La Llémena : història, paisatge i natura

Creació d’una ruta a la Vall del Llémena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme més sostenible i promocionar el patrimoni cultural, històric i natural de la Vall

Estudi de la mobilitat a Roses : anàlisi de la situació actual i propostes de millora

Estudi econòmic, de població, turístic i descriptiu de la zona de Roses, aprofundint en l’aspecte de la mobilitat (motorització, vehicle privat, aparcaments, autobús, bicicleta i seguretat vial). Es fan estudis de camp per estimar la contaminació i enquestes a les escoles per conèixer el medi de transport que utilitzen els alumnes. Finalment es fan una sèrie de propostes de millora

Monitoratge dels nivells d’aigua de les llacunes costaneres dels Aiguamolls de l’Empordà i control de les eclosions de mosquits

Proposta d’una sèrie de mesures de gestió als gestors del parc i empreses de serveis en relació a la creixent salinització i a les eclosions de mosquits, als Aiguamolls de l’Empordà per tal de posar en pràctica una eficaç metodologia de prevenció

Alternança de llengües en Cerverí de Girona

Article que tracte el problema del plurilingüisme literari a partir d'un poema del trobador Cerverí de Girona

L'Agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX: Producció agrària i usos del sòl

El paisatge agrari -entès en termes físics- és una construcció humana fruit d'una activitat productiva -la practica de l'agricultura- a traves de la qual s'imprimeix conscientment una determinada forma als espais naturals tot cercant l'adaptació dels objectius productius a les variades condicions del medi. Els elements que componen un paisatge agrari són múltiples i abasten des del tipus de poblament fins a la forma de les parcel•les, passant pel sistema hidrogràfic, el mode d'apropiació dels espais, les característiques de l'explotació ramadera i les formes d'aprofitament del sòl. En aquest article ens ocuparem d'un dels components del paisatge agrari de la comarca del Baix Empordà, concretament dels usos del d l i de les principals línies productives que caracteritzaven l'agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX. La primera qüestió que tractarem serà la de la paralització del procés d'expansió de l'àrea conreada just després de les dècades centrals del segle, aspecte de gran interès tant per la seva precocitat en el context català i espanyol, com pel fet que revela un canvi en l'evolució del sector estretament relacionat amb una remarcable disminució de la pressió demogràfica. En segon lloc, a partir de la contrastació de fonts documentals de naturalesa diversa (amillaraments, estadístiques provincials, interrogatoris municipals i comptabilitats privades), realitzarem un intent de quantificar el pes dels diversos aprofitaments i la seva distribució geogràfica. I, finalment, plantejarem la qüestió de la intensificació de l'ús del sòl a través del retrocés del guaret blanc i la difusió de rotacions complexes, qüestió clau en l'avaluació de l'eficiència econòmica del sistema agrari baixempordanès

La Fil•loxera i la crisi vitícola a les comarques gironines: 1879-1900

El sector vitícola català, màxim exponent de l'expansió agrícola registrada des d'inici del segle XVIII fins a mitjan XIX, va patir en les darreres dècades de la passada centúria un gran daltabaix. Un insecte desconegut fins aleshores, la fil•loxera, originari del continent americà i contra el qual les vinyes europees no disposaven de cap mena de defensa, va destruir en un marge de cinquanta anys tots els antics ceps d'Europa.

El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses

El medi marí de cap de Creus i golf de Roses té unes característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals que han permès el desenvolupament turístic i pesquer de les viles costaneres adjacents, Aquest article sintetitza els principals valors ecològics i econòmics de l'àmbit marí d'aquests dos espais inclosos dins la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO

La vegetació de la plana de la Selva

Article que estudia la vegetació i el clima de la comarca de la Selva (Catalunya)

Geologia del Baix Ter

Article que analitza el valor i la singularitat de les zones humides del Baix Ter, tenint en compte la descripció de les característiques geològiques de la Plana del Ter i dels diferents ambients morfodinàmics que s' hi troben

Incendis, fauna i gestió del patrimoni natural

Article que analitza els efectes del foc sobre la fauna del Cap de Creus i que planteja algunes propostes per gestionar el paisatge natural i la fauna del Cap de Creus

Un Retrat de la vida d'un poble [Ressenya del llibre La gent de Palafrugell: població i migracio del segle XV al segle XX, de Miquel Solana Solana]

Ressenya del llibre La gent de Palafrugell de la col·lecció Quaderns de Palafrugell, que analitza els trets principals de l'evolució de la població palafrugellenca i la seva relació amb les transformacions econòmiques i laborals

La demostració d'una unitat comarcal [Ressenya del llibre La Selva: una comarca serena d'Oriol Mach i Hugo Capellà]

Ressenya del llibre La Selva: una comarca serena d'Oriol Mach i Hugo Capellà. L'estudi és un exemple d'anàlisi territorial que mostra la heterogeneïtat i alhora la unitat de la comarca de La Selva

Una Comarca a l'abast [Ressenya del llibre Baix Empordà]

Ressenya del llibre Baix Empordà de la col·lecció Atles comarcal de Catalunya. Una llarga relació d'autors, tots especialistes de les diferents temàtiques i molts d'ells lligats de prop a la comarca donen unes bones perspectives a l'obra

La casa Vincke

L'autora fa una descripció de l'anomenada Casa Vincke de Palamós, de la família del mateix nom, molt lligada a la història industrial de la vila

Prácticas en evaluación por competencias en la universidad

Actualmente las universidades están inmersas en lo que se conoce como el proceso de “convergencia europea” y que nos llevará próximamente al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). El objetivo es dotar a Europa de un sistema universitario homogéneo, compatible y flexible que permita a los estudiantes y titulados universitarios europeos una mayor movilidad, así como ofrecer al sistema universitario europeo unos niveles de transparencia y calidad, mediante sistemas de evaluación, que le hagan atractivo y competitivo a nivel internacional dentro del actual proceso de globalización. Como consecuencia en la definición y evaluación por competencias de los estudiantes universitarios se ha centrado la atención en el diseño de las asignaturas en lo que se refiere a las metodologías de enseñanza – aprendizaje y los modelos de evaluación. Este cambio ha generado la necesidad de profundizar en el análisis acerca de las nuevas perspectivas de trabajo, tanto para el profesorado como para los estudiantes. La experiencia que presentamos se desarrolla en el contexto del proyecto “La evaluación por competencias en la universidad: posibilidades y limitaciones” que el grupo EDO (Equipo de Desarrollo Organizacional, grupo consolidado de investigación por la Generalitat de Catalunya 2005-SGR-01090) del Departamento de Pedagogía Aplicada de la Facultad de Pedagogía de la Universidad Autónoma de Barcelona desarrolla conjuntamente con la Universidad Rovira y Virgili, en el marco del programa de Estudios y Análisis del Ministerio de Educación y Ciencia