990 resultados para Popular Communication
Resumo:
L’èxit de l’iniciativa ciutadana europea (ICE) com a instrument de democràcia directa a nivell europeu està directament relacionat amb la seva promulgació. Els ciutadans d’arreu Europa han d’estar informats sobre aquest nou mecanisme per tal que es dugui a terme, la qual cosa suposa una dificultat. Aquest estudi qualitatiu ens mostra els recursos i problemes en la divulgació de les ICE. Una anàlisi basat en entrevistes amb diferents organitzadors d’aquestes ICE que ens dona algunes idees sobre les seves estratègies de comunicació, així com l’ús d’eines de comunicació i relacions amb els mitjans de comunicació. A banda de les dificultats lingüístiques i financeres hi ha altres obstacles més específics relacionats amb l’ICE.
Resumo:
Pour que deux protagonistes parviennent à communiquer, ils doivent non seulement partager les signes verbaux et/ou non verbaux qu'ils utilisent, mais ils doivent également parvenir à accéder à l'intention communicative de chacun. Ce dernier aspect de la communication a été intimement lié aux significations et aux connaissances que les protagonistes partagent (angl. common ground). Malgré le fait que l'importance des significations partagées ait été soulignée dans la littérature concernant la communication entre adultes, cet aspect n'a pas été étudié en ce qui concerne le développement précoce de la communication. Dans le présent travail, nous suggérons d'investiguer le lien entre les significations partagées entre le jeune enfant et l'adulte et la capacité de l'enfant à communiquer de manière intentionnelle via des gestes. En nous appuyant sur l'approche de la Pragmatique de l'Objet (Moro & Rodríguez, 2005), nous suggérons que les connaissances concernant l'usage culturel de l'objet que construit progressivement l'enfant représentent un type de significations que l'enfant partage avec autrui. 12 dyades mère-enfant ont été enregistrées à l'aide d'une caméra lors d'interactions avec quatre objets. Les observations ont eu lieu au domicile des familles et ont été conduites chaque deuxième mois lorsque les enfants ont été âgés de 8 à 16 mois (groupe 1) et de 16 à 24 mois (groupe 2). Les observations ont été codées pour le niveau de maîtrise de l'usage culturel par l'enfant ainsi que pour la production de gestes par l'enfant et par l'adulte. Nous avons trouvé que plus l'enfant maîtrise les usages culturels des objets, plus il produit de gestes, et plus ces gestes remplissent une fonction communicative explicite. Concernant les gestes de l'adulte, les résultats dévoilent que plus l'enfant maîtrise les usages conventionnels des objets, plus l'adulte adresse des gestes communicatifs à l'enfant, plus ses gestes sont produits de manière complexe et plus l'intention des gestes communicatifs de l'adulte est complexe. Pris ensemble, ces résultats suggèrent que le partage de significations sur l'usage culturel des objets représente un type de connaissances communes qui permettent au bébé et à ses protagonistes de communiquer.
Resumo:
La présente communication a pour objet la communication entre experts forensiques et magistrats. En confrontant les notions juridiques d'expertise (notamment en regard du nouveau Code de procédure pénale), d'expert judiciaire aux pratiques habituellement admises dans le milieu forensique, elle met en lumière les décalages existant entre les attentes des juristes et les réponses que peuvent apporter les experts aux questions d'expertise qui leur sont posées. La contribution se conclura par quelques brèves recommandations pouvant constituer les prémisses d'un vadémécum de la communication destiné tant aux experts qu'aux magistrats.
Resumo:
Abstract This PhD thesis addresses the issue of alleviating the burden of developing ad hoc applications. Such applications have the particularity of running on mobile devices, communicating in a peer-to-peer manner and implement some proximity-based semantics. A typical example of such application can be a radar application where users see their avatar as well as the avatars of their friends on a map on their mobile phone. Such application become increasingly popular with the advent of the latest generation of mobile smart phones with their impressive computational power, their peer-to-peer communication capabilities and their location detection technology. Unfortunately, the existing programming support for such applications is limited, hence the need to address this issue in order to alleviate their development burden. This thesis specifically tackles this problem by providing several tools for application development support. First, it provides the location-based publish/subscribe service (LPSS), a communication abstraction, which elegantly captures recurrent communication issues and thus allows to dramatically reduce the code complexity. LPSS is implemented in a modular manner in order to be able to target two different network architectures. One pragmatic implementation is aimed at mainstream infrastructure-based mobile networks, where mobile devices can communicate through fixed antennas. The other fully decentralized implementation targets emerging mobile ad hoc networks (MANETs), where no fixed infrastructure is available and communication can only occur in a peer-to-peer fashion. For each of these architectures, various implementation strategies tailored for different application scenarios that can be parametrized at deployment time. Second, this thesis provides two location-based message diffusion protocols, namely 6Shot broadcast and 6Shot multicast, specifically aimed at MANETs and fine tuned to be used as building blocks for LPSS. Finally this thesis proposes Phomo, a phone motion testing tool that allows to test proximity semantics of ad hoc applications without having to move around with mobile devices. These different developing support tools have been packaged in a coherent middleware framework called Pervaho.
Resumo:
Canadian healthcare is changing. Over the course of the past decade, the Health Care in Canada Survey (HCIC) has annually measured the reactions of the public and professional stakeholders to many of these change forces. In HCIC 2008, for the first time, the public's perception of their health status and all stakeholders' views of the burden and effective management of chronic diseases were sought. Overall, Canadians perceive themselves as healthy, with 84% of adults reporting good-to-excellent health. However, good health decreased with age as the occurrence of chronic illness rose, from 12% in the age group 18-24 to 65% for the population =65 years. More than 70% of all stakeholders were strongly or somewhat supportive of the implementation of coordinated care, or disease management programs, to improve the care of patients with chronic illnesses. Concordant support was also expressed for key disease management components, including coordinated interventions to improve home, community and self-care; increased wellness promotion; and increased use of clinical measurements and feedback to all stakeholders. However, there were also important areas of non-concordance. For example, the public and doctors consistently expressed less support than other stakeholders for the value of team care, including the use of non-physician professionals to provide patient care; increased patient involvement in decision-making; and the use of electronic health records to facilitate communication. The actual participation in disease management programs averaged 34% for professionals and 25% for the public. We conclude that chronic diseases are common, age-related and burdensome in Canada. Disease management or coordinated intervention often delivered by teams is also relatively common, despite its less-than-universal acceptance by all stakeholders. Further insights are needed, particularly into the variable perceptions of the value and efficacy of team-delivered healthcare and its important components.
Resumo:
La comunicació mòbil és un dels temes de més actualitat en diferents fòrums, des de diferents perspectives. Espanya juga un paper important per les dinàmiques i l’evolució del seu mercat. En aquest sentit, el nostre país ofereix un interès específic per l'amplitud del seu parc de dispositius 3G (el segon d'Europa, després d'Itàlia) i per la intensitat del desenvolupament de xarxes socials mòbils, a més de per la creixent implicació d'empreses en la producció i distribució de continguts mòbils. Com va passar amb Internet, es tracta d’un procés d'innovació pel qual els formats de contingut, les pràctiques de consum i els models de negoci característics de la televisió i la xarxa, per exemple, s'adapten, primer, al nou mitjà, per a després desenvolupar formes i models específics que aprofiten les potencialitats de personalització, geolocalització i conectivitat ubiqua.
Resumo:
El reconeixement dels gestos de la mà (HGR, Hand Gesture Recognition) és actualment un camp important de recerca degut a la varietat de situacions en les quals és necessari comunicar-se mitjançant signes, com pot ser la comunicació entre persones que utilitzen la llengua de signes i les que no. En aquest projecte es presenta un mètode de reconeixement de gestos de la mà a temps real utilitzant el sensor Kinect per Microsoft Xbox, implementat en un entorn Linux (Ubuntu) amb llenguatge de programació Python i utilitzant la llibreria de visió artifical OpenCV per a processar les dades sobre un ordinador portàtil convencional. Gràcies a la capacitat del sensor Kinect de capturar dades de profunditat d’una escena es poden determinar les posicions i trajectòries dels objectes en 3 dimensions, el que implica poder realitzar una anàlisi complerta a temps real d’una imatge o d’una seqüencia d’imatges. El procediment de reconeixement que es planteja es basa en la segmentació de la imatge per poder treballar únicament amb la mà, en la detecció dels contorns, per després obtenir l’envolupant convexa i els defectes convexos, que finalment han de servir per determinar el nombre de dits i concloure en la interpretació del gest; el resultat final és la transcripció del seu significat en una finestra que serveix d’interfície amb l’interlocutor. L’aplicació permet reconèixer els números del 0 al 5, ja que s’analitza únicament una mà, alguns gestos populars i algunes de les lletres de l’alfabet dactilològic de la llengua de signes catalana. El projecte és doncs, la porta d’entrada al camp del reconeixement de gestos i la base d’un futur sistema de reconeixement de la llengua de signes capaç de transcriure tant els signes dinàmics com l’alfabet dactilològic.
De l'article à l'etalk : enjeux et défis de la littératie plurielle dans la communication académique