999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Estudi seris sobre les interfcies grfiques destinades al sector industrial. En aquest sentit, s'analitza el perfil d'usuari o usuaris ms freqent en aquest sector (les seves caracterstiques i les seves necessitats), es presenten i es descriuen diverses pautes de disseny i diversos elements grfics que compleixen una srie de requisits predefinits, es procedeix a fer un muntatge d'exemple presentant una srie de pantalles (se n'explica i justifica el funcionament) i, per acabar, es proposa un mtode per a fer la validaci del disseny, mtode que pot comportar modificacions sobre el disseny inicial.
Resumo:
Treball final de Carrera Enginyeria tcnica en Informtica de Gesti. Desenvolupament d'un projecte en J2EE sobre calendaris de torns i incidncies de l'mbit industrial.
Resumo:
Aquest document cobrir diferents aspectes relacionats amb el disseny d'un framework de presentaci orientat a aplicacions web. Comenarem analitzant quins serien els aspectes o caracterstiques esperades d'una soluci d'aquest tipus, sempre des de la subjectivitat i l'experincia, com pot ser el concepte de zero configuration, el qual intenta reduir el nombre de fitxers de configuraci necessaris per a la posada en marxa, o el de convention over configuration, el qual intenta reduir el nombre de decisions que els desenvolupadors hagin de prendre, guanyant en flexibilitat per sense perdre flexibilitat, i sobretot permetent al desenvolupador concentrar-se en aquells aspectes que sn particulars a la seva soluci.
Resumo:
Aquest document exposa la elaboraci del Projecte de fi de carrera "Ontologies Turstiques Geogrfiques", corresponent a l'rea de XML i Web semntica dels estudis d'Enginyeria Informtica de la Universitat Oberta de Catalunya que tracta de la creaci d'una ontologia turstica geogrfica que permeti etiquetar els fitxers que contenguin informaci sobre els punts d'inters per a poder representar els aspectes de l'mbit turstic.
Resumo:
Aquest Treball de Final de Carrera engloba l'anlisi, el disseny i la implementaci d'una aplicaci web per a psicologia i terpia online. L'enginyeria d'aquest programari est basada en la tcnica d'orientaci a objectes, dins l'estndard UML. Els aspectes generals de l'anlisi i disseny s'han desenvolupat amb un cicle de vida en cascada, per tenir una bona base de partida i poder confeccionar una planificaci en el temps. La fase de implementaci, est basada en un cicle de vida iteratiu e incremental, implementant a cada iteraci una petita part amb autonomia que correspon a un cas d's. Com a llenguatge de desenvolupament he escollit Java , i com a arquitectura de l'aplicaci J2EE, degut a la seva robustesa i a que en l'actualitat, t un fort posicionament en aplicacions web i en xarxa, arribant a ser un estndard en l'entorn distribut d'aplicacions empresarials a Internet. En l'estratgia en el disseny i per donar solucions efectives a problemes tipificats, he fet servir el patr MVC, que a ms, ha incrementat considerablement la reusabilitat i efectivitat del codi i estructura de la programaci. Per a la implementaci he incorporat el framework Struts2, que basa la seva arquitectura en el patr MVC, i que ha facilitat molt el treball ja que ha donat solucions a problemes generals estndard i altres de baix nivell, i ha perms focalitzar els esforos en donar soluci a qestions ms particulars i especfiques del projecte. En l'accs transparent a les dades he optat per Hibernate3, una poderosa eina que enllaa el mn relacional de les BBDD amb el mon de l'orientaci a objectes de les classes de les aplicacions. I com a SGBD per a la persistncia de dades, he fet servir Oracle 10g XE, tamb tot un referent en la indstria, i un dels ms complets.
Resumo:
LAMS (Learning Activity Management System), com a projecte de programari lliure basat en tecnologies web, va ser alliberat a la comunitat d'usuaris i desenvolupadors el Febrer del 2005, des d'aquesta data fins avui s'han produt una srie d'avenos i innovacions que ha perms fer extensiu l's d'aquest entorn a persones amb pocs coneixements de programaci i relacionades amb la pedagogia i el disseny instruccional. La investigaci portada a terme ha perms a un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) aprofundir en el disseny instruccional de seqncies didctiques amb LAMS potenciant dos aspectes clau, el treball collaboratiu virtual i tamb la personalitzaci de l'aprenentatge per part de l'estudiant. Durant la recerca es va elaborar una guia de disseny instruccional per implementar activitats didctiques amb LAMS que tinguin les dos caracterstiques anteriorment descrites, i va servir com a referncia per portar a terme una prova pilot amb estudiants de la universitat per tal de valorar el seu grau de satisfacci amb el procs d'aprenentatge mitjanant l's de l'entorn virtual LAMS. L'estudi revela un elevat grau de satisfacci en quant als dos factors examinats, d'una banda, els estudiants consideren que les activitats proporcionades afavoreixen la construcci de coneixement collectiu i, d'altra banda, tamb consideren que s molt positiu que es pugui personalitzar l'aprenentatge mitjanant l'elecci de les activitats a fer per adquirir una competncia especfica.
Resumo:
Un portal comunitari configurat de tal manera que asseguri el flux, la privadesa i confidencialitat de la informaci. Les eines del portal no sn res de nou: Frum pblic i privat, gesti de fitxers, flux d'informaci, calendari d'esdeveniments i configuracions de grups (i.g. Provedors de confiana); la novetat est en l'enfocament.
Resumo:
En aquest treball faig un estudi i anlisi de les identitats lingstiques d'un grup de persones que conformen una mostra qualitativa. Es tracta d'un grup redut de parlants de diferents edats i pertanyents a l'rea lingstica del Principat. Amb aquesta recerca pretenc comprendre millor la relaci entre llengua i identitat en el context sociolingstic catal.
Resumo:
Treball que analitza, mitjanant l'entrevista, l'enquesta i l'observaci, quin s fan de la llengua les persones amb discapacitat intellectual i quina s la seva percepci de la realitat lingstica.
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Histria de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
Motius dels immigrants del primer mn per a triar el catal o el castell en el moment de triar la seva opci lingstica quan arriben a Catalunya. El treball intenta respondre mitjanant l'entrevista sociolgica dues hiptesis: aquests immigrants consideren ms important el castell que no pas el catal a Catalunya? Consideren que no s imprescindible aprendre catal per a viure a Catalunya?
Resumo:
Aquest treball analitza un tipus de metfores particulars en les llenges catalana i anglesa. En concret, les metfores orientacionals o metfores que es basen en analogies amb la distribuci espacial i geomtrica, tant del cos hum com del mn que ens envolta.
Resumo:
Treball que analitza la crisi japonesa dels anys noranta. Es descriu la formaci de l'economia bombolla i el seu esclat, les causes de la crisi, el sistema econmic i poltic japons i la recuperaci econmica comenada l'any 2003.
Resumo:
El treball recull des de l'experincia del prcticum de psicologia, l'atenci que reben els discapacitats i llurs familiars des d'un rgim residencial. Hi ha una part terica de carcter ms conceptual, i tamb es descriuen casos portats des de la concepci de la instituci on es van dur a terme les prctiques.
Resumo:
En el marc d'una escola inclusiva, es busca promoure l'aprenentatge de tots els alumnes. L'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) forma part de la diversitat que ha d'atendre el professorat, un alumnat que presenta dificultats d'interacci social i de comprensi dels estats mentals dels altres, aspectes que influeixen en la seva qualitat de vida. D'aquesta manera, es presenta una intervenci que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals, comunicatives i simbliques dels alumnes TEA. La intervenci t en compte l'enfocament interactiu i contextual del procs de valoraci proposat per ngel Rivire (2001), la Teoria de la Ment desenvolupada per Baron-Cohen, Leslie i Firth el 1985 i el programa DIR o Floortime d'Stanley Greenspan. A ms, s'han elaborat una srie de materials i activitats per a l'ensenyament de la comprensi de les emocions i de les habilitats socials, basades en les aportacions de Howling, Baron-Cohen i Hadwin (2006) i les historietes socials de Gray.
