Estructura i dinàmica del sistema bentònic en llacunes costaneres dels aiguamolls de l'Empordà

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.

Image classification for a large number of object categories

L'increment de bases de dades que cada vegada contenen imatges més difícils i amb un nombre més elevat de categories, està forçant el desenvolupament de tècniques de representació d'imatges que siguin discriminatives quan es vol treballar amb múltiples classes i d'algorismes que siguin eficients en l'aprenentatge i classificació. Aquesta tesi explora el problema de classificar les imatges segons l'objecte que contenen quan es disposa d'un gran nombre de categories. Primerament s'investiga com un sistema híbrid format per un model generatiu i un model discriminatiu pot beneficiar la tasca de classificació d'imatges on el nivell d'anotació humà sigui mínim. Per aquesta tasca introduïm un nou vocabulari utilitzant una representació densa de descriptors color-SIFT, i desprès s'investiga com els diferents paràmetres afecten la classificació final. Tot seguit es proposa un mètode par tal d'incorporar informació espacial amb el sistema híbrid, mostrant que la informació de context es de gran ajuda per la classificació d'imatges. Desprès introduïm un nou descriptor de forma que representa la imatge segons la seva forma local i la seva forma espacial, tot junt amb un kernel que incorpora aquesta informació espacial en forma piramidal. La forma es representada per un vector compacte obtenint un descriptor molt adequat per ésser utilitzat amb algorismes d'aprenentatge amb kernels. Els experiments realitzats postren que aquesta informació de forma te uns resultats semblants (i a vegades millors) als descriptors basats en aparença. També s'investiga com diferents característiques es poden combinar per ésser utilitzades en la classificació d'imatges i es mostra com el descriptor de forma proposat juntament amb un descriptor d'aparença millora substancialment la classificació. Finalment es descriu un algoritme que detecta les regions d'interès automàticament durant l'entrenament i la classificació. Això proporciona un mètode per inhibir el fons de la imatge i afegeix invariança a la posició dels objectes dins les imatges. S'ensenya que la forma i l'aparença sobre aquesta regió d'interès i utilitzant els classificadors random forests millora la classificació i el temps computacional. Es comparen els postres resultats amb resultats de la literatura utilitzant les mateixes bases de dades que els autors Aixa com els mateixos protocols d'aprenentatge i classificació. Es veu com totes les innovacions introduïdes incrementen la classificació final de les imatges.

Model-based vehicle detection and classification using orthographic approximations

This paper reports the current state of work to simplify our previous model-based methods for visual tracking of vehicles for use in a real-time system intended to provide continuous monitoring and classification of traffic from a fixed camera on a busy multi-lane motorway. The main constraints of the system design were: (i) all low level processing to be carried out by low-cost auxiliary hardware, (ii) all 3-D reasoning to be carried out automatically off-line, at set-up time. The system developed uses three main stages: (i) pose and model hypothesis using 1-D templates, (ii) hypothesis tracking, and (iii) hypothesis verification, using 2-D templates. Stages (i) & (iii) have radically different computing performance and computational costs, and need to be carefully balanced for efficiency. Together, they provide an effective way to locate, track and classify vehicles.

A new feedback on climate change from the hydrological cycle

An intensification of the hydrological cycle is a likely consequence of global warming. But changes in the hydrological cycle could affect sea-surface temperature by modifying diffusive ocean heat transports. We investigate this mechanism by studying a coupled general circulation model sensitivity experiment in which the hydrological cycle is artificially amplified. We find that the amplified hydrological cycle depresses sea-surface temperature by enhancing ocean heat uptake in low latitudes. We estimate that a 10% increase in the hydrological cycle will contribute a basin-scale sea-surface temperature decrease of around 0.1°C away from high latitudes, with larger decreases locally. We conclude that an intensified hydrological cycle is likely to contribute a weak negative feedback to anthropogenic climate change.

Examination of Relationships between Clear-Sky Longwave Radiation and Aspects of the Atmospheric Hydrological Cycle in Climate Models, Reanalyses, and Observations

Relationships between clear-sky longwave radiation and aspects of the atmospheric hydrological cycle are quantified in models, reanalyses, and observations over the period 1980-2000. The robust sensitivity of clear-sky surface net longwave radiation (SNLc) to column-integrated water vapor (CWV) of 1-1.5 Wm(-2) mm(-1) combined with the positive relationship between CWV and surface temperature (T-s) explains substantial increases in clear-sky longwave radiative cooling of the atmosphere (Q(LWc)) to the surface over the period. Clear-sky outgoing longwave radiation (OLRc) is highly sensitive to changes in aerosol and greenhouse gas concentrations in addition to temperature and humidity. Over tropical ocean regions of mean descent, Q(LWc) increases with T-s at similar to 3.5-5.5 W m(-2) K-1 for reanalyses, estimates derived from satellite data, and models without volcanic forcing included. Increased Q(LWc) with warming across the tropical oceans helps to explain model ensemble mean increases in precipitation of 0.1-0.15 mm day(-1) K-1, which are primarily determined by ascent regions where precipitation increases at the rate expected from the Clausius-Clapeyron equation. The implications for future projections in the atmospheric hydrological cycle are discussed

Variability in the summer season hydrological cycle over the Atlantic-Europe region 1979-2007

Variability in aspects of the hydrological cycle over the Europe-Atlantic region during the summer season is analysed for the period 1979-2007, using observational estimates, reanalyses and climate model simulations. Warming and moistening trends are evident in observations and models although decadal changes in water vapour are not well represented by reanalyses, including the new European Centre for Medium Range Weather Forecasts (ECMWF) Interim reanalysis. Over the north Atlantic and northern Europe, observed water vapour trends are close to that expected from the temperature trends and Clausius-Clapeyron equation (7% K-1), larger than the model simulations. Precipitation over Europe is dominated by large-scale dynamics with positive phases of the North Atlantic Oscillation coinciding with drier conditions over north Europe and wetter conditions over the Mediterranean region. Evaporation trends over Europe are positive in reanalyses and models, especially for the Mediterranean region (1-3% per decade in reanalyses and climate models). Over the north Atlantic, declining precipitation combined with increased moisture contributed to an apparent rise in water vapour residence time. Maximum precipitation minus evaporation over the north Atlantic occurred during summer 1991, declining thereafter.