Effect of training-sample size and classification difficulty on the accuracy of genomic predictors.

Introduction: As part of the MicroArray Quality Control (MAQC)-II project, this analysis examines how the choice of univariate feature-selection methods and classification algorithms may influence the performance of genomic predictors under varying degrees of prediction difficulty represented by three clinically relevant endpoints. Methods: We used gene-expression data from 230 breast cancers (grouped into training and independent validation sets), and we examined 40 predictors (five univariate feature-selection methods combined with eight different classifiers) for each of the three endpoints. Their classification performance was estimated on the training set by using two different resampling methods and compared with the accuracy observed in the independent validation set. Results: A ranking of the three classification problems was obtained, and the performance of 120 models was estimated and assessed on an independent validation set. The bootstrapping estimates were closer to the validation performance than were the cross-validation estimates. The required sample size for each endpoint was estimated, and both gene-level and pathway-level analyses were performed on the obtained models. Conclusions: We showed that genomic predictor accuracy is determined largely by an interplay between sample size and classification difficulty. Variations on univariate feature-selection methods and choice of classification algorithm have only a modest impact on predictor performance, and several statistically equally good predictors can be developed for any given classification problem.

La salut laboral dels docents estudi de les causes psicosocials del malestar docent

El treball de recerca que he realitzat porta per títol: "LA SALUT LABORAL DELS DOCENTS. ESTUDI DE LES CAUSES PSICOSOCIALS DEL MALESTAR DOCENT", perquè tenir una bona salut laboral i arribar cada dia a la feina amb il•lusió i optimisme són essencials per poder ser un bon professional en el camp de l’educació i saber transmetre als alumnes i als companys de treball: energia, vitalitat, entusiasme i ganes d’aprendre. La salut laboral és l’element clau de la satisfacció professional, de la qualitat de la feina educativa i de la consolidació dels centres com a veritables entorns d’aprenentatge. La qualitat personal dels docents i, per tant, la seva salut laboral, contribueixen a la qualitat educativa i a garantir uns veritables entorns inclusius d'aprenentatge. D'aquest treball inicial en sorgeix un segon volum que porta per títol: "CURS DE FORMACIÓ EN EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A LA PREVENCIÓ DEL MALESTAR DOCENT", on es suggereix un currículum per treballar l'educació emocional dels docents i diverses activitats per fer un veritable creixement personal, que portin cap a la satisfacció professional dels docents.

How to improve the formal analytic reasoning and scientific motivation in the intellectual training of medical students

A review article of the The New England Journal of Medicine refers that almost a century ago, Abraham Flexner, a research scholar at the Carnegie Foundation for the Advancement of Teaching, undertook an assessment of medical education in 155 medical schools in operation in the United States and Canada. Flexner’s report emphasized the nonscientific approach of American medical schools to preparation for the profession, which contrasted with the university-based system of medical education in Germany. At the core of Flexner’s view was the notion that formal analytic reasoning, the kind of thinking integral to the natural sciences, should hold pride of place in the intellectual training of physicians. This idea was pioneered at Harvard University, the University of Michigan, and the University of Pennsylvania in the 1880s, but was most fully expressed in the educational program at Johns Hopkins University, which Flexner regarded as the ideal for medical education. (...)

Effect of intermittent hypoxic training on HIF gene expression in human skeletal muscle and leukocytes

Intermittent hypoxic exposure with exercise training is based on the assumption that brief exposure to hypoxia is sufficient to induce beneficial muscular adaptations mediated via hypoxia-inducible transcription factors (HIF). We previously demonstrated (Mounier et al. Med Sci Sports Exerc 38:1410-1417, 2006) that leukocytes respond to hypoxia with a marked inter-individual variability in HIF-1alpha mRNA. This study compared the effects of 3 weeks of intermittent hypoxic training on hif gene expression in both skeletal muscle and leukocytes. Male endurance athletes (n = 19) were divided into an Intermittent Hypoxic Exposure group (IHE) and a Normoxic Training group (NT) with each group following a similar 3-week exercise training program. After training, the amount of HIF-1alpha mRNA in muscle decreased only in IHE group (-24.7%, P < 0.05) whereas it remained unchanged in leukocytes in both groups. The levels of vEGF(121) and vEGF(165) mRNA in skeletal muscle increased significantly after training only in the NT group (+82.5%, P < 0.05 for vEGF(121); +41.2%, P < 0.05 for vEGF(165)). In leukocytes, only the IHE group showed a significant change in vEGF(165) (-28.2%, P < 0.05). The significant decrease in HIF-1alpha mRNA in skeletal muscle after hypoxic training suggests that transcriptional and post-transcriptional regulations of the hif-1alpha gene are different in muscle and leukocytes.

Implantació de noves metodologies docents en el pla d'estudis de l'EUETII d'Igualada en el marc de l'EEES

Aquest projecte pretén incorporar a la titulació d’Enginyeria Tècnica en Química Industrial les competències transversals amb què hauran de comptar els futurs enginyers perquè entrin en el món laboral amb tots els requisits tècnics i competencials que requereixen els canvis dels models educatius (crèdits ECTS) i la canviant situació laboral en l’àmbit de la Unió Europea. La incorporació de competències transversals en les assignatures del pla d’estudis és un dels eixos bàsics plantejats en el Pla Estratègic 2005-2009 de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada. Aquest procés s’ha portat a terme en quatre fases: Disseny: Implicar els empresaris en el disseny de programes de formació que capacitin els estudiant en les competències que demana el mercat de treball. Presentació: Sensibilitzar els professors i els alumnes de la importància de desenvolupar competències transversals dins del marc actual i futur de l’ensenyament. Planificació de les assignatures: Portar a terme la incorporació de competències transversals de forma gradual des del primer curs i donar suport i formació a tot el professorat. Difusió: Divulgar la important transformació que s’està realitzant a l’Escola dins de l’àmbit de la nova implantació de competències transversals per formar als enginyers per tal de fer-los més competitius. Per a aconseguir l’adaptació de les assignatures del pla d’estudis a les noves directrius de l’EEES s’ha treballat des de dues vessants: a) introduint canvis metodològics en la forma d’impartir les assignatures per part del professorat per permetre la incorporació de competències transversals, com ara el treball en equip, a través de l’aprenentatge basat en projectes, i la competència lingüística en anglès, a partir de la introducció de l’anglès a l’aula, i b) adaptant al nou sistema la documentació associada a les matèries que s’imparteixen: guia docent, guies de les assignatures, etc.

Desenvolupament d'eines per l'apliació de l'aprenentatge basat en projectes a l'enginyeria tècnica de telecomunicacions

El projecte d'innovació docent s'emmarca dintre de la línia de treball de l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels. Aquesta escola, des de els seus inicis ha destacat per la seva aposta per la innovació docent i l'aplicació de mètodes pedagògics pioners arreu d'Espanya. El sistema d'ensenyament basat en el seguiment individualitzat de l'estudiant, facilitat per una bona relació professor/nombre d'estudiants (grups de 40 o 20 estudiants), l'avaluació continuada, que parteix de les activitats acadèmiques realitzades en una matèria, i l'avaluació curricular, que atén el rendiment global de l'estudiant, fan que el sistema fomenti el treball regular al mateix temps que l'informa en tot moment del seu progrés acadèmic. Per un altre banda, dintre del sistema educatiu de la nostra escola podem destacar l'aplicació de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL), aplicat inicialment als estudis de Segon Cicle. D'acord amb aquest model, els alumnes aprenen realitzant projectes en grup. Les intervencions del professorat i els materials del curs estan orientats a donar suport a les necessitats dels projectes que es desenvolupen a cada moment. Tot seguint la línia de treball de l'escola i la seva adequació als criteris determinats en el Espai Europeu d'Educació Superior, aquest projecte segueix tres línies d’actuació: (1) incideix en l'aplicació del PBL dintre d'assignatures Optatives i en assignatures de primers cursos de la Titulació d'Enginyeria de Telecomunicacions, (2) estimular l’alumnat, a través de treballs interdisciplinaris i la utilització de les noves tecnologies, (3) generació de documentació adaptada als nous plans d’estudi. Aquestes línies d’actuació es desenvolupen per motivar els alumnes en els estudis d'enginyeria que estan cursant i fer-los veure l'aplicabilitat, en el camp de la recerca, de gran quantitat dels coneixements que van adquirint durant la seva formació dintre de la Universitat.

Planificació general a l'aula inclusiva. El cas del Solsonès

El present treball de recerca es centra en l’estudi de la programació general de l’aula en entorns inclusius. Concretament, s’ha dut a terme un estudi de cas a la comarca del Solsonès ja que les característiques demogràfiques i educatives d’aquesta comarca han facilitat la inclusió escolar de tot l’alumnat amb discapacitat a l’aula ordinària. Els principals objectius de la investigació són descriure les pràctiques de planificació general del professorat de la comarca del Solsonès que ha atès a alumnat amb necessitats educatives especials i conèixer els aspectes relacionats amb la programació didàctica que es poden millorar a partir de processos de formació permanent i assessorament. L’anàlisi de la informació recollida a través de qüestionaris realitzats al professorat del Solsonès i un grup de discussió als professionals dels serveis externs, ens ha permès conèixer les pràctiques de planificació del professorat del Solsonès i fins a quin punt són similars a bones pràctiques, com l’Ensenyament Multinivell o el Disseny Universal de l’Aprenentatge, desenvolupades en altres contextos; així com, quins són els principals problemes i dificultats amb què es troben els i les professionals a l’hora de dur a terme les programacions a l’aula.

Effects of Intermittent Training on Anaerobic Performance and MCT Transporters in Athletes.

This study examined the effects of intermittent hypoxic training (IHT) on skeletal muscle monocarboxylate lactate transporter (MCT) expression and anaerobic performance in trained athletes. Cyclists were assigned to two interventions, either normoxic (N; n = 8; 150 mmHg PIO2) or hypoxic (H; n = 10; ∼3000 m, 100 mmHg PIO2) over a three week training (5×1 h-1h30.week-1) period. Prior to and after training, an incremental exercise test to exhaustion (EXT) was performed in normoxia together with a 2 min time trial (TT). Biopsy samples from the vastus lateralis were analyzed for MCT1 and MCT4 using immuno-blotting techniques. The peak power output (PPO) increased (p<0.05) after training (7.2% and 6.6% for N and H, respectively), but VO2max showed no significant change. The average power output in the TT improved significantly (7.3% and 6.4% for N and H, respectively). No differences were found in MCT1 and MCT4 protein content, before and after the training in either the N or H group. These results indicate there are no additional benefits of IHT when compared to similar normoxic training. Hence, the addition of the hypoxic stimulus on anaerobic performance or MCT expression after a three-week training period is ineffective.

On the joint production of research and training

Universities and research institutions have the responsibility to produce science and to provide training to new generations of researchers. In this paper, we propose a model to analyze the determinants of a senior scientist's decisions about allocating time between these tasks. The results of this decision depend upon the characteristics of the research project, the senior scientist's concern for training and the expected innate ability of the junior scientist involved. We analyze the role that a regulator can play in defining both the value of scientific projects and the future population of independent scientists.