Presentación de REICESMA - Red Española de Investigación en Cuidados de Enfermería de Salud Mental y Adicciones

La Red Española de Investigación en Cuidados de Enfermería de Salud Mental y Adicciones (REICESMA) es una estructura formada por grupos enfermeros de investigación que desarrollan su actividad científica en el ámbito de los cuidados de la enfermería de salud mental y adicciones. REICESMA es un proyecto de larga evolución: como es sabido, no se puede crear una red de forma espontánea sino que se requieren unas bases y unos requisitos previos imprescindibles. Si revisamos esos requisitos en plan descendente, el paso previo y el que se mantiene en todo el proceso de construcción y desarrollo de una red de investigación es la existencia de Grupos de Investigación. Podríamos aceptar que a partir de la existencia de dos Grupos de Investigación ya se podría configurar una Red. Seguramente es posible, pero en nuestra visión de REICESMA la estructura ha de ser mucho más amplia. Nuestro punto de referencia (aunque no necesariamente tiene que ser el punto de llegada) son las convocatorias oficiales de reconocimiento de redes /los criterios de definición de Red en los que se detalla que una Red deberá estar formada por al menos 10 grupos de investigación de cuatro más comunidades autónomas.

Is diagnosis enough to guide interventions in mental health? Using case formulation in clinical practice.

ABSTRACT: While diagnosis has traditionally been viewed as an essential concept in medicine, particularly when selecting treatments, we suggest that the use of diagnosis alone may be limited, particularly within mental health. The concept of clinical case formulation advocates for collaboratively working with patients to identify idiosyncratic aspects of their presentation and select interventions on this basis. Identifying individualized contributing factors, and how these could influence the person's presentation, in addition to attending to personal strengths, may allow the clinician a deeper understanding of a patient, result in a more personalized treatment approach, and potentially provide a better clinical outcome.

Afrontamiento positivo a la salud mental en pacientes diagnosticados de bipolaridad

El objetivo es llevar a cabo una serie de actividades, actuaciones necesarias que me permitiránconocer a los participantes y a partir de ello, diseñar unas sesiones grupales donde sefomentará la mejora del mal afrontamiento a la patología, Trastornos Bipolares, de lospacientes seleccionados.Introducción: Tras valorar las necesidades personales que me llevaron a seleccionar lapatología estudiada, me plantee la realización de un estudio que me permitieradesarrollar una intervención enfermera dirigida al afrontamiento de ésta nuevasituación de vida en personas a las que se le había diagnosticado.Métodos: Diseño cualitativo a través de un grupo de participantes diagnosticados de trastornobipolar que muestran un afrontamiento inefectivo de la nueva situación de salud. Seprocederá a realizar una encuesta a cada uno de los participantes para poder conocer aquellostemas que más les preocupan, aquello que les hace mantener ese afrontamiento negativo,para posteriormente realizar entrevistas individuales donde se trataran los temas clave de lasencuestas para profundizar los temas y aclarar dudas. Posteriormente a partir de aquí seanalizarán los datos y se podrán desarrollar las sesiones grupales.Participarán aproximadamente 15 personas, entre 20 y 24 años sin diferenciación entre sexos,todos ellos extraídos de la asociación ABV. Todas ellas diagnosticadas de Trastorno Bipolar conafrontamiento inefectivo. Se pedirá consentimiento informado, para la participación en elestudio, así como para algunas intervenciones como grabación de conversaciones.

El suport familiar en la malaltia mental: influència del suport familiar en el control de la malaltia en una persona que pateix un transtorn mental server

Aquest treball té com a objectiu principal conèixer si hi ha millora en el control de la malaltia d’una persona que pateix un trastorn mental sever quan disposa d’un suport adequat de la família. Els objectius específics marcats són, avaluar la càrrega familiar que suposa tenir la responsabilitat de cuidar un familiar amb malaltia mental, conèixer les actituds dels familiars de persones que pateixen una malaltia mental, involucrar a la família dins de la teràpia del familiar amb malaltia mental severa, i aconseguir un grau de cooperació i comunicació favorable de la família al pacient. Es tracta d’un estudi d’investigació quantitatiu, transversal i de tipus analític, el qual la mostra de la població estudiada estarà composta de 100 pacients entre 20 i 30 anys amb diagnòstic de trastorn mental sever segons el DSM-IV, atesos durant l’últim any en el Centre de Salut Mental d’Adults de Vic i els seus cuidadors principals o persones més properes. Es realitzarà recollida de dades a través de la revisió de les històries clíniques, informació facilitada pel terapeuta que tracta al pacient i entrevistes als familiars cuidadors o persona més propera i als mateixos pacients. Aquesta entrevista la faran professionals entrenats i competents. Amb tot això s’establirà una correlació entre les variables d’estrès, suport als familiars i el desenvolupament dels rols, i s’agruparan les variables de manera que quedin estructurades en subgrups.

Abacus: eina de reforç al càlcul mental

Abacus, és una eina de reforç al càlcul mental.Aquesta eina té dos propòsits, enfocats a dues situacions prou diferents: per una banda ajudar als nens que comencen a estudiar càlcul, per a qui aquesta eina servirà per a millorar la seva facilitat en el càlcul; per una altra banda gent a qui han detectat alguna malaltia degenerativa, a qui l¿exercici mental podria ajudar.

Abacus : Eina de reforç al càlcul mental

Abacus és una eina de reforç al càlcul mental. Aquesta eina té dos propòsits, enfocats a dues situacions prou diferents: per una banda, ajudar els nens que comencen a estudiar càlcul, per a qui aquesta eina servirà per millorar la seva facilitat en el càlcul; per una altra banda, està pensada per a gent a qui han detectat alguna malaltia degenerativa, a qui l'exercici mental podria ajudar.

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Mental Health & Disabilities Workforce Workgroup, December 12, 2012

The Iowa 2012 General Assembly charged the Iowa Department of Public Health with creating a mental health and disabilities group to make workforce recommendations in support of services to Iowans (Senate File 2315, Division II, Section 24). The Department of Human Services Mental Health Redesign Initiative was already underway since 2010. Workforce supply is a critical element of service capacity. IDPH leadership reviewed the legislative language, conferred with DHS leadership, appointed the workforce, and began deliberations in fall 2012.

Effects of mental stress on insulin-mediated glucose metabolism and energy expenditure in lean and obese women.

The effects of the sympathetic activation elicited by a mental stress on insulin sensitivity and energy expenditure (VO(2)) were studied in 11 lean and 8 obese women during a hyperinsulinemic-euglycemic clamp. Six lean women were restudied under nonselective beta-adrenergic blockade with propranolol to determine the role of beta-adrenoceptors in the metabolic response to mental stress. In lean women, mental stress increased VO(2) by 20%, whole body glucose utilization ([6,6-(2)H(2)]glucose) by 34%, and cardiac index (thoracic bioimpedance) by 25%, whereas systemic vascular resistance decreased by 24%. In obese women, mental stress increased energy expenditure as in lean subjects, but it neither stimulated glucose uptake nor decreased systemic vascular resistance. In the six lean women who were restudied under propranolol, the rise in VO(2), glucose uptake, and cardiac output and the decrease in systemic vascular resistance during mental stress were all abolished. It is concluded that 1) in lean subjects, mental stress stimulates glucose uptake and energy expenditure and produces vasodilation; activation of beta-adrenoceptors is involved in these responses; and 2) in obese patients, the effects of mental stress on glucose uptake and systemic vascular resistance, but not on energy expenditure, are blunted.

Subjective mental time: the functional architecture of projecting the self to past and future.

Abstract Human experience takes place in the line of mental time (MT) created through 'self-projection' of oneself to different time-points in the past or future. Here we manipulated self-projection in MT not only with respect to one's life events but also with respect to one's faces from different past and future time-points. Behavioural and event-related functional magnetic resonance imaging activity showed three independent effects characterized by (i) similarity between past recollection and future imagination, (ii) facilitation of judgements related to the future as compared with the past, and (iii) facilitation of judgements related to time-points distant from the present. These effects were found with respect to faces and events, and also suggest that brain mechanisms of MT are independent of whether actual life episodes have to be re-experienced or pre-experienced, recruiting a common cerebral network including the anteromedial temporal, posterior parietal, inferior frontal, temporo-parietal and insular cortices. These behavioural and neural data suggest that self-projection in time is a fundamental aspect of MT, relying on neural structures encoding memory, mental imagery and self.

L'Envelliment en persones amb trastorn mental sever

Són moltes les investigacions que han aprofundit en l’estudi de l’esquizofrènia i algunes aporten resultats de persones que estan a la tercera edat. L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure alguns aspectes mèdics i de gestió de casos en població gran afectada de trastorn mental. Un segon objectiu és observar si hi ha un major risc cardiovascular en edat avançada en comparació amb persones de menor edat. Es tracta d’un estudi descriptiu i transversal amb una mostra de 220 subjectes afectats de trastorn mental sever, 33 dels quals sobrepassen els 60 anys. Es van utilitzar els registres sobre les dades mèdiques, clíniques i de funcionament social durant l’any 2011. Entre els resultats principals s’ha trobat una bona adherència al tractament i al seguiment(95,3%-90% respectivament) una bona participació familiar en el tractament(90%), nivells més elevats de dislipèmies(colesterol 70,6%; triglicèrids 64,3%), menor nombre de fumadors(28%). Les valoracions psicopatològiques no mostren significació estadística respecte al grup més jove (p=.468) ni en reingressos ni urgències(p=.181;.420 respectivament). Les dades que es presenten en aquest estudi fan èmfasi en la necessitat de tenir cura dels malalts mentals també a la tercera edat, on la fragilitat física i psicosocial s’accentua a nivell de comorbilitat amb altres malalties mèdiques.

A comparison of the dental status and treatment needs of older adults with and without chronic mental illness in Sevilla, Spain

Objectives: To study the dental status and treatment needs of institutionalized older adults with chronic mental illness compared to a non-psychiatric control sample. Study Design: The sample size was 100, in which 50 were psychogeriatric patients (study group; SG) classified according to DSM-IV, with a mean age of 69.6 ± 6.7 years, and 50 non-psychiatric patients (control group; CG), with a mean age of 68.3 ± 6.9 years. Clinical oral health examinations were conducted and caries were recorded clinically using the Decayed, Missing and Filled Teeth Index (DMFT). Results were analyzed statistically using the Student"s t-test or analysis of variance. Results: Caries prevalence was 58% and 62% in SG and CG, respectively. DMFT index was 28.3 ± 6.6 in SG and 21.4 ± 6.07 in CG (p < 0.01). Mean number of decayed teeth was higher in SG (3.1) compared to CG (1.8) (p=0.047). Mean number of missing teeth were 25.2 and 16.4 in SG and CG respectively (p<0.05). DMFT scores were higher in SG in all the age groups (p < 0.01). Mean number of teeth per person needing treatment was 3.4 in SG and 1.9 in CG (p= 0.037). The need for restorative dental care was significantly lower in the SG (0.8 teeth per person) than in the CG (1.7 teeth per person) (p = 0.043). Conclusions: Institutionalized psychiatric patients have significantly worse dental status and more dental treatment needs than non-psychiatric patients.

Control mental

La revista especialitzada NeuroReport ha publicat un article que m'ha aportat nous elements de reflexió sobre els mecanismes neurals de control mental que, de forma innata, realitzem les persones com a part de la nostra vida social.