du coût total et en explicitant les limites et les compléments nécessaires à l'étude.

Identification des dermatophytes en cultures sur la base de leurs critères macroscopiques et microscopiques

Contexte : Les dermatophytes sont des champignons filamenteux parasites spécialisés qui dégradent les tissus kératinisés. Ils sont responsables de la plupart des mycoses de la peau, du cuir chevelu et des cheveux, et des ongles. Le choix du traitement des dermatophytoses dépend des symptômes et du dermatophyte incriminé parmi une quinzaine d'espèces possibles. L'identification des dermatophytes se fait en général sur la base des caractères macroscopiques et microscopiques des cultures. L'identification est parfois difficile ou reste incertaine car il peut y avoir des variations d'un isolat à l'autre au sein d'une même espèce. Cependant, les espèces sont facilement identifiées sur la base de séquences d'ADN. En pratique, des séquences d'ADN ribosomique suffisamment polymorphes sont le plus souvent utilisées pour discriminer les espèces de dermatophytes. Des méthodes spécialisées et sophistiquées telles que les séquences d'ADN et la spectrométrie de masse sont de plus en plus proposées dans la littérature pour identifier les dermatophytes. Toutefois, ces méthodes ne peuvent pas être utilisées directement par un médecin dans un cabinet médical. C'est pourquoi des méthodes plus simples basées sur l'observation de caractères phénotypiques des champignons en culture ne devraient pas être abandonnées. Objectif : Etablir une clé d'identification dichotomique se basant sur des caractères macroscopiques et microscopiques permettant une identification fiable du dermatophyte par la culture. Des clés d'identification des espèces seront élaborées et testées pour leur validation en parallèle avec leur identification par des méthodes de Biologie Moléculaire. Créer un outil simple qui pourra être utilisé au laboratoire par des médecins ou des biologistes non spécialisés en mycologie pour identifier les dermatophytes sans avoir recours à une technologie sophistiquée. Méthodes : Inventaire des espèces isolées de 2001 à 2012 au laboratoire de dermatologie du CHUV. Inventaire des caractères phénotypiques permettant de caractériser chaque espèce. Création d'un système dichotomique sur la base des caractères phénotypiques pour séparer et identifier les espèces (clé d'identification des espèces). Résultats attendus : Les résultats attendus sont définis au niveau des objectifs. L'outil doit être accessible pour des personnes inexpérimentées qui pourront alors identifier les dermatophytes. Plus-value : Les dermatophytoses sont fréquemment diagnostiquées. Cet outil est destiné à tous les dermatologues installés et au personnel de laboratoire qui ne sont pas nécessairement spécialisés en la matière.

"La influencia de Internet en la participación: ¿menor relevancia de la motivación política?"

In this paper we aim to investigate the relationship between Internet use, motivation and political participation. In particular, we aim to find out if, by reducing participation costs, use of the Internet changes the importance of motivation in the classic explanations of participation. In order to explore this question, we have used data from survey 2736 by the Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), which addresses the issue of political participation andInternet use. The analysis shows that Internet use has a direct impact on participation, regardless of motivation, and that skilled Internet users do not need to be motivated or interested in politics in order to participate in at least one online political activity.

Influència de l'educació envers prevenció d'úlceres per pressió en els coneixements dels professionals de l'equip d'infermeria i en la prevalença

Les úlceres per pressió són considerades com una de les cinc causes més comunes de dany al pacient. El 95% de les lesions, són evitables i els membres de l’equip d’infermeria són responsables de la seva prevenció. Varis estudis demostren un dèficit de coneixement dels professionals de l’equip d’infermeria envers prevenció d’UPP.En el següent projecte d’estudi, de disseny experimental longitudinal ambispectiu, es proposa avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa enfocada en la prevenció d’UPP i dirigida a l’equip d’infermeria per la disminució de la incidència d’UPPEl projecte consta de 6 fases. Una primera en la que es determinarà, mitjançant la revisió de les històries clíniques, la prevalença d’UPP. Posteriorment i amb l’aplicació d’un qüestionari, es valoraran els coneixements d’infermeria abans (fase 2) i després (fase 4) de la realització d’un programa educatiu (fase 3). Durant la fase 5 i amb l’ajuda d’una graella d’observació, es determinarà la incidència d’UPP durant un any des de l’aplicació del programa educatiu. A la fase 6 i passat més d’un any, es tornaran a avaluar els coneixements de l’equip d’infermeria

Atenció a l'ictus agut: comparació del sistema català amb el sistema finlandès

L’ictus és un problema de salut pública on les malalties cerebrovasculars representen la tercera causa de mort del nostre país, la primera causa de discapacitat física en adults i la segona de demència. Segons la OMS es preveu que la malaltia cerebrovascular s’ incrementi un 27% en relació a l’envelliment de la població entre els anys 2000 i 2025Objectius: Conèixer i comparar l’atenció i la organització de les persones afectades per ictus a Catalunya i a Finlàndia, específicament a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta (Girona) i a l’Hospital Universitari de Kuopio (Finlàndia) Metodologia: Estudi observacional quantitatiu i qualitatiu que compara les diferents atencions a la fase pre-hospitalària, hospitalària i sub-aguda a Girona (Catalunya) i a Kuopio (Finlàndia). S’han estudiat variables relacionades amb l’atenció pre-hospitalària, hospitalària i post-hospitalària específicament, s’han estudiat variables relacionades amb cures d’infermeria. S’han realitzat tècniques qualitatives utilitzant la observació directa en els dos centres estudiats, i tècniques quantitatives mitjançant un qüestionari als responsables d’infermeria

Determinacion de la configuracion E-Z de los acidos Fumarico y Maleico. Un experimento orientado a incentivar el desarrollo de la investigacion cientifica en alumnos de Pregrado

In this work we intend to eliminate the idea that laboratory exercises seem like cookbooks. That is, exercises shall be presented as a problematic situation. Based on observation and experimentation, the students should determine the E-Z configuration of maleic and fumaric acids. The basis of this laboratory exercise is the acid-catalyzed isomerization of maleic acid to fumaric acid. Students are given the starting material, reagents and the experimental procedure. They are told that the starting material is a dicarboxylic acid containing a C=C double bond of formula C4H4O4. Students determine melting points, solubilities, acidity and chromatographic patterns for both the starting material and the product, so that a configuration of each acid can be proposed. This type of experiment yields excellent results, because the students are left to deduce that maleic acid is less stable than fumaric acid. Additionally, they conclude that maleic acid is the "Z" isomer and fumaric acid is the "E" isomer. Finally, this laboratory exercise allows the students to develop simultaneously their critical-thinking skills with the respective laboratory techniques and not to see chemistry as recipes to be followed.