Evolución de la frecuencia de ingresos por infección cervical profunda

La incidència de les infeccions cervicals profundes (ICP) va disminuir amb la introducció dels antibiòtics i la millora de la cura dental i de la cavitat oral. Es va realitzar una revisió retrospectiva i sistemàtica de tots els ingressos a la sala d'hospitalització d'adults d'Otorinolaringologia, i es van registrar tots els casos amb diagnòstic de ICP, entre gener 2003 i desembre 2010. Es va trobar un augment progressiu i significatiu de la freqüència anual d'ingressos amb aquest diagnòstic, especialment en els últims 4 anys. Aquest augment ha estat substancial, i no hi ha elements en aquest moment que puguin explicar-ho de forma definitiva.

Impacte de les mutacions del gen KRAS en pacients afectes de carcinoma no microcític de pulmó estadi IV i la seva relació amb altres biomarcadors

Hem analitzat la mutació KRAS i els seus subtipus en mostres tumorals de 114 pacients diagnosticats d’un carcinoma de pulmó estadi IV. Un 21,9% dels pacients presentaren la mutació de KRAS. Dels seus subtipus, la més freqüent va ser G12C (44%). Dels pacients tractats amb quimioteràpia s’obtingueren un 4,8% de respostes completes i un 47,6% presentaren progressió de la malaltia. S’observà una tendència significativa a menor temps fins a la progressió i major supervivència global acord amb el performance status i els nivells de RAP 80.Els pacients KRAS-G12C presentaren una tendència no significativa a major supervivència global respecte els altres.

Valor de la PET FDG en la estadificación mediastínica del carcinoma pulmonar no microcítico

La tomografia per emissió de positrons amb 18fluorodesoxiglucosa (PET-FDG) s'ha implantat com a tècnica d'estudi i estadificació d'elecció als pacients amb diagnòstic de carcinoma pulmonar no microcrític (CPNM) susceptibles de tractament quirúrgic. Mètodes: Per valorar l'eficàcia de la PET FDG realitzem un estudi retrospectiu incloent els pacients intervinguts al nostre centre entre setembre del 2007 i abril del 2009. Resultats: La PET-FDG va mostrar una sensibilitat i especificitat de 56% i 75% respectivament. Conclusions: El rendiment diagnòstic de la PET-FDG a la població estudiada ha estat baix. Aquest resultat pot estar condicionat per una mostra poc representativa.

Importancia de los factores predictivos patológicos vigentes en el carcinoma de células renales cromófobo

Introducció: Els factors predictius patològics vigents per al carcinoma de cèl•lules renals cromòfob (CCRC) mantenen gran controvèrsia en la actualitat, sent la utilitat de la classificació del grau nuclear Fuhrman per a aquest subtipus histològic un dels factors més qüestionats. Objectiu: Avaluar la utilitat pronòstica dels actuals factors patològics predictius a la nostra sèrie de carcinomes de cèl•lules renals tipus cromòfob. Materials i metodologia: Realitzarem una revisió retrospectiva dels paràmetres clínico-patològics de pacients portats a nefrectomia radical per CCRC. Les característiques clínico-patològiques analitzades van ser l’estadi TNM, grau Fuhrman, invasió microvascular, necrosi tumoral, trombus tumoral, marges quirúrgics positius, invasió del greix perinefrític i compromís del sistema col•lector. Resultats: En l’anàlisi multivariant només l’estadi tumoral es va confirmar com a factor predictiu independent de recurrència. Conclusions: l’estadi tumoral prediu agressivitat en el CCR cromòfob. La classificació de grau nuclear de Fuhrman no és útil en aquest subtipus histològic.

Factores de recidiva del carcinoma hepatocelular tras resección quirúrgica con intención curativa

El carcinoma hepatocel•lular representa del 70-80% dels tumors hepàtics primaris. És la sisena neoplàsia més freqüent i la tercera causa més freqüent per càncer. Els factors de risc més importants són l'hepatitis B i C. La resecció quirúrgica és la primera opció terapèutica. La causa de la mort dels pacients sotmesos a resecció hepàtica amb intenció curativa és la recidiva. Les taxes de recidiva global arriben al 70-100% als 5 anys. Identificar els factors de risc de recidiva és important per augmentar la supervivència, aplicant teràpies preventives o incloent en llista d'espera de trasplantament.

Docetaxel, cisplatin, and fluorouracil; docetaxel and cisplatin; and epirubicin, cisplatin, and fluorouracil as systemic treatment for advanced gastric carcinoma: a randomized phase II trial of the Swiss Group for Clinical Cancer Research.

PURPOSE: This randomized phase II trial evaluated two docetaxel-based regimens to see which would be most promising according to overall response rate (ORR) for comparison in a phase III trial with epirubicin-cisplatin-fluorouracil (ECF) as first-line advanced gastric cancer therapy. PATIENTS AND METHODS: Chemotherapy-naïve patients with measurable unresectable and/or metastatic gastric carcinoma, a performance status <or= 1, and adequate hematologic, hepatic, and renal function randomly received <or= eight 3-weekly cycles of ECF (epirubicin 50 mg/m(2) on day 1, cisplatin 60 mg/m(2) on day 1, and fluorouracil [FU] 200 mg/m(2)/d on days 1 to 21), TC (docetaxel initially 85 mg/m(2) on day 1 [later reduced to 75 mg/m(2) as a result of toxicity] and cisplatin 75 mg/m(2) on day 1), or TCF (TC plus FU 300 mg/m(2)/d on days 1 to 14). Study objectives included response (primary), survival, toxicity, and quality of life (QOL). RESULTS: ORR was 25.0% (95% CI, 13% to 41%) for ECF, 18.5% (95% CI, 9% to 34%) for TC, and 36.6% (95% CI, 23% to 53%) for TCF (n = 119). Median overall survival times were 8.3, 11.0, and 10.4 months for ECF, TC, and TCF, respectively. Toxicity was acceptable, with one toxic death (TC arm). Grade 3 or 4 neutropenia occurred in more treatment cycles with docetaxel (TC, 49%; TCF, 57%; ECF, 34%). Global health status/QOL substantially improved with ECF and remained similar to baseline with both docetaxel regimens. CONCLUSION: Time to response and ORR favor TCF over TC for further evaluation, particularly in the neoadjuvant setting. A trend towards increased myelosuppression and infectious complications with TCF versus TC or ECF was observed.

Discectomía cervical anterior y artrodesis con caja intersomática de titanio: experiencia clínica con 272 casos

El present estudi revisa l’experiència clínica quirúrgica en el servei de neurocirurgia de l’hospital universitari de Bellvitge amb 272 pacients sotmesos a discectomia cervical anterior i artrodesi amb caixa intersomàtica de titani per patologia degenerativa discal. Es revisen els resultats clínics, radiològics i les complicacions presentades. S’obtenen a l’any de la intervenció, resultats clínics excel•lents o bons en un 68.25 % dels pacients, una alta taxa de fusió cervical (97.34 %) i un baix índex de complicacions operatòries (4.41 %)

Resultados de la cirugía de rescate tras el fracaso loco-regional en pacientes con carcinoma de cabeza y cuello tratados con quimioterapia

Amb l'augment de l’ús de la quimioradioteràpia concomitant (CCRT) al tractament del carcinoma avançat de cap i coll, la cirurgia ha perdut terreny com a primer tractament i s’ha reservat pel tractament de rescat en cas de recidiva loco-regional. L’objectiu de l’estudi es revisar la nostra experiència en pacients amb recidiva local o regional després del tractament amb CCRT i als que se’ls hi va realitzar cirurgia de rescat. El 83% del pacients amb cirurgia de rescat en el lloc del tumor primari van requerir algun tipus de reconstrucció amb penjalls regionals o lliures microanastomosats.

Virus Papiloma Humano en el carcinoma escamoso de cabeza y cuello

Els carcinomes de cèl•lules escamoses de cap i coll (CCECC) estan relacionats en un 80% dels casos amb el tabac i/o l’alcohol. Per altra banda, la infecció per virus papil•loma humà (VPH), la malaltia de transmissió sexual més freqüent als Estats Units actualment, ha resultat ser oncogènica no només a nivell genital sinó també a nivell del tracte aero-digestiu superior, sobretot a oro-faringe. Els estudis realitzats a posteriori han demostrat que els pacients amb CCECC VPH+ no fumadors ni bebedors, solen ser més joves, presentar diferents marcadors tumorals, respondre més al tractament i tenir millor pronòstic.

Reducing the learning curve for the treatment of morphoeic (sclerosing) basal cell carcinoma of the face.

The treatment of morphoeic (or sclerosing) basal cell carcinoma (mBCC) of the face is associated with high rates of incomplete excision and recurrence. A principal risk factor for incomplete resection is the grade of surgeon. We did a prospective, randomised study of 40 consecutive patients with mBCC of the face. The extent of the tumour was assessed under standard conditions by consultant surgeons and compared with assessments by resident surgeons with the help of the Varioscope, a combination of microscope and loupe glasses with strong illumination and a maximal magnification of 7x. The data from a former retrospective study of all excisions of mBCC of the face during a five-year period at the hospital served as control. Residents with the support of the Varioscope achieved a rate of incomplete excisions similar to that of consultants under standard conditions. There was a significant reduction of the rate of incomplete resections by resident surgeons thanks to high magnification and good lighting (p=0.02). High magnification and good lighting were useful in learning how to recognise skin changes associated with mBCC of the face and achieving a low rate of incomplete excisions.

Repair of non-circumferential cervical trachea defects by three different latissimus dorsi flaps. A comparative studyin an experimental setting.

BACKGROUND: Large intrathoracic airway defects may be closed using a pedicled latissimus dorsi (LD) flap, with rewarding results. This study addresses the question of whether this holds true for extrathoracic non-circumferential tracheal defects. METHODS: A cervical segment of the trachea of 4 x 1 cm was resected in 9 white male pigs. The defect was stented with a silicone stent for 3 months and closed either by an LD flap alone (group a, n = 3), an LD flap with an attached rib segment covered by pleura (group b, n = 3), or an LD flap reinforced by a perforated polylactide (MacroPore) plate (group c, n = 3). The trachea was assessed by rigid endoscopy at 3 and 4 months and histologically at 4 months postoperatively. RESULTS: The degree of stenosis at the level of the reconstruction at 4 months was 25, 50 and 75% in group a, 15, 50 and 60% in group b, and 20, 95 and 95% in group c, respectively. The percentage of the defect covered by columnar epithelium was 100% in all animals of group a, 60, 100 and 100% in group b, and 10, 0 and 0% in group c. Resorption of the rib was seen in all animals of group b and obstructive inflammatory polyps were found in 2 animals of group c. CONCLUSION: Pedicled LD flaps provided less satisfactory results for closure of large non-circumferential extrathoracic airway defects than observed after intrathoracic reconstruction. A pedicled rib segment added to the LD flap did not improve the results obtained from LD flap repair alone, and an embedded MacroPore prosthesis may result in severe airway stenosis due to plate migration and intense inflammatory reaction protruding into the tracheal lumen.

Comparative genetic analyses point to HCP5 as susceptibility locus for HCV-associated hepatocellular carcinoma.

BACKGROUND & AIMS: Recently, genetic variations in MICA (lead single nucleotide polymorphism [SNP] rs2596542) were identified by a genome-wide association study (GWAS) to be associated with hepatitis C virus (HCV)-related hepatocellular carcinoma (HCC) in Japanese patients. In the present study, we sought to determine whether this SNP is predictive of HCC development in the Caucasian population as well. METHODS: An extended region around rs2596542 was genotyped in 1924 HCV-infected patients from the Swiss Hepatitis C Cohort Study (SCCS). Pair-wise correlation between key SNPs was calculated both in the Japanese and European populations (HapMap3: CEU and JPT). RESULTS: To our surprise, the minor allele A of rs2596542 in proximity of MICA appeared to have a protective impact on HCC development in Caucasians, which represents an inverse association as compared to the one observed in the Japanese population. Detailed fine-mapping analyses revealed a new SNP in HCP5 (rs2244546) upstream of MICA as strong predictor of HCV-related HCC in the SCCS (univariable p=0.027; multivariable p=0.0002, odds ratio=3.96, 95% confidence interval=1.90-8.27). This newly identified SNP had a similarly directed effect on HCC in both Caucasian and Japanese populations, suggesting that rs2244546 may better tag a putative true variant than the originally identified SNPs. CONCLUSIONS: Our data confirms the MICA/HCP5 region as susceptibility locus for HCV-related HCC and identifies rs2244546 in HCP5 as a novel tagging SNP. In addition, our data exemplify the need for conducting meta-analyses of cohorts of different ethnicities in order to fine map GWAS signals.

Multilevel oblique corpectomy for cervical spondylotic myelopathy preserves segmental motion.

PURPOSE: To document the neurological outcome, spinal alignment and segmental range of movement after oblique cervical corpectomy (OCC) for cervical compressive myelopathy. METHODS: This retrospective study included 109 patients--93 with cervical spondylotic myelopathy and 16 with ossified posterior longitudinal ligament in whom spinal curvature and range of segmental movements were assessed on neutral and dynamic cervical radiographs. Neurological function was measured by Nurick's grade and modified Japanese Orthopedic Association (JOA) scores. Eighty-eight patients (81%) underwent either a single- or two-level corpectomy; the remaining (19%) undergoing three- or four-level corpectomies. The average duration of follow-up was 30.52 months. RESULTS: The Nurick's grade and the JOA scores showed statistically significant improvements after surgery (p < 0.001). The mean postoperative segmental angle in the neutral position straightened by 4.7 ± 6.5°. The residual segmental range of movement for a single-level corpectomy was 16.7° (59.7% of the preoperative value), for two-level corpectomy it was 20.0° (67.2%) and for three-level corpectomies it was 22.9° (74.3%). 63% of patients with lordotic spines continued to have lordosis postoperatively while only one became kyphotic without clinical worsening. Four patients with preoperative kyphotic spines showed no change in spine curvature. None developed spinal instability. CONCLUSIONS: The OCC preserves segmental motion in the short-term, however, the tendency towards straightening of the spine, albeit without clinical worsening, warrants serial follow-up imaging to determine whether this motion preservation is long lasting.

Carcinome baso-cellulaire géant de la paupière chez une patiente noire Camerounaise [Giant basal cell carcinoma of the eyelid in a black patient from Cameroon].

Basal cell carcinoma of the skin is the most common human cancer. It is also the most frequent malignant tumor of the eyelid. In Europe, its most common clinical presentation is a hard indurated, and sometimes ulcerated nodule. The authors report a giant palpebral basal cell carcinoma in a black non albinos Cameroonian patient. The ethnic origin, localization and macroscopic aspect are discussed. The problems connected with diagnosis and treatment of malignant tumors in Africa are noted.