Fatal tolperisone poisoning: autopsy and toxicology findings in three suicide cases.

Tolperisone (Mydocalm) is a centrally acting muscle relaxant with few sedative side effects that is used for the treatment of chronic pain conditions. We describe three cases of suicidal tolperisone poisoning in three healthy young subjects in the years 2006, 2008 and 2009. In all cases, macroscopic and microscopic autopsy findings did not reveal the cause of death. Systematic toxicological analysis (STA) including immunological tests, screening for volatile substances and blood, urine and gastric content screening by GC-MS and HPLC-DAD demonstrated the presence of tolperisone in all cases. In addition to tolperisone, only the analgesics paracetamol (acetaminophen), ibuprofen and naproxen could be detected. The blood ethanol concentrations were all lower than 0.10 g/kg. Tolperisone was extracted by liquid-liquid extraction using n-chlorobutane as the extraction solvent. The quantification was performed by GC-NPD analysis of blood, urine and gastric content. Tolperisone concentrations of 7.0 mg/l, 14 mg/l and 19 mg/l were found in the blood of the deceased. In the absence of other autopsy findings, the deaths in these three cases were finally explained as a result of lethal tolperisone ingestion. To the best of our knowledge, these three cases are the first reported cases of suicidal tolperisone poisonings.

Array-CGH in patients with a clinical diagnosis of Kabuki syndrome: identification of two cases with terminal 2q37 deletion and no other recurrent rearrangement

Background: Kabuki syndrome (KS) is a multiple congenital anomaly syndrome characterized by specific facial features, mild to moderate mental retardation, postnatal growth delay, skeletal abnormalities, and unusual dermatoglyphic patterns with prominent fingertip pads. A 3.5 Mb duplication at 8p23.1-p22 was once reported as a specific alteration in KS but has not been confirmed in other patients. The molecular basis of KS remains unknown. Methods: We have studied 16 Spanish patients with a clinical diagnosis of KS or KS-like to search for genomic imbalances using genome-wide array technologies. All putative rearrangements were confirmed by FISH, microsatellite markers and/or MLPA assays, which also determined whether the imbalance was de novo or inherited. Results: No duplication at 8p23.1-p22 was observed in our patients. We detected complex rearrangements involving 2q in two patients with Kabuki-like features: 1) a de novo inverted duplication of 11 Mb with a 4.5 Mb terminal deletion, and 2) a de novo 7.2 Mb-terminal deletion in a patient with an additional de novo 0.5 Mb interstitial deletion in 16p. Additional copy number variations (CNV), either inherited or reported in normal controls, were identified and interpreted as polymorphic variants. No specific CNV was significantly increased in the KS group. Conclusion: Our results further confirmed that genomic duplications of 8p23 region are not a common cause of KS and failed to detect other recurrent rearrangement causing this disorder. The detection of two patients with 2q37 deletions suggests that there is a phenotypic overlap between the two conditions, and screening this region in the Kabuki-like patients should be considered.

Europe and the Petersberg Tasks – Nation-State behavior through the prism of Strategic Culture

Les missions Petersberg són l'operatiu militar més ambiciós organitzat per la Unió Europea en el desenvolupament de la CSDP, Política Europea de Seguretat i Defensa. Amb l'objectiu d'aconseguir una organització efectiva y funcional d'aquestes missions, és desitjable que les cultures estratègiques dels diferents Estats membres siguin, en gran mesura, compatibles en benefici d'una cultura estratègica europea amb directrius clares. Aquest estudi compara les cultures estratègiques d'Alemanya, el Regne Unit i França en referència al seu nivell de compatibilitat contrastant-les amb dos casos recents, exemples paradigmàtics de cultures estratègiques integrals. D'aquesta manera, pretenem descriure les circumstàncies en què es desenvolupen les missions Petersberg.

Carotid stenting of chronic cervical dissecting aneurysm: a report of two cases.

Stent implantation was performed on two patients to treat chronic dissecting aneurysms of the upper cervical internal carotid artery. Treatment was decided because of the youth of the patients, their medical history of subarachnoid hemorrhage, and the angiographic findings associated with the dissection. Normal arteriographic morphology was obtained after deployment of a single self-expandable stent.

Fracture de la paroi mediale de l'orbite. A propos de 4 observations. [Fracture of the medial wall of the orbit. Apropos of 4 cases]

Fractures or the medial wall of the orbit are uncommon and clinical signs are often discreet. This report was focused on isolated fractures of the medial wall of the orbit. Blow-out trauma is usually the cause. In these cases the clinical signs ranged from simple ecchymosis to blindness by haematoma of the orbital cone. Computed tomography is a major tool for diagnosis and making therapeutic indications for these fractures. Treatment depends on the oculomotor involvements as measured by forced duction tests.

Estudi sobre el perfil de persones grans amb dependència del servei d'ajuda a domicili del Consell Comarcal d'Osona i el tipus de suport formal i informal

The aim of this study is to determine the profile of dependent elderly people users of the home care services (SAD) of the regional council in Osona (Consell Comarcal d´Osona) , and the characteristics of formal and informal types of support they use. Methodology. An observational study of a transversal format has been carried out, with retrospective and descriptive purposes. The target population is 63 people (26 men and 37 women) included in the program of the regional SAD They have a recognized dependence grade approved by the law 39 /2006, December 14th , promoting the individual autonomy and care of elderly people in a dependent situation. The data were collected by social workers of basic social services, first with a home visit and followed by handed out questionnaires, specifically designed for this study, in order to obtain information on socio-demographic characteristics, and the type of support formal and informal. The obtained results on the SAD users are women in a 58.7% and a 41.3 % are men. The 84% of the total sampling are 80 years old and more, being the average age of 85.2 years old. 45% of them are married, 41% are widows and widowers and 14% are single. 54% are rated with severe dependence (grade II), 42.8% with high dependence (grade III). 86% live accompanied. 100% have an informal caregiver and a 95% of the times, the caregiver is a relative who in 73% of the cases the dedication time is permanent. The coverage of the SAD has an average of 4.27 hours per week and per user. The formal services most used are the technical (62%), also the assessment of an occupational therapist at home (57%) and the telecare service in a (56%). Conclusions. The SAD is used primarily for women in an advanced age and severe dependence. The informal assistance structures have an informal caregiver, being a member of the family mostly, living with the dependent, and mainly in a permanent dedication basis. The SAD has a varied intensity in each case. The formal support services complementary to the SAD, are largely used in all cases.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Descripció de la tipologia d'usuaris derivats al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona: estudi descriptiu preliminar

Introducció Aquest treball, aborda l'atenció domiciliaria a les persones amb dependència des de la perspectiva de la teràpia ocupacional a la comarca d’Osona. Conèixer aquesta tipologia de persones i la seva problemàtica, ha de servir per adaptar les infraestructures d’aquests serveis a fi de donar millor resposta a les seves necessitats. Objectiu Descriure la tipologia d'usuaris que es deriven al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona Metodologia S'ha realitzat un estudi descriptiu preliminar d'una mostra (n=65) de usuaris de la base de dades del Banc D'ajudes Tècniques (BAT Osona) del Consell Comarcal d'Osona. En aquest estudi s'han analitzat les variables de sexe, edat, nivell funcional, diagnòstic, situació familiar, agents derivadors, motius de derivació i problemàtica principal detectada. Resultats S'indica un perfil femení de la mostra (72,09%), amb una mitjana d'edat de 74,41 anys. A nivell funcional, la mitjana de puntuació ha estat de 65 punts en l'Ìndex de Barthel, en persones amb patologia osteoarticular en el 18,60% dels casos. La situació familiar situa un perfil compartit de persones que viuen en família (41,86%) o soles (39,53%). En les derivacions al servei, el 58,13% dels casos es fa des dels Ajuntaments i per dificultats en el quarto de bany (46,51%). La problemàtica més detectada en aquests domicilis és la dificultat per l'accés a la banyera (67,40%). Conclusió Aquests resultats ens indiquen una clara tipologia de persones que s’han d’atendre i unes problemàtiques en la seva vivenda que provoquen serioses dificultats de desenvolupament funciona. Es precís, en futures investigacions acotar encara més aquets perfils i problemàtiques a fi de precisar les estratègies d’intervenció i optimitzar millor aquest tipus de recursos.

Adenosquamous carcinoma of the head and neck: report of 20 cases and review of the literature.

PURPOSE: To assess the clinical profile and prognostic factors in patients with adenosquamous carcinoma (ASC) of the head and neck treated by surgery and/or radiation therapy with or without chemotherapy. METHODS: Data from 20 patients with stage I-II (n = 4), III (n = 5), or IVA (n = 11) head and neck ASC, treated between 1989 and 2010 were collected in a retrospective multicenter Rare Cancer Network study. Surgery was performed in 16 patients. Seventeen patients received combined modality treatment. RESULTS: After a median follow-up of 15.5 months, 12 patients recurred. The 3-year and median overall survival, disease-free survival (DFS), and loco-regional control were 52% and 39 months, 32% and 12 months, and 47% and 33 months respectively. In multivariate analysis, DFS was negatively influenced by the presence of extracapsular extension and advanced stage. CONCLUSION: Overall prognosis of locoregionally advanced ASC remains poor. However, early stage ASC patients managed with combined modality treatment may have prolonged DFS.

Understanding the Many Faces of Child Neglect: A Review of Denial of Critical Care Cases in Iowa, 2005

In recent years, Iowa leaders and the general public have focused on the abuse children have suffered from several causes, including sexual abuse, methamphetamine manufacturing, and serious physical injury. While this public attention and concern is welcome, the harm that children suffer from neglect, which Iowa law calls denial of critical care, has received little attention, despite representing almost three-quarters of all child abuse cases. With financial assistance from the Greater Des Moines Community Foundation in 2003-2004, Prevent Child Abuse Iowa started a Child Neglect Awareness Project, with the goal of creating greater understanding and awareness of child neglect in Iowa.

The cases of June 2000, November 2002 and September 2002 as examples of Mediterranean floods

Four flood events that affected three different countries are here described in terms of meteorological genesis and in terms of consequences on the population and on the territory. Each event is a good representative of a class of phenomena that produce important effects on the urban and extra-urban tissue and that must be taken into account in an optic of civil protection and risk evaluation. This is the subject of the HYDROPTIMET project, part of the Interreg IIIB program, which is collocated in the framework of the prevention of natural hazards and, in particular, those related to severe meteo-hydrological events. This paper aims at being a general introduction of the four events which are the subject of more detailed studies, already published or under submission.