1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
El VIII Congrs Internacional Internet, Dret i Poltica (IDP 2012) que s'ha dut a terme a Barcelona els dies 9 i 10 de juliol de 2012 sota el ttol genric de "Reptes i oportunitats de l'entreteniment en lnia", ha abordat alguns dels principals reptes als que s'enfronta la societat de la informaci des de la perspectiva jurdica i politolgica. Concretament, els temes centrals han estat el debat sobre l'entreteniment a la xarxa, aix com altres qestions relacionades amb Internet i els drets de propietat intellectual, la privacitat, la seguretat o la llibertat d'expressi.
Resumo:
El domini de la llengua escolar apareix en totes les poltiques educatives com el tema central a travs del qual sha dincidir per garantir la igualtat i la cohesi social, ja que lxit escolar passa per desenvolupar una bona competncia en la llengua vehicular de lensenyament (OECD 2008). A Catalunya, tot i els esforos destinats, els resultats lingstics de lalumnat estranger continuen essent molt ms baixos que els de lalumnat nacional (Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu 2009). No obstant aix, hi ha molt pocs estudis que hagin analitzat els factors que samaguen darrere dels resultats lingstics de lalumnat estranger. Amb aquest objectiu en ment, larticle presenta les dades duna recerca que pretn aprofundir les variables que incideixen en el coneixement de catal i castell escrit de lalumnat estranger escolaritzat en 57 escoles de primria repartides pel territori de Catalunya
Resumo:
Aquest estudi t per objectiu descriure el funcionament de la coalici entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, centrant latenci en el disseny de laliana a partir dels acords electorals firmats i el repartiment de crrecs electes. T la voluntat de constatar si els resultats obtinguts per cada formaci sn equilibrats en funci dels resultats obtinguts per cada una delles en el cicle electoral 1999-2000. Lobjecte destudi s la coalici ICV-EUiA que ha funcionat en larena electoral, parlamentria i de govern. Es prenen Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa com actors principals, i es t en compte el pes important que t Izquierda Unida com a referent i suport dEUiA, com a company de grup parlamentari al Congrs dels Diputats i com a soci de coalici a les eleccions europees. Trobem altres actors, com sn el Partit dels Comunistes de Catalunya, el PSUC Viu o el Partido Comunista de Espaa, que acaben influint dins dEUiA i dIU. Pel seu costat, hi ha daltres actors que influeixen a ICV, com sn el Partit Verd Europeu i els seu aliats a nivell dEspanya com Equo o els membres dEspacio Plural.
Resumo:
Sempre s difcil assignar un origen a les iniciatives socials perqu, la majoria de vegades, solen resultar conseqncia de l'esfor col.lectiu de moltes persones i institucions. De totes formes podrem dir que del Collegi Professional se'n parla, en molts dels mbits de l'educaci social, des de mitjans dels anys vuitanta. De fet, ja en la I Trobada d'Educadors Especialitzats Faustino Guerau (Barcelona, octubre de 1988), en parlar de les formes organitzatives del col.lectiu professional, ja va fer aparici aquest objectiu. Per llavors, ni tan sols existien associacions d'educadors en tot l'Estat espanyol, ni una Federaci que les coordins. El tema es reprn en el I Congrs d'Educadors de Pamplona (mar de 1987) i en el X Col.loqui Internacional de la AIEJI(J) (Barcelona, novembre de 1989). La prioritat es fix en la creaci de la Diplomatura i en aix es posaren tots els esforos fins 1991. Desprs va seguir un perode de crisi en les Associacions d'Educadors que se supera a finals del 1993. D'aquesta crisi se'n surt collectivament, amb una srie d'objectius entre els que ocupa un espai central el Collegi Oficial. Aix doncs, en el I Congrs de l'Educador Social d'abril de 1995 a Mrcia, un dels mbits temtics oberts fou el del Collegi Professional. Ms en concret, l' Associaci Professiona1 d'Educadors Socials de Catalunya -APESC-, escull des del 1994, aquesta com una de les seves fites fonamentals per al bienni 1994-96. I en aquesta lnia inicia des del 94 diferents contactes instituciona1s, poltics, amb altres col.lectius professionals, a1umnes ...
Resumo:
En la present nota indiquem un seguit de novetats corolgiques per a la flora vascular dels massissos de les Guilleries i del Collsacabra.
Resumo:
Nota breu de flora que fa referncia a la presncia al NE del Principat de dues espcies noves de Nasella (N. neesiana i N. Mucronata), originries de l Amrica del Sud
Resumo:
En aquesta nota es recullen noves observacions de diverses espcies de peixos extics obtingudes en un mostreig efectuat de febrer a maig de 2003, en catorze embassaments de Catalunya
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Since its inception in 1994 as a purely online university, the Universitat Oberta de Catalunya(UOC) has been able to position itself among the main universities of the Catalan and Spanish university systems. Most of the students at the UOC (currently more than 60,000) are adults who have a profile that could hardly fit into the traditional university system, thus finding in the UOC an opportunity to start or continue their higher education grades, in a very innovative environment. The intensive use of ICT for both theteaching/learning processes and management allowsresearchers and practitioners to obtain data aboutwhat takes place in the UOC Virtual Campus, which is continuously being improved according to suchfindings.
Resumo:
Catalunya disposa a lactualitat de nombrosos equipaments culturals destinats a la difusi memorial mitjanant la prctica turstica creant-se, tanmateix, les primeres estructures en xarxa per tal de fer que aquests espais disposin dun relat conjunt, element indispensable en el qual recolzar-se a lhora demprendre qualsevol estratgia de difusi. El model catal, per, pot dir-se que est en fase embrionria, i des daquest moment en endavant ens correspon als professionals i acadmics treballar de cara a la seva consolidaci. Aquest estudi posa les bases per a la investigaci en clau turstica sobre els Espais de Memria
Resumo:
La gran assignatura pendent en la formaci de governs de coalici s la definici destratgiesque garanteixin prviament un bon funcionament durant la legislatura. No en va, lxit dun govern daquestes caracterstiques,en termes de cohesi i estabilitat al llarg de tot el mandat, depn no noms de factors com la combinatria de socis o la distribuci del poder sin tamb de les pautes de funcionament intern i extern incorporades als acords coalicionals com la comunicaci interna i externa. En efecte, la comunicaci constitueix un dels patrons de conductams rellevants a lhora de palesar lactivitat collectiva i sectorial dels governs, i una font destabilitat interna en cas que sexecuti de manera efica i a satisfacci dels socis. Lanlisi daquest factor t especial importncia a Catalunya, doncs, desprs de ms de trenta anys dautonomia poltica, segueix sent l'nica de les comunitats autnomes de lEstat governada sempre per ms d'un partit poltic i que ms ha desplegat la dinmica coalicional.
Resumo:
Ten years of demographic and genetic monitoring of Stachys maritima in Catalonia (2001-2010). Implications for a recovery plan.- Stachys maritima is a species typical of the coastal dunes, with a wide distribution within the Mediterranean Basin. In spite of this, the species shows a clear regression. In Catalonia, it has been observed an important reduction of its populations since early 20th century, where it has disappeared from several localities in which it was relatively common (Tarragons, Barcelons). Herein we present the results of the demographic monitoring of the species during the last 10 years (2001-2010) in the known localities in Catalonia. Besides corroborating the disappearance (northern Sant Mart dEmpries), the re-discovering (Llobregat Delta beach) and the detection of new populations (inner dunes of the Montgr), a large year-to-year fluctuation of the monitored populations is stated; the possible reasons are discussed. In addition, the present work also includes the results of the allozyme diversity analysis of the new detected populations as well as the rediscoveries of the period 2004-2008, which were not included in a former study of genetic diversity carried out in 2002-2003. It is necessary to emphasize that the contribution of the new populations to the genetic diversity of Stachys maritima is very small, which can be attributed to their limited population size and /or to founder effects. Despite that the species is included in the Annex 2 (En Perill dExtinci) within the Catleg de Flora Amenaada de Catalunya (Catalogue of Endangered Flora of Catalonia), and some soft conservation measures have been applied at local level (signposting of the beach accesses, environmental education, etc.) coupled with other more significant measures (e.g. translocation of individuals discovered in an artificial sandbank), it would be necessary the coordinated action and the scientific support of any initiative of conservation that could be carried out. The general frame to initiate actions of conservation should be the recovery plan of Stachys maritima, whose draft and application is mandatory in accordance to the Catleg
