Les nou preguntes que Norbert Elias es va formular : debats, interrogants i pistes per a la sociologia del segle XXI

En aquest article dedicat a Norbert Elias en commemoració dels vint anys de la seva mort, proposem revisar, de manera resumida, la seva obra a partir dels interrogants ontològics, epistemològics i metodològics que Elias va encarar al llarg de la seva dilatada vida acadèmica i de recerca. L’article pretén ser, alhora, un punt i a part en el monogràfic, perquè en vol recollir alguns dels interrogants, debats i conclusions, com també tenir un paper introductori per a aquelles persones que, sense gaires coneixements previs sobre l’autor de Breslau, vulguin conèixer alguns dels trets definitoris de la seva trajectòria intel·lectual al llarg del segle XX. I, sobretot, quin llegat, en forma de grans preguntes, deixa per a la sociologia del segle XXI. L’article acaba amb una bibliografia escollida d’obres clau.

Leonhard Euler: quatre lIiçons escollides

L'FME dedica el curs acadèmic 2006-2007 a la figura del matemàtic suís Leonhard Euler, una de les ments més importants de la història, comparable a Gauss o Arquímedes. La lliçó inaugural va anar a càrrec d'Enric Fossas, catedràtic i director de l'Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC

Sibeliuksesta ranskaksi - Marc Vignalin mestarillinen kertomus tavoittaa yleisönsä

"FL Helena Tyrväinen on tutkijana Helsingin yliopiston musiikkitieteen oppiaineessa ja on tehnyt yhteistyötä Marc Vignalin kanssa."

Friedrich Hölderlin en la obra de Luis Cernuda

Cernuda tradujo a Hölderlin sin saber alemán, sin ser traductor. La obra de Hölderlin apenas era conocida y casi no había sido editada en lengua española. ¿Cómo lo hizo? ¿Realmente influyó la obra del poeta alemán en su poesía, como él lo afirmaba? He aquí una aproximación a estas cuestiones

Circulation of a Meaban-like virus in yellow-legged gulls and seabird ticks in the western Mediterranean Basin

In recent years, a number of zoonotic flaviviruses have emerged worldwide, and wild birds serve as their major reservoirs. Epidemiological surveys of bird populations at various geographical scales can clarify key aspects of the eco-epidemiology of these viruses. In this study, we aimed at exploring the presence of flaviviruses in the western Mediterranean by sampling breeding populations of the yellow-legged gull (Larus michahellis), a widely distributed, anthropophilic, and abundant seabird species. For 3 years, we sampled eggs from 19 breeding colonies in Spain, France, Algeria, and Tunisia. First, ELISAs were used to determine if the eggs contained antibodies against flaviviruses. Second, neutralization assays were used to identify the specific flaviviruses present. Finally, for colonies in which ELISA-positive eggs had been found, chick serum samples and potential vectors, culicid mosquitoes and soft ticks (Ornithodoros maritimus), were collected and analyzed using serology and PCR, respectively. The prevalence of flavivirus-specific antibodies in eggs was highly spatially heterogeneous. In northeastern Spain, on the Medes Islands and in the nearby village of L'Escala, 56% of eggs had antibodies against the flavivirus envelope protein, but were negative for neutralizing antibodies against three common flaviviruses: West Nile, Usutu, and tick-borne encephalitis viruses. Furthermore, little evidence of past flavivirus exposure was obtained for the other colonies. A subset of the Ornithodoros ticks from Medes screened for flaviviral RNA tested positive for a virus whose NS5 gene was 95% similar to that of Meaban virus, a flavivirus previously isolated from ticks of Larus argentatus in western France. All ELISA-positive samples subsequently tested positive for Meaban virus neutralizing antibodies. This study shows that gulls in the western Mediterranean Basin are exposed to a tick-borne Meaban-like virus, which underscores the need of exploring the spatial and temporal distribution of this flavivirus as well as its potential pathogenicity for animals and humans.

Koulutuksen lupaus, vapaus ja ikuinen toivo - sukupuoli, koulutus ja asiantuntijuus aikuisopiskelijanaisen elämäkerrassa

Summary: The promise, freedom and eternal hope of education - gender, training and expertise in the biography of an adult learner

La cubierta plana, un paseo por su historia

L’exposició “La cubierta plana, un paseo por su historia” pretén fer un recorregut per aquells moments de la nostra tradició arquitectònica en els quals el terrat ha tingut un paper cabdal. Les raons del seu èxit no poden cercar-se tan sols en el desenvolupament tecnològic, més aviat es poden trobar en la capacitat del terrat de ser usat i gaudit com una estança exterior dels edificis.Es tracta, doncs, d’una proposta de divulgació del coneixement actual sobre la coberta plana mitjançant documents i imatges d’època on el lector serà convidat a reconèixer els fils de la tradició que relliguen les més modernes propostes amb els terrats de l’arquitectura popular, pràcticament desapareguts.L’exposició està estructurada en sis blocs: 1. Inicis mítics i espais de l’habitar; 2. Mirades al món preindustrial: terrats a les arquitectures vernaculars; 3. Mirades al món preindustrial: àtics i balustrades en l’arquitectura del classicisme; 4. Els efectes de la industrialització: un nou impuls al terrat; 5. Moviment Modern: racionalisme, abstracció i metàfora de la màquina; i, 6. La coberta plana en un món global. La proposta invita als professionals a reflexionar sobre els lligams indestriables entre arquitectura i construcció.

L’obra vista a l’arquitectura catalana. Primeres notes

La construcció catalana dels darrers dos-cents anys no es pot entendre sense parlar del maó. El maó en va ser el material de construcció per excel·lència –amb el qual es bastiren parets, sostres, voltes d’escala, terrats i envans– i, a partir d’un cert moment, va passar a formar part del repertori expressiu de les façanes dels edificis. En aquestes notes ens proposem reflexionar sobre aquest segon punt: el de l‘aparença del maó. Es tracta d'un article introductori per a un llibre mai publicat del grup d’empreses Almirall (2002).

Arquitectura, construcció i ciutat en la Història d'Occident, 1 El món antic

Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident és un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el món antic posa de manifest, des de Grècia fins a Bizanci, els fets més rellevants i els edificis més característics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrànies.

Anita Roddick - Naisyrittäjän tarinoita eettisestä liiketoiminnasta

Tutkimuksen tarkoituksena oli tarkastella The Body Shopin perustajan Anita Roddickin kahden elämäkertateoksen tarinoita ja tutkia, mitä hän kertoo tarinoissaan naisyrittäjyydestä ja yrityksensä eettisestä liiketoiminnasta. Tarinoita analysoitiin ja verrattiin muuhun tutkimustietoon aiheista. Tutkimus oli luonteeltaan kvalitatiivinen ja tutkimuksen metodologiana käytettiin narratiivis-elämäkerrallista tutkimusotetta. Roddickin tarinat yrittäjyydestä ja liiketoiminnan eettisyydestä myötäilivät pääasiallisesti valitsevaa tutkimustietoa. Eroksi löydettiin kuitenkin naisyrittäjälle poikkeuksellinen rohkeus ja halukasvattaa yrityksen liiketoimintaa sen perustamishetkestä lähtien. Erona voidaan pitää myös seikkaa, ettei Roddick korosta tarinoissaan perhettä. Yrityksen yhteiskunnallisissa vas-tuissa The Body Shop on tarinoiden mukaan ollut aina esimerkillinen suunnannäyttäjä ja edelläkävijä.

La vorera d'enfront : trajectòries migratòries a l'Algèria colonial

Des dels inicis de l'ocupació francesa d'Algèria, a les acaballes de la primera meitat del segle XIX, un gran nombre de valencians, menorquins, andalusos i murcians, fugint de la misèria i de la fam o com a conseqüència de la inestabilitat política i social d'Espanya, es dirigiren al país magrebí a la cerca d'una vida millor. Aquesta migració es perllongà al llarg de més d'un segle, i es va caracteritzar pel seu dinamisme: un flux continu d'entrades i eixides i una gran heterogeneïtat de procedències. L'amalgama creada a l'Algèria colonial amb la coexistència i interacció de diferents realitats culturals, donà lloc a un nou sentiment d'identitat dins la comunitat d'origen europeu, impulsat per una solidaritat espontània dirigida a assolir una estabilitat econòmica i de subsistència, però també per un esforç polític premeditat de l'administració colonial francesa adreçat a cohesionar, mitjançant la francització, els europeus i jueus del país nord-africà

Les marquages corporels à l'adolescence : expression d'un mal-être profond? : se marquer pour se démarquer : du repérage des signes au choix des réponses adaptées

La problématique des marquages corporels en tant que pratiques ancestrales s'insèrent dans des formes contemporaines d'inscription corporelle. Nous nous sommes permis d'essayer de savoir s'il s'agissait toujours d'une expression d'un malaise psychologique important ? Quelles peuvent en être les conséquences ? Pourquoi marquer le corps ? La mise en oeuvre de ce travail s'est articulée en deux phases, au départ, nous avons opéré par une pré-enquête d'envergure qui a regroupé 200 adolescents (10 filles et 190 garçons). Ensuite et dans un deuxième temps nous avons interrogé dix adolescents qui se marquent la peau dont trois garçons, âgés de quinze à dix-neuf ans. Grâce à une « tri approche » : Entretien clinique, tests du Rorschach et du TAT. Les résultats auxquels nous sommes parvenus peuvent être résumés comme suit : ces pratiques expriment une souffrance qui peine à trouver une voie d'expression symbolique autre que le corps, l'angoisse et la relation d'objet du type anaclitique, l'organisation défensive renseigneraient essentiellement sur des défenses narcissiques, centrées notamment autour du clivage et le retournement sur soi, une identité fragile marquée par une image du corps et représentation de soi fragiles et un sur (dés) investissement des limites. Il s'agit d'une emprise sur le corps et sur les marques mêmes, permettant de retrouver l'objet et le recréer. À partir des principaux résultats obtenus, nous envisageons de travailler, en filigrane sur les spécificités des types de marquages corporels existant en Algérie. En effet si le présent travail s'est étayé sur une analyse prônant la globalité, un comparatif entre les types de marquages, de même, l'établissement d'un lien entre la symbolique de certaines pratiques et les soubassements psychodynamiques qui l'entourent, serait d'un apport considérable dans la compréhension du fait étudié dans ses moindres « recoins ». -- The problem of the physical markings as ancestral practices fit into contemporary forms of physical registration. We allowed to try to know if it was always about an expression of an important psychological illness? What can be the consequences? Why to mark the body? The application of this work articulated in two phases, at first, we operated by a large-scale pre- inquiry which grouped together 200 teenagers (10 girls and 190 boys). Then and in the second time we interrogated ten teenagers who mark the skin among which three boys, from fifteen to nineteen years old. Thanks to one « sorting approaches »: clinical Interview, tests of Rorschach and TAT. The results which we reached can be summarized as follows: these practices express a suffering which has difficulty in finding a way of symbolic expression other one than the body, the fear and the relation of object of the type anaclitique, the defensive organization would inform essentially about narcissistic defences, centred notably around the cleavage and the reversal on one, a fragile identity marked by an image of the body and the representation of one fragile and one on investment of the limits. It is about an influence on the body and on the marks, allowing to find the object and to recreate it. From the main obtained results, we intend to work, between the lines on the specificities of the types of physical markings existing in Algeria. Indeed if the present work supported on an analysis lauding the global nature, a comparative degree between the types of markings, also, the establishment of a link between the symbolism of certain practices and the bases psychodynamiques who surround him, would be of a considerable contribution in the understanding of the fact studied in its slightest « hidden recesses ».

El retorn de la biografia: una relectura de Kant

No hi ha dubte que les biografies-i des d"una perspectiva historiogràfica el gènere biogràfic- estan d"actualitat. Des que Dilthey va escriure la seva biografia sobre Schleiermacher, aquest estudi va passar a ser durant molts anys el model sobre com s"havia d"escriure una biografia.1 De fet, ha transcorregut més d"un segle des de llavors, i amb independència de l"actualitat d"aquell estudi, és cert que avui assistim a un retorn de la biografia-i nogensmenys de les autobiografies i de les memòries- que eren historiogràficament menyspreades només fa unes dècades, quan dominaven arreu les grans construccions ideològiques com ara el marxisme i l"estructuralisme.

10

Starting from the mid-1960s, family and fertility patterns in Europe underwent fundamental changes. Social scientists have increasingly turned to intergenerational models to explain such changes. This paper deals with one important intergenerational dimension of fertility, namely the transmission of normative beliefs about childbearing choices. Normative beliefs are important determinants of fertility behavior. While norms are learnt and internalized throughout the life course, primary socialization of children within the family and role modeling are important mechanism to ensure norm transmission. Interaction with family members in adult life may reinforce the effects of early socialization and role modeling. The paper focuses on the ways in which mothers and daughters make sense of normative beliefs about childbearing. I draw on set of semi-structured interviews with childless women in reproductive ages and their mothers, collected in Italy between 2004 and 2006. First, I provide a micro-level descriptive analysis of normative beliefs about childbearing norms in mother-daughter dyads. Second, linking these descriptive analyses to the biography of specific dyads, I identify patterns of continuity and discontinuity in the social meaning of children and their fertility outcomes.