995 resultados para Intercultural training
Resumo:
Descripción de una actividad telemática para mejorar la competencia comunicativa intercultural en la ESO(2). Este artículo nos ofrece una reflexión sobre las competencias necesarias para garantizar esta comunicación intercultural y una experiencia de uso del correo electrónico en el plano intercultural.
Resumo:
Este artículo pretende introducir el espacio de reflexión crítica que representa la Tribuna señalando los cuatro interrogantes que guían la aportación de los participantes en ella: ¿Cómo se entiende, desde Cataluña, la educación intercultural? ¿Qué fuerzas la están impulsando? ¿Qué fuerzas la frenan? ¿Cuáles son las debilidades del sistema? ¿Hacia dónde habríamos de dirigir nuestros esfuerzos? En el primer apartado se constata una cierta contradicción entre el discurso teórico de los estudiosos y el discurso de la Administración y el de la propia práctica educativa. En el análisis de los modelos educativos encontrados en las aufas se descubre la tendencia hacia una afirmación hegemónica de la cultura del pa(s de acogida. Entre las fuerzas para impulsar la educación intercultural se encuentra prioritariamente la sensibilidad animada por los estudios, movimientos, organizaciones, cursos y escuelas de verano. También el Programa de Educación Compensatoria, el Programa de Educación en la Diversidad» y la misma actitud de la Administración catalana han favorecido la escolarización de las minorías culturales. E/ Plan Interdepartamental de Inmigración constituye en sr un trabajo para coordinar esluerzos y dar un marco global a las respuestas parciales. Ahora bien, la pobreza de origen de un colectivo de inmigrantes y la existencia de una minoría culturalmente diferenciada han determinado una fuerte asociación entre el hecho de la marginación y el hecho de la diversidad cultural. La asimetría cultural impide una verdadera educación intercultural. Nuestros esfuerzos habrían de dirigirse a crear condiciones para un proyecto educativo intercultural, centrarnos fundamentalmente en la formación del profesorado y en concreto en la revisión de su forma de enseñanza-aprendizaje, estilo de comunicación y tipo de disciplina, esenciales para crear una auténtica educación intercultural.
Resumo:
El desenvolupament de competències comunicatives interculturals es planteja de forma creixent com un dels elements fonamentals per a la Educació Secundària Obligatòria, ja que pot donar resposta a molts interrogants plantejats en les societats multiculturals actuals. En aquest article es planteja en què consisteix la competència comunicativa intercultural en les seves tres dimensions bàsiques: cognitiva, afectiva i comportamental; centrant-se en la necessitat de detectar i avaluar les competències dels adolescents, de forma prèvia a tota intervenció educativa. Per donar resposta a aqusesta necessitat es tenen en consideració les propostes actuals de medició d'aquest tipus de competències. entre els instruments de mesura proposats, es presenta el test de competència comunicativa intercultural com una alternativa vàlida i fiable d'evaluar els components cognitius i comportamentals de la competencia comunicativa intercultural dels y les adolescents.
Resumo:
En aquest article oferim una aproximació a l'estudi de la ciutadania intercultural des de l'investigació educativa. Per això, hem resumit en primer lloc, els nous plantejaments de la ciutadania que fonamentnen la investigació realitzada pel GREDI en aquests darrers anys. El nostre model recull, com trets claus de la ciutadania que pretenim es desenvolupi des de l'educació, el fet de ser, alhora, activa i responsable, crítica i intercultural; desenvolupada en l'àmbit local però oberta a nivells més amplis. Posteriorment, l'article sintetitza algunes de les investigacions dutes a terme en aquest camp. La segona part d'aquest article ofereix un resum d'una de les investigacions realitzades pel GREDI i que ha permès diagnosticar els elements que configuren el contepcte i la pràctica de la ciutadania en els joves de 14 a 16 anys a Barcelona. Es conclou assenyalant els elements significatius que poden trobar-se en les invesetigacions presentades i que permeten dibuixar les línees de progrés per a qui desitja endinsar-se en la investigació en aquesta àrea temàtica.
Resumo:
En el presente artículo se presentan las características genéricas de la formación intercultural, que es una disciplina educativa que surge como respuesta a las necesidades generadas en las empresas culturalmente diversas. La formación intercultural tiene como finalidad cualificar a las personas para interactuar profesionalmente en diferentes ambientes culturales. Los objetivos de la formación intercultural pueden variar, pueden ir dirigidos a ayudar a las personas a ajustarse para vivir en nuevas ambientes culturales, interactuar con miembros de otros grupos culturales, etc. Aunque las metas pueden ser específicas para programas particulares, casi toda formación intercultural envuelve alguna forma de cambio en las áreas de cognición, afectividad y conducta. Los contenidos de la formación intercultural se centran en la cultura, pudiéndose orientar hacia un enfoque de cultura en general o un enfoque de una cultura concreta. Un aspecto clave de la formación intercultural es la metodología didáctica, en la que se pueden distinguir varias modalidades cuya eficacia estará en estrecha relación con determinantes relativos a la experiencia intercultural previa del alumnado, el origen y naturaleza de las demandas formativas, el tiempo y los recursos disponibles, etc. En conclusión, la formación intercultural se presenta como una disciplina novedosa, necesaria y con un gran futuro para los profesionales de la formación en las organizaciones.
Resumo:
[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.
Resumo:
Dialogar de forma enriquecedora, apreciando las diferencias culturales, supone disponer de cierta competencia comunicativa intercultural que tiene una especial importancia en la educación secundaria obligatoria. Para ello, proponemos evaluar las necesidades del alumnado en este periodo educativo a través de la escala de sensibilidad intercultural. Esta escala ha sido adaptada tanto a nivel lingüístico cultural, como también de nivel madurativo. Los resultados obtenidos en este diagnóstico de la comarca del Baix Llobregat, ponen de manifiesto la necesidad de desarrollar competencias de tipo afectivo en esta etapa educativa. Diversas diferencias estadísticamente significativas también nos indican la relevancia de desarrollar estas competencias en la totalidad del alumnado adolescente.
Resumo:
Este artículo parte de las bases teóricas y metodológicas fundamentales para la elaboración, aplicaciónes y evaluación de un programa de formación para una participación activa e intercultural específicamente diseñado para mujeres. El programa sigue una metodología de evaluación participativa, que incluye la participación de los sujetos en todo el proceso de la evaluación. Presentamos un modelo de evaluación participativa: la evaluación diagnóstica que incluye el origen del proyecto, un análisis en profundidad de mujeres inmigrantes sobre su ejercicio de la participación y un análisis del contexto de aplicación; la evaluación de la aplicación que contiene una síntesis el trabajo desarrollado durante las sesiones; y la evaluación final que analiza los efectos del programa con respecto a los objetivos y necesidades identificadas en el diagnóstico.
Resumo:
El estudio presenta dos investigaciones paralelas. La primera pretende caracterizar el medio familiar de las minorías estudiadas; conocer la percepción del profesorado sobre su práctica educativa en aulas con diferentes minorías culturales; diagnosticar los valores del alumnado de las minorías y conocer su nivel de integración en el aula, por último analizar las actitudes hacia la educación multicultural del profesorado en general. La segunda investigación pretende comprender la diversidad cultural en la escuela; analizar el tratamiento de la realidad multicultural desde la exploración de la vida en el aula: organización del ambiente de aprendizaje; procesos de enseñanza-aprendizaje; estilos de comunicación; relaciones existentes; tipos de disciplina; estimar el nivel de integración de las minorías y descubrir los modelos educativos empleados, dentro y fuera del aula, para abordar la realidad multicultural. A partir de las dos investigaciones se busca identificar las necesidades formativas de los profesores para llevar a cabo una propuesta educativa multicultural.
Resumo:
La Sra. Claire Kramsch, fins ara professora del Masachussets Institute of Technology, als Estats Units i actualment de la Universitat de Cornell, va ser convidada pel Departament de Didactica de la llengua i la Literatura a impartir un seminari sobre "Comunicació i interacció a la classe de llengua" i una conferéncia sobre l'aprenentatge del discurs intercultural, al mes de maig de 1989, de retorn deis " Etats Géneraux des Langues" de París, on hi presenta una ponéncia sobre l'avaluació.
Resumo:
BACKGROUND/AIM: With the evolving boundaries of sports science and greater understanding of the driving factors in the human performance physiology, one of the limiting factors has now become the technology. The growing scientific interest on the practical application of hypoxic training for intermittent activities such as team and racket sports legitimises the development of innovative technologies serving athletes in a sport-specific setting. METHODS: Description of a new mobile inflatable simulated hypoxic equipment. RESULTS: The system comprises two inflatable units-that is, a tunnel and a rectangular design, each with a 215 m(3) volume and a hypoxic trailer generating over 3000 Lpm of hypoxic air with FiO₂ between 0.21 and 0.10 (a simulated altitude up to 5100 m). The inflatable units offer a 45 m running lane (width=1.8 m and height=2.5 m) as well as a 8 m × 10 m dome tent. FiO₂ is stable within a range of 0.1% in normal conditions inside the tunnel. The air supplied is very dry-typically 10-15% relative humidity. CONCLUSIONS: This mobile inflatable simulated hypoxic equipment is a promising technological advance within sport sciences. It offers an opportunity for team-sport players to train under hypoxic conditions, both for repeating sprints (tunnel configuration) or small-side games (rectangular configuration).
Resumo:
"Metric Training For The Highway Industry", HR-376 was designed to produce training materials for the various divisions of the Iowa DOT, local government and the highway construction industry. The project materials were to be used to introduce the highway industry in Iowa to metric measurements in their daily activities. Five modules were developed and used in training over 1,000 DOT, county, city, consultant and contractor staff in the use of metric measurements. The training modules developed deal with the planning through operation areas of highway transportation. The materials and selection of modules were developed with the aid of an advisory personnel from the highway industry. Each module is design as a four hour block of instruction and a stand along module for specific types of personnel. Each module is subdivided into four chapters with chapter one and four covering general topics common to all subjects. Chapters two and three are aimed at hands on experience for a specific group and subject. This module includes: Module 1 - Basic Introduction to the Use of International Units of Measurement. This module is designed for use by all levels of personnel, primarily office staff, and provides a basic background in the use of metric measurements in both written and oral communications.
Resumo:
Continuous field mapping has to address two conflicting remote sensing requirements when collecting training data. On one hand, continuous field mapping trains fractional land cover and thus favours mixed training pixels. On the other hand, the spectral signature has to be preferably distinct and thus favours pure training pixels. The aim of this study was to evaluate the sensitivity of training data distribution along fractional and spectral gradients on the resulting mapping performance. We derived four continuous fields (tree, shrubherb, bare, water) from aerial photographs as response variables and processed corresponding spectral signatures from multitemporal Landsat 5 TM data as explanatory variables. Subsequent controlled experiments along fractional cover gradients were then based on generalised linear models. Resulting fractional and spectral distribution differed between single continuous fields, but could be satisfactorily trained and mapped. Pixels with fractional or without respective cover were much more critical than pure full cover pixels. Error distribution of continuous field models was non-uniform with respect to horizontal and vertical spatial distribution of target fields. We conclude that a sampling for continuous field training data should be based on extent and densities in the fractional and spectral, rather than the real spatial space. Consequently, adequate training plots are most probably not systematically distributed in the real spatial space, but cover the gradient and covariate structure of the fractional and spectral space well. (C) 2009 International Society for Photogrammetry and Remote Sensing, Inc. (ISPRS). Published by Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
"Metric Training For The Highway Industry", HR-376 was designed to produce training materials for the various divisions of the Iowa DOT, local government and the highway construction industry. The project materials were to be used to introduce the highway industry in Iowa to metric measurements in their daily activities. Five modules were developed and used in training over 1,000 DOT, county, city, consultant and contractor staff in the use of metric measurements. The training modules developed deal with the planning through operation areas of highway transportation. The materials and selection of modules were developed with the aid of an advisory personnel from the highway industry. Each module is design as a four hour block of instruction and a stand along module for specific types of personnel. Each module is subdivided into four chapters with chapter one and four covering general topics common to all subjects. Chapters two and three are aimed at hands on experience for a specific group and subject. This module includes: Module 2 - Construction and Maintenance Operations and Reporting. This module provides hands on examples of applications of metric measurements in the construction and maintenance field operations.
Resumo:
"Metric Training For The Highway Industry", HR-376 was designed to produce training materials for the various divisions of the Iowa DOT, local government and the highway construction industry. The project materials were to be used to introduce the highway industry in Iowa to metric measurements in their daily activities. Five modules were developed and used in training over 1,000 DOT, county, city, consultant and contractor staff in the use of metric measurements. The training modules developed deal with the planning through operation areas of highway transportation. The materials and selection of modules were developed with the aid of an advisory personnel from the highway industry. Each module is design as a four hour block of instruction and a stand along module for specific types of personnel. Each module is subdivided into four chapters with chapter one and four covering general topics common to all subjects. Chapters two and three are aimed at hands on experience for a specific group and subject. This module includes: Module 3 - Road and Bridge Design. This module provides hands on examples of how to use metric measurements in the design of roads and structures.