Age-related change in melanin-based coloration of Barn owls (Tyto alba): females that become more female-like and males that become more male-like perform better

Ornament expression fluctuates with age in many organisms. Whether these changes are adaptively plastic is poorly known. In order to understand the ultimate function of melanin-based ornaments, we studied their within-individual fluctuations and their covariation with fitness-related traits. In barn owls (Tyto alba), individuals vary from reddish-brown pheomelanic to white and from immaculate to marked with black eumelanic spots, males being less reddish and less spotted than females. During the first molt, both sexes became less pheomelanic, females displayed larger spots and males fewer spots, but the extent of these changes was not associated with reproduction. At subsequent molts, intra-individual changes in melanin-based traits covaried with simultaneous reproduction changes. Adult females bred earlier in the season and laid larger eggs when they became scattered with larger spots, while adults of both sexes produced larger broods when they became whiter. These results suggest that the production of melanin pigments and fitness-related life history traits are concomitantly regulated in a sex-specific way.

La ceguera como motivo en Ensayo sobre la ceguera de José Saramago e Informe sobre ciegos de Ernesto Sábato

El trabajo de investigación, El motivo de la ceguera en el Ensayo sobre la ceguera de José Saramago e Informe sobre ciegos de Ernesto Sábato, analiza desde el área y la metodología de la literatura comparada el uso del motivo literario de la ceguera en los dos textos mencionados, resaltando las similitudes y diferencias del tratamiento del motivo dentro de las dos obras y como éste sostiene una serie de obsesiones e ideas sobre el estado actual del mundo que comparten los autores de las dos novelas.

Influence de l'anhydrobiose sur l'infestation de Biomphalaria glabrata par un miracidium de Schistosoma mansoni

Sur 410 B. glabrata infestées par 1 miracidium de S. mansoni, 300 ont été placées dans des boîtes aérées, sur de la terre humide, et soumises à 6 semaines de dessiccation progressive. Au terme de l'expérience, il y avait 71 survivantes (23.66%), dont 9 positives. Les 110 autres planorbes ont cosntitué le lot témein, avec 106 survivantes (96.36%) à la première semaine d'apparition des cercaires. L'étude hebdomadaire des émissions cercariennes a montré des variations périodiques pour les deux sexes, une plus grande production de certaines femelles chez les témoins, mais une production de cercaires mâles ou femelles semblable chez les mollusques ayant subi l'anhydrobiose. Le faible nombre de ces dernies n'a pas permis une étude comparée significative de la survie des porteurs de formes larvaires mâles et femelles. La durée du développement du parasite chez son hôte ne semble pas modifiée si l'on tient compte de la phase d'estivation.

Caracteritació de models funcionals d'àmfores romanes mitjançant Finite Element Analysis

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Laboratory of Archaeometry del National Centre of Scientific Research “Demokritos” d’Atenes, Grècia, entre juny i setembre 2006. Aquest estudi s’emmarca dins d’un context més ampli d’estudi del canvi tecnològic que es documenta en la producció d’àmfores de tipologia romana durant els segles I aC i I dC en els territoris costaners de Catalunya. Una part d’aquest estudi contempla el càlcul de les propietats mecàniques d’aquestes àmfores i la seva avaluació en funció de la tipologia amforal, a partir de l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF). L’AEF és una aproximació numèrica que té el seu origen en les ciències d’enginyeria i que ha estat emprada per estimar el comportament mecànic d’un model en termes, per exemple, de deformació i estrès. Així, un objecte, o millor dit el seu model, es dividit en sub-dominis anomenats elements finits, als quals se’ls atribueixen les propietats mecàniques del material en estudi. Aquests elements finits estan connectats formant una xarxa amb constriccions que pot ser definida. En el cas d’aplicar una força determinada a un model, el comportament de l’objecte pot ser estimat mitjançant el conjunt d’equacions lineals que defineixen el rendiment dels elements finits, proporcionant una bona aproximació per a la descripció de la deformació estructural. Així, aquesta simulació per ordinador suposa una important eina per entendre la funcionalitat de ceràmiques arqueològiques. Aquest procediment representa un model quantitatiu per predir el trencament de l’objecte ceràmic quan aquest és sotmès a diferents condicions de pressió. Aquest model ha estat aplicat a diferents tipologies amforals. Els resultats preliminars mostren diferències significatives entre la tipologia pre-romana i les tipologies romanes, així com entre els mateixos dissenys amforals romans, d’importants implicacions arqueològiques.

Desenvolupament d'hidrogels superficials que contenen motius d'adhesió cel·lular

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Departament d’Enginyeria Química del Massachusetts Institute of Technology entre abril i octubre del 2006. S’ha dissenyat i sintetitzat uns nous films polimèrics, amb aplicacions en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, utilitzant la tècnica anomenada iCVD (initiated Chemical Vapor Deposition), prèviament desenvolupada pel grup receptor. Es tracta d’uns hidrogels superficials de gruix controlable, que incorporen un monòmer fluorat, el qual s’havia estudiat extensament en el grup d’origen. Aquest monòmer es caracteritza per reaccionar molt fàcilment amb pèptids, de manera que aquests queden units covalentment a la superfície. Diferents estratègies pel desenvolupament d’aquests copolímers han estat avaluades, tant des del punt de vista purament sintètic com de la pròpia aplicació. Les condicions de polimerització han estat optimitzades i els hidrogels s’han caracteritzat químicament per tècniques espectroscòpiques (FTIR, XPS), i físicament per angle de contacte i el·lipsometria. D’aquesta manera, s’ha estudiat la capacitat dels hidrogels d’absorbir aigua i alhora augmentar el seu gruix, depenent de la quantitat d’agent reticulant introduït i de la incorporació del nou monòmer. A continuació, s’han optimitzat les condicions de reacció d’aquestes superfícies amb pèptids que incorporen una molècula fluorescent, la qual permet detectar fàcilment per microscòpia de fluorescència si la reacció ha tingut lloc. Una vegada la plataforma ha estat posada a punt, s’han iniciat assajos cel·lulars tant amb fibroblasts embriònics de ratolí com amb cèl·lules humanes umbilicals. Els resultats preliminars suggereixen una morfologia diferent de les cèl·lules segons si es cultiven sobre films modificats amb pèptids que promouen l’adhesió cel·lular o sobre les seves seqüències permutades no actives. Però, el més interessant és que també s’han observat certes diferències depenent si els films contenen el component hidrogel o no, fet que suggeriria un paper actiu d’aquests noves superfícies en el comportament cel·lular.

Utilisation de la coronarographie en Suisse: une étude de population. [The use of coronary vessel radiography in Switzerland: a population study].

All patients having undergone a coronarography during 1984 have been surveyed in Switzerland. This retrospective study has used existing data in the 13 centers practicing this diagnostic procedure. 4921 coronarographies were carried out in 1984, amongst 4359 patients. In terms of population-based rates, the national figures are 77 procedures/100,000 residents, and 68 patients/100,000 residents. Female rates are one fourth of the male rates (27/100,000 versus 112/100,000). For both sexes, the highest utilization rates are for the age groups 60-64. Swiss figures are relatively low when compared with other developed countries. However, patterns of utilization are very different within the country: according to the Canton of residence of the patient, the utilization rates (standardized for age and sex) vary from 8/100,000 to 160/100,000. There is a distinct gradient from south-west to north-east, which closely corresponds to the distribution of centers practicing the procedure. More intriguing is the fact that cardiovascular mortality shows an inverse geographical gradient, with the highest mortality in Cantons having the lowest rate of coronarography. Various reasons for the observed variations are discussed, in relation with differences in supply of diagnostic and therapeutic equipments, but also in relation with various patterns of demand related to differential morbidity rates and/or differential patterns of clinical decision.

Association mapping of candidate genes for drought tolerance in Mediterranean durum wheat landraces

Treball al que se li ha concedit el premi al millor póster del congrés

Redescription and resurrection from synonymy, of Aedes (Ochlerotatus) Rhyacophilus Costa Lima, 1933

Aedes (Ochlerotatu) rhyacophilus Costa Lima i resurrected from the synonymy with Aedes (Ochlerotatus) scapularis (Rondani). Lectotype and paralectotypes are designated Larval, pupal and both sexes of adult stages are redescribed and illustrated. Bionomics include a picture of a brreding place. Diagnostic characters for distinguishing rhyacophilus from other species of the Scapularis Group are provided. Some data about known distribution are presented.