988 resultados para Mare de Déu del Fonament-Benisanó-Gravat


Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Référence bibliographique : Weigert, 56b

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Référence bibliographique : Weigert, 692

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Référence bibliographique : Weigert, 694

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Référence bibliographique : Weigert, 719

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

El desenvolupament durant els anys 2006-2007 del projecte de recerca sobre la formació de l'Estat númida ha revelat l'existència a Althiburos d'un hàbitat preromà d'extensió considerable (almenys 4 ha), l¿origen del qual remunta com a mínim al segle VI aC. La prospecció del territori adjacent ha mostrat l'existència de diversos jaciments númides de dimensions més reduïdes, d'algunes estructures funeràries de la mateixa època i d'una cinquantena de dòlmens, la datació dels quals (tal vegada del Bronze final) roman encara incerta. Les dades obtingudes permeten situar en el segle VI aC, o fins i tot abans, l'inici del procés de complexificació social que va conduir a la formació dels regnes númides.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

El jaciment iberic d'Alorda Park esta situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part deis quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instaHacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les analisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereal s i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització deis molins de rotació continua fins a finals de 1'0- cupació de I'assentament. AIllarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfologica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement deis models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal'lia meridional. Aquest fet sembla indicar I'existencia de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball es descriuen i analitzen els usos del marc social de referència i del marc específic de referència com a mecanismes semiòtics que apareixen en el discurs dels participants en la interacció. Aquests mecanismes acompleixen funcions relacionades amb l"establiment inicial d"un corpus de significats compartits, la seva ampliació, i la resolució d"incomprensions i malentesos. En concret, l"estudi d"aquests mecanismes implica la comprensió de com l"ús d"experiències que suposadament són compartides entre els participants en la interacció intervé en el servei de la construcció d"esferes cada cop més amples d"intersubjectivitat. Els conceptes proposats per a referir-nos al corpus de coneixements suposadament compartits, recurs en el marc social de referència i recurs al marc específic de referència, provenen de diferents estudis (Pla, 1989; Coll et al. 1992, 1995, 1996) dirigits a la seva delimitació conceptual i empírica. En aquest treball s'il·lustren aquests mecanismes semiòtics mitjançant els resultats d"una investigació sobre influència educativa en la interacció entre mare i fill. Aquests resultats s"inscriuen en un projecte d"investigació més ampli dirigit a l"estudi dels mecanismes d"influència educativa en diferents situacions educatives (escolars i no escolars) que, prenent la concepció constructivista com a marc teòric de referència, ha permès l"elaboració d"un model d"anàlisi de la interactivitat (Coll et alt. 1992, 1995).

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]