El impacto de los fondos estructurales: convergencia real y cohesión interna

En este trabajo se presenta una estimación de la contribución de los Fondos Estructurales de la Unión Europea al crecimiento del producto y el empleo del conjunto de las regiones españolas Objetivo 1. Los resultados indican que las ayudas europeas han contribuido de forma muy significativa al acercamiento de la renta española al nivel medio de la UE y han ayudado a mitigar las disparidades internas, relajando de alguna forma el trade-off entre crecimiento agregado y cohesión territorial. La previsible pérdida de buena parte de estas ayudas en un futuro no muy lejano constituye un reto importante para el que convendría empezar a prepararse.

I want you! An experiment studying the selection effect when assigning distributive power.

We study whether selection affects motivation. In our experiment subjects first answer a personality questionnaire. They then play a 3-person game. One of the three players decides between an outside option assigning him a positive amount, but leaving the two others empty-handed and allowing one of the other two players to distribute a pie. Treatments differ in the procedure by which distributive power is assigned: to a randomly determined or to a knowingly selected partner. Before making her decision the selecting player could consult the personality questionnaire of the other two players. Results show that knowingly selected players keep less for themselves than randomly selected ones and reward the selecting player more generously.

The role of central bank operating procedures in an economy with productive government spending

The choice of either the rate of monetary growth or the nominal interest rate as the instrument controlled by monetary authorities has both positive and normative implications for economic performance. We reexamine some of the issues related to the choice of the monetary policy instrument in a dynamic general equilibrium model exhibiting endogenous growth in which a fraction of productive government spending is financed by means of issuing currency. When we evaluate the performance of the two monetary instruments attending to the fluctuations of endogenous variables, we find that the inflation rate is less volatile under nominal interest rate targeting. Concerning the fluctuations of consumption and of the growth rate, both monetary policy instruments lead to statistically equivalent volatilities. Finally, we show that none of these two targeting procedures displays unambiguously higher welfare levels.

Asymmetries in the capacity-inflation trade-off

This paper analyzes the joint dynamics of two key macroeconomic variables for the conduct of monetary policy: inflation and the aggregate capacity utilization rate. An econometric procedure useful for estimating dynamic rational expectation models with unobserved components is developed and applied in this context. The method combines the flexibility of the unobserved components approach, based on the Kalman recursion, with the power of the general method of moments estimation procedure. A 'hyb id' Phillips curve relating inflation to the capacity utilization gap and incorporating forward and backward looking components is estimated. The results show that such a relationship in non-linear: the slope of the Phillips curve depends significantly on the magnitude of the capacity gap. These findings provide support for studying the implications of asymmetricmonetary policy rules.

Endogenous capacity utilization and the asymmetric effects of monetary policy

This paper investigates the role of variable capacity utilization as a source of asymmetries in the relationship between monetary policy and economic activity within a dynamic stochastic general equilibrium framework. The source of the asymmetry is directly linked to the bottlenecks and stock-outs that emerge from the existence of capacity constraints in the real side of the economy. Money has real effects due to the presence of rigidities in households' portfolio decisions in the form of a Luces-Fuerst 'limited participation' constraint. The model features variable capacity utilization rates across firms due to demand uncertainty. A monopolistic competitive structure provides additional effects through optimal mark-up changes. The overall message of this paper for monetary policy is that the same actions may have different effects depending on the capacity utilization rate of the economy.

Sobre la fiabilidad de los datos de renta en el Panel de Hogares de la Unión Europea (PHOGUE, 1994)

Este trabajo tiene por objetivo evaluar la fiabilidad de los datos de renta procedentes de la primera Ola del PHOGUE (Panel de Hogares de la Unión Europea) de 1994, versión nacional del Production Data

Distribución de la actividad económica y estructura urbana: el caso de la región metropolitana de Barcelona

La RMB es una ciudad de tipo policéntrico en la que resaltan unas ciudades de tamaño medio con elevada presencia de actividad económica y que, en muchos casos, destacan por sus dinámicas de crecimiento endógeno. El objetivo de esta investigación era hallar evidencia empírica en la RMB acerca de los determinantes de la localización de la actividad económica. Un objetivo que, a la par, requería la inclusión del estudio de la estructura urbana de la región para poder evaluar el efecto que en ella ejercen los determinantes de la localización. Si bien los resultados obtenidos con la Exponencial son buenos, la inclusión de formas funcionales de tipo polinómico para capturar los grumos de densidad han demostrado su eficiencia. Aunque la Cubic-Spline obtiene buenos resultados, tiene el inconveniente de no poder interpretar sus coeficientes. No obstante, nuestra propuesta, la Spline-Lineal, nos permite detectar la presencia de los subcentros que constituyen la región en base a la existencia de gradientes de densidad positivos.

The Proposals for a European tax on CO2 and their implications for intercountry distribution

This paper analyzes the advantages and implications of the implementation of a European tax on carbon dioxide emissions as an own resource of the European Union. In contrast to a harmonized tax, which would only have distributive effects within each member state, a tax collected at European scale would also have important distributive effects among different countries. These effects would also depend on the use of tax revenues. The paper investigates the distributive effects among the member states of three tax models: a pure CO2

Las Propuestas para un impuesto europeo sobre el CO2 y sus potenciales distributivas entre países

En el presente artículo se revisan las propuestas sobre fiscalidad energética y, en concreto, sobre un impuesto europeo que grave las emisiones de dióxido de carbono y las dificultades con que se han encontrado. Se estudian las posibles implicaciones que tendría un impuesto, no ya armonizado, sino recaudado a nivel del conjunto de la Unión Europea. Este tipo de impuesto tendría importantes efectos distributivos no solo a nivel de un país (como un impuesto armonizado) sino también entre diferentes países. El trabajo estudia dichos efectos potenciales según diferentes modelos concretos de implantación (un modelo puro sobre el CO2; un modelo 50%/50% energía-CO2; un modelo puro sobre el CO2 pero gravando también la energía nuclear) y de destino de los fondos recaudados.

Recuperació i producció sostenible del formatge d'Estahon

Des de la perspectiva ambiental, el projecte s’ha enfocat vers la conservació de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjançant unes pràctiques ramaderes que prioritzin l’aprofitament dels recursos sense una sobre-explotació d’aquests. D’aquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que s’ha aconseguit a través dels anys gràcies a la interacció planta-animal, és a dir, l’adaptació de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i l’adaptació animal a les espècies vegetals pel seu manteniment i creixement. A més a més, s’ha optat per unes races de bestiar autòctones que malgrat no ser les més productives quant a llet, si que són les que estan més adaptades a les condicions orogràfiques i climàtiques d’Estahon. El ramat serà tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecològica, la qual cosa ens permetrà aconseguir l’elaboració d’uns formatges també ecològics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps s’està tendint cap a un món rural cada cop més despoblat i envellit, mentre que les ciutats són cada cop més extenses i densament poblades. És per això que s’hauria d’aconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar població als petits pobles de muntanya és trobant alternatives que siguin viables econòmicament perquè s’hi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econòmica, s’ha intentat tancar el cicle productiu dins de l’explotació. D’aquesta manera, a part de reduir el consum pel transport d’aliments, s’aconsegueix no dependre de l’exterior per alimentar el bestiar. Així es redueixen molt els costos en la producció i alimentació del bestiar. Per fer l’anàlisi econòmica s’ha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitjà termini), però tot i això es poden contemplar per tal d’iniciar l’explotació i tenir un període d’adaptació.

(When) would i lie to you? comment on? deception: the role of consequences?

This paper reconsiders the evidence on lying or deception presented in Gneezy (2005,American Economic Review). We argue that Gneezy?s data cannot reject the hipótesis that people are one of two kinds: either a person will never lie, or a person will lie whenever she prefers the outcome obtained by lying over the outcome obtained by telling the truth. This implies that so long as lying induces a preferred outcome over truth-telling, a person?s decisión of whether to lie may be completely insensitive to other changes in the induced outcomes, such as exactly how much she monetarily gains relative to how much she hurts an anonymous partner. We run new but similar experiments to those of Gneezy in order to test this hypothesis. We find that our data cannot reject this hypothesis either, but we also discover substantial differences in behavior between our sub jects and Gneezy?s sub jects.

L’Europe des partis: paradoxes, contradictions et antinomies

L’autor constata la presència de clivelles europeus conseqüència d’apostes que només la Unió Europea pot tractar ja que s’escapen de l’acció dels governs europeus. De les dos clivelles descobertes per Hix i Lord en el Parlament europeu, la que oposa els partidaris de la "Europa liberal" amb els de l’"Europa social" és avui determinant per dues raons, doctrinal la primera i empírica la segona, que l’autor desenvolupa en aquest treball.

Les coalicions polítiques a Catalunya. El cas del govern catalanista i d’esquerres

El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que s’ha assumit que els governs d’aquest signe no tenen per què ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest capítol se situa dins la més absoluta normalitat europea, aquest tipus d’aliances han esdevingut moneda corrent. Manejant l’utillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influït en la formació del denominat govern catalanista i d’esquerres (2003-2006), examinant la intervenció de les regles del joc del marc institucional, factors exògens com els media o els agents socials i econòmics, a més d’analitzar els processos de formació (negociació, document programàtic, protocols d’actuació), a més d’avaluar les conseqüències per als partits i el sistema polític en general.

Neoliberalismo europeo y la transición española vista desde el enfoque de clase y explotación

Recientemente, ha aparecido en la corriente principal de la economía, un nuevo enfoque que se expresa en términos de clase y explotación y que se basa en un modelo analítico complejo y sofisticado. El objetivo de este artículo es exponer dos ejemplos de este enfoque de forma simplificada y demostrar cómo explican la tendencia neoliberal reciente de la Unión Europea y la transición Española desde la dictadura hacia la democracia.