Nevera, mp3, mòbil... quin és el seu paper actual?

Des dels seus inicis, l’ésser humà ha tingut una sèrie de necessitats. Ha requerit d’aliment per sobreviure, d’un sostre on refugiar-se, de roba per vestirse, etc. Conforme han passat els anys, ha anat generant tècniques per a millorar la seva estància al planeta, des del descobriment del foc per escalfarse fins al desenvolupament de màquines complexes. És per això, que ha anat introduint invents a la seva vida que han cobert les necessitats sorgides al llarg del temps.El treball que desenvolupem a continuació es centra en un seguit d’aparells que han sorgit al llarg del segle XX i que han revolucionat la nostra vida. Concretament, els set aparells escollits com a objecte del nostre estudi són: la nevera, la rentadora, l’automòbil, la televisió, el reproductor d’àudio portàtil, el telèfon mòbil i l’ordinador.L’aparició d’electrodomèstics, com la nevera o la rentadora, no només ens ha permès dedicar menys esforç a les tasques domèstiques, sinó també estalviarnos temps a l’hora de realitzar-les. Aquest fet, que ara potser ni tan sols considerem, va ser del tot determinant a l’època que van sorgir, ja que va permetre alliberar mà d’obra domèstica promovent la inserció al mercat laboral d’un sector de la població com el del sexe femení.Per la seva banda, la introducció de l’automòbil també ha estat un gran avenç. Aquest, ha revolucionat la manera de desplaçar-nos, proporcionant-nos una autonomia fins aleshores impensable.Aquest mateix patró segueixen la resta d’altres aparells escollits; tots van provocar un canvi profund a la societat amb la seva aparició i, encara avui, segueixen mantenint un paper destacat al nostre dia a dia. La importància que tenen a les nostres vides ha estat la motivació que ens ha conduït a dur a terme un treball que els tingués com a protagonistes.El nostre treball consta de dues parts:A la primera, de caràcter teòric, ens hem proposat estudiar la història d’aquests aparells, és a dir, hem volgut donar resposta a una sèrie de preguntes com: quan van aparèixer, quins van ser els seus creadors i quines transformacions han anat experimentant al llarg del temps, entre d’altres.A la segona part, més pràctica, hem realitzat un treball de camp (les característiques del qual expliquem detalladament a l’apartat següent) amb l’objectiu d’analitzar la rellevància que tenen aquests aparells a la societat actual. És a dir, hem volgut saber quins aparells, dels escollits, són els més valorats per la població avui dia i quins són els que menys. Pensem que l’ús que els enquestats fan d’aquests béns serà un criteri clau a l’hora de puntuarlos, encara que no l’únic. Hem realitzat aquest anàlisi diferenciant els individus per franges d’edat i sexes. A més, també hem treballat altres qüestions comserien, entre d’altres, si el seu ús s’entén com una necessitat o va encaminat cap a l’oci; quant temps triguen els usuaris a renovar-los, quin és el motiu, etc. En relació amb aquesta segona part, hem formulat un seguit d’hipòtesis amb l’objectiu de contrastar-les posteriorment amb els resultats de les enquestes.Les hipòtesis són:- Avui dia, els individus donen més importància a aquells aparells que són més moderns, (entenent com a tals, aquells que han sorgit més recentment i estan lligats a les noves tecnologies i la innovació contínua), com poden ser l’ordinador i el telèfon mòbil, que els electrodomèstics més tradicionals com serien la nevera o la rentadora. Tot això, a més, considerant que pel que fa als primers, entenem que part del seu ús està destinat a l’oci; mentre que pels segons el seu ús està motivat per una necessitat, com seria l’alimentació en el cas de la nevera.- Pel que fa a les franges d’edat, les valoracions mostraran diferències importants en els diversos aparells. Entre la franja més jove (de 16 a 25 anys) i la de més edat (més de 60 anys), les valoracions seran més extremes, gairebé oposades.- Pel que fa als dos sexes, les valoracions que donin als aparells seran molt semblants.Hem considerat que per a dur a terme un bon anàlisi, el més adequat és presentar la informació de cada aparell per separat. És per això que cada bé constitueix un apartat independent que consta d’una primera part referent a la seva història, i una segona referent als resultats obtinguts de les enquestes.A continuació, hem procedit a ajuntar els resultats extrets dels diferents aparells i a presentant-los de forma conjunta per a comparar-los. Així, hem pogut contrastar les nostres hipòtesis inicials i hem raonat possibles causes que justificarien dels resultats obtinguts.

El Impacte dels coolhunters

T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos

Effect of hypoxia on cerebral blood flow regulation during rest and exercise : role of cerebral oxygen delivery on performance

Adequate supply of oxygen to the brain is critical for maintaining normal brain function. Severe hypoxia, such as that experienced during high altitude ascent, presents a unique challenge to brain oxygen (O2) supply. During high-intensity exercise, hyperventilation-induced hypocapnia leads to cerebral vasoconstriction, followed by reductions in cerebral blood flow (CBF), oxygen delivery (DO2), and tissue oxygenation. This reduced O2 supply to the brain could potentially account for the reduced performance typically observed during exercise in severe hypoxic conditions. The aims of this thesis were to document the effect of acute and chronic exposure to hypoxia on CBF control, and to determine the role of cerebral DO2 and tissue oxygenation in limiting performance during exercise in severe hypoxia. We assessed CBF, arterial O2 content (CaO2), haemoglobin concentration ([Hb]), partial pressure of arterial O2 (PaO2), cerebrovascular CO2 reactivity, ventilatory response to CO2, cerebral autoregulation (CA), and estimated cerebral DO2 (CBF ⨉ CaO2) at sea level (SL), upon ascent to 5,260 m (ALT1), and following 16 days of acclimatisation to 5,260 m (ALT16). We found an increase in CBF despite an elevated cerebrovascular CO2 reactivity at ALT1, which coincided with a reduced CA. Meanwhile, PaO2 was greatly decreased despite increased ventilatory drive at ALT1, resulting in a concomitant decrease in CaO2. At ALT16, CBF decreased towards SL values, while cerebrovascular CO2 reactivity and ventilatory drive were further elevated. Acclimatisation increased PaO2, [Hb], and therefore CaO2 at ALT16, but these changes did not improve CA compared to ALT1. No differences were observed in cerebral DO2 across SL, ALT1, and ALT16. Our findings demonstrate that cerebral DO2 is maintained during both acute and chronic exposure to 5,260 m, due to the reciprocal changes in CBF and CaO2. We measured middle cerebral artery velocity (MCAv: index of CBF), cerebral DO2, ventilation (VE), and performance during incremental cycling to exhaustion and 15km time trial cycling in both normoxia and severe hypoxia (11% O2, normobaric), with and without added CO2 to the inspirate (CO2 breathing). We found MCAv was higher during exercise in severe hypoxia compared in normoxia, while cerebral tissue oxygenation and DO2 were reduced. CO2 breathing was effective in preventing the development of hyperventilation-induced hypocapnia during intense exercise in both normoxia and hypoxia. As a result, we were able to increase both MCAv and cerebral DO2 during exercise in hypoxia with our CO2 breathing setup. However, we concomitantly increased VE and PaO2 (and presumably respiratory work) due to the increased hypercapnic stimuli with CO2 breathing, which subsequently contributed to the cerebral DO2 increase during hypoxic exercise. While we effectively restored cerebral DO2 during exercise in hypoxia to normoxic values with CO2 breathing, we did not observe any improvement in cerebral tissue oxygenation or exercise performance. Accordingly, our findings do not support the role of reduced cerebral DO2 in limiting exercise performance in severe hypoxia. -- Un apport adéquat en oxygène au niveau du cerveau est primordial pour le maintien des fonctions cérébrales normales. L'hypoxie sévère, telle qu'expérimentée au cours d'ascensions en haute altitude, présente un défi unique pour l'apport cérébral en oxygène (O2). Lors d'exercices à haute intensité, l'hypocapnie induite par l'hyperventilation entraîne une vasoconstriction cérébrale suivie par une réduction du flux sanguin cérébral (CBF), de l'apport en oxygène (DO2), ainsi que de l'oxygénation tissulaire. Cette réduction de l'apport en O2 au cerveau pourrait potentiellement être responsable de la diminution de performance observée au cours d'exercices en condition d'hypoxie sévère. Les buts de cette thèse étaient de documenter l'effet de l'exposition aiguë et chronique à l'hypoxie sur le contrôle du CBF, ainsi que de déterminer le rôle du DO2 cérébral et de l'oxygénation tissulaire comme facteurs limitant la performance lors d'exercices en hypoxie sévère. Nous avons mesuré CBF, le contenu artériel en oxygène (CaO2), la concentration en hémoglobine ([Hb]), la pression partielle artérielle en O2 (PaO2), la réactivité cérébrovasculaire au CO2, la réponse ventilatoire au CO2, et l'autorégulation cérébrale sanguine (CA), et estimé DO2 cérébral (CBF x CaO2), au niveau de la mer (SL), au premier jour à 5.260 m (ALT1) et après seize jours d'acclimatation à 5.260 m (ALT16). Nous avons trouvé des augmentations du CBF et de la réactivité cérébrovasculaire au CO2 après une ascension à 5.260 m. Ces augmentations coïncidaient avec une réduction de l'autorégulation cérébrale. Simultanément, la PaO2 était grandement réduite, malgré l'augmentation de la ventilation (VE), résultant en une diminution de la CaO2. Après seize jours d'acclimatation à 5.260 m, le CBF revenait autour des valeurs observées au niveau de la mer, alors que la réactivité cérébrovasculaire au CO2 et la VE augmentaient par rapport à ALT1. L'acclimatation augmentait la PaO2, la concentration en hémoglobine, et donc la CaO2, mais n'améliorait pas l'autorégulation cérébrale, comparé à ALT1. Aucune différence n'était observée au niveau du DO2 cérébral entre SL, ALT1 et ALT16. Nos résultats montrent que le DO2 cérébral est maintenu constant lors d'expositions aiguë et chronique à 5.260m, ce qui s'explique par la réciprocité des variations du CBF et de la CaO2. Nous avons mesuré la vitesse d'écoulement du sang dans l'artère cérébrale moyenne (MCAv : un indice du CBF), le DO2 cérébral, la VE et la performance lors d'exercice incrémentaux jusqu'à épuisement sur cycloergomètre, ainsi que des contre-la-montres de 15 km en normoxie et en hypoxie sévère (11% O2, normobarique) ; avec ajout ou non de CO2 dans le mélange gazeux inspiré. Nous avons trouvé que MCAv était plus haute pendant l'exercice hypoxique, comparé à la normoxie alors que le DO2 cérébral était réduit. L'ajout de CO2 dans le gaz inspiré était efficace pour prévenir l'hypocapnie induite par l'hyperventilation, qui se développe à l'exercice intense, à la fois en normoxie et en hypoxie. Nous avons pu augmenter MCAv et le DO2 cérébral pendant l'exercice hypoxique, grâce à l'ajout de CO2. Cependant, nous avons augmenté la VE et la PaO2 (et probablement le travail respiratoire) à cause de l'augmentation du stimulus hypercapnique. Alors que nous avons, grâce à l'ajout de CO2, efficacement restauré le DO2 cérébral au cours de l'exercice en hypoxie à des valeurs obtenues en normoxie, nous n'avons observé aucune amélioration dans l'oxygénation du tissu cérébral ou de la performance. En conséquence, nos résultats ne soutiennent pas le rôle d'un DO2 cérébral réduit comme facteur limitant de la performance en hypoxie sévère.

Partituurista oopperaksi : laulajan työvälineet

Partituurista oopperaksi on tutkielma laulajan työprosessista ja sen hallinnan keinoista. Tämä kirjallinen opinnäytetyö perustuu muistiinpanoihin ja kokemuksiin Dorabellan roolin työstämisestä W. A. Mozartin oopperassa Cosı̀ fan tutte. Lisäksi työ perustuu kirjallisuuslähteisiin ja erityisesti aikaisemman opinnäytetyöni tuloksiin Näyttelijäntyö esittävän säveltaiteen palveluksessa (Mäkelä 2005). Laulajan työ voidaan jakaa karkeasti kolmeen osaan, jotka ovat taustatyö, näyttämötyö ja esiintyminen. Ne voidaan edelleen jakaa erilaisiin elementteihin, kuten musiikin ja roolin analyysi, ohjaaja, kapellimestari, yleisö jne. Työn tarkoituksena oli selvittää, mitä laulaja tarvitsee kokonaisvaltaisen esityksen rakentamiseksi ja millaisin välinein hän voi pureutua erilaisten elementtien hallintaan. Toisin sanoen tarkoituksena oli koota jonkinlainen työkalusarja laulajan työprosessia varten, jota voi tarpeen mukaan täydentää ja karsia. Laulajan työn oppiminen perustuu hyvän vokaalitekniikan työstämiseen. Silti laulajan työ ei ole pelkästään vokaalitekniikkaa, vaan se on monimuotoinen työprosessi, jolle laulutekniikka muodostaa työskentelyn perustan. Prosessiin kuuluvat elementit vaikuttavat tähän perustaan. Keskeinen tutkimusongelma oli analysoida keinoja eli välineitä, joiden avulla elementtejä voidaan hallita laulajan työssä. Tämä opinnäytetyö tarjoaa esimerkkejä ja vihjeitä mm. musiikin, tarinan taustan ja roolin analysoimiseksi sekä yleisön impulssien hyödyntämiseksi. Työtä voi käyttää joko laulajan työprosessin kuvauksena, esimerkkinä eräästä laulajan työhön soveltuvasta työkalusarjasta tai sieltä voi poimia yksittäisiä välineitä tarpeen mukaan. Parhaimmillaan työ voi tarjota hyödyllistä informaatiota mm. laulajille, laulunopiskelijoille ja laulunopettajille työprosessin kokonaisvaltaisuudesta.

Memòria justificativa del projecte de recerca 2009PBR00060

La universitat europea ha de fer front als reptes de la internacionalització, que suposa per una banda, el desplegament de polítiques per difondre la seva activitat acadèmica més enllà de les seves fronteres i, per l’altra facilitar la mobilitat d’estudiants i l’acollida d’estudiants estrangers. Aquests reptes suposen una situació de multilingüisme i interculturalitat, alhora que posen de relleu el paper de l’anglès com a llengua internacional. Els reptes relacionats amb el multilingüisme es fan especialment palesos en territoris amb llengua pròpia com Catalunya i Gal•les. Per una banda, Catalunya compta amb una llengua d’àmplia difusió entre la població, com és el català, que conviu amb la llengua castellana. En aquesta situació, la llengua anglesa es considera una eina que ha de facilitar la internacionalització de la universitat. Per altra banda, a Gal•les, la llengua gal•lesa és minoritària davant de l’hegemonia de l’anglès. Tenint en compte aquestes situacions sociolingüístiques, aquest projecte se centra en la gestió del plurilingüisme i la multiculturalitat en una universitat de Catalunya i una altra de Gal•les. Fonamentalment, el projecte pretén respondre a la pregunta següent: De quina forma respon la universitat a Catalunya i Gal•les als reptes del plurilingüisme i la interculturalitat que se’ls plantegen davant la progressiva internacionalització que viu la universitat? Per tal de respondre a aquesta pregunta, el projecte se centra en una acció institucional central de les polítiques universitàries d’internacionalizació: l’acollida d’estudiants internacionals (bàsicament a través del programa Erasmus). El projecte que aquí es proposa se centra específicament en l’acollida d’estudiants internacionals per part de la Universitat de Lleida (Catalunya) i de la Universitat de Cardiff (Gales), analitzant i comparant per una banda (i) les accions institucionals contretes i, per altra banda, (ii) les actituds lingüístiques i (iii) les pràctiques comunicatives plurilingües dels diferents agents que hi intervenen: (1) estudiants internacionals dins del programa Erasmus, (2) estudiants locals (3) professors amb alumnat internacional i 4) personal d’administració i serveis que dóna suport a la internacionalització. Aquest projecte s’emmarca dins de quatre grans línies d’investigació, en les quals aquest equip ja hi ha treballat àmpliament: (a) comunicació intercultural; (b) interacció social i poder; (c) l’anglès com a lingua franca; (d) actituds, ideologies i pràctiques relacionades amb el multilingüisme.

Guia d’activitats de lleure per a centres de justícia juvenil

El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.

WikiSAC: sistema col·laboratiu per a l’ atenció ciutadana en administracions municipals

L’objectiu dels Serveis Intel·ligents d’Atenció Ciutadana (SAC) és donar resposta a les necessitats d'informació dels ciutadans sobre els serveis i les actuacions del municipi i, per extensió, del conjunt del serveis d'interès ciutadà. Des que l’ iSAC s’ha posat en funcionament, periòdicament s’analitzen les consultes que es fan en el sistema i el grau de satisfacció que la ciutadania té d’aquest servei. Tot i que en general les valoracions són satisfactòries s’ha observat que actualment aquest sistema té un buit, hi ha un ampli ventall de respostes que, de moment, l’iSAC no és capaç de resoldre, i possiblement el 010, el call center del servei d’atenció ciutadana, tampoc. Algunes de les cerques realitzades marxen molt de l’àmbit municipal i és l’experiència de la mateixa ciutadania la que pot oferir un millor resultat. És per aquest motiu que ha sorgit la necessitat de crear wikiSAC. Eina que te com a principals objectius que: poder crear, modificar i eliminar el contingut d’una pàgina de forma interactiva de manera fàcil i ràpida a través d’un navegador web; controlar els continguts ofensius i malintencionats; conservar un historial de canvis; incentivar la participació ciutadana i aconseguir que aquest sigui un lloc on els ciutadans preguntin, suggereixin i opinin sobre temes relacionats amb el seu municipi i aconseguir que els ciutadans es sentin més integrats amb el funcionament de l’administració, col∙laborant en les tasques d’informació i atenció ciutadana

Música, sociedad y mestizaje a través del sonido del fagot

La sociedad, la música y la cultura son elementos que van relacionados desde la Antigüedad. Hoy en día, los medios de comunicación han abierto las fronteras de lo que hasta hace pocas décadas eran barreras geográficamente impenetrables. El siglo XXI comienza como un siglo en el que la hibridación cultural es un hecho, la música está cada vez más construida desde la mezcla de elementos. Los músicos que actualmente se están formando lo hacen absorbiendo elementos de músicas y culturas que fueron muy distintas hace tiempo y hoy no lo son más. El acceso a Internet, la relación entre los propios individuos conviviendo con gente de otros países nos presenta un panorama, en lo musical, de apertura como nunca antes se había visto hasta ahora. Hoy por hoy cualquier músico, con cualquier instrumento puede verse, de un modo natural, interpretando músicas que rompen de algún modo con el hilo conductor que la historia de esos instrumentos ha llevado hasta el presente.

The oceanic base of slope record of the Permian-Triassic crisis: view from Tethys (Oman)

The Oman Mountains provide some of the best sections of Permian and Triassic sediments from ocean sea floor to base-of-slope environments related to the distal South Tethyan margin. The central part of the range exposes the Buday'ah section of oceanic sediments in the so-called "Hawasina allochtons". The locality of Wadi Maqam in the north-western part of the Oman Mountains is among places where the thick Permian-Triassic base-of-slope sediments is exposed (Baud et al., 2001). Overlying 400 m of middle Permian limestones and dolomites, the upper Permian sediments consist of 50 m of ≈ 10 cm thick beds of cherts and dolomites rich in sponge spicules. The top of the Permian units is well bioturbated lime mudstone-wackestone, devoid of cherts and dated as late Changhsingian (Krystyn in Richoz et al., 2005). The boundary yellow shales are overlain by very thinly bedded, laminated microbial platy lime mudstone with H. parvus. The dramatic loss of the burrowing infauna indicates the appearance of oxygen-poor water. These Induan sediments are about 25 m thick and show at the top the first calcirudites, commonly clast-supported (edge-wise conglomerates), and are characterized by tabular clasts representing the sub- in situ reworking of the laminated, platy calcilutite. The very thick Smithian overlying litho-unit (up to 900 m) marks the onset on the base-of-slope of a deep-marine basin in which carbonate submarine fan deposits developed This very thick unit consists essentially of platy limestones, calcarenites and calcirudites. It comprises mainly grey-beige calcilutite, laminated and flaggy, interbedded with sparse beds of fine-grained calcarenite in cm beds. Channelized beds of intraformational calcirudite are also part of this succession which constitutes the greater part of the outcrop available. During the Spathian to Anisian, the sedimentation changes to terrigenous mudstone and siltstone that ended with Ladinian radiolarites.

Pi*-pi* bonding interactions generated by halogen oxidation of zirconium(IV) redox-active ligand complexes.

The new complex, [Zr(pda)2]n (1, pda2- = N,N'-bis(neo-pentyl)-ortho-phenylenediamide, n = 1 or 2), prepared by the reaction of 2 equiv of pdaLi2 with ZrCl4, reacts rapidly with halogen oxidants to afford the new product ZrX2(disq)2 (3, X = Cl, Br, I; disq- = N,N'-bis(neo-pentyl)-ortho-diiminosemiquinonate) in which each redox-active ligand has been oxidized by one electron. The oxidation products 3a-c have been structurally characterized and display an unusual parallel stacked arrangement of the disq- ligands in the solid state, with a separation of approximately 3 A. Density functional calculations show a bonding-type interaction between the SOMOs of the disq- ligands to form a unique HOMO while the antibonding linear combination forms a unique LUMO. This orbital configuration leads to a closed-shell-singlet ground-state electron configuration (S = 0). Temperature-dependent magnetism measurements indicate a low-lying triplet excited state at approximately 750 cm-1. In solution, 3a-c show strong disq--based absorption bands that are invariant across the halide series. Taken together these spectroscopic measurements provide experimental values for the one- and two-electron energies that characterize the pi-stacked bonding interaction between the two disq- ligands.

Gestão Integrada dos Recursos Hídricos da Ilha do Maio (Cabo Verde): o Contributo das Águas Subterrâneas

Cabo Verde é constituído por 10 ilhas, sendo a ilha do Maio a mais antiga do arquipélago, com uma área de 269 km2, tendo como comprimento máximo 24100 m, uma largura máxima de 16300 m e uma população total de 6740 habitantes. No que concerne à geomorfologia e geologia, a ilha é considerada plana e é composta por formações eruptivas e sedimentares, sendo as formações sedimentares dominantes na ilha. Apresenta as formações mais antigas de Cabo Verde, de idade jurássica e cretácica. No entanto, não apresenta as formações eruptivas mais recentes como as restantes ilhas. A ilha do Maio enquadra-se num clima do tipo árido e semiárido, com uma temperatura média de 24.5 ºC e uma precipitação anual de 125.4 mm. Estimativas efectuadas com base no modelo do balanço hídrico sequencial diário mostram que cerca de 7% da precipitação corresponde a escoamento superficial e 14.1% a escoamento subterrâneo. Pela aplicação deste modelo e do método do balanço químico do ião cloreto, os recursos hídricos subterrâneos renováveis anualmente na ilha do Maio estão, em ano médio, compreendidos entre 3.44 x 106 m3 e 4.76 x 106 m3.por sua vez, o escoamento total é estimado em 7.8 x 106 m3 anuais, o que equivale a cerca de 21 400 m3/dia. O escoamento subterrâneo na ilha do Maio faz-se globalmente de um modo centrífugo a partir das elevações do maciço central. O gradiente hidráulico assume valores entre 0.05% e 2.9%, sendo que o valor mais baixo ocorre no sector norte da ilha, o que favorece o fenómeno de intrusão salina. Relativamente à qualidade da água, verifica-se que as amostras recolhidas correspondem a águas muito mineralizadas, com valores de condutividade eléctrica compreendidos entre 832 μS/cm e 7730 μS/cm. Por sua vez, os valores de TDS estão compreendidos entre 705.8 mg/L e 4210.4 mg/L. Nestas condições, as águas subterrâneas analisadas podem ser consideradas águas salobras. A fácies hidroquímica dominante é a cloretada sódica, sendo que grande parte das amostras pode ser considerada cloretada-bicarbonatada sódica. Admitindo que a amostragem efectuada tem significado estatístico, poderá dizer-se que, a nível físico-químico, cerca de 20% das águas subterrâneas são próprias para o consumo humano. No que respeita à utilização da água para rega, as águas analisadas apresentam baixo a alto perigo de alcalinização do solo e alto a muito alto perigo de salinização. Em síntese, pode concluir-se que, não obstante o carácter árido da ilha do Maio, a mesma apresenta um potencial de recursos hídricos não negligenciável, eventualmente suficiente para suprir as necessidades hídricas da população. No entanto, o estudo desenvolvido mostra a necessidade de implementar medidas susceptíveis de proporcionarem um aproveitamento sustentado dos recursos hídricos, no quadro da gestão integrada dos recursos hídricos da ilha do Maio.

Tectonics of the Simplon massif and Lepontine gneiss dome: deformation structures due to collision between the underthrusting European plate and the Adriatic indenter

this study presents a review of published geological data, combined with original observations on the tectonics of the simplon massif and the Lepontine gneiss dome in the Western Alps. New observations concern the geometry of the Oligocene Vanzone back fold, formed under amphibolite facies conditions, and of its root between Domodossola and Locarno, which is cut at an acute angle by the Miocene, epi- to anchizonal, dextral centovalli strike-slip fault. the structures of the simplon massif result from collision over 50 Ma between two plate boundaries with a different geometry: the underthrusted European plate and the Adriatic indenter. Detailed mapping and analysis of a complex structural interference pattern, combined with observations on the metamorphic grade of the superimposed structures and radiometric data, allow a kinematic model to be developed for this zone of oblique continental collision. the following main Alpine tectonic phases and structures may be distinguished: 1. NW-directed nappe emplacement, starting in the Early Eocene (similar to 50 Ma); 2. W, SW and S- verging transverse folds; 3. transpressional movements on the dextral simplon ductile shear zone since similar to 32 Ma; 4. formation of the Bergell - Vanzone backfolds and of the southern steep belt during the Oligocene, emplacement of the mantle derived 31 - 29 Ma Bergell and Biella granodiorites and porphyritic andesites as well as intrusions of 29-25 Ma crustal aplites and pegmatites; 5. formation of the dextral discrete Rhone-Simplon line and the centovalli line during the Miocene, accompanied by the pull-apart development of the Lepontine gneiss dome - Dent blanche (Valpelline) depression. It is suggested that movements of shortening in fan shaped NW, W and sW directions accompanied the more regular NW- to WNW-directed displacement of the Adriatic indenter during continental collision.

L’alè del clarinet : la respiració en la interpretació musical amb el clarinet

El projecte és una proposta d’exploració i reflexió personal sobre la respiració en la interpretació musical amb el clarinet i els aspectes corporals i pedagògics relacionats que fan possible l’estat psicofísic necessari per a una interpretació fluïda, creativa i amb veu pròpia. Per al seu desenvolupament, s’ha aprofundit en el coneixement de l’anatomia i fisiologia de la respiració, així com en la consciència corporal per aplicar-ho a la interpretació amb el clarinet i desenvolupar unes eines per a la seva didàctica. El mètode de treball consta de tres fases: la documentació, les entrevistes i les sessions didàctiques. Tot plegat ha significat un profund aprenentatge a nivell personal.

Intervenció educativa basada en la promoció dels elements facilitadors del desenvolupament positiu de menors subjectes de mesures judicials

Al llarg dels darrers mesos i amb la participació de bona part del col·lectiu d’educadors i tècnics de medi obert del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, s’ha fet un treball d’aprofundiment entorn del paper que tenen els elements facilitadors del desenvolupament positiu dels joves que es troben en mesures penals juvenils, com a veritables desencadenants de processos de millora i d’inclusió social. Hem tractat de fer una classificació i guia per identificar aquests elements i una metodologia concreta per determinar-ne la presència o absència. Finalment, hem intentat, comptant amb l’experiència del col·lectiu , elaborar una guia d’eines i estratègies per a la promoció d’aquests elements positius, que poden afavorir el desenvolupament dels menors i facilitar la intervenció del tècnic. Després d’intensos i interessants debats sorgits en les aportacions al Fòrum del portal, i també en les reunions del grup d’entusiastes, hem acabat per definir el concepte, el que entenem, allò a què ens referim quan parlem d’elements facilitadors. És així que,finalment, els definirem com: Tots els recursos personals, familiars, socials i institucionals que promouen el desenvolupament exitós de l’adolescent, o bé que fan disminuir el risc d’aparèixer un desenvolupament alterat. La pretensió del “producte” elaborat no és constituir-se en un document de caràcter teòric, més aviat hem volgut donar-hi un sentit pràctic que l’apropi més a una eina de treball que no pas a un marc teòric de caire general. És per això que, un cop delimitat el concepte i els objectius del producte, el treball ha consistit en la relació i classificació d’aquests elements facilitadors del desenvolupament positiu que trobem en els menors i joves amb qui treballem, i en l’observació de la seva presència, absència o necessitat.