Els arbres singulars del Parc Natural de l'Alt Pirineu: estudi i proposta d'educació ambiental

Aquest estudi s’ha realitzat amb el principal objectiu de localitzar, analitzar i diagnosticar els arbres singulars subjectes a ser declarats monumentals dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Concretament s’han inventariat la Vall Ferrera i la Vall de Cardós. L’objectiu secundari ha estat fer una proposta innovadora d’educació ambiental, utilitzant l’arbre com a un instrument pedagògic. S’han inventariat vint-i-tres arbres sent un d’ells ja declarat Arbre Monumental, “l’Avet del Pla de la Selva”. Primerament s’han localitzats els arbres amb l’ajuda dels tècnics del Parc, el coneixement popular i documentació. S’ha utilitzat una metodologia basada en estudis anteriors, mitjançant uns formularis de camp que recullen totes les característiques ecològiques i socioculturals de cada arbre. Posteriorment s’han analitzat les dades obtingudes i s’ha realitzat la diagnosi. S’ha proposat un mètode quantitatiu i un mètode qualitatiu (Rànquing d’Arbres Monumentals). Aquest últim valora cada arbre comparant-lo amb un llistat de tots aquells arbres monumentals de la mateixa espècie en el territori català realitzat per la Generalitat de Catalunya, segons tres paràmetres, l’alçada, el volt de canó i el diàmetre de la capçada. Finalment es proposa a cada arbre la protecció corresponent segons el seu estat de conservació i altres paràmetres. Un dels resultats obtinguts d’aquest estudi ha estat la realització d’una carpeta de material divulgatiu utilitzant cada arbre com a eix central per explicar el medi natural que l’envolta. Amb aquesta iniciativa es vol destacar l’important paper dels arbres monumentals com a connectors amb el medi natural i sociocultural i la necessitat de protegir en tots els Parcs Naturals els arbres singulars.

The Political Economy of Resource Rent Distribution

I model the link between political regime and level of diversification following a windfall of natural resource revenues. The explanatory variables I make use of are the political support functions embedded within each type of regime and the disparate levels of discretion, openness, transparency, and accountability of government. I show that a democratic government seeks to maximize the long-term consumption path of the representative consumer, in order to maximize its chances of re-election, while an authoritarian government, in the absence of any electoral mechanism of accountability, seeks to buy off and entrench a group of special interests loyal to the government and potent enough to ensure its short-term survival. Essentially the contrast in the approaches towards resource rent distribution comes down to a variation in political weights on aggregate welfare and rentierist special interests endogenized by distinct political support functions.

Private Governance of Financial Markets: the US Regulatory Regime on Hedge Funds

The article investigates the private governance of financial markets by looking at the evolution of the regulatory debate on hedge funds in the US market. It starts from the premise that the privatization of regulation is always the result of a political decision and analyzes how this decision came about and was implemented in the case of hedge funds. The starting point is the failure of two initiatives on hedge funds that US regulators launched between 1999 an 2004, which the analysis explains by elaborating the concept of self-capture. Facing a trade off between the need to tackle publicly demonized issues and the difficulty of monitoring increasingly sophisticated and powerful private markets, regulators purposefully designed initiatives that were not meant to succeed, that is, they “self-captured” their own activity. By formulating initiatives that were inherently flawed, regulators saved their public role and at the same time paved the way for the privatization of hedge fund regulation. This explanation identifies a link between the failure of public initiatives and the success of private ones. It illustrates a specific case of formation of private authority in financial markets that points to a more general practice emerging in the regulation of finance.

Authoritarian Responses to Foreign Pressure: Spending, Repression, and Sanctions

This paper explores how international sanctions affect authoritarian rulers’ decisions concerning repression and public spending composition, and how different authoritarian rulers respond to foreign pressure. If sanctions are assumed to increase the price of loyalty to the regime, then rulers whose budgets are not severely constrained by sanctions will tend to increase spending in those categories that most benefit their core support groups. In contrast, when constraints are severe due to reduced aid and trade, dictators are expected to greatly increase their levels of repression. Using data on regime types, public expenditures and spending composition (1970–2000) as well as on repression levels (1976–2001), we show that the empirical patterns conform well to our theoretical expectations. Single-party regimes, when targeted by sanctions, increase spending on subsidies and transfers which largely benefit more substantial sectors of the population and especially the urban classes. Likewise, military regimes increase their expenditures on goods and services, which include military equipment and soldiers’ and officers’ wages. Conversely, personalist regimes reduce spending in all categories, especially capital expenditures, while increasing repression much more than other regime types when targeted by sanctions.

The Electoral Determinants of Collective Remittances: The Mexican 3x1 Program for Migrants

The 3x1 Program for Migrants is a matching grant scheme that seeks to direct the money sent by migrant organizations abroad to the provision of public and social infrastructure, and to productive projects in migrants’ communities of origin. To do so, the municipal, state, and federal administrations match the amount sent by hometown associations by 3 to 1. This opens the door to the political manipulation of the program. We explore the impact of a particular facet of Mexican political life on the operation of the 3x1: its recent democratization and the increasing political competition at the municipal level. Relying on the literature on redistributive politics, we posit that an increasing number of effective parties in elections may have two different effects. On the one hand, the need to cater to more heterogeneous constituencies may increase the provision of public projects. On the other hand, since smaller coalitions are needed to win elections under tighter competition, fewer public and more private (clientelistic) projects could be awarded. Using a unique dataset on the 3x1 Program for Migrants for over 2,400 municipalities in the period 2002 through 2007, we find a lower provision of public goods in electorally competitive jurisdictions. Thus, we remain sceptical about the program success in promoting public goods in politically competitive locations with high migration levels.

Still in the Era of Area Studies? Political-Scientific Perspectives on European Competition Policy in the 2000s

This note reviews the political-scientific literature on European competition policy (ECP) in the 2000s. Based on a data set extracted from four well-known journals, and using an upfront methodology and explicit criteria, it analyzes the literature both quantitatively and qualitatively. On the quantitative side, it shows that, although a few sub-policy areas are still neglected, ECP is not the under-researched policy it used to be. On the qualitative side, the literature has greatly improved since the 1990s: Almost all articles now present a clear research question, and most advance specific theoretical claims/hypotheses. Yet, improvements can be made on research design, statistical testing, and, above all, state-of-the-art theorizing (e.g. in the game-theoretical treatment of delegation problems). Indeed, it is paradoxical that ECP specialists do not pay more attention to theoretical questions which are so central to the actual policy area they study.

Are Dictators Immune to Human Rights Shaming?

This paper examines whether human rights naming and shaming destabilizes the rule of authoritarian leaders. We argue that human rights shaming can destabilize autocratic leaders by signaling international disapproval to elites in the targeted country, increasing their capacity to replace the incumbent. In personalist regimes, shaming increases the risk of irregular exit because regime elite do not have a means to peacefully replace the incumbent. Shaming campaigns also decrease foreign aid and international trade in personalist regimes, denying the leader access to resources to pay his coalition – further destabilizing his rule. In non-personalist regimes where parties or the military allow elites to peacefully replace incumbents, human rights shaming increases the risk of regular turnover of power, but has little effect on the risk of irregular exit or international flows of aid and trade. These findings have implications for understanding when and where shaming campaigns are likely to reduce or deter repression.

Trabajo y niveles de vida en el Franquismo. Un estado de la cuestión desde una perspectiva de género.

El objetivo del trabajo es plantear preguntas sobre la situación general de las mujeres en el franquismo. Para ver cómo se ha estudiado el trabajo y los niveles de vida de las mujeres en el franquismo es útil distinguir tres grandes temas o niveles de análisis: (a) el Estado franquista, (b) la construcción ideológica y jurídica de "la mujer" y "el varón" como grupos sociales con distintos derechos y funciones, y (c) la división del trabajo entre mujeres y hombres.

GAPS: generador de aplicaciones sintéticas

Gaps es un generador de aplicaciones sintéticas de estructura compuesta Master/Worker de pipelines. Para crear una aplicación sintética, el investigador utilizará Gaspar, que recibe un fichero de texto con los parámetros de la aplicación a generar: cantidad de workers, etapas, tamaño de mensaje a enviar, etc., y genera un fichero con las propiedades de cada etapa. A partir de estos datos, Gaps, que esta hecho en C con MPI, genera y ejecuta la aplicación paralela. Estas aplicaciones se utilizan para comprobar en un entorno real los estudios analíticos que constituyen el modelo de rendimiento y sintonización dinámica.

The Acquisition of Actional Passives in Catalan

L'objectiu del present treball de recerca va ser avaluar les dues teories predominants (BORER & WEXLER 1987, WEXLER 2004; FOX & GRODZINSKY 1997) que miren d'explicar el tardà desenvolupament de la forma passiva en la gramàtica dels nens. Es van seleccionar tres grups de nens de ambdós sexes d'edats compreses entre els 3,1 i els 5;9 i es va a dur a terme un experiment per verificar la competència dels nens en les frases actives, passives curtes i passives llargues (amb el complement agentiu per...) . Mentre la comprensió de les actives és com l'adulta des del principi, la comprensió de las passives curtes és significativament més dolenta que la de les actives i la comprensió de les passives llargues és molt deficient fins i tot per al grup més gran d'edat. Les diferencies significatives trobades afavoreixen la hipòtesi de la maduració. Es discuteixen els resultats en relació amb estudis similars i es suggereixen noves vies d'investigació més enllà de les passives agentives.

Empleabilidad y Adaptabilidad de los jóvenes con inteligencia límite y sus procesos de integración laboral: Hacia un modelo de formación y de orientación para su inserción en el mundo del trabajo

ii. Aquest estudi planteja un model de formació i d'orientació per la millora de l’empleabilitat i l’adaptabilitat d’un grup especialment vulnerable, els joves amb intel•ligència límit, a partir d’un procés de detecció de necessitats de les competències bàsiques i laborals exigides pel mercat de treball. El model sorgeix de l’estudi dels programes i actuacions de formació i d’orientació que els serveis locals d’ocupació i/o d'integració laboral dissenyen i desenvolupen per la inserció laboral dels joves amb intel•ligència límit en el mercat de treball obert i competitiu.

Selection bias and unobservable heterogeneity applied at the wage equation of European married women

This paper utilizes a panel data sample selection model to correct the selection in the analysis of longitudinal labor market data for married women in European countries. We estimate the female wage equation in a framework of unbalanced panel data models with sample selection. The wage equations of females have several potential sources of.

La trajectòria del pensament econòmic de Xavier Sala i Martín

En aquest treball s’analitzen temes actuals com la globalització, la crisis econòmica, l’Estat del Benestar, el creixement econòmic, la distribució de la riquesa, el lliure mercat i la situació africana. Es tracta, en definitiva, d’un estudi a partir de l’anàlisi del pensament econòmic de Xavier Sala i Martín, fonamentalment, a través dels seus articles de premsa, complementat amb els llibres escrits per ell i el seguiment de les campanyes i projectes de la Fundació “Umbele: un futur millor per Àfrica”, del qual és patró fundador.

Diferencias de tipología entre las empresas familiares en función de las generaciones

El grau de mortalitat de les empreses familiars en el canvi de generació es un factor clau per aturar-se i estudiar el per què i les seves causes. Una empresa a curt termini pot ser molt rentable i puntera però sense una bona estratègia per perdurar en el temps no podrà avançar o afrontar els canvis de mercat. El factor que defineix la continuïtat es el lideratge. El líder guia, renova l’estratègia, prepara els successors, és perseverant en les seves metes i segueix un model organitzacional comprès per la cultura, l’estratègia i l’estructura de l’organització. Les empreses familiars afronten nombrosos reptes. La successió és un dels principals reptes. La vocació en la continuïtat és un dels elements en els que diferencia l’empresa familiar i l’empresa no familiar. Tenen una cultura forta i un sistema de valors que és el nexe comú en la cultura de l’empresa. La voluntat de control de l’empresa en pocs membres, el retard en el procés successori, la barrera d’entrada a nous accionistes i de membres externs professionalitzats dificulta l’evolució contínua necessària. No es sol distingir la diferència entre l’empresa i l’empresa familiar, que són dues realitats molt diferents. Un consell de família tracta específicament aquestes dues realitats i promou la continuïtat i el compromís entre elles. Aquestes mesures no redueixen el paper de la família, sinó que donen prioritat als temes empresarials. Hi ha diversos models d’empresa familiar. Aquests models van evolucionant en funció del creixement de l’empresa, en el tipus de família propietària, en la seva estructura organitzativa, en mans de qui resideix la propietat i el tipus d’empresa familiar. Segons la propietat es divideix en empresa de propietat única, en el qual el fundador és l’empresari que dirigeix el negoci, el consorci de germans, en què la propietat passa als fills i solen aparèixer diferents valors, estils i opinions, i, per últim, el consorci de cosins, les següents generacions. En aquesta etapa s’arriba a una elevada complexitat de gestió. El tipus de propietat no determina el tipus d’empresa ni el seu grau de creixement però solen anar acompanyats. Amb el pas del temps els models d’empresa familiar van evolucionant de mononegoci, a diversos negocis relacionats i finalment a holding, i d’empreses de treball familiar, a direcció familiar a govern de família. És important que el consell de família tingui un protocol familiar que imposi una sèrie de regles abans establertes per consens, que promoguin la convivència, l’harmonia, la no dispersió del capital ... etc. Triar un líder és vital en la lleugeresa de preses de decisió en la gestió.

El proceso de creación de una empresa en España

El procés de creació de empreses en Espanya es un procediment complex, que requereix un estudi en profunditat del projecte y una planificació. La decisió de crear una empresa, ha de partir de una idea de negoci innovadora, que satisfaci les necessitats dels clients. L’emprenedor deurà analitzar el pla de negoci y la seva viabilitat en un mercat competitiu per determinar si el projecte es suficientment sòlid com per portar-se a cap. Una vegada avaluat el funcionament de la empresa, l’empresari deu prendre la decisió de la forma de constitució de la entitat més adequada, en funció de les característiques i necessitats del projecte. Cada forma jurídica requereix una tramitació específica adequada a les característiques de la mateixa. El nombre de promotors, la responsabilitat dels emprenedors, la fiscalitat que aplica i el import mínim de capital social a aportar són les principals variables per la elecció de la forma jurídica. Abans del inici de la activitat, tota nova empresa ha de realitzar el tràmits que li corresponguin i complir amb les obligacions contables i fiscals estipulades. Aquesta tramitació s’agrupa en les següents categories: laborables, fiscals, llibre, registre, adopció de la forma jurídica y llicencies municipals. El cost y temps necessari per la realització de aquest procés, varia respecte la forma jurídica i les propietats. En la actualitat, ens troben amb un procediment extens i feixuc pels empresaris, que rellenteix i encareix el inici de la activitat. El dinamisme empresarial està estretament relacional amb la regulació, tant en tramitació com en fiscalitat, per tant, una metodologia carregada i complexa redueix la motivació e indueix al fracàs. Davant la situació financera i econòmica actual, una manera de incentivar als empresaris i fomentar el creixement socioeconòmic, es incorporant instruments que agilitzin i redueixin el cost de tramitació. La nova llei de societats limitades han suposat un avanç important respecte la tramitació de les noves societats. Mitjançant la incorporació dels punts de assessorament e inici a la tramitació (PAIT) i la tramitació via telemàtica, el empresari pot realitzar les gestions necessàries de la societat limitada de una manera àgil i menys costosa, i alhora, obtenir assessorament durant el procediment i els primers anys després de iniciar la activitat. En definitiva, el procés de creació de la nova empresa ha millorat, no obstant, convindrien certes modificacions en els procediments, a través de una política de simplificació administrativa, afavorint la fiscalitat de les noves empreses i facilitat el accés al finançament per a totes les formes jurídiques.