Auto-ecologia de Hypsiboas albopunctatus (Anura, Hylidae) em área de Cerrado no sudeste do Brasil

Neste estudo, descrevemos aspectos da biologia reprodutiva de H. albopunctatus. Coletamos os dados no município de Uberlândia (MG), Brasil. Eventos comportamentais foram observados focalmente. Determinamos o padrão de distribuição espacial dos girinos. Comparamos a abundância de girinos em lagos e brejos, correlacionando-a com profundidade, quantidade de substrato vegetal e número de artrópodes através de uma Análise de Componentes Principais. Testamos a palatabilidade de ovos e girinos para duas espécies de teleósteos. A atividade de vocalização ocorria em praticamente todos os meses do ano. Os machos eram menores que as fêmeas e tinham um espinho em cada prepolex. O amplexo foi alternado entre os tipos axilar e timpânico. As desovas (média de 769 ovos) foram postas à superfície da água em uma monocamada. Girinos recentes eram pretos, porém tornavam-se acobreados ao longo do desenvolvimento. Diferentemente dos girinos, os ovos foram impalatáveis para os teleósteos testados. Os girinos eram mais abundantes nos brejos e se distribuíam de forma agregada no ambiente. Somente nos lagos houve correlação positiva entre a abundância de girinos e profundidade, número de artrópodes e quantidade de substrato vegetal. A reprodução da espécie quase continua ao longo do ano é um comportamento raro entre anuros do sudeste do Brasil. A abundância maior de girinos nos brejos pode ser devido à ausência de teleósteos predadores. A impalatabilidade dos ovos e o uso de micro-hábitat de refúgio pelos girinos provavelmente são os mecanismos que possibilitam a coocorrência de H. albopunctatus com teleósteos.

Les hépatopathies auto-immunes et leurs traitements [Auto-immune liver diseases and their treatment]

There are three main types of auto-immune liver disease, auto-immune hepatitis, primary biliary cirrhosis and primary sclerosing cholangitis. In the case of auto-immune hepatitis, prednisone therapy, with or without azathioprine, can improve quality of life and halt progression to cirrhosis. If there is no response or if the therapy is poorly tolerated, mycophenolate mofetil or cyclosporin should be considered. Ursodeoxycholic acid (UDCA), at a dosage of 13 to 15 mg/kg/day slows the progression of fibrosis in patients with primary biliary cirrhosis. Pruritus may be treated with cholestyramine, rifampicin or opiate antagonists. Ursodeoxycholic acid at a dosage of 20 to 30 mg/kg/day will slow the evolution of fibrosis.

Eladeb : un outil d'auto-évaluation des besoins

Eladeb est un instrument d'auto-évaluation des difficultés psychosociales et des besoins d'aide de patients psychiatriques. Basé sur une procédure de tri de cartes figuratives, l'outil se démarque des questionnaires et entretiens structurés présents dans l'évaluation psychométrique clinique, en proposant une activité ludique qui laisse aussi un large espace de dialogue pour l'expression qualitative des difficultés et des besoins. Les expériences conduites sur le terrain montrent qu'il est bien accepté par les patients et les professionnels. Après une brève présentation de l'instrument, cet article expose une vignette clinique ainsi que le témoignage de son utilisation dans le cadre d'une fonda~ion spécialisée dans le suivi de patients psychiatriques.

Role of defensins and cathelicidin LL37 in auto-immune and auto-inflammatory diseases.

Defensins and cathelicidins are anti-microbial peptides (AMPs) that act as natural antibiotics and are part of the innate immune defence in many species. We consider human defensins and LL37, the only human member of the cathelicidin family. In particular, we refer to the human alpha-defensins called human neutrophil peptides (HNP1 through 4), which are produced by neutrophils, HD5 and HD6, mainly expressed in Paneth cells of intestine, the human beta-defensins HBD1, HBD2 and HBD3, synthesized by epithelial cells and LL37, which is located in granulocytes, but is also produced by epithelial cells of the skin, lungs, and gut. In the last years, the study of AMPs activity and regulation has allowed to understand the important role of these peptides not only in the innate defence mechanisms against bacteria, viruses, fungi, but also in the regulation of immune cell activation and migration. Complementary studies have disclosed a role for AMPs in modulating many physiological processes that involve non-immune cells, such as activation of wound healing, angiogenesis, cartilage remodeling. Due to the pleiotropic tasks of these peptides, many of them are now being discovered to contribute to immune pathology of chronic diseases that affect skin, gut, joints; this is supported by many examples of immune-mediated pathologies in which their expression is disregulated. In this article we review the current literature that suggests a role for human defensins and LL37 in pathogenic mechanisms of several chronic diseases that are considered of auto-immune or auto-inflammatory origin.

Valor de la seqüència de difusió de la ressonància magnètica en la predicció histològica del càncer de mama

Paper del Coeficient de Difusió Aparent (ADC), obtingut mitjançant la seqüència de difusió, com a predictor histològic del carcinoma de mama. Es realitza una RM a 42 pacients amb càncer de mama prèviament al tractament quimioteràpic. S’observen diferències estadísticament no significatives entre les mitges d’ADC pels diferents estirps tumorals. S’intueix una tendència dels valors d’ADC del CLI a ser majors respecte la resta d’histologies, podent determinar un llindar d’ADC que discrimini el CLI de la resta d’estirps. L’ADC podria tenir un paper clau per millorar l’eficàcia del circuit oncològic en el càncer de mama, tant en la detecció i com en el tractament.

Implicación del fenotipo de cáncer de mama en pacientes con carcinomatosis leptomeníngea.

Aquest estudi permet conèixer les implicacions dels diferents subtipus de cáncer de mama: luminal A, luminal B, HER2+, triple negatiu en el desenvolupament y pronostic de la carcinomatosi leptomeníngea (CL). Es van identificar 38 pacients, major proporció: luminal B y HER2+, 53% va rebre quimioteràpia sistémica (QTS). La mitjana de supervivencia post CL: 2,6 messos. A l’anàlisis univariat: ECOG de 0-2 y tractament amb QT van ser variables pronòstiques i al multivariant nomès QTS. En conclussió el subtipus de cáncer de mama influiex en el temps d’aparició de la CL, no afectant la supervivencia desprès del diagnóstic.

Tractament rehabilitador en pacients amb càncer de mama sotmeses a limfadentecomia axil·lar o biòpsia selectiva del gangli sentinella

Introducció. La cirurgia de càncer de mama està associada a morbiditat de l’extremitat superior (ES) tributària de prevenció i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de l’ES després de limfadenectomia axil·lar (LA) o biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnòstic i quan és tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relació d’aquesta morbiditat amb variables clíniques periquirúrgiques. Material i mètodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirúrgic, complicacions peri-quirúrgiques, alteracions de l’espatlla, limfedema, dolor neuropàtic, lesions neurològiques i la indicació de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significació p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de l’espatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuropàtic, i 9 (2.9%) per escàpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de l’espatlla amb les complicacions periquirúrgiques (p=0.04); dolor neuropàtic amb edat més jove (p=0.004); i l’escàpula alada amb hematoma (p=0.000). Més del 70% dels diagnòstics i tractaments de l’espatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de l’espatlla i el limfedema varen ser les més freqüentment tractades. La majoria de diagnòstics i tractament s’efectuaren durant el primer any de seguiment.

Calidad de vida en pacientes intervenidas de cáncer de mama

El tractament quirúrgic pot unfluir en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) de les dones amb cáncer de mama. Es descriuen les característiques de les paciente, l ´evolució de la seua QVRS i les diferències segons la intervenció quirúrgiaca. La QVRD s´ha mesurat mitjançant el EuroQol-5D, EORTC QLQ-C30 i EORTC QLQ-BR23. Es van incloure 205 pacients. Respecte al EuroQol, l´Escala Visual Analògica va millorar (P&0.0001), però, la tarifa no va mostrar canvis significatius (P=0.1323). En canvi, EORTC QLQ-C30 va millorar (p&0.0001). Hi ha beneficis del a cirurgia conservadora en QVRS, la qual va ser bona y va millorar amb el seguiment.

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Schistosoma mansoni infection modulates the immune response against allergic and auto-immune diseases

Chronic Schistosoma mansoni infection leads to a type 2-immune response with increased production of interleukin (IL-10). Evidence indicates chronic exposure to S. mansoni down regulates the type 1 immune response and prevents the onset of Th1-mediated diseases such as multiple sclerosis, diabetes mellitus and Cronh's disease. Furthermore, our own studies have revealed that chronic exposure to S. mansoni also down regulates atopic disease, Th2-mediated diseases. Our studies show an inverse association between the skin prick test reactivity and infection with S. mansoni and show the severity of asthma is reduced in subjects living in an endemic area of S. mansoni. Moreover, we hypothesize the mechanisms involved in the modulation of inflammatory response in atopic individuals, is likely dependent on IL-10 production, an anti-inflammatory cytokine elevated during helminth infections. Patients with asthma and helminth infections produced less IL-5 than patients with asthma without helminth infections, and this down regulation could, in part, be mediated by IL-10. In conclusion, helminthic infections, through induction of regulatory mechanisms, such as IL-10 production, are able to modulate the inflammatory immune response involved in the pathology of auto-immune and allergic disease.