L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluaci�� docent

RESUM Les exigències actuals de la professi�� de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica di��ria, per adquirir experi��ncia en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integraci�� de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisi�� respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulaci�� de casos Avaluar com els estudiants valoren la integraci�� del model d’infermeria i del procés d’atenci�� en l’aprenentatge basat en la simulaci�� de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulaci�� del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relaci�� a la incorporaci�� de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relaci�� al procés de documentaci��. Avaluar la idonietat de l’argumentaci�� i la decisi�� de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experi��ncia d’aprenentatge basat en la resoluci�� de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluaci�� de l’experi��ncia a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulaci�� al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravaci�� feta durant el mateix. En el context del seminari de simulaci�� de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluaci�� del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuaci��. Per a l’avaluaci�� de la decisi�� presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realitzaci�� de la simulaci�� en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integraci�� del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuaci�� entre 7 i 10. La valoraci�� global de la simulaci�� va ser qualificada pels estudiants amb una puntuaci�� de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideraci�� de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentaci�� consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentaci�� la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulaci�� de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentaci�� i incidir més en la crítica i reflexi��, de manera que les troballes de la investigaci�� siguin canalitzades cap a la pràctica.

La representaci�� de cançons en gèneres audiovisuals musicals: Anàlisi de dos documentals musicals subtitulats i d'onze videoclips de Madonna

La subtitulaci�� de cançons és un camp força inexplorat en el món de la traducci�� audiovisual. En aquest treball de recerca proposo un estudi més exhaustiu sobre la traducci�� de cançons, especialment pel que fa a la subtitulaci��, tot posant com a exemple una part de la producci�� discogràfica i cinematogràfica d’una de les icones internacionals de la música pop actual: Madonna. El treball està dividit en un primer capítol teòric sobre l’estat de la qüesti�� en relaci�� a la subtitulaci�� de cançons, un segon capítol amb els resultats d’una enquesta sobre la recepci�� de Madonna, un tercer capítol d’anàlisi del corpus escollit (els documentals musicals subtitulats In bed with Madonna i I���m going to tell you a secret i onze videoclips musicals de Madonna), i un quart i últim capítol de conclusions finals. L’objectiu principal del treball de recerca és determinar la importància de subtitular les cançons incloses als documentals musicals i, també, als videoclips musicals, gèneres audiovisuals en auge en l’actualitat. Song subtitling is a largely unexplored field in audiovisual translation. In this research paper I carry out a more exhaustive analysis on song translation, specially on subtitling, taking as an example a part of the music and film production of one of the most international icons of pop music nowadays: Madonna. The paper is divided into: a first chapter on the state of the art on song subtitling, a second chapter including the results of a survey about the reception of Madonna, a third chapter analysing the corpus (music documentaries In Bed With Madonna and I���m Going to Tell You a Secret and eleven Madonna music videos), and a fourth chapter with concluding remarks. The main object of this research is to determine the importance of subtitling the songs included in music documentaries and music videos, both currently flourishing genres.

La reactivitat davant l’estrès i els problemes de veu en docents i futurs docents

L’objectiu d’aquest treball de recerca és indagar sobre l’existència d’una possible relaci�� entre la reactivitat a l’estrès i els problemes de veu en el col•lectiu docent. S’ha utilitzat una mostra de 447 persones, entre estudiants de magisteri i docents, donat que són una poblaci�� que presenten un elevat índex de patologia vocal, així com d’estrès. Per recollir la informaci�� necessària s’utilitza el qüestionari VHI-10 (Voice Handicap Index) i el test IRE-32 (Índice de Reactividad al Estrés). En els resultats obtinguts es troben indicis que ens permeten afirmar que les persones amb problemes de veu tenen una major reactivitat a l’estrès, i dins d’aquesta reactivitat, s’observen també respostes que són més representatives del grup de persones disfòniques, la majoria de les quals estan vinculades, directa o indirectament, a aspectes relacionats amb la emissi�� vocal.

Sistema de informaci��n SIGARQ: desarrollo de un aplicativo S.I.G. para la gesti��n de la secuencia estratigráfica de una intervenci��n arqueológica

El Sistema de Informaci��n Geográfica Arqueológico (SIGARQ), pretende ser una herramienta que permita integrar, gestionar y analizar todos aquellos datos procedentes de cualquier tipo de intervenci��n arqueológica independientemente de la naturaleza del elemento patrimonial a estudiar y de la técnica de trabajo empleada en la intervenci��n. Al mismo tiempo ha de permitir contextualizar cada una de las intervenciones y sus resultados en un marco geográfico más extenso. De esta manera, el proyecto actual tambi��n supone un avance de las potencialidades del sistema de cara a la gesti��n patrimonial del territorio y los estudios de carácter paisajístico.

Visor Web de les Normes subsidi��ries i el cadastre de l’Ajuntament de Campos

El Visor Web de Cartografia de les Normes Subsidi��ries i el Cadastre de Campos és un sistema, basat en la tecnologia WMS, que està desenvolupat emprant programari lliure i s’ha fet seguint els estàndards de l’OGC. El servidor és MapServer instal•lat sobre una plataforma Linux distribuci�� openSUSE 10.1. La base de dades és PostgreSQL-PostGIS. S’ha emprat l’entorn Ka-Map que consisteix en una tecnologia que combina l’ús de la capacitat del servidor amb la de l’ordinador del client, cosa que fa que la visualitzaci�� sigui més ràpida i ens permet que el mapa pugui emprar tota la pantalla de l’ordinador.

Definici�� i automatitzaci�� de consultes d’explotaci�� del Cadastre

Aquest Projecte Final és una prolongaci�� d’altres Projectes Finals i d’un Projecte realitzat pel Laboratori d’Informaci�� Geogràfica I Teledetecci�� per al Departament de Cadastre de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El seu objectiu és la millora i l’ampliaci�� de les funcionalitats d’una barra d’eines d’ArcMap anomenada GCad Cerdanyola, mitjançant VBA i les llibreries d’ArcObjects. Amb aquesta barra d’eines es podran fer seleccions alfanumèriques i cartogràfiques manualment o amb l’ajuda d’un constructor de consultes personalitzat, realitzar exportacions de les dades amb una fitxa cadastral en format Word o de la cartografia en dxf, a més d’una actualitzaci�� de la cartografia.

Diagnosi i pla de gesti�� ambiental del casal de joves de Haër (Senegal)

Per tal de fer front al deteriorament i la destrucci�� de l’única infraestructura comuna per a joves existent al barri de Haër (M’lomp), l’associaci�� de joves “Les Criquets de Haër” ha dut a terme un projecte de construcci�� d’un Casal de Joves, el qual pretén fer front no només a la manca d’infraestructures sinó també a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i d’espai agrícola. Amb l’objectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Haër com d’altres poblacions properes, s’ha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construirà el complex. La informaci�� obtinguda en aquesta diagnosi ha permès determinar els possibles impactes que la construcci�� del casal pot suposar per al medi i, a partir d’aquí, elaborar un pla de gesti�� ambiental dissenyant les mesures correctores més adequades per a la mitigaci�� dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gesti�� ambiental s’han dissenyat tenint en compte el context social i econòmic en el qual es desenvolupen les obres, així com també la predisposici�� de la poblaci�� per a dur-les a terme i garantir-ne la continuïtat.

Nivells de radó en exterior i recintes tancats a la marjal càrstica de Peníscola

S’ha portat a terme un mostreig de diferents punts de la Marjal de Peníscola i 7 instal·lacions properes amb la finalitat de determinar les concentracions de 222Rn en aire exterior i interior. Les anàlisis en els punts exteriors obtenen unes concentracions de 222Rn elevades, superiors a 50 Bq·m-3 en alguns punts. El fet que el sòl de la marjal tingui altes concentracions de 226Ra i elevades concentracions de 226Ra i 222Rn en l’aigua salobre poden justificar aquests valors. L’alta activitat de l’aigua, les característiques de l’edifici i mala gesti�� del sistema de clavegueram de Peníscola són els responsables de les elevades concentracions de 222Rn en l’aire interior de la depuradora, amb concentracions màximes de més de 70000 Bq·m-3. Un sistema de ventilaci�� adequat com un extractor de PVC evitaria l’acumulaci�� del 222Rn a l’interior de la instal·laci��.

Transferència d’electrò i protó als intermediaris de reacci�� de les hemo-catalases

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’University of Pennsylvania, EUA, entre els mesos d’agosta a desembre del 2006. Les hemo-catalases són enzims que protegeixen les cèl•lules dels efectes tòxics del peròxid d'hidrogen. Aquesta reacci�� té lloc en dues etapes, via l'intermediari Compost I (Cpd I). Tanmateix, el Compost I pot seguir una reacci�� secundària, a través de l'intermediari Compost II. Hi ha dos tipus d'hemo-catalases: les hemo-b (com la d'Helicobacter pylori, HPC) i les hemo-d catalases (com la de Penicillium vitale, PVC). Experimentalment s'observa que les hemo-b catalases formen Cpd II més fàcilment que les hemo-d. La formaci�� del Cpd II consta de dos processos: la reducci�� del cati�� radical porfirínic i la protonaci�� del grup oxoferril. Durant l'estada, es va estudiar el procès de transferència electrònica a la porfirina utilitzant una metodologia desenvolupada recentment. Els resultats mostren que per PVC la reducci�� és més fàcil que per HPC. Posteriorment hem realitzat una sèrie de optimitzacions de geometria CPMD QM/MM al llarg del camí per la transferència de protó (PT) de la histidina distal a l'oxoferril. Mentre que per HPC aquesta PT és espontània, per PVC l'isòmer hidroxoferrílic és menys estable que el cati�� imidazoli.

Estudi de la reductibilitat de catalitzadors basats en cobalt i el seu comportament en la reacci�� de desplaçament de gas d'aigua de CO

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la universitat d'Udine, Itàlia, entre setembre i desembre del 2006.S'han caracteritzat mitjançant la reducci�� a temperatura programada i tests catalítics catalitzadors en pols basats en cobalt i supostats en òxid de zinc i monòlits ceràmics funcionaliltzats també amb cobalt i òxid de zinc. L'addici�� de promotors (manganès, crom i ferro ) als catalitzadors en pols, preparats per impregnaci�� i precipitaci��, no afecta significativament ni la temperatura a la qual té lloc la reducci�� ni al percentatge global de reducci��. En els cicles de reducci��-oxidaci�� sí que s'observen diferències entre el primer perfil de reducci�� i els següents, especialment en el cas de la mostra que té ferro com a promotor, on les diferències s'accentuen en cicles successius (fins al quart). S'ha evaluat l'activitat d'aquests catalitzadors en la reacci�� de desplaçament de gas d'aigua, obtenint uns resultats satisfactoris. Finalment s'han realitzat reduccions a temperatura programada i tests catalítics en la reacci�� de desplaçament de gas d'aigua amb monòlits funcionalitzats amb cobalt i òxid de zinc (en cap d'ells s'ha introduït promotors). El nivell de conversi�� assolit és menor que en el cas de catalitzadors en pols, fet que s'associa a la geometria d'aquests sistemes catalítics, però la relaci�� CH4/CO2 és més favorable que en els catalitzadors en pols, el que els converteix en sistemes molt selectius.

Biologia do triatoma vitticeps (Stal, 1859) em condi��oes de laboratórios (Hemiptera: Reduvidae: Triatominae) I. Ciclo evolutivo

Foram feitas observações do ciclo evolutivo do Triatoma vitticeps com alimentação semanal em camundongo, em condi��ões de laboratório. De quatro casais virgens obtiveram-se 435 ovos, sendo que 149 destinaram-se ao ciclo evolutivo e 286 ao estudo da resistência ao jejum, o que constituirá a segunda etapa deste trabalho. Apenas 50 exemplares atingiram a fase adulta num período X (S) = 270 ± 45 dias. Quanto ao tempo de incubação, o 1° e o 2° estádios foram realizados, cada um, em menos de um mês, enquanto que os 3º, 4º e 5º estádios requereram cerca de um, dois e três meses, respectivamente. A procura pelo 1º repasto ocorreu de forma sensível no 3º, 6º e 10º dias. Em todos os estádios, mais de 50% dos exemplares realizaram apenas um repasto, com exceção do 5º, onde foram necessários dois. No que diz respeito ao intervalo de tempo entre o oferecimento do repasto, o ato de picar, e a duração do repasto, observou-se que estes aumentaram gradativamente de acordo com o estádio. Dos 423 repastos realizados, 390 não foram seguidos de defecação no prazo de 10 min. Sob este aspecto parece que o T. vitticeps não é um bom transmissor do T. cruzi. O experimento teve a duração de 13 meses e neste período as temperaturas máximas e mínimas e a umidade relativa do ar variaram em média de 28 ± 2°C a 25 ± 2°C e 80 ± 2%, respectivamente. O material é proveniente da criação mantida no Departamento de entomologia do Instituto Oswaldo Cruz.

Modelitzaci�� de plantes de producci�� com a sistemes multiagent i implantaci�� parcial en un cas real

Aquest treball ha estat motivat per la necessitat de les petites empreses de posar al dia els seus sistemes de producci�� per adaptar-los al funcionament cada cop més dinàmic i versàtil dels mercats. Actualment es requereix la capacitat d'una ràpida adaptabilitat de la producci�� pel que fa a canvis freqüents del producte fabricat i a la fabricaci�� concurrent de diversos tipus de producte simultàniament. Una altra necessitat és la integraci�� dels diversos subsistemes de les empreses (i de la seva informaci��) a la vegada que es necessita una arquitectura modular que permeti sistemes oberts i escalables.

Incidència social i ecològica de l'ús del biodi��sel

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. S’analitza com pot afectar l’ús dels biocombustibles, i més concretament del biodi��sel, en l’economia global i de la Uni�� Europea; en l’agricultura dels països subdesenvolupats, i en la possible millora ecològica del planeta.

Estudi sobre la relaci�� entre el preu i l’energia aportada per les piles

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Existeixen al mercat una gran varietat de piles de diversos costos. Mitjançant un aproximaci�� teòrica s’explica el concepte de pila, el seu funcionament i els tipus, així com també els fonaments teòrics per fer les mesures de l’energia de cada pila. Posteriorment s’ha mesurat l’energia de tretze piles per tal de: determinar quines són la pila més rendible i la menys rendible del mercat (entenent per rendible aquella que aporta més energia per menys preu, determinar si existeix alguna relaci�� entre el preu i l’energia de les piles (és a dir, si la pila més cara és la que aporta més energia); i, finalment, comparar una pila salina, una pila alcalina i una pila de liti.

Estructures sedimentàries: descripci�� i modelitzaci�� de la seva gènesi

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’objectiu de la recerca ha estat l’estudi de les condicions en què s’arriben a formar les estructures sedimentàries internes, relacionades amb un flux de tipus unidireccional. S’ha fabricat un tanc d’experimentaci�� que, a petita escala, pogués reproduir de la manera més propera a la realitat les condicions naturals en què es formen aquest tipus d’estructures. En aquest tanc d’experimentaci�� s’han sotmès sediments de granulometries diverses a fluxos unidireccionals de diferents intensitats. Posteriorment, s’ha fet un diagrama d’estabilitat d’estructures sedimentàries en funci�� de la velocitat del flux que l’origina i de la granulometria del sediment. Aquest diagrama permetrà extrapolar, quan es trobin aquestes estructures fossilitzades, en quines condicions de flux s’han originat.