Prevalencia de obesidad y factores de riesgo cardiovascular en estudiantes de ciencias de la salud - universidad del Quindío - 2013

ANTECEDENTES: En Colombia, reportes del año 2010 de la Encuesta Nacional de la Situación en Nutrición ENSIN 2010(2), muestran uno de cada dos colombianos, presentan un índice de masa corporal mayor al esperado (3) METODO: El presente estudio de corte transversal, determino la prevalencia de obesidad y otros factores de riesgo cardiovascular en una población de estudiantes de Ciencias de la Salud de una Universidad regional en el primer periodo académico del año 2013. El tamaño de muestra fue n=113 sujetos que corresponden 60,5% a la carrera de medicina y 39,95% a enfermería. Con el fin de conocer su comportamiento con respecto a hábitos y estilos de vida específicos como el consumo de alcohol, el consumo de tabaco y el sedentarismo, así como su asociación a eventos inflamatorios relacionados con la fisiopatología de los procesos de salud asociados al peso, por medio de instrumentos de medición clínica, antropométrica y sérica, determino un modelo estadístico propicio para entender el comportamiento de la obesidad y la enfermedad Cardiovascular RESULTADOS: La prevalencia estimada de sobrepeso y obesidad por Índice de Masa Corporal (IMC), fue del 27,7% (IC 95%: 19.9%,37.2%); por el perímetro abdominal (OBPABD) se encontró una prevalencia estimada del 27,4% (IC 95%: 19,9% – 36,4%), y la prevalencia con el Índice Cintura Cadera (OBICC) fue de 3,5% (IC 95%:1,3% – 9,3%). CONCLUSIONES: La presencia de hábitos no saludables y la presencia de sobrepeso y obesidad se considera que es necesario en primera instancia una valoración general de estado nutricional de los universitarios de las diferentes facultados y plantear estrategias preventivas ya que la literatura documenta los efectos de los hábitos no saludables sino además documenta los efectos de la prevención de la misma ya que en si se ha encontrado asociación para enfermedades cardiovasculares. Se propone que para obtener mayor información del comportamiento de los factores de riesgo cardiovasculares se deberían realizar estudios retrospectivos en el que intervengan las demás carreras de la universidad y poder evaluar la totalidad de población universitaria

The fat Prince and the Angry Man.

Forma parte de una serie de lectura para niños en doce niveles diferentes divididos en historias que todavía están relacionadas con las experiencias de los alumnos y, por tanto, despiertan el interés por la lectura. En este nivel ya se han introducido historias más complejas como ésta de fantasía que trata sobre los hábitos en la nutrición y cuenta las aventuras de un príncipe gordo. Cada cuatro páginas hay juegos de palabras, crucigramas, verdadero-falso y preguntas de selección múltiple para reforzar la comprensión del texto.

The fat cat : a danish folktale.

Esta historia es un antiguo cuento del folklore danés. Una parte del texto es repetitivo, lo que permite a los niños terminar las oraciones cuando se lee en voz alta. El gato debe cuidad del caldero de las gachas, pero se las come todas, incluso la olla. A pesar de esto, el gato no está satisfecho y sigue comiendo todo lo que encuentra, incluídas las personas, y engordando, engordando, engordando, hasta que aparece un leñador.

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Measurement of ionic calcium, pH and soluble divalent cations in milk at high temperature

Dialysis and ultrafiltration were investigated as methods for measuring pH and ionic calcium and partitioning of divalent cations of milk at high temperatures. It was found that ionic calcium, pH, and total soluble divalent cations decreased as temperature increased between 20 and 80°C in both dialysates and ultrafiltration permeates. Between 90 and 110°C, ionic calcium and pH in dialysates continued to decrease as temperature increased, and the relationship between ionic calcium and temperature was linear. The permeabilities of hydrogen and calcium ions through the dialysis tubing were not changed after the tubing was sterilized for 1h at 120°C. There were no significant differences in pH and ionic calcium between dialysates from raw milk and those from a range of heat-treated milks. The effects of calcium chloride addition on pH and ionic calcium were measured in milk at 20°C and in dialysates collected at 110°C. Heat coagulation at 110°C occurred with addition of calcium chloride at 5.4mM, where pH and ionic calcium of the dialysate were 6.00 and 0.43mM, respectively. Corresponding values at 20°C were pH 6.66 and 2.10mM.

Impact on CVD risk of modifying milk fat to decrease intake of SFA and increase intake of cis-MUFA

Despite the acknowledged benefits of reducing SFA intake few countries within the EU meet recognised targets. Milk and dairy products represent the single largest source of dietary SFA in most countries, yet epidemiological evidence indicates that milk has cardioprotective properties such that simply reducing consumption of dairy foods to meet SFA targets may not be a sound public health approach. The present paper explores the options for replacing some of the SFA in milk fat with cis-MUFA through alteration of the diet of the dairy cow, and the evidence that such changes can improve the indicators for CHD and CVD in general for the consumer. In addition, the outcome of such changes on risk factors for CHD and CVD at the population level is examined in the light of a modelling exercise involving data for eleven EU member states. Given the current and projected costs of health care, the results indicate that urgent consideration should be given to such a strategy.

Impact on CVD risk of modifying milk fat to decrease intake of SFA and increase intake of cis-MUFA

Despite the acknowledged benefits of reducing SFA intake few countries within the EU meet recognised targets. Milk and dairy products represent the single largest source of dietary SFA in most countries, yet epidemiological evidence indicates that milk has cardioprotective properties such that simply reducing consumption of dairy foods to meet SFA targets may not be a sound public health approach. The present paper explores the options for replacing some of the SFA in milk fat with cis-MUFA through alteration of the diet of the dairy cow, and the evidence that such changes can improve the indicators for CHD and CVD in general for the consumer. In addition, the outcome of such changes on risk factors for CHD and CVD at the population level is examined in the light of a modelling exercise involving data for eleven EU member states. Given the current and projected costs of health care, the results indicate that urgent consideration should be given to such a strategy.

Effect of feeding supplemental fibrolytic enzymes or soluble sugars with malic acid on milk production

Two trials were conducted to evaluate effects of feeding supplemental fibrolytic enzymes or soluble sugars and malic acid on milk production. In trial 1, 257 cows at four sites were fed a basal diet consisting of no more than 60% of forage DM as corn silage and less than 40% as alfalfa hay. Cows were assigned randomly within site, parity, and two stages of lactation to: 1) control; 2) enzyme A; 3) enzyme B; and 4) soluble sugars and malic acid. There was a 14-d pretreatment and an 84-d treatment period. Enzyme solutions were sprayed on either the forage component or the TMR each day while mixing feed. Trial 2 was similar, except 122 cows at one site in the United Kingdom were fed diets containing forage that was 75% corn silage and 25% grass silage, and all cows began the study between 25 to 31 DIM. Mean milk productions for 233 cows that completed trial 1 were 32.9, 32.5, 32.4, and 32.9 kg/d for control, enzyme A, enzyme B, and soluble sugars and malic acid, respectively. Mean milk productions for 116 cows that completed trial 2 were 28.2, 27.9, 28.8, and 28.4 kg/d, respectively. In vitro analyses of the activities of enzyme solutions indicated that all major cellulose and hemicellulose degrading activities were present; however, the pH optima (approximate pH = 4 to 5) were more acidic, and the temperature optimum (approximately 50 C) was greater than normal pH and temperature in the rumen. If fibrolytic activity in the rumen is a major mechanism of action of supplemental fibrolytic enzymes, it appears that considerable activity of these preparations was lost due to conditions in the rumen. In conclusion, feeding supplemental fibrolytic enzymes or malic acid with soluble sugars had no effect on milk production under the conditions used in this study.

The population genetic structure of clonal organisms generated by exponentially bounded and fat-tailed dispersal

Long distance dispersal (LDD) plays an important role in many population processes like colonization, range expansion, and epidemics. LDD of small particles like fungal spores is often a result of turbulent wind dispersal and is best described by functions with power-law behavior in the tails ("fat tailed"). The influence of fat-tailed LDD on population genetic structure is reported in this article. In computer simulations, the population structure generated by power-law dispersal with exponents in the range of -2 to -1, in distinct contrast to that generated by exponential dispersal, has a fractal structure. As the power-law exponent becomes smaller, the distribution of individual genotypes becomes more self-similar at different scales. Common statistics like G(ST) are not well suited to summarizing differences between the population genetic structures. Instead, fractal and self-similarity statistics demonstrated differences in structure arising from fat-tailed and exponential dispersal. When dispersal is fat tailed, a log-log plot of the Simpson index against distance between subpopulations has an approximately constant gradient over a large range of spatial scales. The fractal dimension D-2 is linearly inversely related to the power-law exponent, with a slope of similar to -2. In a large simulation arena, fat-tailed LDD allows colonization of the entire space by all genotypes whereas exponentially bounded dispersal eventually confines all descendants of a single clonal lineage to a relatively small area.

Inhibition of coxsackie B virus infection by soluble forms of its receptors: Binding affinities, altered particle formation, and competition with cellular receptors

We previously reported that soluble decay-accelerating factor (DAF) and coxsackievirus-adenovirus receptor (CAR) blocked coxsackievirus 133 (CVB3) myocarditis in mice, but only soluble CAR blocked CVB3-mediated pancreatitis. Here, we report that the in vitro mechanisms of viral inhibition by these soluble receptors also differ. Soluble DAF inhibited virus infection through the formation of reversible complexes with CVB3, while binding of soluble CAR to CVB induced the formation of altered (A) particles with a resultant irreversible loss of infectivity. A-particle formation was characterized by loss of VP4 from the virions and required incubation of CVB3-CAR complexes at 37 degrees C. Dimeric soluble DAF (DAF-Fc) was found to be 125-fold-more effective at inhibiting CVB3 than monomeric DAF, which corresponded to a 100-fold increase in binding affinity as determined by surface plasmon resonance analysis. Soluble CAR and soluble dimeric CAR (CAR-Fc) bound to CVB3 with 5,000- and 10,000-fold-higher affinities than the equivalent forms of DAF. While DAF-Fc was 125-fold-more effective at inhibiting virus than monomeric DAF, complement regulation by DAF-Fc was decreased 4 fold. Therefore, while the virus binding was a cooperative event, complement regulation was hindered by the molecular orientation of DAF-Fc, indicating that the regions responsible for complement regulation and virus binding do not completely overlap. Relative contributions of CVB binding affinity, receptor binding footprint on the virus capsid, and induction of capsid conformation alterations for the ability of cellular DAF and CAR to act as receptors are discussed.

Coxsackievirus B3-associated myocardial pathology and viral load reduced by recombinant soluble human decay-accelerating factor in mice

Coxsackievirus B3 (CVB3) infection can result in myocarditis, which in turn may lead to a protracted immune response and subsequent dilated cardiomyopathy. Human decay-accelerating factor (DAF), a binding receptor for CVB3, was synthesized as a soluble IgG1-Fc fusion protein (DAF-Fc). In vitro, DAF-Fc was able to inhibit complement activity and block infection by CVB3, although blockade of infection varied widely among strains of CVB3. To determine the effects of DAF-Fc in vivo, 40 adolescent A/J mice were infected with a myopathic strain of CVB3 and given DAF-Fc treatment 3 days before infection, during infection, or 3 days after infection; the mice were compared with virus alone and sham-infected animals. Sections of heart, spleen, kidney, pancreas, and liver were stained with hematoxylin and eosin and submitted to in situ hybridization for both positive-strand and negative-strand viral RNA to determine the extent of myocarditis and viral infection, respectively. Salient histopathologic features, including myocardial lesion area, cell death, calcification and inflammatory cell infiltration, pancreatitis, and hepatitis were scored without knowledge of the experimental groups. DAF-Fc treatment of mice either preceding or concurrent with CVB3 infection resulted in a significant decrease in myocardial lesion area and cell death and a reduction in the presence of viral RNA. All DAF-Fc treatment groups had reduced infectious CVB3 recoverable from the heart after infection. DAF-Fc may be a novel therapeutic agent for active myocarditis and acute dilated cardiomyopathy if given early in the infectious period, although more studies are needed to determine its mechanism and efficacy.

Reversible, nondegradative conversion of crystalline aromatic poly(ether ketone)s into organo-soluble poly(ether dithioketal)s

Crystalline aromatic poly(ether ketone)s Such as PEEK and PEK may be cleanly and reversibly derivatized by dithioketalization of the carbonyl groups With 1,2-ethanedithiol or 1,3-propanedithiol under strong acid conditions. The resulting 1,3-dithiolane and 1,3-dithiane polymers are hydrolytically stable, amorphous, and readily soluble in organic solvents such as chloroform and THF and are thus (unlike their parent polymers) easily characterized by gel permeation chromatography (GPC). GPC analysis of a range of derivatized PEEK samples using light-scattering detection revealed, in some instances, a bimodal molecular weight distribution with a small but potentially significant (and previously undetected) very high-molecular-weight fraction.

Stabilization of two smallest possible diastereomeric beta-hairpins in a water soluble tetrapeptide containing non-coded alpha-amino isobutyric acid (Aib) and m-amino benzoic acid

Single crystal X-ray diffraction study reveals that the water soluble tetrapeptide H2N-Ile-Aib-Leu-m-ABA-CO2H, containing non-coded Aib (alpha-amino isobutyric acid) and m-ABA (meta-amino benzoic acid), crystallizes with two smallest possible diastereomeric beta-hairpin molecules in the asymmetric unit. Although in both of the molecules the chiralities at Ile(1) and Leu(3) are S, a conformational reversal in the back bone chain is observed to produce the beta-hairpins with beta-turn conformations of type II and II'. Interestingly Aib which is known to adopt helical conformation, adopts unusual semi-extended conformation with phi: -49.5(5)degrees, psi: 135.2(5)degrees in type II and phi: 50.6(6)degrees. psi: -137.0(4)degrees in type II' for occupying the i + 1 position of the beta-turns. The two hairpin molecules are further interlocked through intermolecular hydrogen bonds and electrostatic interactions between CO2- and -+NH3 groups to form dimeric supramolecular beta-hairpin aggregate in the crystal state. The CD measurement and 2D NMR study of the peptide in aqueous medium support the existence of beta-hairpin structure in water. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Formation of a one-dimensional helical alignment of water molecules within a water-mediated supramolecular helix using molecular self-assembly of a water-soluble short pseudopeptide

The reported pseudopeptide 1 adopts a double turn molecular conformation consisting of an intramolecular 9-membered turn together with a water-mediated 11-atom turn and this pseudopeptide 1 self-assembles to form a water-mediated supramolecular helical structure with internal water molecules, which are aligned in a ID helical array. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.