1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Lestudi t per objectiu conixer la reincidncia penitenciria de la poblaci excarcerada de les presons catalanes lany 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La poblaci total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. Sha treballat amb els expedients informtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numrics per garantir la privacitat de les dades. A part dactualitzar la taxa de reincidncia penitenciria (la ltima datava de lany 1994 i es referia a les dades de 1987), lestudi tamb descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i dhistorial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. Tamb identifica el perfil ms com de les persones reincidents front a les que no ho sn. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidncia mitjanant laplicaci de tcniques danlisi multivariat.
Resumo:
La recerca proposa lestudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisi de les places judicials. Lanlisi de la tramitaci parlamentria de les disposicions ha perms posar en context decisions del legislador, oferint instruments dhermenutica tils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou lestudi dels efectes daquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficcia i shan de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva danlisi de les poltiques pbliques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Pbliques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb lobjectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidncia que el rgim jurdic que ordena laptitud lingstica i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherncia. La valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autnoma sha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mrit en la provisi de la plaa, sotms a ms a intenses controvrsies pel que fa a la determinaci dels barems de puntuaci concedits. En certs casos, com s el cos de Fiscals substituts, la valoraci de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autnoma ni tan sols es valora com un mrit. Simplement no es t en compte. Pel que fa referncia als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introdut el requisit de la capacitaci lingstica per cobrir determinades places, per b que el criteri general s el de la meritaci puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat sha garantit el requisit daptitud lingstica. Daquesta manera, sha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials, tant en lexpressi oral com en lescrita, per a desenvolupar eficament les funcions prpies del seu lloc de treball.
Resumo:
Les literatures francfones, relegades durant molts anys a una quasi total indiferncia per part de la literatura francesa, han pres en els ltims quinze anys una importncia considerable. L'esfor per part de molts professors d'incloure aquestes literatures en els programes d'ensenyament est donant els seus fruits. L'inters suscitat per l'estudi de la literatura quebequesa i l'apogeu que est prenent a Catalunya a ms de les bones relacions Catalunya-Quebec van ser el motor duna recerca sobre la presncia, la traducci i la recepci de la literatura de Quebec a Catalunya. Per tal de conixer lestat de la qesti, es va procedir, en un primer temps, a un seguiment de tot el que shavia publicat a Catalunya referent a la literatura del Quebec. Igualment, es va sondejar els treballs sobre aquesta matria que no havien estat objecte de publicaci i es va recopilar la diversa informaci sobre les manifestacions culturals relacionades amb aquesta matria. En un segon temps, es va procedir a lestudi dels materials obtinguts i a la seva avaluaci. Malgrat la presncia recent de la literatura del Quebec a Catalunya i la manca de planificaci institucional per dur a terme una traducci sistemtica que permeti mostrar lestat actual daquesta literatura, es troba, cada vegada ms, una voluntat manifesta de donar a conixer aquesta cultura provinent de Quebec ja sigui per afinitats o voluntats individuals o per respondre a les tendncies de mercat.
Resumo:
El present projecte t com a objectiu lestudi de la sostenibilitat de lexplotaci forestal que es realitza en lhemisferi nord i en el sud. Per aix, shan escollit quatre pasos que disposen, dins de les seves fronteres, de grans extensions boscoses, cada un dells amb un tipus de bosc diferent: Brasil (Selva Amaznica), Repblica Democrtica del Congo (Selva Equatorial), Canad (Bosc Boreal) i Espanya (Bosc Mediterrani). Amb aquests pasos sha realitzat una comparativa tant de forma qualitativa com quantitativa. Pel que fa a lanlisi qualitatiu, shan recollit dades del PIB per cpita dels diferents pasos de lany 2010 i les principals metodologies dexplotaci forestal que aquests realitzen. Aix, els pasos amb ms PIB per cpita eren tamb els pasos que utilitzaven mtodes dexplotaci menys agressius i es consideren, per tant, els pasos amb una extracci dels seus recursos ms sostenible. En quant a lanlisi quantitatiu, shan utilitzat les dades de PIB per cpita, taxa de desforestaci (ha/any) i taxa de creixement del bosc (ha/any) de cada tipus de bosc. Amb aquestes dades sha construt un ndex, lndex de sostenibilitat dextracci, que pretn ser una eina destandarditzaci per a la comparativa entre pasos i/o boscos diferents. El resultat ha estat el mateix en les dues anlisis.
Resumo:
Actualment la situaci del mercat espanyol i catal del biodisel es caracteritza per les grans importacions doli de palma africana. Per a produir aquesta matria primera sestan establint plantacions a gran escala dElaeis guineensis (palma africana) a Indonsia. El monocultiu dElaeis guineensis i la producci de loli tenen associats grans impactes ambientals i socials. Per una banda, els impactes ambientals sn principalment la desforestaci, el canvi ds del sl, la prdua de biodiversitat, lerosi del sl i la contaminaci de laire, del sl de laigua. Per altra banda, els impactes socials ms destacats sn la violaci dels drets humans dels pobles indgenes, els conflictes dadquisici de terres i que es compromet la seguretat alimentria del pas. Per tant, ls del biodisel produt amb oli de palma africana redueix les emissions de GEH a Espanya i a Catalunya provocant un gran impacte ambiental i social a Indonsia.
Resumo:
Treball de recerca on analitzo els elements socials i culturals que influeixen en la vivncia de la maternitat, en el cas de tres dones. Em proposo intentar copsar de quina forma tres dones que han estat mares al segle XXI experimenten la seva prpia maternitat i aix intentar dilucidar fins a quin punt aquestes tres dones viuen aquesta situaci personal present, en clau de passat. Quan escric passat, em refereixo al segle XIX, quan es va institucionalitzar el concepte de l'ideal maternal.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s saber com hauria dacollir la Uni Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant dun procediment dampliaci interna de la Uni Europea, ja que el territori catal ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem qu s el dret a lautodeterminaci i saber si aquest t cabuda dins de la Uni Europea, ja que primer cal determinar qui s el poble catal que sha constitut com a Estat. En segon lloc, la persecuci de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment dampliaci interna. Aix doncs, hem dentrar a analitzar-los i a establir quins passos haur de realitzar el nou estat que pretn ser membre, aix com la mateixa Uni Europea.
Resumo:
La mediaci en lmbit penal del menor s un mitj innovador de resoluci de conflictes, que sha de promoure per les seves innegables avantatges envers el model de punici tradicional. Permet que tots el agents afectats puguin intervenir i apropa la justcia a la societat, tot donant un paper fonamental a la vctima i afavorint-hi les possibilitats resocialitzadores i educatives del menor infractor. Lobjectiu principal ha de ser facilitar al menor, que tot just comena la seva carrera criminal, les eines necessries per evitar-ne levoluci com a adult delinqent, amb el consegent benefici per a tota la societat. Igualment, la vctima, gran oblidada del procs penal, adquireix un nou protagonisme per decidir labast de la seva reparaci i, alhora, la societat refora els mecanismes per obtenir la pau social. Aquestes finalitats tan loables mereixen lesfor de les institucions per invertir en mitjans personals i materials que garanteixin leficcia i la viabilitat dels programes de mediaci i reparaci. Lexperincia a Catalunya, comunitat pionera en aquest mbit, ve avalada per uns resultats excellents en el camp de la jurisdicci dels menors, segons reconeixen els mateixos protagonistes. Els resultats favorables de la mediaci en lmbit del menor han perms, fins i tot, iniciar la primera experincia a lEstat pel que fa a la mediaci en la justcia penal dadults. Sobren, doncs, noves possibilitats dins la filosofia del dret penal que ens permetran assolir en el futur solucions innovadores, proposades per les persones directament afectades. Aquest ha estat lobjectiu del nostre estudi, tot mirant daprofundir els avantatges de la mediaci envers al sistema punitiu tradicional i els resultats de la seva implantaci a Catalunya, aix com cercar solucions que alleugeressin la sempre sobrecarregada Administraci de justcia.
Resumo:
Disseny i posada en marxa duna indstria crnia elaboradora dembotits cuits on es segueixen criteris deficincia energtica en tot el procs. La indstria subicar al polgon industrial Girona, sector Ponent, del terme municipal de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva, en una propietat del promotor, dotada amb bones comunicacions per carretera, ferrocarril i avi, i a ms es trova situada a prop de nuclis urbans importants com Girona i Barcelona. Per tant, per la seva localitzaci i les bones infraestructures existents podem assegurar que tindr un bon accs per la recepci de les matries primeres i per la distribuci dels productes acabats. Es dissenyen les installacions de la indstria per garantir una capacitat productiva de 1.000 tones de producte acabat a lany. La comercialitzaci dels seus productes es preveu que sigui bsicament a nivell de la provncia de Girona, abraant una quota de mercat del sector carni en aquesta zona dun 10%, i podent ampliar el seu mercat objectiu en un futur a daltres provncies o a lestranger si fos viable. Del volum anual de producci, es decideix que el 45% de la producci vagi destinada a envasos llescats, ja que la venda dun producte llescat fa que el consumidor final compri lestrictament necessari, per tant aquest fet assegura que elmercat sigui ms estable. El 55% restant es destina a la presentaci a lengrs, per poder servir el producte a carnisseries o al sector restauraci
Resumo:
El treball avalua amb PCL:SV 18 subjectes imputats per delictes de robatoris amb intimidaci, homicidi, violaci en srie, assassinat, lesions, assetjament sexual. Es mostren els resultats descriptius de la PCL:SV aplicada: puntuacions, mitjanes, distribuci de mesura.
Resumo:
En els ltims 30 anys, el nmero dincendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Masss Central Ourensano lhome ha utilitzat el foc com a eina de gesti forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta prctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria dhaver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per aix mesurem el comportament de les diferents espcies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbaci que suposen els incendis recurrents. Per realitzar aix sha mostrejat la vegetaci de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfcie i alades aix com nombre dindividus de cada espcie. Tamb shan analitzat perfils del sl per tal de conixer amb ms detall les caracterstiques de cada zona. Sha observat mitjanant el mostreig com per a la recuperaci del matollar el factor determinant s el temps, encara que no trobem un sl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat despcies i grau de cobertura. En canvi, per tal darribar a un estat de la successi vegetal on trobem un bosc s necessari que existeixin comunitats arbries a prop per tal de que arribin individus al matollar desenvolupat. Cal aleshores treballar en leducaci de la poblaci i en la cerca dalternatives a la gesti forestal vigent, donant mfasi en la valoraci econmica dels ecosistemes en bon estat i facilitant que aquest bon estat proporcioni beneficis a la poblaci local. Per aix cal generar una infraestructura per atraure un turisme rural respectus amb el medi al mateix temps que es duen altres iniciatives com la implantaci de centrals de biomassa als pobles que puguin proporcionar calefacci o aigua calenta. Generant llocs de feina i estalvis a la poblaci duna zona on leconomia encara es basa potencialment en la ramaderia. Al mateix temps lesfor monetari dedicat a les plantacions ha de dedicar-se a generar espais al territori amb espcies autctones com el roure en aquells matollars que presentin condicions adients per a recuperar el bosc.
Resumo:
Arbcies s una poblaci daproximadament 6.100 habitants, situada a loest de lacomarca de la Selva. El seu terme municipal fa de lmit amb la comarca dOsona i sestndes de la Serralada del Montseny.El fet s que al ser un poble situat al mig duna vall, fa que el seu creixement urbanstic esdesenvolupi al llarg de les seves vessants.Antigament, un dels motors econmics del poble era lexplotaci agrria. Aix fa que elpoble estigui envoltat de regs els quals, a part de subministrar aigua als cultius de lazona, tamb es feien servir com a canalitzacions dabastament daigua potable del poble.La poblaci dArbcies, anys enrere, tampoc estava dotada duna xarxa de clavegueram iper aix sutilitzaven aquestes canalitzacions, la majoria naturals, com a infraestructuresper a levacuaci de les aiges residuals del poble.Una daquestes infraestructures, lanomenat Torrent dels Capellans, zona la qual hemestudiat, s la que sencarrega devacuar el conjunt daiges, blanques i negres, del cascantic dArbcies, a ms dels cabals daigua provinents dels regs circumdants de la zona.Lestat actual de la xarxa de clavegueram del nucli urb dArbciess el segent:una xarxa unitria amb unes infraestructures descompensades pel que faals cabals previstos daigua, on el seu principal problema s laigua depluja i laigua provinent dels regs que alimenten els conreus situats alvoltant del nucli urb, una mancana dun inventari que identifiqui i localitzi els pous de registre de la xarxa.Es proposa com a objectiu del projecte la millora daquesta xarxa de clavegueram del casc antic
Resumo:
This article provides an in-depth study of long-term female unemployment in Catalonia.Long-term unemployment statistics reveal which social groups are most likely to experience difficulty re-entering the labour market. In this case, we found that women are mainly affected by this type of labour exclusion, in particular poorly qualified, working-class women who are aged over 45 and with family responsibilities.The article aims to explore how the overlapping of factors such as gender, age, social class, origin and the division of work based on gender are related to long-term female unemployment. Moreover, we were able to detect which conceptual tools provide us with the production/reproduction paradigm so as to be able to analyse the future of female unemployment. The methodology we used combines quantitative and qualitative approaches. On the one hand, the analysis of secondary statistical data focusing on Catalonia is useful in understanding the situation from a macro-social perspective. On the other hand, an exploratory discussion group enables us to investigate social imaginary practises among unemployed working class women aged over 45. This discussion group was held in Igualada -capital of the Anoia region - an area of Catalonia deeply affected by unemployment in the current economic crisis.
Resumo:
This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problemof recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions
Resumo:
Estudi sobre l'aplicaci del pasturatge bov al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i aix intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansi enel territori
