Grilles, séries, pixels. Le protocole Becher comme mécanisme proto-numérique chez Jörg Sasse, Thomas Ruff et Andreas Gursky

Sitôt inventée, la photographie fut exploitée comme outil d'observation et d'archivage des monuments, des paysages, des types humains ou encore des oeuvres d'art. Dans ce cadre, furent fréquemment adoptées des procédures de prise de vue strictes, paraissant à même d'assurer le caractère fiable et exploitable des représentations obtenues. À la période contemporaine, de façon récurrente, la photographie se trouve encore associée à des protocoles fixés au préalable ; ceux-ci sont établis à des fins variées et selon des modalités diversifiées. On peut parler de « protocole » dès lors que le photographe choisit consciemment d'observer lors de la prise de vue un certain nombre de règles (découlant ou non de la technique photographique) dont il fait explicitement un mode opératoire. Cet ouvrage tente d'explorer les causes et les enjeux de cette combinaison récurrente de la photographie avec une procédure préétablie.

Some historic markers in Iowa,1943.

This book is part of the Iowa Monograph Series, number 8, edited by Ruth A. Gallager. It was compiled by Susie Webb Wright and includes information on markers and monuments in Iowa which tell of people, places, incidents, or events connected with Iowa history.

Recherches su l'ocupation d'Althiburos (région du Kef, Tunisie) et de ses environs à l'époque numide.

El desenvolupament durant els anys 2006-2007 del projecte de recerca sobre la formació de l'Estat númida ha revelat l'existència a Althiburos d'un hàbitat preromà d'extensió considerable (almenys 4 ha), l¿origen del qual remunta com a mínim al segle VI aC. La prospecció del territori adjacent ha mostrat l'existència de diversos jaciments númides de dimensions més reduïdes, d'algunes estructures funeràries de la mateixa època i d'una cinquantena de dòlmens, la datació dels quals (tal vegada del Bronze final) roman encara incerta. Les dades obtingudes permeten situar en el segle VI aC, o fins i tot abans, l'inici del procés de complexificació social que va conduir a la formació dels regnes númides.

Beltrán Fortes, José, García García, Miguel Ángel y Rodríguez Oliva, Pedro: Los sarcófagos romanos de Andalucía Corpus Signorum Imperii Romani. España, I, 3. Murcia, 2006

Este libro es un nuevo fascículo del volumen I del proyecto CSIR-España, que a modo de corpus reúne, con carácter general y de modo minuciosamente sistemático, los sarcófagos romanos decorados de Andalucía, cuyo mayor número ya había sido objeto de publicación. La investigación histórica e iconográfica sobre los sarcófagos hispanos (en especial para los ejemplares paleocristianos) es deudora fundamentalmente de los estudios realizados por Sotomayor (1966: 77-99; 1975) y, más recientemente, por Koch (2000), además de dos de los autores que firman este trabajo, que en los últimos años se han detenido metódicamente sobre los sarcófagos béticos de tema profano (Beltrán, 1999; Rodríguez Oliva, 2001: 107-127).

Excavaciones en el conjunto funerario de época hispano-visigoda de la Cabeza (La Cabrera, Madrid)

La presencia visigoda en la actual Comunidad de Madrid está ampliamente constatada a través de las innumerables necrópolis conocidas. El pequeño conjunto funerario de la Cabeza, excavado con carácter de urgencia, ofrece una serie de características que le hacen particularmente interesante: número de tumbas, situación geográfica, ubicación topográfica, tipología del conjunto, etc. Tanto por su arquitectura funeraria como, y sobre todo, por el material hallado, hemos fechado el conjunto dentro del siglo VII.

L'estela ibèrica de Tona (Osona)

Revisió d'una estela iberica, descoberta l'any 1915, motivada per la troballa d'un manuscrit inedit d' A. Romaní (1926) i per la contrastació d'aquest amb les indicacions publicades per J. Oudiol (1916) i J. Danés (1932). La recuperació i relectura d'aquestes vclles fonts permeten precisar millor algunes qüestions, com ellloc on fou localitzada o les vicissituds sofertes per la llosa, matisos no contemplats en l'estudi de J. Maluquer de Motes (1982). Es prossegueix amb una analisi detallada deIs fragments conservats al Museu Episcopal de Vic i, per primera vegada, s'inclou un dibuix directe acompanyat d'una reconstrucció hipotetica del seu aspecte en el moment d'aparició. També es dóna notícia de la localització a Tona d'un segon relleu. Tanquen l'estudi diverses consideracions respecte a la tecnica emprada, la morfologia, el programa iconic, la filiació i la possible cronologia. L'estela mostra lligams directes amb monuments afins ubicats al nord de l'Ebre i, en sentit ampli, amb el grup del Baix Aragó, fet que obliga a reconsiderar la problematica deIs suposats «ausetans de l'Ebre».

The Iowa State Capitol Grounds 1913 Extension and Reconstruction Project, October 2012

The Capitol grounds have been evolving through planned and unplanned actions for more than 150 years. The 1857 Constitutio established Des Moines as the capital. The commissioners appointed to choose a site decided on land donated by Wilson Alexander Scott and Harrison Lyon. Located on the east side of the Des Moines River, on a gently rising hill, the site for the Iowa State Capitol began with fewer than 10 acres. The Old Brick Capitol was built in the center of that 10-acre plot, and the area to the north was used as a public park until work began on the present day Capitol. In 1884, the two-year process of moving from the Old Brick Capitol to the new Capitol began. The state commissioned John Weidenman to design the first formal decoration of the grounds. Weidenman’s plans for the west approach to the Capitol included planting statues, and walkways. The State held some additional land but not necessarily land adjacent to the Capitol. In 1909, legislation was passed, and in 1913, the Thirty-Fifth General Assembly enacted controversial legislation to acquire additional land. A commission was formed to locate a purposed monument honoring the long-serving U.S. Senator William B. Allison. E.L. Masqueray was hired as the architect expert focusing on the selection of a proper site for the proposed Allison Memorial. Masqueray’s plan detailed the placement of buildings and potential monuments. Growth of the Capitol Complex, as known today, began.

Development of EDMI Calibration Baseline, HR-241, 1984

Electronic distance measuring instruments (EDMI) are used by surveyors in routine length measurements. The constant and scale factors of the instrument tend to change due to usage, transportation, and aging of crystals. Calibration baselines are established to enable surveyors to check the instruments and determine any changes in the values of constant and scale factors. The National Geodetic Survey (NGS) has developed guidelines for establishing these baselines. In 1981 an EDMI baseline at ISU was established according to NGS guidelines. In October 1982, the NGS measured the distances between monuments. Computer programs for reducing observed distances were developed. Mathematical model and computer programs for determining constant and scale factors were developed. A method was developed to detect any movements of the monuments. Periodic measurements of the baseline were made. No significant movement of the monuments was detected.

La pileta del despoblado medieval de Revenga (Burgos): a propósito del lavado ritual de los difuntos y sus evidencias arqueológicas

Las excavaciones en el yacimiento de Revenga dieron a conocer los testimonios arqueológicos correspondientes a la iglesia de este despoblado, así como su extensa área funeraria. Aquellos trabajos localizaron en el interior del espacio litúrgico una enigmática pileta rupestre a la que se atribuyó inicialmente una función de carácter bautismal. Sin embargo, la revisión de los testimonios arqueológicos, así como el avance de las investigaciones, sugieren que dicha cavidad rupestre se debería relacionar, de forma más plausible, con el lavado de los difuntos, una costumbre funeraria muy arraigada en época medieval que estuvo integrada de forma ordinaria entre los ritos que rodeaban las exequias cristianas.

La pileta del despoblado medieval de Revenga (Burgos): a propósito del lavado ritual de los difuntos y sus evidencias arqueológicas

Las excavaciones en el yacimiento de Revenga dieron a conocer los testimonios arqueológicos correspondientes a la iglesia de este despoblado, así como su extensa área funeraria. Aquellos trabajos localizaron en el interior del espacio litúrgico una enigmática pileta rupestre a la que se atribuyó inicialmente una función de carácter bautismal. Sin embargo, la revisión de los testimonios arqueológicos, así como el avance de las investigaciones, sugieren que dicha cavidad rupestre se debería relacionar, de forma más plausible, con el lavado de los difuntos, una costumbre funeraria muy arraigada en época medieval que estuvo integrada de forma ordinaria entre los ritos que rodeaban las exequias cristianas.

Capitol interior.

Audio files collected and compiled from the Iowa State Capitol grounds, monuments and memorials and building interior audio and video tour. The 18 areas featured and described correspond to stops on the Capitol visitor tours conducted by Legislative Services Agency guides

Geografia literària dels Països Catalans. El cas de la comarca d' Osona

La literatura ha estat, històricament, una forma de vivència i de coneixença del territori. En aquest sentit, el projecte Geografia literària dels Països Catalans esdevé una proposta de redescoberta de pobles, ciutats i comarques, de recuperació i fixació en la memòria d’espais, indrets, cases, monuments, edificis patrimonials o llocs mítics que han estat el centre d’interès dels nostres escriptors d’ençà dels trobadors i Ramon Llull fins als nostres dies. Per tot plegat, aquest treball té un triple objectiu: en primer lloc, donar a conèixer la iniciativa Geografia literària dels Països Catalans; en segon lloc, proposar-ne un marc teòric, i, per acabar, analitzar, específicament, alguns dels espais literaris que es localitzen a la comarca d’Osona.

Bordeaux, 1/3/20, M. Deschanel dépose une couronne au monument aux morts de 70 : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58293

1/3/20, Bordeaux, M. Deschanel devant le monument aux morts de 70 : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58294