Gender effects on performance in Bulgarian private enterprises

Many of the newly established private enterprises in transition economies in Central and Eastern Europe (CEE) are owned and managed by women (Degtiar, 2000). However, there are limited research and knowledge on gender, management, and organization in CEE (Metcalfe and Afanassieva, 2005) and, particularly, on the performance of female-owned companies. Sporadic empirical evidence shows that female-owned companies have worse performance than male-owned companies in transition economies (Drnovsek and Glas, 2006; Aidis, 2006). The purpose of this paper is twofold. First, we study the factors that affect the performance of female-owned companies in a transition context. Second, we compare how performance varies between female and male-owned businesses in such a context. Combining the Feminist Theory, the Institutional Theory, and the literature on determinants of firm performance, we derive hypotheses about the determinants of the performance of female-owned companies and about gender differences in performance. The proposed hypotheses are tested in a sample of 501 private Bulgarian companies. Our results indicate that a number of individual, organizational, and environmental characteristics are significant determinants of the performance of both female and male-owned companies. Although there are gender differences in performance, they disappear when other factors are controlled for. We conclude with some recommendations for policy implications and place the current results in respect to future research.

Protein-DNA associations in a gender-specific gene of Schistosoma mansoni: characterization by UV cross-linking, DNase I footprinting and band shift assays

Protein extracts obtained from male and female shistosomes were incubated with a gender-specific gene, F-10, transcribed only in adult females and encoding a major egg-shell protein. The protein/DNA interaction was measured using the band shift, DNase-I-footprinting and UV cross-linking techniques. The results showed a clear band shift when a 302 bp restriction fragment containing the 3'end of the gene was incubated with either female or male proteins. This fragment also contained a putative steroid hormone regulatory element (HRE). In contrast, only the male proteins produced a shift with the 495 bp fragment corresponding to the middle region of the gene. DNase I footprinting showed that proteins from males and females interacted with the F-10 gene by binding to multiple adjacent sites along the DNA, thus generatingrelatively long protected fragments of approximately 100 bp. This result suggested that the adjacent binding of several moles of proteins occured at the 5'end of the gene. UV cross-linking between schistosome proteins and a 21 bp synthetic oligonucleotide the F-10 HRE, evidence proteins having MWS of 30,45 and 65 kDNA. These proteins are presumably involved in the regulation of transcription of the F-10 gene.

Relations entre le poids la fécondité des reines de fourmis récemment accouplées et leur mode de fondation

Schématiquement on distingue chez les fourmis deux modes principaux de fondation des nouvelles sociétés: la fondation indépendante et la fondation dépendante. Ces deux stratégies entraînent des particularités biologiques importantes. On a étudié dans le présent travail les conséquences du type de fondation sur la fécondité des jeunes reines. Chez les reines monogynes des espèces à fondation indépendante (Camponotus ligniperda, Camponotus herculeanus, Lasius niger), on observe une fécondité d'abord très faible puis qui augmente ensuite régulièrement avec le temps. Chez les reines polygynes des espèces à fondation dépendante (Plagiolepis pygmaea, Iridomyrmex humilis), la fécondité atteint pratiquement son niveau maximal dans les semaines qui suivent l'accouplement. Ces différences dans le niveau de l'activité ovarienne sont confrontées à l'espérance de vie des femelles. ll apparaît que les espèces monogynes à fondation indépendante ont une durée de vie de plusieurs années; leur fécondité ne s'exprimera pleinement qu'au bout de plusieurs saisons d'activité. A l'inverse, les reines polygynes à fondation dépendante ont une vie bien plus courte; elles compensent ce handicap par une ponte qui atteint son niveau maximal dès la fondation.

Estudi comparatiu sobre competències parentals de famílies amb dinàmiques violentes vs. famílies amb dinàmiques no violentes ateses al SATAF

A partir de la recerca pilot "Estudi descriptiu de famílies amb dinàmiques de violència domèstica en un context judicial d'ordre civil" es constatà que la valoració tècnica prioritza de forma clara la consideració de les competències i habilitats parentals d'ambdós progenitors quant a formular propostes relacionals. Tenint en compte l'escassa literatura especialitzada quant a les competències parentals de les famílies sotmeses a dinàmiques de violència a la llar, aquest estudi pretén establir una comparativa entre les competències parentals de les famílies ateses al SATAF de Barcelona durant l'any 2008, que presenten dinàmiques amb continguts violents, vs. d'altres famílies que no queden contextualitzades en la violència relacional. Això respon a l'objectiu de constatar l'existència o no de diferències en els estils de criança d'ambdós tipus de famílies, així com si existeixen divergències associades al gènere. A tal fi s'han emprat el test CUIDA i una graella tècnica heteroaplicada per obtenir una mesura de les competències d'aquestes famílies. Els principals resultats obtinguts han partit d'una anàlisi estadística no-paramètrica, considerant el petit tamany de la mostra. A partir d'aquesta anàlisi es copsen diferències entre ambdós tipus de famílies quant a llurs capacitats parentals, així com s'observen dèficits en les mares i pares provinents de dinàmiques violentes. Així mateix, es conclou la dificultat de mesura de les competències parentals a partir de proves d'autoinforme. Finalment, es suggereix el desenvolupament de programes de recuperació i/o millora específics de la parentalitat orientats a aquests progenitors, per tal d'augmentar els nivells de benestar dels seus fills.

Límites teóricos de sujeto epistolar y sujeto poético románticos, en la literatura escrita por mujeres

El proyecto, desarrollado bajo los auspicios del grupo Cos i Textualitat, aborda las relaciones entre las categorías de sujeto poético y sujeto epistolar, en la literatura romántica escrita por mujeres, que abarca corpus textuales del siglo XIX y principios del siglo XX. Haciendo uso de las herramientas del comparatismo, de la teoría de la literatura y de los estudios de género y sexualidad, el proyecto en una primera instancia se detuvo a estudiar la obra de aquellas escritoras (en el ámbito de la literatura norteamericana, española e hispanomericana) que desarrollaron e impulsaron el subgénero de la cartapoema, y cómo dicho subgénero les permitía velar su espacio íntimo, enmascarar su identidad literaria y social, al tiempo que obtenían legitimación social en esta estrategia de escritura. De este modo, el proyecto insiste en las estrategias de lectura de este tipo de textos, marginados por la crítica literaria, y de un tratamiento clasificatorio ciertamente ambiguo, y al mismo tiempo contaminado por la lectura autobiográfica de los textos. Cabe destacar que el punto de partida de este proceso de investigación fue la obra de la escritora norteamericana Emily Dickinson (1830-1886), pero se extendió con posterioridad desde autoras del romanticismo hispanoamericano, incluso hasta llegar a autoras españolas que escapan al movimiento romántico, bien entrado ya el siglo XX.