L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

El Misterio de la biblioteca Mil.lènium o cómo promover relaciones colaborativas desde la participación del alumnado = The Mystery of the Mil.lènium Library: How to Promote Collaborative Relationships Through Student Participation

La pedagogía crítica acentúa la falta de neutralidad de la escuela respecto a las relaciones de poder que existen en la sociedad. Su propuesta consiste en modificar las relaciones de poder en el aula en el sentido de transformar las relaciones coercitivas –las que reproducen las relaciones existentes– en relaciones colaborativas partiendo del reconocimiento y la participación de los alumnos en las actividades escolares. Desde esta perspectiva, uno de los objetivos de las actividades es que los niños produzcan «textos identitarios», entendidos como artefactos que los alumnos se pueden apropiar para promover su desarrollo cognitivo. El artículo muestra el trabajo educativo integrado desde Educación Infantil hasta 6.º de Primaria de una escuela de la provincia de Girona en la que el 97% de los alumnos es de origen extranjero y cuyo propósito es incrementar las habilidades lingüísticas orales y escritas en la lengua escolar, así como la utilización de otros lenguajes multimedia. La unidad didáctica consiste en la elaboración de un cuento a lo largo de un curso escolar por parte de todo el alumnado con la ayuda de los profesores, de dos autores y de tres ilustradores. Cada ciclo escolar decide los personajes y el escenario y explicita textualmente el transcurso de la acción. Los ilustradores producen las imágenes y los autores posibilitan la transición de aquello que ha elaborado un ciclo al producto del siguiente. La actividad basada en la participación y la utilización de procedimientos democráticos de decisión se inserta en la propuesta educativa y lingüística de la escuela, así como en sus concreciones curriculares. Los resultados muestran que los textos construidos por los niños se apoyan en sus «fondos de conocimiento» sociales y familiares y constituyen una fuente de progreso en la consecución de las competencias básicas y en la construcción de valores democráticos

Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil = Home Language and Knowledge of the School Language in Catalonia at the end of Nursery School

La infancia extranjera se escolariza en Cataluña en un programa de cambio de lengua del hogar a la escuela. Las investigaciones afirman que este alumnado tarda un mínimo de seis años en equiparar sus habilidades lingüístico-cognitivas con sus pares autóctonos, no así las habilidades conversacionales, las cuales se adquieren antes de los dos años de residencia. Sin embargo, no existen estudios sobre los efectos de la escolarización en el parvulario del alumnado alófono, así como de su lengua familiar, en relación con la adquisición de la lengua escolar. El artículo es un estudio comparativo de la adquisición del catalán de 567 autóctonos y 434 alófonos, al final del parvulario, en 50 escuelas de Cataluña que escolarizan a alumnado de origen extranjero. Las lenguas del alumnado autóctono son el catalán, el castellano y el bilingüismo catalán-castellano y las lenguas del alumnado alófono son el árabe, el soninké y el castellano. Los factores utilizados más relevantes han sido el nivel socioprofesional y educativo de las familias, el tiempo de residencia y el momento de escolarización del alumnado, el porcentaje de alumnado catalanohablante y de alumnado alófono en el aula y el contexto sociolingüístico del centro escolar. Los resultados muestran que el alumnado autóctono sabe más catalán que el alumnado alófono, pero las diferencias desaparecen respecto a algunos factores, de los cuales los más relevantes son los relacionados con las características del alumnado de las aulas. La lengua familiar del alumnado alófono no incide en sus resultados

2002 Iowa Youth Survey State of Iowa Results, April 2003

The 2002 Iowa Youth Survey (IYS) State of Iowa report was designed to help state-level planners identify youth development-related needs, develop relevant programs, and assess the outcomes of those programs. These data can help us better understand our youth and their needs. They can help us assess the strengths and weaknesses of our schools, families and communities from the young person’s perspective. In addition, the data in this report help the state obtain funds for a wide variety of programs. At every step in the process – from needs identification, to program development and implementation, to program assessment – the 2002 IYS data will provide a valuable resource. The state report can also help Iowa’s schools, area education agencies and counties assess their relative strengths and weaknesses. The grades 6, 8, and 11, as well as male and female percentages reported in each of these reports can be compared with the respective state report percentages. The higher the proportion of students in each of these columns that completed a usable IYS questionnaire, the more likely the comparisons with the state report percentages will be unbiased. Such comparisons should be considered exploratory, but for the most part are likely to prove useful.

2005 Iowa Youth Survey State of Iowa Results, Revised December 2006

The 2005 Iowa Youth Survey (IYS) State of Iowa report was designed to help state-level planners identify youth development-related needs, develop relevant programs, and assess the outcomes of those programs. These data can help you better understand our youth and their needs. They can also help you assess the strengths and weaknesses of our schools, families, and communities from the young person’s perspective. In addition, the data in this report help the state obtain funds for a wide variety of programs. At every step of the process–from needs identification, to program development and implementation, to program assessment–the 2005 IYS data will prove to be a valuable resource. The state report can also help Iowa’s schools, area education agencies, and counties assess their relative strengths and weaknesses. The grades 6, 8, and 11, as well as male and female percentages reported in district-level, AEA-level, county-level, and other 2005 IYS reports can be compared with the respective state report percentages. The higher the proportion of students in each of these columns that completed usable IYS questionnaires, the more likely the comparisons with the state report percentages will be unbiased. Such comparisons should be considered exploratory, but for the most part are likely to be useful.

A virtual exhibition of open source software for libraries

Frequently the choice of a library management program is conditioned by social, economic and/or political factors that result in the selection of a system that is not altogether suitable for the library’s needs, characteristics and functions. Open source software is quickly becoming a preferred solution, owing to the freedom to copy, modify and distribute it and the freedom from contracts, as well as for greater opportunities for interoperability with other applications. These new trends regarding open source software in libraries are also reflected in LIS studies, as evidenced by the different courses addressing automated programs, repositorymanagement, including the Linux/GNU operating system, among others. The combination of the needs of the centres and the new trends for open source software is the focus of a virtual laboratory for the use of open source software for library applications. It was the result of a project, whose aim was to make a useful contribution to the library community, that was carried out by a group of professors of the School of Library and Information Science of the University of Barcelona, together with a group of students, members of a Working Group on Open Source Software for Information Professionals, of the Professional Library Association of Catalonia.

Evaluating the effects of decentralization on educational outcomes in Spain

[cat] Diversos arguments derivats de la teoria del federalisme fiscal suggereixen que la descentralització pot portar a majors nivells d’eficiència en la provisió de béns i serveis publics. L’objectiu d’aquest estudi és contrastar aquesta hipòtesi mitjançant l’avaluació dels efectes de la descentralització sobre els resultats educatius a Espanya. Els resultats educatius es mesuren d’acord amb la taxa de supervivència, que es defineix com el nombre d’estudiants que es matricula en educació secundària no obligatòria en relació als alumnes matriculats a l’últim curs d’educació obligatòria durant l’any acadèmic anterior.

Evaluating the effects of decentralization on educational outcomes in Spain

[cat] Diversos arguments derivats de la teoria del federalisme fiscal suggereixen que la descentralització pot portar a majors nivells d’eficiència en la provisió de béns i serveis publics. L’objectiu d’aquest estudi és contrastar aquesta hipòtesi mitjançant l’avaluació dels efectes de la descentralització sobre els resultats educatius a Espanya. Els resultats educatius es mesuren d’acord amb la taxa de supervivència, que es defineix com el nombre d’estudiants que es matricula en educació secundària no obligatòria en relació als alumnes matriculats a l’últim curs d’educació obligatòria durant l’any acadèmic anterior.

IOWA Students with Autism: Who are they, how are they served, and are they achieving? October 2012

The Iowa Department of Education completed two studies in 2011-2012. The studies addressed several areas of need: (a) identifying students likely on the Autism Spectrum, (b) examining where large numbers of students on the Autism Spectrum are attending school, (c) evaluating the services being provided to students and the location of those services, (d) determining the extent to which services are evidence-based, (e) determining if services are sufficient to effect change needed to reach performance levels needed to access life opportunity, (f) understanding the kinds of problems being addressed through the Individualized Education Programs (IEPs) for the students identified, (g) examining the severity of behavior problems in the sample, and (h) examining academic proficiency and growth for students likely to be on the Autism Spectrum.

Agreement in interpersonal perception as a predictor of group performance

The present work deals with quantifying group characteristics. Specifically, dyadic measures of interpersonal perceptions were used to forecast group performance. 46 groups of students, 24 of four and 22 of five people, were studied in a real educational assignment context and marks were gathered as an indicator of group performance. Our results show that dyadic measures of interpersonal perceptions account for final marks. By means of linear regression analysis 85% and 85.6% of group performance was respectively explained for group sizes equal to four and five. Results found in the scientific literature based on the individualistic approach are no larger than 18%. The results of the present study support the utility of dyadic approaches for predicting group performance in social contexts.

Evolutionary comparison provides evidence for pathogenicity of RMRP mutations.

Cartilage-hair hypoplasia (CHH) is a pleiotropic disease caused by recessive mutations in the RMRP gene that result in a wide spectrum of manifestations including short stature, sparse hair, metaphyseal dysplasia, anemia, immune deficiency, and increased incidence of cancer. Molecular diagnosis of CHH has implications for management, prognosis, follow-up, and genetic counseling of affected patients and their families. We report 20 novel mutations in 36 patients with CHH and describe the associated phenotypic spectrum. Given the high mutational heterogeneity (62 mutations reported to date), the high frequency of variations in the region (eight single nucleotide polymorphisms in and around RMRP), and the fact that RMRP is not translated into protein, prediction of mutation pathogenicity is difficult. We addressed this issue by a comparative genomic approach and aligned the genomic sequences of RMRP gene in the entire class of mammals. We found that putative pathogenic mutations are located in highly conserved nucleotides, whereas polymorphisms are located in non-conserved positions. We conclude that the abundance of variations in this small gene is remarkable and at odds with its high conservation through species; it is unclear whether these variations are caused by a high local mutation rate, a failure of repair mechanisms, or a relaxed selective pressure. The marked diversity of mutations in RMRP and the low homozygosity rate in our patient population indicate that CHH is more common than previously estimated, but may go unrecognized because of its variable clinical presentation. Thus, RMRP molecular testing may be indicated in individuals with isolated metaphyseal dysplasia, anemia, or immune dysregulation.

Safety & You, September 2011

Iowa State University Police Department annually prepares and distributes “Safety & You” to all students, faculty, staff, as well as potential students and employees. Campus crime, arrest and referral statistics include those reported to the ISU Police, designated campus officials (including, but not limited to, Department of Residence, Dean of Students Office, athletic coaches, and advisors to student organizations), Ames Police and the Story County Sheriff’s Office. The ISU Counseling and Thielen Student Health Centers are exempted by patient confidentiality laws from disclosing reported information. Iowa State University does not have a voluntary confidential procedure for reporting crimes to law enforcement

Safety & You, September 2012

Iowa State University Police Department annually prepares and distributes “Safety & You” to all students, faculty, staff, as well as potential students and employees. Campus crime, arrest and referral statistics include those reported to the ISU Police, designated campus officials (including, but not limited to, Department of Residence, Dean of Students Office, athletic coaches, and advisors to student organizations), Ames Police and the Story County Sheriff’s Office. The ISU Counseling and Thielen Student Health Centers are exempted by patient confidentiality laws from disclosing reported information. Iowa State University does not have a voluntary confidential procedure for reporting crimes to law enforcement

Safety & You, September 2013

Iowa State University Police Department annually prepares and distributes “Safety & You” to all students, faculty, staff, as well as potential students and employees. Campus crime, arrest and referral statistics include those reported to the ISU Police, designated campus officials (including, but not limited to, Department of Residence, Dean of Students Office, athletic coaches, and advisors to student organizations), Ames Police and the Story County Sheriff’s Office. The ISU Counseling and Thielen Student Health Centers are exempted by patient confidentiality laws from disclosing reported information. Iowa State University does not have a voluntary confidential procedure for reporting crimes to law enforcement

Safety & You, September 2014

Iowa State University Police Department annually prepares and distributes “Safety & You” to all students, faculty, staff, as well as potential students and employees. Campus crime, arrest and referral statistics include those reported to the ISU Police, designated campus officials (including, but not limited to, Department of Residence, Dean of Students Office, athletic coaches, and advisors to student organizations), Ames Police and the Story County Sheriff’s Office. The ISU Counseling and Thielen Student Health Centers are exempted by patient confidentiality laws from disclosing reported information. Iowa State University does not have a voluntary confidential procedure for reporting crimes to law enforcement