Calorimetry of hydrogen desorption from ɑ-Si nanoparticles

The process of hydrogen desorption from amorphous silicon (ɑ-Si) nanoparticles grown by plasmaenhanced chemical vapor deposition (PECVD) has been analyzed by differential scanning calorimetry (DSC), mass spectrometry, and infrared spectroscopy, with the aim of quantifying the energy exchanged. Two exothermic peaks centered at 330 and 410 °C have been detected with energies per H atom of about 50 meV. This value has been compared with the results of theoretical calculations and is found to agree with the dissociation energy of Si-H groups of about 3.25 eV per H atom, provided that the formation energy per dangling bond in ɑ-Si is about 1.15 eV. It is shown that this result is valid for ɑ-Si:H films, too

Gas collisions and pressure quenching of the photoluminescence of silicon nanopowder grown by plasma-enhanced chemical vapor deposition

The quenching of the photoluminescence of Si nanopowder grown by plasma-enhanced chemical vapor deposition due to pressure was measured for various gases ( H2, O2, N2, He, Ne, Ar, and Kr) and at different temperatures. The characteristic pressure, P0, of the general dependence I(P)=I0exp(-P/P0) is gas and temperature dependent. However, when the number of gas collisions is taken as the variable instead of pressure, then the quenching is the same within a gas family (mono- or diatomic) and it is temperature independent. So it is concluded that the effect depends on the number of gas collisions irrespective of the nature of the gas or its temperature

La recerca a Catalunya

El 29 d'abril el conseller d'Empresa i Ocupació deia que l'objectiu és aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB català arribi al 25%. La declaració oficial és que el govern aposta per una indústria més intensiva en innovació, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaració d'intencions a accions concretes d'aplicació immediata [...]

Leaving the Dark ages with AMIGA

We present an Analytic Model of Intergalactic-medium and GAlaxy (AMIGA) evolution since the dark ages. AMIGA is in the spirit of the popular semi-analytic models of galaxy formation, although it does not use halo merger trees but interpolates halo properties in grids that are progressively built. This strategy is less memory-demanding and allows one to start modeling at sufficiently high redshifts and low halo masses to have trivial boundary conditions. The number of free parameters is minimized by making a causal connection between physical processes usually treated as independent of each other, which leads to more reliable predictions. However, the strongest points of AMIGA are the following: (1) the inclusion of molecular cooling and metal-poor, population III (Pop III) stars with the most dramatic feedback and (2) accurate follow up of the temperature and volume filling factor of neutral, singly ionized, and doubly ionized regions, taking into account the distinct halo mass functions in those environments. We find the following general results. Massive Pop III stars determine the intergalactic medium metallicity and temperature, and the growth of spheroids and disks is self-regulated by that of massive black holes (MBHs) developed from the remnants of those stars. However, the properties of normal galaxies and active galactic nuclei appear to be quite insensitive to Pop III star properties due to the much higher yield of ordinary stars compared to Pop III stars and the dramatic growth of MBHs when normal galaxies begin to develop, which cause the memory loss of the initial conditions.

La psicoanàlisi de Freud sota el microscopi actual

Sigmund Freud (Moràvia, 1856 - Anglaterra, 1939) ha sigut un dels grans pensadors de finals del segle XIX i principis del XX, una figura cabdal de la cultura contemporània. En el seu afany per intentar comprendre la conducta humana, va obrir un camí en l'estudi de la consciència i l'inconscient. Possiblement el seu mèrit més important ha sigut prestar atenció als problemes de salut mental i voler-los acostar a l'àmbit clínic, quan la medicina encara els percebia ben de lluny i els entenia poc. Les seves propostes, però, van ser molt controvertides, i encara ho són avui. Fins i tot entre les persones que estudien el cervell i la ment humana o que apliquen aquests coneixements en la pràctica clínica, encara hi ha desacords profunds pel que fa a la seva validesa i utilitat. Per a alguns, va ser un gran científic que va descobrir importants veritats sobre la psicologia humana; per a d'altres, va ser un filòsof visionari que va replantejar la natura humana, malgrat que les seves hipòtesis no es puguin qualificar de científiques i moltes hagin sigut rebutjades per la neurociència moderna.

Combining genetic and demographic data for the conservation of a Mediterranean habitat-forming species

The integration of ecological and evolutionary data is highly valuable for conservation planning. However, it has been rarely used in the marine realm, where the adequate design of marine protected areas (MPAs) is urgently needed. Here, we examined the interacting processes underlying the patterns of genetic structure and demographic strucuture of a highly vulnerable Mediterranean habitat-forming species (i.e. Paramuricea clavata (Risso, 1826)), with particular emphasis on the processes of contemporary dispersal, genetic drift, and colonization of a new population. Isolation by distance and genetic discontinuities were found, and three genetic clusters were detected; each submitted to variations in the relative impact of drift and gene flow. No founder effect was found in the new population. The interplay of ecology and evolution revealed that drift is strongly impacting the smallest, most isolated populations, where partial mortality of individuals was highest. Moreover, the eco-evolutionary analyses entailed important conservation implications for P. clavata. Our study supports the inclusion of habitat-forming organisms in the design of MPAs and highlights the need to account for genetic drift in the development of MPAs. Moreover, it reinforces the importance of integrating genetic and demographic data in marine conservation.

Performance evaluation of MPEG-4 Video encoder on Adres

Actualment un típic embedded system (ex. telèfon mòbil) requereix alta qualitat per portar a terme tasques com codificar/descodificar a temps real; han de consumir poc energia per funcionar hores o dies utilitzant bateries lleugeres; han de ser el suficientment flexibles per integrar múltiples aplicacions i estàndards en un sol aparell; han de ser dissenyats i verificats en un període de temps curt tot i l’augment de la complexitat. Els dissenyadors lluiten contra aquestes adversitats, que demanen noves innovacions en arquitectures i metodologies de disseny. Coarse-grained reconfigurable architectures (CGRAs) estan emergent com a candidats potencials per superar totes aquestes dificultats. Diferents tipus d’arquitectures han estat presentades en els últims anys. L’alta granularitat redueix molt el retard, l’àrea, el consum i el temps de configuració comparant amb les FPGAs. D’altra banda, en comparació amb els tradicionals processadors coarse-grained programables, els alts recursos computacionals els permet d’assolir un alt nivell de paral•lelisme i eficiència. No obstant, els CGRAs existents no estant sent aplicats principalment per les grans dificultats en la programació per arquitectures complexes. ADRES és una nova CGRA dissenyada per I’Interuniversity Micro-Electronics Center (IMEC). Combina un processador very-long instruction word (VLIW) i un coarse-grained array per tenir dues opcions diferents en un mateix dispositiu físic. Entre els seus avantatges destaquen l’alta qualitat, poca redundància en les comunicacions i la facilitat de programació. Finalment ADRES és un patró enlloc d’una arquitectura concreta. Amb l’ajuda del compilador DRESC (Dynamically Reconfigurable Embedded System Compile), és possible trobar millors arquitectures o arquitectures específiques segons l’aplicació. Aquest treball presenta la implementació d’un codificador MPEG-4 per l’ADRES. Mostra l’evolució del codi per obtenir una bona implementació per una arquitectura donada. També es presenten les característiques principals d’ADRES i el seu compilador (DRESC). Els objectius són de reduir al màxim el nombre de cicles (temps) per implementar el codificador de MPEG-4 i veure les diferents dificultats de treballar en l’entorn ADRES. Els resultats mostren que els cícles es redueixen en un 67% comparant el codi inicial i final en el mode VLIW i un 84% comparant el codi inicial en VLIW i el final en mode CGA.

Anàlisi d'imatges estereoscòpiques utilitzant mètodes de baixa càrrega computacional

Mitjançant imatges estereoscòpiques es poden detectar la posició respecte de la càmera dels objectes que apareixen en una escena. A partir de les diferències entre les imatges captades pels dos objectius es pot determinar la profunditat dels objectes. Existeixen diversitat de tècniques de visió artificial que permeten calcular la localització dels objectes, habitualment amb l’objectiu de reconstruir l’escena en 3D. Aquestes tècniques necessiten una gran càrrega computacional, ja que utilitzen mètodes de comparació bidimensionals, i per tant, no es poden utilitzar per aplicacions en temps real. En aquest treball proposem un nou mètode d’anàlisi de les imatges estereoscòpiques que ens permeti obtenir la profunditat dels objectes d’una escena amb uns resultats acceptables. Aquest nou mètode es basa en transformar la informació bidimensional de la imatge en una informació unidimensional per tal de poder fer la comparació de les imatges amb un baix cost computacional, i dels resultats de la comparació extreure’n la profunditat dels objectes dins l’escena. Això ha de permetre, per exemple, que aquest mètode es pugui implementar en un dispositiu autònom i li permeti realitzar operacions de guiatge a través d’espais interiors i exteriors.

Les perspectives post-crisi

El 29 d'abril el conseller d'Empresa i Ocupació deia que l'objectiu és aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB català arribi al 25%. La declaració oficial és que el govern aposta per una indústria més intensiva en innovació, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaració d'intencions a accions concretes d'aplicació immediata [...]

Osteonecrosis de maxilares asociada al uso de bifosfonatos: revisión de 491 casos

En los últimos años, el número de pacientes que presenta osteonecrosis maxilar asociada al uso de bifosfonatos (BIONJ) se ha incrementado. Esto es debido al aumento en el consumo de bifosfonatos, los cuales se asocian al tratamiento de carcinomas con metástasis óseas, mieloma múltiple, osteoporosis, osteopenia y enfermedades metabólicas como la enfermedad de Paget. Objetivo: Analizar el número de casos de pacientes que han desarrollado osteonecrosis de maxilares asociado al uso de bifosfonatos, publicados desde Junio del año 2006 hasta Abril 2010. Método: En esta revisión, se consultaron las bases de datos Pubmed-Medline, Scielo e Índice Médico Español, incluyendo límites en la búsqueda, para recopilar los casos de BIONJ que se hayan publicado desde el año 2006 hasta la actualidad. Los artículos seleccionados presentaban casos, en los cuales los pacientes que recibían bifosfonatos desarrollaban BIONJ. Resultados: Se encontraron 491 casos de BIONJ en total, de ellos 49,3% eran mujeres, 32% hombres y 18,7% no se establecía el género. La mayoría de estos casos se presentaron en la mandíbula y asociados particularment al ácido zolendrónico. Conclusiones: En los próximos años se espera que el número de pacientes que desarrollen esta complicación vaya en aumento, en particular en mujeres, a las cuales se les indica cada vez más esta medicación para el tratamiento de la osteoporosis.

Maxillary dentigerous cyst and supernumerary tooth. Is it a frequent association?

Dentigerous cysts, also known as follicular cysts, are a relatively common pathology in our field. They are associated with unerupted or semi-erupted teeth and are usually not related to supernumerary teeth. OBJECTIVE: To describe a dentigerous cyst case associated to a supernumerary tooth. CASE-REPORT: A large-sized dentigerous cyst is described, associated with a supernumerary tooth, affecting the whole maxillary anterior area. Appropriate treatment consists of performing root canals and a Partsch II procedure with a cystectomy, extracting the unerupted teeth, carrying out an apicoectomy and retro-filling the affected teeth. The defect is filled with a bone xenograft. Possible therapeutic alternatives and the connection between the dentigerous cysts and supernumerary teeth are considered in the discussion.

Un estudi preliminar sobre la presa d’apunts dels estudiants universitaris

En aquest treball es presenten els resultats d’un estudi iniciat per esbrinar comprenen apunts els estudiants de primer curs universitari en una situació declasse habitual i per analitzar com incideixen les condicions d’una determinadasituació educativa en les decisions respecte a què cal anotar i com cal fer-ho.L’estudi suposa l’inici d’una línia de recerca que té per objectiu investigaren quines condicions la presa d’apunts esdevé una estratègia d’aprenentatge

Deep-water macroalgal-dominated coastal detritic assemblages on the continental shelf off Mallorca and Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean)

We present a quantitative physiognomic characterization of major macroalgal-dominated assemblages on coastal detritic bottoms of the continental shelf off Mallorca and Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean). In late spring of 2007 and 2008, 29 samples were collected by bottom trawling at depths between -52 and -93 m. These samples were then sorted and identified to their lowest taxonomic level. Statistical analyses distinguished six different assemblage types: shallower water environments (-52 to -65 m in depth) were characterized by Osmundaria volubilis and Phyllophora crispa meadows and two types of Peyssonnelia beds; two assemblage types, Laminaria rodriguezii beds and maërl beds, were only present in deep-water environments (-77 to -81 m); and an assemblage dominated by P. crispa and Halopteris filicina was found in both shallow and deep waters (-57 to -93 m). We assess the distribution of these six assemblage types through the studied area.

Graft materials in oral surgery: revision

Oral implantology is a common procedure in dentistry, especially for fully or partially edentulous patients. The implants must be placed in the best location from both the aesthetic and functional point of view. Because of this it is increasingly more frequent to resort to regeneration techniques that use substitutes of the bone itself, in order to be able to insert the implants in the most appropriate location. Material and Methodology: A review was performed on the literature from the last ten years based on the following search limitations: "graft materials', 'allograft', 'xenograft', 'autologous graft" and 'dentistry". Results: 241 works were obtained that after reading their respective summaries, they were reduced to 38, and 9 previous works were included in order to summarize the concepts. Discussion: Autologous grafts are the 'gold standard' of the bone regeneration. They have obvious advantages, but they also have drawbacks. This is why allogeneic and xenogeneic tissues are used. The former because of their clear similarity with the recipient's tissue and the latter due to their wide availability. Given that these grafts also have drawbacks, the industry has developed synthetic materials that have properties similar to those of human bone tissue. However, as of today, the ideal material to substitute human bone has not yet been found. In recent years the tendency has been to combine these synthetic materials with the patient's own bone, which is extracted during drilling in implant placement, with bone marrow aspiration, or with bone morphogenetic proteins. Thus the intention is to equip these substances with the osteogenic capacity. Conclusions: There is currently no ideal graft material, with the exception of those materials that come directly from the patient. We hope that in the coming years we will have products that will allow us to perform rehabilitations with better results and provide a better quality of life for our patients, especially those who have more complex situations to resolve, like the patients that are operated on for head and neck cancer

Una mirada a l'escola pianística catalana

L’objecte d’estudi d’aquest treball és l’Escola pianística catalana des del tombant de segle XIX fins a principi del XX. L’interès principal és conèixer i determinar si existeix una línia pedagògica contínua amb uns trets interpretatius comuns que permetin catalogar-la com a tal. Per això ha calgut recórrer al fons sonor que es conserva, i a les fonts documentals dels compositors i pianistes que la conformen: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enric Granados, com a més rellevants. Així doncs, d’acord amb els elements tècnics i musicals localitzats i analitzats, he pogut concloure que la idea d’Escola pianística catalana, probablement, s’acosta més a una visió eminentment romàntica que no pas científica.