La societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Phylogeny and evolution of the aspartyl protease family from clinically relevant Candida species

Aspartyl proteases are a class of enzymes that include the yeast aspartyl proteases and secreted aspartyl protease (Sap) superfamilies. Several Sap superfamily members have been demonstrated or suggested as virulence factors in opportunistic pathogens of the genus Candida. Candida albicans, Candida tropicalis, Candida dubliniensis and Candida parapsilosis harbour 10, four, eight and three SAP genes, respectively. In this work, genome mining and phylogenetic analyses revealed the presence of new members of the Sap superfamily in C. tropicalis (8), Candida guilliermondii (8), C. parapsilosis(11) and Candida lusitaniae (3). A total of 12 Sap families, containing proteins with at least 50% similarity, were discovered in opportunistic, pathogenic Candida spp. In several Sap families, at least two subfamilies or orthologous groups were identified, each defined by > 90% sequence similitude, functional similarity and synteny among its members. No new members of previously described Sap families were found in a Candida spp. clinical strain collection; however, the universality of SAPT gene distribution among C. tropicalis strains was demonstrated. In addition, several features of opportunistic pathogenic Candida species, such as gene duplications and inversions, similitude, synteny, putative transcription factor binding sites and genome traits of SAP gene superfamily were described in a molecular evolutionary context.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

The phenotype of recurrent 10q22q23 deletions and duplications.

The genomic architecture of the 10q22q23 region is characterised by two low-copy repeats (LCRs3 and 4), and deletions in this region appear to be rare. We report the clinical and molecular characterisation of eight novel deletions and six duplications within the 10q22.3q23.3 region. Five deletions and three duplications occur between LCRs3 and 4, whereas three deletions and three duplications have unique breakpoints. Most of the individuals with the LCR3-4 deletion had developmental delay, mainly affecting speech. In addition, macrocephaly, mild facial dysmorphisms, cerebellar anomalies, cardiac defects and congenital breast aplasia were observed. For congenital breast aplasia, the NRG3 gene, known to be involved in early mammary gland development in mice, is a putative candidate gene. For cardiac defects, BMPR1A and GRID1 are putative candidate genes because of their association with cardiac structure and function. Duplications between LCRs3 and 4 are associated with variable phenotypic penetrance. Probands had speech and/or motor delays and dysmorphisms including a broad forehead, deep-set eyes, upslanting palpebral fissures, a smooth philtrum and a thin upper lip. In conclusion, duplications between LCRs3 and 4 on 10q22.3q23.2 may lead to a distinct facial appearance and delays in speech and motor development. However, the phenotypic spectrum is broad, and duplications have also been found in healthy family members of a proband. Reciprocal deletions lead to speech and language delay, mild facial dysmorphisms and, in some individuals, to cerebellar, breast developmental and cardiac defects.

A plasminogen silent allele detected in a Swiss family.

An apparent incompatibility between mother and child in the plasminogen system has been clarified by the demonstration of a silent allele in the family.

Phylogeny and circumscription of Sapindaceae revisited: molecular sequence data, morphology and biogeography support recognition of a new family, Xanthoceraceae

Background and aims Recent studies have adopted a broad definition of Sapindaceae that includes taxa traditionally placed in Aceraceae and Hippocastanaceae, achieving monophyly but yielding a family difficult to characterize and for which no obvious morphological synapomorphy exists. This expanded circumscription was necessitated by the finding that the monotypic, temperate Asian genus Xanthoceras, historically placed in Sapindaceae tribe Harpullieae, is basal within the group. Here we seek to clarify the relationships of Xanthoceras based on phylogenetic analyses using a dataset encompassing nearly 3/4 of sapindaceous genera, comparing the results with information from morphology and biogeography, in particular with respect to the other taxa placed in Harpullieae. We then re-examine the appropriateness of maintaining the current broad, morphologically heterogeneous definition of Sapindaceae and explore the advantages of an alternative family circumscription. Methods Using 243 samples representing 104 of the 142 currently recognized genera of Sapindaceae s. lat. (including all in Harpullieae), sequence data were analyzed for nuclear (ITS) and plastid (matK, rpoB, trnD-trnT, trnK-matK, trnL-trnF and trnS-trnG) markers, adopting the methodology of a recent family-wide study, performing single-gene and total evidence analyses based on maximum likelihood (ML) and maximum parsimony (MP) criteria, and applying heuristic searches developed for large datasets, viz, a new strategy implemented in RAxML (for ML) and the parsimony ratchet (for MP). Bootstrap analyses were performed for each method to test for congruence between markers. Key results Our findings support earlier suggestions that Harpullieae are polyphyletic: Xanthoceras is confirmed as sister to all other sampled taxa of Sapindaceae s. lat.; the remaining members belong to three other clades within Sapindaceae s. lat., two of which correspond respectively to the groups traditionally treated as Aceraceae and Hippocastanaceae, together forming a clade sister to the largely tropical Sapindaceae s. str., which is monophyletic and morphologically coherent provided Xanthoceras is excluded. Conclusion To overcome the difficulties of a broadly circumscribed Sapindaceae, we resurrect the historically recognized temperate families Aceraceae and Hippocastanaceae, and describe a new family, Xanthoceraceae, thus adopting a monophyletic and easily characterized circumscription of Sapindaceae nearly identical to that used for over a century.

Characterization and binding affinities of SmLANP: a new Schistosoma mansoni member of the ANP32 family of regulatory proteins.

Members of the leucine-rich repeat protein family are involved in diverse functions including protein phosphatase 2-inhibition, cell cycle regulation, gene regulation and signalling pathways. A novel Schistosoma mansoni gene, called SmLANP, presenting homology to various genes coding for proteins that belong to the super family of leucine-rich repeat proteins, was characterized here. SmLANP was 1184bp in length as determined from cDNA and genomic sequences and encoded a 296 amino acid open reading frame that spanning from 6 to 894bp. The predicted amino acid sequence had a calculated molecular weight of 32kDa. Analysis of the predicted sequence indicated the presence of 3 leucine-rich domains (LRR) located in the N-terminal region and an aspartic acid rich region in the C-terminal end. SmLANP transcript is expressed in all stages of the S. mansoni life cycle analyzed, exhibiting the highest expression level in males. The SmLANP protein was expressed in a GST expression system and antibodies raised in mice against the recombinant protein. By immunolocalization assay, using adult worms, it was shown that the protein is mainly present in the cell nucleus through the whole body and strongly expressed along the tegument cell body nuclei of adult worms. As members of this family are usually involved in protein-protein interaction, a yeast two hybrid assay was conducted to identify putative binding partners for SmLANP. Thirty-six possible partners were identified, and a protein ATP synthase subunit alpha was confirmed by pull down assays, as a binding partner of the SmLANP protein.

MicroRNA-200 family modulation in distinct breast cancer phenotypes.

The epithelial to mesenchymal transition (EMT) contributes to tumor invasion and metastasis in a variety of cancer types. In human breast cancer, gene expression studies have determined that basal-B/claudin-low and metaplastic cancers exhibit EMT-related characteristics, but the molecular mechanisms underlying this observation are unknown. As the family of miR-200 microRNAs has been shown to regulate EMT in normal tissues and cancer, here we evaluated whether the expression of the miR-200 family (miR-200f) and their epigenetic state correlate with EMT features in human breast carcinomas. We analyzed by qRT-PCR the expression of miR-200f members and various EMT-transcriptional inducers in a series of 70 breast cancers comprising an array of phenotypic subtypes: estrogen receptor positive (ER+), HER2 positive (HER2+), and triple negative (TN), including a subset of metaplastic breast carcinomas (MBCs) with sarcomatous (homologous or heterologous) differentiation. No MBCs with squamous differentiation were included. The DNA methylation status of miR-200f loci in tumor samples were inspected using Sequenom MassArray® MALDI-TOF platform. We also used two non-tumorigenic breast basal cell lines that spontaneously undergo EMT to study the modulation of miR-200f expression during EMT in vitro. We demonstrate that miR-200f is strongly decreased in MBCs compared with other cancer types. TN and HER2+ breast cancers also exhibited lower miR-200f expression than ER+ tumors. Significantly, the decreased miR-200f expression found in MBCs is accompanied by an increase in the expression levels of EMT-transcriptional inducers, and hypermethylation of the miR-200c-141 locus. Similar to tumor samples, we demonstrated that downregulation of miR-200f and hypermethylation of the miR-200c-141 locus, together with upregulation of EMT-transcriptional inducers also occur in an in vitro cellular model of spontaneous EMT. Thus, the expression and methylation status of miR-200f could be used as hypothetical biomarkers to assess the occurrence of EMT in breast cancer.

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

The classification of esterases: an important gene family involved in insecticide resistance - A review

The use of chemical insecticides continues to play a major role in the control of disease vector populations, which is leading to the global dissemination of insecticide resistance. A greater capacity to detoxify insecticides, due to an increase in the expression or activity of three major enzyme families, also known as metabolic resistance, is one major resistance mechanisms. The esterase family of enzymes hydrolyse ester bonds, which are present in a wide range of insecticides; therefore, these enzymes may be involved in resistance to the main chemicals employed in control programs. Historically, insecticide resistance has driven research on insect esterases and schemes for their classification. Currently, several different nomenclatures are used to describe the esterases of distinct species and a universal standard classification does not exist. The esterase gene family appears to be rapidly evolving and each insect species has a unique complement of detoxification genes with only a few orthologues across species. The examples listed in this review cover different aspects of their biochemical nature. However, they do not appear to contribute to reliably distinguish among the different resistance mechanisms. Presently, the phylogenetic criterion appears to be the best one for esterase classification. Joint genomic, biochemical and microarray studies will help unravel the classification of this complex gene family.

Regulation of the cardiac voltage-gated sodium channel Nav1.5 : regulation of Nav1.5 by ubiquitin-protein ligases of the Nedd4/Nedd4-like family and characterisation of two novel mutations in the gene encoding Nav1.5 (SCN5A) implicated in the Brugada syndrome triggered by fever

Abstract: The genesis of the cardiac action potential, which accounts for the cardiac contraction, is due to the sodium current INa mediated by the voltage-gated sodium channel Nav1.5. Several cardiac arrhythmias such as the Brugada syndrome are known te be caused by mutations in SCN5A, the gene encoding Nav1.5. Studies of these mutations allowed a better understanding of biophysical and functional properties of Nav1.5. However, only few investigations have been performed in order to understand the regulation of Nav1.5. During my thesis, I investigated different mechanisms of regulation of Nav1.5 using a heterologous expression system, HEK293 cells, coupled with a technique of sodium current recording: the patch clamp in whole cell configuration. In previous studies it has been shown that an enzyme of the Nedd4 family (Nedd4-2) regulates an epithelial sodium channel via the interaction with PY-motifs present in the latter. Interestingly, Nav1.5 contains a similar PY-motif, which motivated us to study the role of Nedd4-2 expressed in heart for the regulation of Nav1.5. In a second study, we investigated the implication of two Nav1.5 mutants, which were either less functional or net functional (Nav1.5 R535X and Nav1.5 L325R respectively) implied in the genesis of the Brugada syndrome by fever. Our results established two mechanisms implied in Nav1.5 regulation. The first one implies that following the interaction between the PY-motif of Nav1.5 and Nedd4- 2 Nav1.5 is ubiquitinated by Nedd4-2. This ubiquitination leads to the internalization of Nav1 .5. The second mechanism is a phenomenon called the "dominant negative" effect of Nav1.5 L325R on Nay1.5 where the decrease of 'Na is potentially due to the retention of Nav1.5 by Nav1.5 L325R in an undefined intracellular compartment. These studies defined two mechanisms of Nav1.5 regulation, which could play an important role for the genesis of cardiac arrhythmias where molecular processes are still poorly understood. Résumé La genèse du potentiel d'action cardiaque, permettant la contraction cardiaque, est due au courant sodique INa issu des canaux sodiques cardiaques dépendants du voltage Nav1.5. Nombreuses arythmies cardiaques telles que le syndrome de Brugada sont connues pour être liées à des mutations du gène SCN5A, codant pour Nav1.5. L'étude de ces mutations a permis une meilleure compréhension des propriétés structurelles et fonctionnelles de Nav1.5 et leurs implications dans la genèse de ces pathologies. Néanmoins peu d'études ont été menées afin de comprendre les mécanismes de régulation de Nav1.5. Mon travail de thèse a consisté à étudier des mécanismes de régulation de Nav1.5 en utilisant un système d'expression hétérologue, les cellules HEK293, couplé à une technique d'enregistrement des courants sodiques, le "patch clamp" en configuration cellule entière. La présence sur Nav1.5 d'un motif-PY similaire à ceux nécessaires pour la régulation d'un canal épithélial sodique par une enzyme de la famille de Nedd4, nous a amenée à étudier le rôle de ces ubiquitine-ligases, en particulier Nedd4-2, dans la régulation de Nav1.5. La seconde étude s'est intéressée aux conséquences de deux mutations de SCN5A codant pour deux mutants peu ou pas fonctionnels (Nav1.5 L325R et Nav1.5 R535X respectivement) retrouvées chez des patients présentant un syndrome de Brugada exacerbé par un état fébrile. Nos résultats ont permis d'établir deux mécanismes de régulation de Nav1.5 L'un par Nedd4-2 qui implique rubiquitination de Nav1.5 par cette ligase suite à l'interaction entre le motif-PY de Nav1.5 et Nedd4-2. Cette modification déclenche l'internalisation du canal impliquée dans la diminution d'INa. Le second mécanisme quant à lui est un effet "dominant négatif" de Nav1.5 L325R sur Nav1.5 aboutissant à une diminution d'INa suite à la séquestration intracellulaire potentielle de Nav1.5 par Nav1.5 L325R. Ces études ont mis en évidence deux mécanismes de régulation de Nav1.5 pouvant jouer un rôle majeur dans la genèse et/ou l'accentuation des arythmies cardiaques dont les processus moléculaires au sein des cardiomyocytes, impliquant des modifications du courant sodiques, sont encore mal compris. Résumé destiné à un large public La dépolarisation électrique de la membrane des cellules cardiaques permet la contraction du coeur. La génèse de cette activité électrique est due au courant sodique issu d'un type de canal à sodium situé dans la membrane des cellules cardiaques. De nombreuses pathologies provoquant des troubles du rythme cardiaque sont issues de mutations du gène qui code pour ce canal à sodium. Ces canaux mutants, entrainant diverses pathologies cardiaques telles que le syndrome de Brugada, ont été largement étudiées. Néanmoins, peu de travaux ont été réalisés sur les mécanismes de régulation de ce canal à sodium non muté. Mon travail de thèse a consisté à étudier certains des mécanismes de régulation de ce canal à sodium en utilisant une technique permettant l'enregistrement des courants sodiques issus de l'expression de ces canaux à sodium à la membrane de cellules mammifères. La présence sur ce canal à sodium d'une structure spécifique, similaire à celle nécessaire pour la régulation d'un canal épithélial à sodium par une enzyme appelée Nedd4-2, nous a amenée à étudier le rôle de cette enzyme dans la régulation de ce canal à sodium. La seconde étude s'est intéressée aux rôles de deux mutations du gène codant pour ce canal à sodium retrouvées chez des patients présentant un syndrome de Brugada exacerbé par la fièvre. Nos résultats nous ont permis d'établir deux mécanismes de régulation de ce canal à sodium diminuant le courant sodique l'un par l'action de l'enzyme Nedd4-2, suite à son interaction avec ce canal, qui modifie ce canal à sodium (ubiquitination) diminuant de ce fait la densité membranaire du canal. L'autre par un mécanisme suggérant un effet négatif de l'un des canaux mutants sur l'expression à la membrane du canal à sodium non muté. Ces études ont mis en évidence deux mécanismes de régulation de ce canal à sodium pouvant jouer un rôle majeur dans la genèse et/ou l'accentuation des troubles du rythme cardiaques dont les mécanismes cellulaires sont encore incompris.