La institucionalización de la lucha contra el terrorismo transnacional a través del derecho internacional

Hasta hace casi una década, la guerra contra el terrorismo fue una lucha solitaria de los Estados. Actualmente y debido a las implicaciones globales de este fenómeno, las acciones contra este flagelo han adquirido connotación internacional. Gran parte de los países miembros de las Naciones Unidas han acogido esta guerra –contra un enemigo común, pero indefinido- como un compromiso político en favor de la paz y seguridad internacional. La producción constante de instrumentos internacionales que condenan el terrorismo y que exigen tomar medidas para combatirlo, demuestran que esa intención política originaria se ha decantado en el ordenamiento internacional como una obligación autónoma, de carácter consuetudinario; que hace que actualmente no haya país en el mundo que pueda excusarse de combatir al terrorismo (interno o transnacional) independientemente de las justificaciones que se puedan aludir para el no cumplimiento.

Can intensive management accelerate the restoration of Brazil`s Atlantic forests?

Only 7% of the once extensive forest along the eastern coast of Brazil remains, and much of that is degraded and threatened by agricultural expansion and urbanization. We wondered if methods similar to those developed to establish fast-growing Eucalyptus plantations might also work to enhance survival and growth of rainforest species on degraded pastures composed of highly competitive C(4) grasses. An 8-factor experiment was laid out to contrast the value of different intensities of cultivation, application of fertilizer and weed control on the growth and survival of a mixture of 20 rainforest species planted at two densities: 3 m x 1 m, and 3 m x 2 m. Intensive management increased seedling survival from 90% to 98%, stemwood production and leaf area index (LAI) by similar to 4-fold, and stemwood production per unit of light absorbed by 30%. Annual growth in stem biomass was closely related to LAI alone (r(2) = 0.93, p < 0.0001), and the regression improved further in combination with canopy nitrogen content (r(2) =0.99, p < 0.0001). Intensive management resulted in a nearly closed forest canopy in less than 4 years, and offers a practical means to establish functional forests on abandoned agricultural land. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Islão transnacional e os fantasmas do colonialismo português

Este artigo examina a forma como as políticas colónias portuguesas de enquadramento do Islão na Guiné e em Moçambique evoluíram de uma representação do muçulmano como ameaça para uma imagem mais conciliadora, pela qual os muçulmanos poderiam ser potenciais aliados do poder português na guerra contra os movimentos nacionalistas. Sendo ambas as representações marcadas pela ambivalência, a primeira predominou até ao final da década de 50 e a segunda desenhou-se em meados dos anos 60, acompanhando o restante trajecto das guerras coloniais. As duas imagens corresponderam a diferentes formas de lidar com a dimensão transnacional do Islão e com o seu alegado impacto sobre o colonialismo português em África. O artigo analisa essas estratégias, abordando a participação que nelas teve a Igreja Católica, o aparelho central de poder e as suas ramificações locais nas colónias.

The Security Council and the Legitimacy of the Use of Force: Legal, Normative, and Social Aspects.

Tal i com estableix la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat determina l’existència d’una amenaça a la pau, un trencament de la pau o un acte d’agressió i decideix les mesures que han de fer-se servir per restaurar la pau i seguretat internacionals, també l’ús de la força. L’objectiu d’aquest article és explorar la legitimitat d’aquest ús de la força. Amb aquest objectiu, el text parteix d’una definició centrada en les seves dimensions legal, normativa i social. En segon lloc, s’analitzarà com aquestes dimensions estan representades als debats del Consell de Seguretat de la guerra d’Irak de 2003, un dels usos de la força més controvertits i que més debat ha generat als darrers anys. Finalment, l’anàlisi proposat permet treure algunes conclusions sobre les bases canviants de la legitimitat de l’ús de la força.

Diversitat i dinamisme afavorits pels recursos naturals

La lògica industrial de les comarques gironines i l’evolució que ha experimentat al llarg del segle XX cal emmarcar-les dins el conjunt de l’economia catalana. La demarcació gironina, però, ha tingut certes especificitats territorials que han estat condicionades pels seus recursos, naturals i humans, i que li han donat un caràcter propi. L’existència de rius adients per a la producció elèctrica, de massissos surers, d’agricultura, ramaderia i pesca, d’iniciativa local i d’una situació territorial privilegiada, al llarg de l’autopista A-7 i al centre de l’arc mediterrani, han afavorit la localització d’una indústria diversa i dinàmica

El lleure i els parcs naturals a les comarques gironines

És força evident que els parcs naturals nacionals i nacionals són espais dotats d’un gran atractiu paisatgístic, que a més a més, apareixen en guies i catàlegs nacionals i internacionals, essent, en conseqüència, un clar recurs turístic. Aquest article tracta el cas concret dels parcs naturals de Girona

Gerunda i els ausetans: una qüestió recurrent

Article que tracta del tema recurrent de la pertinença o no de Gerunda a la tribu ibèrica dels ausetans

Història urbana: la primera expansió meridional (segles XI i XII)

Sobre la modificació de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII

“De genere militari ex utroque parente”: la nobleza eclesiástica y los inicios de la catedral gótica de Gerona

A lo largo de este estudio se pone de relieve el papel fundamental que desempeñaron los miembros del cabildo en el proyecto y construcción de la cabecera de la catedral gerundense. Para este grupo de personajes, básicamente procedentes de la baja nobleza altoampurdanesa, la nueva empresa edilicia supuso la posibilidad de satisfacer el deseo de promover beneficios eclesiásticos así como el objetivo de disponer de nuevos espacios —las capillas de la girola— concebidos como expresión de la gloria y la memoria individual y del linaje

Actituds polítiques de Sobrequés

Sobre el compromís polític de Santiago Sobrequés i les diferents etapes per les que va passar, relacionades amb les circumstancies generals del país

Conservar els patrimonis fràgils

El domini encara general entre el gran públic (en el qual s’inclouen no pas pocs polítics responsables del patrimoni comú) d’un concepte ja molt superat i noucentista de patrimoni, que l’associa quasi exclusivament als valors més monumentalistes i a objectes relacionats amb les belles arts i l’arqueologia com més antics millor, fa que determinats béns culturals que no responen a aquest model però que estan igualment dotats de significat històric, i per tant de valor patrimonial, corrin el perill de desaparèixer abans que no hagi aparegut una consciència social prou generalitzada sobre la necessitat de conservar-los

Una determinada manera de viure el periodisme

Sobre la trajectòria polifacètica de Narcís-Jordi Aragó

Mercè Rodoreda, vint anys després

Recordatori del vintè aniversari de la mort de Mercè Rodoreda

La generositat de l'arxiver

Tribut a l'arxiver i historiador Josep M. Marquès, director de l’Arxiu Diocesà de Girona

Dues propostes cinematogràfiques sobre la mirada de Mercè Rodoreda

Sobre dues propostes cinematogràfiques de l'obra de Mercè Rodoreda: una d'inèdita, 'La mort i la primavera' d' Agustí Villaronga, i una altra de realitzada, 'La plaça del diamant' de Francesc Betriu