Behavior of silver cluster on laser desorption/ionization time-of-flight mass spectrometry

A successful analysis of silver was reported utilizing laser desorption/ionization time-of-flight mass spectrometry (LDI/TOF-MS) in this paper, The silver cluster ions Ag-n(+) and AgnO+ (n=2 similar to 5) were formed during laser desorption/ionization. In the presence of I-, K+ and Na+, the peaks corresponding, to the cluster ions [AgnIn-1](+) (n=2 similar to 6) and the adduct ions [AgI](+), [AgI]Na+ and [AgI]K+ were observed in the positive ion spectrum; the peaks corresponding to [AgnIn+1](-) (n=1 similar to 3) were found in the negative ion spectrum, all of which accompanied by sliver isotope distribution, The formation of silver cluster ions was accomplished through two-stage reaction: the first step was the generation of clusters, which was followed by the processes of photoionization and ion/molecule reaction.

The complete amino acid sequence of growth hormone and partial amino acid sequence of prolactin and somatolactin from sea perch (Lateolabrax japonicus)

Growth hormone (GH), prolactin (PRL) and somatolactin (SL) were purified simultaneously under alkaline condition (pH 9.0) from pituitary glands of sea perch (Lateolabrax japonicas) by a two-step procedure involving gel filtration on Sephadex G-100 and reverse-phase high-performance liquid chromatography (rpHPLC). At each step of purification, fractions were monitored by sodium dodecyl sulfate polyacrylamide gel electrophoresis (SDS-PAGE) and by immunoblotting with chum salmon GH. PRL and SL antisera. The yields of sea perch GH, PRL and SL were 4.2, 1.0 and 0.28 mg/g wet tissue, respectively. The molecular weights of 19,200 and 20,370 Da were estimated by SDS-PAGE for sea perch GH and PRL, respectively. Two forms of sea perch SL were found: one (28,400 Da) is probably glycosylated, while the other one (23,200 Da) is believed to be deglycosylated. GH bioactivity was examined by an in vivo assay. Intraperitoneal injection of sea perch GH at a dose of 0.01 and 0.1 mug/g body weight at 7-day intervals resulted in a significant increase in body weight and length of juvenile rainbow trout. The complete sea-perch GH amino acid sequence of 187 residues was determined by sequencing fragments cleaved by chemicals and enzymes. Alignment of sea-perch GH with those of other fish GHs revealed that sea-perch GH is most similar to advanced marine fish, such as tuna, gilthead sea bream, yellowfin porgy, red sea bream, bonito and yellow tail with 98.4, 96.2%, 95.7%, 95.2%, 94.1% and 91% sequence identity, respectively. Sea-perch GH has low identity to Atlantic cod (76.5%), hardtail (73.3%), flounder (68.4%), chum salmon (66.3%), carp (54%) and blue shark (38%). Partial amino-acid sequences of 127 of sea-perch PRL and the N-terminal of 16 amino-acid sequence of sea-perch SL have been determined. The data show that sea-perch PRL has a slightly higher sequence identity with tilapia PRL( 73.2%) than with chum salmon PRL(70%) in this 127 amino-acid sequence. (C) 2001 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

An efficient methodology for cryopreservation of spermatozoa of red seabream, Pagrus major, with 2-mL cryovials

The aim of this study was to optimize the cryopreservation protocols for the sperm of red seabream, Pagrus major. The 2-mL cryovials and programmable freezer were employed for cryopreservation. Six extenders, six cryoprotectants in various concentrations ranging from 6 to 20% (v/v), four cooling rates, and three thawing temperatures were evaluated by postthaw sperm motility and fertility. The ratio of sperm to egg for postthaw sperm fertilization trials was experimentally standardized and was optimal at 500:1. The best motility of postthaw sperm (79.4 +/- 4.7% to 88.6 +/- 8.0%), fertilization rates (89.6 +/- 2.9 to 95.6 +/- 1.9%), and hatching rates (85.3 +/- 5.1% to 91.4 +/- 4.3%) were achieved when Cortland extender, dimethyl sulfoxide (15, 18, and 20%) or ethylene glycol (9, 12%) as cryoprotectants, 20 C/min as the cooling rate, and 40 C as the thawing temperature were employed. Moreover, the results on embryonic development were not significantly different between cryopreserved sperm and fresh sperm during incubation process. In conclusion, these methods of cryopreservation of red seabream sperm are suitable for routine aquaculture application and preservation of genetic resources.

Response of a floodplain fish community to river-floodplain connectivity: natural versus managed reconnection

To restore lateral connectivity in highly regulated river-floodplain systems, it has become necessary to implement localized, "managed" connection flows, made possible using floodplain irrigation infrastructure. These managed flows contrast with "natural", large-scale, overbank flood pulses. We compared the effects of a managed and a natural connection event on (i) the composition of the large-bodied fish community and (ii) the structure of an endangered catfish population of a large floodplain lake. The change in community composition following the managed connection was not greater than that exhibited between seasons or years during disconnection. By contrast, the change in fish community structure following the natural connection was much larger than that attributed to background, within-and between-year variability during disconnection. Catfish population structure only changed significantly following the natural flood. While the natural flood increased various population rates of native fishes, it also increased those of non-native carp, a pest species. To have a positive influence on native biodiversity, environmental flows may need to be delivered to floodplains in a way that simulates the properties of natural flood pulses. A challenge, however, will be managing river-floodplain connectivity to benefit native more than non-native species.

Levels of glucose and triglycerides in seminal plasma and spermatic motility in guinea pig fed with 10% more in digestible energy

The objective the study was to determine the levels of glucose and triglycerides in seminal plasma of 10 guinea pigs, which were fed for a period of 2 months with a diet containing 10% more ED. The level of glucose found in seminal plasma was 11.59 ± 0.5 mg/dL and triglyceride value was 55.95 ± 3.2 mg/dL, while the motility was 97% on average. We conclude that in guinea pigs the levels both glucose and triglycerides were increased by major level of ED in feed, but the spermatic motility was not.

Biomonitoring of polybrominated diphenyl ether (PBDE) pollution: A field study

Polybrominated diphenyl ethers (PBDEs) and cytochrome P450 enzyme activities were investigated in European eels (Anguilla anguilla) collected from seven sites in a coastal lagoon in the north-western Mediterranean Sea, Orbetello lagoon (Italy). Twelve PBDE congeners were measured in muscle and two CYP1A enzyme activities, 7-ethoxyresorufin-O-deethylase (EROD) and benzo(a)pyrene monooxygenase (BP (a)PMO), were investigated in liver microsomal fraction in order to obtain insights into the health of the lagoon environment. PBDE muscle levels were low and the most abundant congeners were 2,2',4,4'-tetrabronnodiphenylether (BDE-47), 2,2',4,4',5,5'-hexaBDE (BDE-153) and 2,2',4,5'-tetraBDE (BDE-49). EROD and B(a)PMO activities were also low and no differences were observed between eels from different sites. Multivariate analysis (PCA) did not indicate correlations between PBDEs and either P450 activities. (c) 2008 Elsevier Inc. All rights reserved.

Sedimentology of the Sixteen Mile Creek Lagoon, Niagara Peninsula, Ontario, Canada

The effec s of relative water level changes in Lake Ontario were detected in the ysical, chemical and biological characteristics of the sediments of the Fifteen, Sixteen and Twenty Mile Creek lagoonal complexes. Regional environmental changes have occurred resulting in the following sequence of sediments in the three lagoons and marsh. From the base up they are; (I) Till,(2) Pink Clay, (3) Bottom Sand, (4) Gyttja, (5) Orange Sandy Silt, (6) Brown Clay and (7) Gray Clay. The till was only encountered in the marsh and channel; however, it is presumed to occur throughout the entire area. The presence of diatoms and sponge spicules, the vertical and ongitudinal uniformity of the sediment and the stratigr ic position of the Pink Clay indicate that it has a glacial or post-glacial lacustrine origin. Overl ng the Pink Clay or Till is a clayey, silty sand to gravel. The downstream fining and unsorted nature of this material indicate that it has a fluvial/deltaic origin. Water levels began rising in the lagoon 3,250 years ago resulting in the deposition of the Gyttja, a brown, organic-rich silty clay probably deposited in a shallow, stagnant environment as shown by the presence of pyrite in the organic material and relatively high proportions of benthic diatoms and grass pollen. Increase in the rate of deposition of the Gyttja on Twenty Mile Creek and a decrease in the same unit on Sixteen Mile Creek is possibly the result of a capture of the Sixteen Mile Creek by the Twenty Mile Creek. The rise in lake level responsible for the onset and transgression of this III unit may have been produced by isostatic rebound; however, the deposition also corresponds closely to a drop in the level of Lake Huron and increased flow through the lower lakes. The o ange Sandy Silt, present only in the marsh, appears to be a buried soil horizon as shown by oxidized roots, and may be the upland equivalant to the Gyttja. Additional deepening resulted in the deposition of Brown Clay, a unit which only occurs at the lakeward end of the three lagoons. The decrease in grass pollen and the relatively high proportion of pelagic diatoms are evidence for this. The deepening may be the result of isostatic rebound; however, the onset of its deposition at 1640 years B.P. is synchronous in the three lagoons and corresponds to the end of the subAtlantic climatic episode. The effects of the climatic change in southern Ontario is uncertain. Average deposition rates of the Brown Clay are similar to those in the upper Gyttja on Sixteen Mile Creek; however, Twenty Mile Creek shows lower rates of the Brown Clay than those in the upper Gyttja. The Gray Clay covers the present bottom of the three lagoons and also occurs in the marsh It is inter1aminated wi sand in the channels. Increases in the rates of deposi ion, high concentrations of Ca and Zn, an Ambrosia rise, and an increase in bioturbation possibly due to the activities of the carp, indicate th this unit is a recent deposit resulting from the activities of man.

Successful strategies for the implementation of land reform : a peasants’ account from the Philippines

Entre 1988 et 2008, les Philippines ont mis en oeuvre le Comprehensive Agrarian Reform Program (CARP) qui visait à redistribuer 9 million d‟hectares de terres agricoles aux paysans sans terre. En dépit des échappatoires du programme et d‟une structure sociale très inégale qui freinent sa mise en oeuvre, ce modèle de réforme agraire présente des résultats surprenants alors que 82% des terres ont été redistribuées. Concernant les terres plus litigieuses appartenant à des intérêts privés, Borras soutient que le succès surprenant de plusieurs cas de luttes agraires s‟explique par l‟utilisation de la stratégie bibingka qui consiste à appliquer de la pression par le bas et par le haut afin de forcer la redistribution. Sa théorie cependant ne donne que peu de détails concernant les éléments qui rendent un cas plus ou moins litigieux. Elle ne traite pas non plus de la manière dont les éléments structurels et l‟action collective interagissent pour influencer le résultat des luttes agraires. Dans ce mémoire, nous nous attardons d‟abord à la manière dont certains éléments structurels – le type de récolte et le type de relation de production - influencent le degré de résistance des propriétaires terriens face aux processus du CARP, contribuant ainsi à rendre les cas plus ou moins litigieux. Ensuite nous analysons l‟influence du contexte structurel et des stratégies paysannes sur le résultat de la mise en oeuvre du programme de réforme agraire. Pour répondre à nos deux questions de recherche, nous présentons quatre études de cas situés dans la province de Cebu.

Biochemical and Storage Characteristics of Myofibrillar Protein ( Surimi ) from Freshwater Major Carps

School of Industrial Fisheries, Cochin University of Science and Technology

Thermal stability of myofibrillar protein from Indian major carps

The characteristics and stability of natural actomyosin (NAM) from rohu (Labeo rohita), catla (Catla catla) and mrigal (Cirrhinus mrigala) were investigated. The total extractable actomyosin (AM) was higher (7.60mgml−1) in the case of rohu compared with that from catla and mrigal (5mgml−1). Although the specific AM ATPase activity was similar (0.43–0.5 μmolPmin−1 mgP−1) among the three species, the total ATPase activity was lower in mrigal (25 μmol g−1 meat) compared with the other species (37 μmol g−1 meat). The inactivation rate constants (kd) of AM Ca ATPase activity showed differences in the stabilities of actomyosin among these fish, the actomyosin from catla being least stable. The NAM from these species was stable up to 20 ◦C at pH 7.0. Catla AM became unstable at 30 ◦C, while rohu and mrigal AM could withstand up to 45 ◦C. The thermal denaturation with respect to solubility, turbidity, ATPase activity, sulphhydryl group and surface hydrophobicity showed noticeable changes at around these temperatures

La enseñanza de la medicina en España : planes de estudio, (1843-1931) : resumen y conclusiones.

Valorar desde el punto de vista histórico los planes de estudio de Medicina y su implantación en los centros docentes españoles desde 1843 a 1931. Las fechas escogidas tienen una clara justificación pues a partir de 1843 se asiste a una transformación que culmina en 1845 con el Plan Mata. La fecha de 1931 es también evidente ya que cierra una etapa e inaugura un nuevo periodo no sólo en la enseñanza de la Medicina, sino en la vida española. Revisión sistemática de la bibliografía existente sobre el pasado de la Medicina y su enseñanza en España. Revisión de la revista 'El Siglo Médico' desde su aparición en 1854 hasta 1931. Finalmente en el método histórico-médico se ha considerado imprescindible la revisión sistemática de la legislación dictada en España y cuya insercción en la 'Gaceta Médica' ha sido contrastada con el 'Siglo Médico'. Todo esto ha llevado a recoger una abundante bibliografía sobre el tema. La medicina española a lo largo del siglo XIX sufrió no pocos altibajos especialmente en su primera mitad, afianzándose paulatinamente hasta que llegó a incorporarse a los hábitos de trabajos europeos en los años finales del siglo XIX, época o periodo de la Restauración Borbónica en que mejora la calidad de nuestra enseñanza universitaria, gracias al clima de paz interior y a la mayor comunicación con la medicina europea del momento. Los años centrales del siglo XIX suponen el periodo de puente o transición entre el hundimiento total de la Medicina española desde el primer tercio y el nivel más positivo y aceptable del último tercio del siglo XIX que se vió enriquecido en el S.XX hasta el advenimiento de la Guerra Civil. En el periodo estudiado se sucedieron en total diez planes de estudio de la enseñanza de la educación implantados en 1843, 1845, 1847, 1850, 1857, 1866, 1868, 1884, 1886 y 1929. La creación de Cátedras de las diferentes disciplinas que integran el curriculum de los estudios de Medicina va cobrando realidad según se van implantando los nuevos planes de estudio. Los títulos universitarios que dispensaron las Facultades de Medicina en España durante el periodo historiado, regulados por los planes de estudio y las disposiciones vigentes fueron los de Bachiller, Licenciado y Doctor.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Fish as ecological indicators in Mediterranean freshwater ecosystems

Podeu escriure el text directament o arrossegar-lo des d'un altre document L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a l'ús dels peixos continentals com a indicadors de l'estat ecològic a la conca Mediterrània. En el primer treball es va detectar que encara que tots els índex biològics estaven correlacionats significativament, els peixos integren i expressen els estressos de manera i a una escala diferents, aportant una informació complementària als altres índexs. Al segon article es van estudiar els cabals de sis conques catalanes. S'ha mostrat que els règims hídrics estan alterats amb una tendència a la disminució del cabal i del nivell dels aqüífers. S'ha detectat quatre mètriques de peixos que es troben significativament afectades en zones més castigades per manca d'aigua degut a l'activitat humana. Es discuteix la necessitat de conèixer en profunditat el règim hídric de cada conca abans d'utilitzar els índex biològics. Al tercer article es va detectar que la composició d'espècies capturades va variar significativament al llarg del buidat amb un augment de l'alburn (A. alburnus) a les aigües pelàgiques durant els dies de pitjor qualitat de l'aigua, confirmant que l'alburn és més tolerant a la mala qualitat de l'aigua que la madrilleta vera (R. rutilus) i suggereix el seu potencial com a bioindicador. La condició d'aquestes dues espècies va canviar significativament al llarg del buidat de manera molt estreta amb la qualitat de l'aigua. Al quart capítol es va estudiar la biologia dels peixos d'un embassament altament contaminat (Flix). El percentatge de DELT anomalies i la presència de paràsits externs era major en la zona impactada que als punts de control i els valors més alts de pes eviscerat i pes del fetge estaven als punts de control. Les respostes van ser diferents per cada espècie i la carpa va ser la que va mostrar més clarament els impactes.

Weaning of Australian shortfin glass eels (Anguilla Australis): a comparison on the effectiveness of four types of fish roe

Eel culture is solely dependent on wild seed stock, caught in estuaries during the freshwater migratory phase as glass eels. The methods used for weaning glass eels are very variable, and range from the use of live zooplankton to fish roe to fines of commercial fish feeds. The present experiments were conducted on glass eels of the Australian shortfin eel, when the effectiveness of four types of readily available fish roe (European carp, mirror dory, orange roughy and warehou) were evaluated over a 42-day period, in the laboratory.

After 28 days the eels did not show an interest in orange roughy and mirror dory roe, and these two treatments were discontinued to avoid mortality. In all treatments there was a decrease in mean weight during this period, but the survival was over 99%. In the 28th to 42nd day period the mean weight and specific growth rate of glass eels reared on European carp and warehou roe increased, but the differences between these two treatments were not significant.

The physical features of the roe and the oocytes thereof, the proximate composition, amino acid and fatty acid composition indicated major differences amongst the roe types, particularly with regard to the amount of n−6 polyunsaturated fatty acids (PUFA) and the ratio of n−3 to n−6. European carp and warehou roe (and oocytes) had a significantly higher arachidonic acid (AA-20:4n−6; over 60% of PUFA) content and a considerably lower n−3 to n−6 ratio (n−3 to n−6 ratio being 1.32, 5.92, 3.77 and 2.67 for roe types, and 1.25, 4.83, 2.91 and 2.42 for oocytes, of European carp, mirror dory, orange roughy and warehou, respectively), than in the other two roe types. The fatty acid profiles of European carp and warehou roe were similar to that of metamorphosing glass eels.

An evaluation of the suitability of selected waste products in feeds for three fish species

Five types of aquatic food industry waste products (carp offal, carp roe, fish frames, trout offal and surimi processing waste) together with fish meal were evaluated for their suitability as potential fish meal replacements, partially or wholly, in diets for three species (rainbow trout, Murray cod and shortfin eel) cultured in Australia, using a number of criteria.

The proximate composition of the ingredients on a dry matter basis including protein content, lipid and ash, varied considerably. The essential amino acid (EAA) contents of the waste products and fish meal decreased in the order: carp roe > fish meal > carp offal > 'surimi' processing waste > fish frames > trout offal. The results of cluster analysis of A/E ratios of waste products and fish whole body fell within three clusters. The EAAI of whole body tissue of Murray cod, rainbow trout and Australian shortfin eel however, were closest to fish meal, followed by fish frame waste and/or 'surimi' waste. The results on A/E ratios and EAAI did not conform to the raw data on TAA and EAA. Therefore, the study emphasizes the need to have a multi-prong approach to determine the suitability of ingredients for incorporation into fish feeds.