972 resultados para Brezhnev, L. I.
Resumo:
Aquest treball d'investigaci fa una anàlisi de les possibilitats de lescala EuropASI. Aquest instrument, adaptaci europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents àrees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produïts per un tractament. També s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versi presó i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciries. En aquesta investigaci s'ha fet una revisi dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Després d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferències significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI és capaç de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherència interna en relaci amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquitric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues són les que aporten major informaci en el global de l'escala. La inclusi de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informaci especifica que complementa la resta de les escales. Al treball també s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicaci i amb la recomanaci que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formaci, així com algunes propostes relacionades amb l'escala.
Resumo:
El present projecte pretén representar una aproximaci complerta a l'estudi de la pensi compensatòria regulada a l'article 84 del Codi de Família. Aquesta aproximaci s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a través de la definici d'un marc teòric relatiu al context normatiu de la pensi compensatòria, a la seva determinaci, pagament i potencial modificaci i d'altra banda, un punt de vista més aplicat a través de l'estudi de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Família en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referència essencialment a incorporar les noves tendències socials, familiars i econòmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensi compensatòria i de l'altra, determinar la quantitat, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatòria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensi, aquesta va néixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domèstic i per tant sortien més perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatòries encara són pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famílies a la concepci i rol que la pensi compensatòria té en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cònjuges en la família i la simetria – encara no completa, però – d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinaci, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatòria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cònjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.
Resumo:
La intrusi de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals protegits de Catalunya s’ha convertit en un problema de primer ordre. En alguns d’aquests espais fa temps que s’han començat a gestionar aquestes espècies exòtiques. No és el cas del PNAP, que degut a la seva recent creaci, encara no ha pogut tractar a fons aquesta problemàtica. Per tant, amb el present estudi s’ha treballat en conèixer la distribuci d’aquetes espècies en el Parc i en crear una base de referència. La major part de les plantes trobades estan situades en llocs on la pressi humana es molt forta. Un cop establertes prop de les àrees més antropitzades, aquestes espècies es disseminen pel territori aprofitant-se de les zones degradades per establir-se. Per aquesta raó, també es proposen les mesures d’actuaci més adients per a gestionar aquestes espècies en el territori de lAlt Pirineu, prenent com a referent les actuacions que es duen a terme avui arreu del món.
Resumo:
Aquest projecte es centra en l'estimaci del risc ambiental que suposen els subproductes de la desinfecci de l'aigua (amb els trihalometans com a marcadors) per a la incidència de càncer colorectal. Això s'estudia mesurant les exposicions i usos de l'aigua d'un grup de casos i controls a diversos llocs de l'Estat Espanyol, comparant els nivells de trihalometans d'aquestes ciutats, estimant-ne l'absorci i, per últim, calculant-ne el risc mitjançant la odds ratio (probabilitat de patir la malaltia dividit per la probabilitat de no desenvolupar-la). Per assolir-ho és vital l'acurada estimaci de l'exposici de la poblaci a aquests productes, ja que, tot i que l'aigua de xarxa és una exposici ubiqua i, per tant, ambiental, hi ha persones més exposades que d'altres. Comparant els nivells de trihalometans arreu d'Espanya, la qualitat de l'aigua de consum varia molt als diferents llocs d'estudi, essent Barcelona la de pitjor qualitat ambiental i Guipúscoa la millor. La primera estimaci al risc (l'estudi oficial, dut a terme pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, no està concls) dóna positiu en la majoria d'exposicions, amb l'excepci de l'assistència a piscines durant l'hivern.
Resumo:
Lobjectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de laigua, producci de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’installacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biolgic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a lestudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’installaci s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigaci indiquen que tant els costos d’explotaci com la producci de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisi d’installar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que lEDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.
Resumo:
Diferents aspectes de la reproducci de la cabra de mar Maja brachydactyla s’han estudiat amb lobjectiu d’obtenir coneixements bàsics i aplicats al cultiu en captivitat d’aquesta espècie de gran interès comercial i aqüícola. Lanatomia interna de laparell reproductor mascul, el procés d’espermatogènesi, amb especial èmfasi amb la formaci de lacrosoma, i lestructura i organitzaci lespermatozoide s’han descrit amb tècniques microscòpiques avançades. El desenvolupament de les gònades durant els primeres fases del desenvolupament post- embrionari (fases larvàries i primer cranc juvenil) han estat descrites mitjançant la quantificaci de lexpressi del gen vasa, el qual és expressat específicament per les cèllules de la lnia germinal. Aquests coneixements són bàsics per a la comprensi del paper dels mascles en la la reproducci i la seva aplicaci posterior en condicions de captivitat. La reproducci en captivitat s’ha estudiat amb una sèrie d’experiments amb lobjectiu de determinar la quantitat, pes sec i composici bioquímica proximal de les larves acabades d’eclosionar en condicions de captivitat i lefecte de les condicions ambientals, com ara el fotoperíode i la salinitat, sobre aquests paràmetres. Aquests experiments demostren què es poden obtenir larves de la cabra de mar en condicions de captivitat què podrien ser utilitzades per a la producci i lefecte sobre la reproducci del fotoperíode i salinitat.
Resumo:
Lelevat consum energètic de les societats actuals, així com la impossibilitat de sostenir-lo a llarg termini implica la cerca de noves fonts d’energia. D’aquesta manera, en el camp de la climatitzaci residencial, lenergia geotèrmica de molt baixa entalpia es posiciona com una alternativa als recursos energètics actuals. Així, els primers metres de subsòl presenten una temperatura adequada per al seu aprofitament calorífic, mitjançant els sistemes geotèrmics de bomba de calor. Si bé a nivell energètic, són sistemes, intrínsecament, molt eficients, el seu rendiment pot patir importants variacions davant dels canvis en les condicions del medi geolgic i hidrogeolgic. Especialment, els collectors de calor verticals, treballen, amb freqüència, en el si de les formacions hidrogeolgiques. En aquest sentit, els canvis del nivell hidràulic i de la temperatura de laigua de laqüífer es manifesten amb variacions de la conductivitat tèrmica equivalent i del flux subterrani d’aigua, que alhora, aquestes, es tradueixen en alteracions del flux subterrani de calor. Davant d’aquest fet, lavaluaci quantitativa de lefecte d’aquestes fluctuacions que es presenta en aquest treball mostra petites variacions del nivell hidràulic i de la temperatura de laigua comporten canvis molt notables en leficincia dels sistemes verticals de bomba de calor geotèrmica.
Resumo:
La lnia principal d’investigaci del nostre grup de recerca es basa en la síntesi i estudi de nous agents de solvataci quirals (CSAs), és a dir, compostos enantiopurs que s’utilitzen per a determinar la puresa enantiomèrica mitjançant la Ressonància Magnètica Nuclear (RMN). Al present treball volem sintetitzar i estudiar estructuralment la dicetona racèmica 14 amb la qual, mitjançant reaccions de reducci, podem obtenir el diol 12, el nou CSA que volem sintetitzar. També forma part del present treball la resoluci de la dicetona racèmica 14, és a dir, aconseguir la separaci dels seus dos enantimers mitjançant la formaci de derivats diastereoisomèrics de 14 amb un reactiu enantiopur.
Modelitzaci i control d'un reactor de producci d'hidrogen per a l'alimentaci de piles de combustible
Resumo:
Les piles de combustible permeten la transformaci eficient de lenergia química de certs combustibles a energia elctrica a través d’un procés electroquímic. De les diferents tecnologies de piles de combustible, les piles de combustible de tipus PEM són les més competitives i tenen una gran varietat d’aplicacions. No obstant, han de ser alimentades únicament per hidrogen. Per altra banda, letanol, un combustible interessant en el marc dels combustibles renovables, és una possible font d’hidrogen. Aquest treball estudia la reformaci d’etanol per a lobtenci d’hidrogen per a alimentar piles de combustible PEM. Només existeixen algunes publicacions que tractin lobtenci d’hidrogen a partir d’etanol, i aquestes no inclouen lestudi dinàmic del sistema. Els objectius del treball són el modelat i lestudi dinàmic de reformadors d’etanol de baixa temperatura. Concretament, proposa un model dinàmic d’un reformador cataltic d’etanol amb vapor basat en un catalitzador de cobalt. Aquesta reformaci permet obtenir valors alts d’eficincia i valors òptims de monòxid de carboni que evitaran lenverinament d’una la pila de combustible de tipus PEM. El model, no lineal, es basa en la cinètica obtinguda de diferents assaigs de laboratori. El reformador modelat opera en tres etapes: deshidrogenaci d’etanol a acetaldehid i hidrogen, reformat amb vapor d’acetaldehid, i la reacci WGS (Water Gas Shift). El treball també estudia la sensibilitat i controlabilitat del sistema, caracteritzant així el sistema que caldrà controlar. Lanàlisi de controlabilitat es realitza sobre la resposta de dinàmica ràpida obtinguda del balanç de massa del reformador. El model no lineal és linealitzat amb la finalitat d’aplicar eines d’anàlisi com RGA, CN i MRI. El treball ofereix la informaci necessària per a avaluar la possible implementaci en un laboratori de piles de combustibles PEM alimentades per hidrogen provinent d’un reformador d’etanol.
Resumo:
Aquesta tesina, amb el títol "La poètica del desig. amor i bogeria a l'Orlando furioso", proposa una nova lectura del poema de Ludovico Ariosto, prenent com a objectiu l'anàlisi de la bogeria del seu protagonista, el Comte Orlando, "che per amor venne in furore e matto / d'uom che sì saggio era stimato prima". Així doncs, pretenem esbrinar per què davant de la constataci de Matteo Maria Boiardo d'un "Orlando innmorato", Ariosto va respondre amb un "Orlando furioso", narrant així "cosa non detta in prosa mai né in rima". Per arribar fins al fons de la qüesti, ens hem preguntat quins són l'origen, la manifestaci textual, la dimensi i el significat del concepte de "furor" en el text; interrogants que ens han conduït cap a una bogeria amorosa que és manifestaci externa d'un desig insatisfet. Un concepte que, a més a més d'evocar l"Hercules furens" d'Eurípides i Sèneca, ens remet a la teoria dels humors de Gal, al concepte de 'melancholia' d'Aristòtil i a l'eròtica platònica, al mateix temps que reprodueix els models del que Cesare Segre anomena la 'follie littéraire' característica de l'època medieval. A partir d'aquesta anàlisi s'ha interpretat el text com una apologia de les passions en la que es destrona al savi com a paradigma i model ètic, acabant així amb la imatge de l'home com a "animal rationale", situant per contra la seva "humanitas" ja no en la racionalitat (tampoc en la irracionalitat), sinó en la passionalitat, oferint així un retrat de l'ésser humà com a "animal passionalis" , una criatura intermitja en la que haurien de confluir idealment raó i passi.
Resumo:
Existeix alguna relaci entre governabilitat descentralitzada i prevenci de conflictes? El present article intenta respondre a aquesta pregunta presentant la situaci actual de la intersecci entre ambdós conceptes. Partint del fet que el conflicte social és inevitable, així com de lexistència de noves amenaces i conflictes i de noves demandes de seguretat basades en les persones (seguretat humana), les nostres societats han d’intentar que els canvis siguin pacífics. A través d’un exhaustiu anàlisis de la bibliografia existent i de lestudi de diversos casos, aquest article sosté que la governabilitat descentralitzada pot contribuir a aquests esforços transformant conflictes, fomentant el repartiment de poder i augmentant els incentius d’inclusi de grups minoritaris. Tot i la dificultat de mesurar el seu impacte sobre la prevenci de conflictes, s’argumenta que la governabilitat descentralitzada pot tenir un impacte molt positiu en la reducci de les causes que produeixen conflictes gràcies a la seva habilitat per crear war/violence preventors. Més concretament, en aquest article se suggereix que la governabilitat descentralitzada pot influir positivament sobre les causes a curt i mitjà termini.
Resumo:
Aquest estudi analitza el paper de les identitats religiosa i de resistència en la transformaci de Hezbollah i les seves relacions internacionals. Defensa que aquest moviment islmic ha privilegiat interessos materials per sobre del dogma religis quan ambdós factors no han coincidit. El marc teòric estudia les principals característiques de les interpretacions poltica i antropologista en la influència de la cultura i la religi en el comportament d’actors internacionals. El capítol dedicat a Hezbollah fa especial referència als nivells d’anàlisi nacional i regional. Pel que fa a la seva identitat religiosa, lestudi conclou que el pragmatisme poltic ha substituït les premisses panislmiques pròpies dels orígens del moviment. També s’analitza la lluita contra Israel com a raó de ser de Hezbollah i s’argumenta que la identitat de resistència d’aquest moviment no ha sofert transformacions significatives al llarg del temps i s’ha combinat fàcilment amb la retòrica religiosa. La uni del marc teòric i lestudi de cas permeten arribar a la conclusi que la concepci poltica de les identitats culturals i religioses en relacions internacionals esdevé la millor eina per a entendre levoluci d’un actor com Hezbollah.
Resumo:
Esquisse d'une éthique protestante, non plus système de valeurs et de normes, mais lieu de coexistence, espace de reconnaissance mutuelle et d'échange réciproque
