1000 resultados para Plombières-lès-Dijon


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Al llarg de la història, els recursos hídrics han estat motiu de controvèrsia entre diferents pobles. L’aigua és un recurs fonamental i limitat; hi ha un gran percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable i això provoca que l’aigua s’hagi convertit en un bé pràcticament de luxe per a moltes persones.Actualment la demanda d’aigua potable és molt elevada, amb una tendència de creixement, doncs estan proliferant els conreus extensius, camps de golf, les grans urbanitzacions on l’aigua és escassa...Per a solucionar aquestes situacions, els governs haurien de canviar a través de diverses polítiques, aquesta tendència creixent i tant poc sostenible.Recentment hem viscut de primera mà èpoques de sequeres que ens han fet reflexionar a tots d’una manera o altra.Però, què podem fer nosaltres des del nostre àmbit, és a dir, l’àmbit domèstic? En aquest treball es presenten les diverses maneres d’estalviar aigua a les llars, des de sistemes molt senzills, fins a nous aparells electrodomèstics d’alta eficiència. Farem un anàlisis sobre el cost econòmic que suposa implantar aquesta sèrie de mesures.Serà necessari saber quanta aigua es consumeix en algunes llars representatives i com es distribueix entre les diferents necessitats que tenen les famílies (aixetes, wc’s, rentavaixelles,etc), per tal d’estudiar la manera de reduir aquest consum.Per altra banda, cal destacar que plantejarem aquestes mesures tenint en compte la visió econòmica, es buscarà la manera de conciliar l’estalvi econòmic amb l’estalvi d’aigua. La gran pregunta que es vol respondre amb aquest estudi és si surt rendible la utilització de sistemes de reducció de consum, electrodomèstics d’alta eficiència...Així doncs, aquest treball intentarà donar a conèixer incentius cap a l’ús sostenible d’un bé tan imprescindible com és l’aigua potable.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Le cerveau est l'organe avec les besoins en énergie les plus élevés du corps humain, et le glucose est un substrat énergétique cérébral essentiel. Ces dernières décennies, la compréhension de la neuroénergétique a beaucoup évolué et un rôle du lactate comme substrat énergétique important a été mis en évidence, notamment suite à l'introduction du modèle de l'ANLS (astrocyte-neuron lactate shuttle). Selon celui-ci, les astrocytes convertissent le glucose en lactate par réaction de glycolyse, puis il est transporté jusqu'aux neurones qui l'utilisent comme source d'énergie à travers le cycle de Krebs. Chez l'homme, divers travaux récents ont montré que le lactate peut servir de « carburant » cérébral chez le sujet sain, après effort intense ou chez le patient diabétique. La régulation métabolique et le rôle du lactate après lésion cérébrale aiguë sont encore peu connus. Présentation de l'article Le but de ce travail a été d'étudier le métabolisme cérébral du lactate chez les patients atteints de traumatisme crânien (TCC) sévère. Nous avons émis l'hypothèse que l'augmentation du lactate cérébral chez ces patients n'était pas associée de manière prédominante à une hypoxie ou une ischémie mais plutôt à une glycolyse aérobie, et également à une perfusion cérébrale normale. L'étude a porté sur une cohorte prospective de 24 patients avec TCC sévère admis au service de médecine intensive du CHUV (centre hospitalier universitaire vaudois), monitorés par un système combinant microdialyse cérébrale (outil permettant de mesurer divers métabolites cérébraux, tels que le lactate, le pyruvate et le glucose), mesure de la pression cérébrale en oxygène et de la pression intracrânienne. Cet outil nous a permis de déterminer si l'élévation du lactate était principalement associée à une glycolyse active ou plutôt à une hypoxie. L'utilisation du CTde perfusion a permis d'évaluer la relation entre les deux patterns d'élévation du lactate (glycolytique ou hypoxique) et la perfusion cérébrale globale. Nos résultats ont montré que l'augmentation du lactate cérébral chez les patients avec TCC sévère était associée de manière prédominante à une glycolyse aérobie plutôt qu'à une hypoxie/ischémie. D'autre part, nous avons pu confirmer que les épisodes de lactate glycolytique étaient toujours associés à une perfusion cérébrale normale ou augmentée, alors que les épisodes de lactate hypoxique étaient associés à une hypoperfusion cérébrale. Conclusions et perspectives Nos résultats, qui ont permis de mieux comprendre le métabolisme cérébral du lactate chez les patients avec TCC sévère, soutiennent le concept que le lactate est produit dans des conditions aérobes et pourrait donc être utilisé comme source d'énergie par le cerveau lésé pour subvenir à des besoins augmentas. Etant donné que la dysfonction énergétique est une des probables causes de perte neuronale après traumatisme crânien, ces résultats ouvrent des perspectives thérapeutiques nouvelles après agression cérébrale chez l'homme, visant à tester un potentiel effet neuroprotecteur via l'administration de lactate exogène.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Background/Purpose: The primary treatment goals for gouty arthritis (GA) are rapid relief of pain and inflammation during acute attacks, and long-term hyperuricemia management. A post-hoc analysis of 2 pivotal trials was performed to assess efficacy and safety of canakinumab (CAN), a fully human monoclonal anti-IL-1_ antibody, vs triamcinolone acetonide (TA) in GA patients unable to use NSAIDs and colchicine, and who were on stable urate lowering therapy (ULT) or unable to use ULT. Methods: In these 12-week, randomized, multicenter, double-blind, double-dummy, active-controlled studies (_-RELIEVED and _-RELIEVED II), patients had to have frequent attacks (_3 attacks in previous year) meeting preliminary GA ACR 1977 criteria, and were unresponsive, intolerant, or contraindicated to NSAIDs and/or colchicine, and if on ULT, ULT was stable. Patients were randomized during an acute attack to single dose CAN 150 mg s.c. or TA 40 mg i.m. and were redosed "on demand" for each new attack. Patients completing the core studies were enrolled into blinded 12-week extension studies to further investigate on-demand use of CAN vs TA for new attacks. The subpopulation selected for this post-hoc analysis was (a) unable to use NSAIDs and colchicine due to contraindication, intolerance or lack of efficacy for these drugs, and (b) currently on ULT, or contraindication or previous failure of ULT, as determined by investigators. Subpopulation comprised 101 patients (51 CAN; 50 TA) out of 454 total. Results: Several co-morbidities, including hypertension (56%), obesity (56%), diabetes (18%), and ischemic heart disease (13%) were reported in 90% of this subpopulation. Pain intensity (VAS 100 mm scale) was comparable between CAN and TA treatment groups at baseline (least-square [LS] mean 74.6 and 74.4 mm, respectively). A significantly lower pain score was reported with CAN vs TA at 72 hours post dose (1st co-primary endpoint on baseline flare; LS mean, 23.5 vs 33.6 mm; difference _10.2 mm; 95% CI, _19.9, _0.4; P_0.0208 [1-sided]). CAN significantly reduced risk for their first new attacks by 61% vs TA (HR 0.39; 95% CI, 0.17-0.91, P_0.0151 [1-sided]) for the first 12 weeks (2nd co-primary endpoint), and by 61% vs TA (HR 0.39; 95% CI, 0.19-0.79, P_0.0047 [1-sided]) over 24 weeks. Serum urate levels increased for CAN vs TA with mean change from baseline reaching a maximum of _0.7 _ 2.0 vs _0.1 _ 1.8 mg/dL at 8 weeks, and _0.3 _ 2.0 vs _0.2 _ 1.4 mg/dL at end of study (all had GA attack at baseline). Adverse Events (AEs) were reported in 33 (66%) CAN and 24 (47.1%) TA patients. Infections and infestations were the most common AEs, reported in 10 (20%) and 5 (10%) patients treated with CAN and TA respectively. Incidence of SAEs was comparable between CAN (gastritis, gastroenteritis, chronic renal failure) and TA (aortic valve incompetence, cardiomyopathy, aortic stenosis, diarrohea, nausea, vomiting, bicuspid aortic valve) groups (2 [4.0%] vs 2 [3.9%]). Conclusion: CAN provided superior pain relief and reduced risk of new attack in highly-comorbid GA patients unable to use NSAIDs and colchicine, and who were currently on stable ULT or unable to use ULT. The safety profile in this post-hoc subpopulation was consistent with the overall _-RELIEVED and _-RELIEVED II population.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

L’ús de la cançó per a potenciar el desenvolupament del llenguatge d’un nen autista és un projecte que pretén donar una visió de la música com a eina per al desenvolupament del llenguatge verbal i no verbal dels nens amb diagnòstic de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). Busca també fer una revisió bibliogràfica en aquest camp per conèixer i relacionar una mica més aquests móns sovint desconeguts. Finalment, presenta un programa d’intervenció adreçat específicament a quatre alumnes amb TEA, amb necessitats i objectius diferents, amb el pertinent seguiment, anàlisi de les dades recollides durant la intervenció, conclusions, i noves vies de treball que es podrien dur a terme.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Erosão dos solos em Cabo Verde: estudo dos processos e quantificação à escala de três bacias hidrográficas O arquipélago de Cabo Verde é constituído por 10 ilhas vulcânicas pertence à zona do Sahel que se estende do Atlântico ao Mar Vermelho. Desde então, várias décadas, Cabo Verde é afectado pela desertificação causada principalmente pela recessão climatica e a erosão do solo. Esses fatores, aliados à alta pressão humana sobre os recursos, a topografia acidentada e chuvas tropicais por vezes torrenciais, causam sérios danos aos solos. No entanto, desde sua independência em 1975, o Governo realizou um amplo programa de arborização, recuperação de áreas degradadas e a correcção dos leitos das ribeiras. No entanto, a investigação, muito pouco foi realizada para avaliar as acções de protecção e conservação do solo e da água. Portanto, não há dados sobre o problema da degradação das terras nem balanços. Como parte deste trabalho, foram estudados vários factores que controlam a erosão do solo pela água. Especificamente, buscou-se diferenciar os efeitos das actividades humanas, incluindo a agricultura, os factores climáticos, como chuva e geração de escoamento. Também estabeleceu os primeiros balanços das exportações de matérias em suspensão e em solução no contexto do arquipélago de Cabo Verde. O estudo foi realizado em três bacias hidrográficas da ilha de Santiago, Cabo Verde. Estas três bacias hidrográficas (Longueira, Grande e Godim) estão localizadas na parte central da ilha de Santiago e representam os diversos tipos de uso da terra e as diferentes zonas bioclimaticas da ilha. Existe um gradiente climático entre as três bacias hidrográficas. Na verdade, Longueira que abrange uma área de 4,18 km2, tem um declive médio de 47 %, uma zona florestada de 69% e uma área agrícola de 17 %. Grande com uma área de 1,87 km2, é localizada numa zona sub humida com um declive médio de 50%, é essencialmente agrícola. Godim, com uma área de 2,0 km2, é localizado numa zona semi-árida com um declive médio de 32%, é particularmente uma zona agricola. Para estes três bacias hidrográficas, as cheias foram medidas e amostradas de 2004 a 2009. A bacia de Longueira teve um maior acompanhamento, nomeadamente em termos de amostragem e monitoramento dos escoamentos. Em cada amostra foram feitas a determinação da concentração de matérias em suspensão e a análise dos principais elementos quimicos. Os resultados mostram que a erosão mecânica nas três bacias hidrográficas é caracterizada por uma forte variabilidade espacial e temporal. Durante o período de 2005-2009, o balanço anual média para as bacias hidrográficas de Longueira, Grande e Godim é: 4266, 157 e 10,1 t.km2.an-1, respectivamente. A estação das chuvas de 2006 foi a mais erosiva para as três bacias, particularmente em Longueira, com 2 cheias excepcionais, que têm gerado uma concentração média de sólidos em suspensão superior a 100 g / l. Porém, as estações do ano de 2005 e 2008 foram de uma forma geral menos erosivas porque as concentrações médias não inferiores a 20 g / l. Além disso, não houve cheias para as temporadas 2005 e 2007 para a bacia do Godim. Na bacia de Longueira, o estudo dos fenómenos de histerese na caracterização das cheias mostrou que a evolução temporal das exportações de sólidos em suspensão durante a temporada é fortemente influenciada pelas atividades agrícolas. Na verdade, a primeira cheia causou uma exportação maciça de sedimento disponível e localizado no leito da ribeira. Assim, a segunda cheia exportou menos sedimentos. Um mês após as primeiras chuvas, a prática da monda que reduz a densidade da cobertura vegetal e destructura a camada superficial do solo, gerou uma grande quantidade de sedimento que novamente permitiu uma exportação muito forte de sedimentos durante a terceira forte cheia. Os resultados da erosão química na bacia de Longueira indicam que a taxa de erosão é de 45 t.km2.an-1 com uma forte variabilidade temporal. Na verdade, as temporadas de 2006 e 2007 são as mais erosivas, enquanto 2005 teve uma exportação de matérias disolvidas baixa. A utilização do modelo EMMA (End- Members Mixing Analysis) mostra que os escoamentos hipodermico e profundo, alimentandos os fluxos de elementos dissolvidos são os principais factores da erosão química. É mostrado que esses fluxos causam mais de 90% dos fluxos de erosão química. O escoamento superficial, que contribui com cerca de 70% na formação das cheias, é o maior factor da erosão mecânica do solo.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El treball neix amb una manifesta voluntat de servei a la comunitat. La canviant naturalesa de tota societat i la necessitat d'adaptació als continus canvis que experimenta cada grup humà porten aparellada la ineludible desaparició de les manifestacions culturals que deixen d'adequar-se a la nova realitat. Així que el primer objectiu d'aquesta recerca és intentar salvaguardar tot un patrimoni cultural que, atenent l'estructura socioeconòmica i demogràfica de la Terra Alta, està destinat irremeiablement a perdre's en els pròxims deu o quinze anys i, en molts casos, abans i tot. En una primera fase, s’han consultat arxius especialitzats per a determinar l'estat de la qüestió pel que fa als cançoners, i s’ha realitzat una revisió bibliogràfica. Posteriorment, s'ha iniciat el treball de camp sobre el terreny. Pel que fa a aspectes de teoria etnogràfica lligats estrictament a les músiques de les cançons, la investigació ens ha proporcionat una nova llum sobre alguns punts interessants la concepció apriorística que en teníem -ara ho sabem- hem hagut de canviar i rebutjar. Contràriament al pensament comunament arrelat, el treball ha demostrat que les cançons de tradició oral no són tan antigues ni tenen tampoc un origen tan inveterat com se'ls sol suposar. I, això, sense comptar que amb aquest investigació s'omple un buït de coneixement sobre la Terra Alta.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Abstract Fundamental research in psychiatric neurosciences assumes that psychiatric disorders are associated with neurobiological factors. Identification of these factors would provide therapeutic targets as well as a better understanding of the relationship between- brain and behaviour in pathological processes. We conducted experiments in an animal model of schizophrenia. Several behavioural tasks were used to evaluate spatial and working memory in these animals. The model is based on glutathione deficit during cerebral development. Indeed, a 50% decrease of glutathione has been reported in prefrontal cortex of patients with schizophrenia. Glutathione is a major antioxidant in the brain and its deficit could lead to abnormal brain connectivity. The glutathione deficit was induced in rats by perinatal (PS-P16) subcutaneous injections with Lbuthionine-(S,R)-sullfoximine (BSO), an inhibitor of glutathione synthesis. This treatment leads to a transitory 50% glutathione levels during brain development. In parallel, we conducted behavioural testing in rats with a medial prefrontal cortex lesion. This allowed us to compare early damage induced by BSO treatment with a focal lesion in adults of a brain area known to present anomalies in schizophrenia. Finally, we conducted a series of experiments in senescent rats to evaluate if cognitive deficits could be related to neurobiological changes. Our results show that an early glutathione deficit provokes cognitive deficits in adulthood. These spatial and working memory deficits resemble the cognitive deficits observed in schizophrenia. The comparison with prefrontal rats revealed that the early brain glutathione deficit provoked more severe cognitive deficits than the prefrontal lesion in adult rats. Moreover, in both cases, we observed a dissociation in memory deficits depending on the type of locomotion that was used in behavioural experiments. Indeed, BSO treated rats as well as prefrontal rats showed place learning or working memory deficits in tasks conducted on dry surfaces where they had to walk. In contrast, they showed no deficit when the same cognitive functions were tested in the water maze. This dissociation might be sustained by a difference in requirement of sensory integration between walking and swimming tasks. Résumé La recherche fondamentale en neurosciences psychiatriques repose sur le présupposé selon lequel les symptômes manifestés dans les troubles psychiatriques auraient des concomitants neurobiologiques. Ceux-ci, une fois identifiés, offriraient des cibles pour une démarche thérapeutique ainsi que des modèles permettant de mieux comprendre les soubassements biologiques du comportement et des activités mentales. Nos expériences s'articulent autour de la question de la modélisation de la schizophrénie chez l'animal. Nous avons recherché chez ces animaux des troubles cognitifs et sensoriels associés à la schizophrénie. En effet, chez l'homme comme chez l'animal, la mémoire spatiale et la mémoire de travail dépendent fortement de la capacité d'intégration et d'organisation des informations sensorielles. Les premières expériences ont été menées suite à une perturbation périnatale du développement cérébral. Celle-ci visait à reproduire une diminution du taux de glutathion dans le cerveau, des recherches précédentes ayant observé une diminution de 50% du taux de glutathion dans le cortex préfrontal de patients schizophrènes. Le glutathion étant un antioxydant majeur dans le cerveau, son déficit pourrait conduire à des perturbations de la circuiterie cérébrale. Nous avons reproduit ce déficit chez le rat, par injection de Lbuthionine-(S,R)-sullfoximine (BSO), un inhibiteur de la synthèse du glutathion... Ce traitement a été administré pendant la période périnatale (du jour postnatal 5 au jour 16) provoquant une diminution de 50% du taux de glutathion. Nous avons ensuite évalué lës répercussions de cette atteinte précoce sur le comportement des rats à l'âge adulte. Ce modèle s'inscrit donc dans l'hypothèse neurodéveloppementale qui associe la schizophrénie à une atteinte du développement cérébral normal. Nous avons ensuite conduit des expériences similaires chez des rats ayant subi une lésion du cortex préfrontal pour comparer les répercussions du traitement périnatal avec une lésion, à l'âge adulte, d'une aire cérébrale connue pour présenter des anomalies chez les patients. Finalement, nous avons évalué si les processus sensoriels et cognitifs précédemment étudiés pouvaient également être affectés lors du vieillissement normal en recherchant des corrélats biologiques des déficits de mémoire liés à l'âge avancé. Nos résultats montrent que ce déficit précoce en glutathion peut avoir des répercussions surale comportement à l'âge adulte. On a relevé une similarité avec les déficits cognitifs associés.à la schizophrénie, incluant des déficits de mémoire de travail ainsi que des déficits de mémoire spatiale. Ces déficits étaient fortement liés au type de locomotion utilisée et n'ont été observés que dans les tâches où les animaux devaient rejoindre un but en marchant mais pas dans lés tests dans lesquels ils devaient localiser une cible en nageant. Les déficits induits par la lésion préfrontale chez l'adulte étaient beaucoup plus légers que ceux découlant de l'atteinte périnatale mais présentaient une dissociation analogue en fonction du type de locomotion. De plus, des tests similaires menés au cours du vieillissement confirment que la mémoire de travail peut être affectée sélectivement par le vieillissement dans une tâche où les animaux doivent marcher, tout en restant intacte dans le bassin de Morris. Les déficits cognitifs liés au vieillissement étaient significativement corrélés à des différences de niveaux des protéines post-synaptiques PSD95 (postsynaptic density 95). L'ensemble des résultats montre que les tests qui sont fréquemment utilisés pour évaluer la mémoire chez l'animal pourraient faire appel à des processus différents. Cette différence pourrait notamment tenir au niveau d'intégration sensorielle requis pour résoudre la tâche, qui est particulièrement sollicitée au cours d'une locomotion intermittente.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

L’objectiu d’aquest projecte és la caracterització del comportament viscoelàstic del PP i PS, ja que són dos polímers molt utilitzats en la societat actual, mitjançant l’ús dels diferents assaigs experimentals a fi de poder contrastar els resultats experimentals amb els models de comportament existents. Primerament s’ ha fet l’ explicació dels conceptes teòrics imprescindibles per entendre aquest tipus de comportament i per descriure les hipòtesis teòriques existents per tal d’ elaborar les conclusions adients. A l’ apartat 2 es descriuen alguns dels fonaments bàsics per entendre els poímers i al 3, s’ entra en detall en l’ estudi teòric del comportament viscoelàstic. La descripció de les característieus i usos d’ aquests materials estudiats es desenvolupen en l’ apartat 4

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

L'objecte del present document és la redacció del projecte per a la rehabilitació i el disseny d’interiors del conjunt edificat del Mas Carrera de Mieres per tal d'establir les condicions tècniques i administratives necessàries per a dur a terme la rehabilitació d’aquesta edificació tradicional, per tal d’adaptar-la a l’ús d’habitatge d’acord amb els requeriments d’habitabilitat vigents. La intervenció proposa recuperar la identitat del cos principal de can Carrera respectant la seva volumetria per tal de destinar-lo a l’habitatge principal, assignar als coberts i palleres annexos a usos complementaris tals com un estudi i una habitatge per a convidats, i garatge. El criteri d’intervenció bàsic és el respecte de les característiques i peculiaritats de les edificacions existents amb la identificació dels elements significatius i la seva adequació al nou programa d’habitatge a introduir d’acord amb els requeriments que aquest exigeix segons criteris de sostenibilitati adaptació al medi on s’emplaça

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Although high-resolution peripheral quantitative computed tomography (HRpQCT) and central quantitative computed tomography (QCT) studies have shown bone structural differences between Chinese American (CH) and white (WH) women, these techniques are not readily available in the clinical setting. The trabecular bone score (TBS) estimates trabecular microarchitecture from dual-energy X-ray absorptiometry spine images. We assessed TBS in CH and WH women and investigated whether TBS is associated with QCT and HRpQCT indices. Areal bone mineral density (aBMD) by dual-energy X-ray absorptiometry, lumbar spine (LS) TBS, QCT of the LS and hip, and HRpQCT of the radius and tibia were performed in 71 pre- (37 WH and 34 CH) and 44 postmenopausal (21 WH and 23 CH) women. TBS did not differ by race in either pre- or postmenopausal women. In the entire cohort, TBS positively correlated with LS trabecular volumetric bone mineral density (vBMD) (r = 0.664), femoral neck integral (r = 0.651), trabecular (r = 0.641) and cortical vBMD (r = 0.346), and cortical thickness (C/I; r = 0.540) by QCT (p < 0.001 for all). TBS also correlated with integral (r = 0.643), trabecular (r = 0.574) and cortical vBMD (r = 0.491), and C/I (r = 0.541) at the total hip (p < 0.001 for all). The combination of TBS and LS aBMD predicted more of the variance in QCT measures than aBMD alone. TBS was associated with all HRpQCT indices (r = 0.20-0.52) except radial cortical thickness and tibial trabecular thickness. Significant associations between TBS and measures of HRpQCT and QCT in WH and CH pre- and postmenopausal women demonstrated here suggest that TBS may be a useful adjunct to aBMD for assessing bone quality.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Contient : « Genealogie des comtes de Lyon et de Forests par Mr le chevalier GUICHENON, avec l'epitaphe d'Artaud, evesque de Belley » ; « Memoires touchant les comtes de Bar sur Seyne », dressés dans une lettre de M. « De VILLEPROUVEE », écrite « à Troyes, ce 4 febvrier 1653 » et adressée au P. J. Vignier ; « Contrele testament de Gerard de Roussillon » ; « Genealogies des maisons de Soissons, de Neelle et autres, par le R. Père JACQUES VIGNIER, de la Compagnie de Jésus » ; « Genealogie de la maison de Grandprey, avec des memoires la concernants » ; Genealogie de la maison de Choiseul par M. le marquis « DE LANQUES » : Notes adressées au R. P. Jacques Vignier, par lettres datées du 4 et du 9 février 1661. Epitaphes de différents membres de la famille de Choiseul, la première relevée à Metz par M. le marquis de Lanques, et les autres par le Père Vignier en l'eglise d'Aigremont et en l'abbaye de Morimond ; Lettre du comte D'HAUSSONVILLE au P. Vignier, concernant les sépultures de la maison de Choiseul à Morimond. « A Choiseul, ce 16 aoust 1658 » ; « Memoires de monseigneur DU CANGE, concernant la maison de Beaujeu » ; « Origine de la maison de Pontaillier ou Pontaillé », par le Père J. Vignier. A la suite : « genealogie de la maison de Pontaillier, suivant les lettres de madame la marquise de Rinel, en 1658 » et « Esclaircissements envoyés au P. J. Vignier de la Cie de Jésus, sur la genealogie de la maison de Pontaillier, descendue des comtes de Champagne » ; « Genealogie de la maison Dessalles de Rorté » adressée dans une lettre datée de Toul, 16 mars 1660, au P. J. Vignier par un descendant de cette famille « LOUYS DESSALLES DE RORTE » ; « Genealogie de la maison de Bourlemont », accompagnee d'une lettre au P. Vignier du Sr DE THUMERY, lettre datée de Bourlemont, le 23 octobre, sans désignation d'année ; « Memoires des seigneurs de Plancy » en Champagne, accompagnés d'une lettre de M. « DE VILLEPROUVEE » au P. J. Vignier ; « Memoires de la maison de Montbel » ; Lettre du Sr « DE VILLEPROUVEE » au P. J. Vignier sur les comtes de Champagne, la maison de Ravenel, les seigneurs de Sablonnière. « Troyes, ce premier de febvrier 1659 » ; Lettre du sieur « DE BEURVILLE » sur le même sujet. Cette lettre, adressée au P. J. Vignier, porte au dos 2 cachets de cire rouge aux armes des Srs de Beurville ; « Lettre de Mr DU LION, Sgr DE POINSSON » au P. J. Vignier, concernant la « genealogie de la maison du Lion ou de Lyon », dont l'auteur de la lettre était issu. Poinsson, 2 janvier 1664 ; Lettre du Sr « DE GAND » concernant sa famille, audit Père. « Dijon, 12 avril 1662 » ; « Genealogie de la maison de Fontetes... prez de St-Seine » ; « Mémoires de la maison de messieurs le Grand » ; « Eloge et genealogie de Jean Mercier, professeur royal en l'Université de Paris » ; Notes, qui semblent autographes, concernant le mariage et la naissance des enfants de JOSIAS MERCIER, seigneur DE GRIGNY etc ; Nouveau tableau généalogique avec blasons relatifs à cette famille ; Lettre autographe signée de PIERRE, « NEVELET DE DOSCHE », audit Père. Chaumont, 11 juin 1662 ; « Genealogie de messieurs de Beze » depuis Guyot de Beze, bourgeois de Cosne, vers le milieu du XVe siècle, jusqu'à Theodore de Beze, qui résigna le prieuré de Villeselve en 1548

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The population-genetic consequences of monogamy and male philopatry (a rare breeding system in mammals) were investigated using microsatellite markers in the semisocial and anthropophilic shrew Crocidura russula. A hierarchical sampling design over a 16-km geographical transect revealed a large genetic diversity (h = 0.813) with significant differentiation among subpopulations (F-ST = 5-6%), which suggests an exchange of 4.4 migrants per generation. Demic effective-size estimates were very high, due both to this limited gene inflow and to the inner structure of subpopulations. These were made of 13-20 smaller units (breeding groups), comprising an estimate of four breeding pairs each. Members of the same breeding groups displayed significant coancestries (F-LS = 9-10%), which was essentially due to strong male kinship: syntopic males were on average related at the half-sib level. Female dispersal among breeding groups was not complete (similar to 39%), and insufficient to prevent inbreeding. From our results, the breeding strategy of C. russula seems less efficient than classical mammalian systems (polygyny and male dispersal) in disentangling coancestry from inbreeding, but more so in retaining genetic variance.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Mortality of Plutella xylostella (Lepidoptera, Plutellidae) by parasitoids in the Province of Santa Fe, Argentina. Plutella xylostella (Linnaeus, 1758) (Lepidoptera, Plutellidae) larvae cause severe economic damage on cabbage, Brassica oleracea L. variety capitata (Brassicaceae), in the horticultural fields in the Province of Santa Fe, Argentina. Overuse of broad spectrum insecticides affects the action of natural enemies of this insect on cabbage. The objectives of this work were to identify the parasitoids of P. xylostella and to determine their influence on larva and pupa mortality. Weekly collections of larvae and pupae were randomly conducted in cabbage crops during spring 2006 and 2007. The immature forms collected were classified according to their developmental stage: L1 and L2 (Ls = small larvae), L3 (Lm = medium larvae), L4 (Ll = large larvae), pre-pupae and pupae (P). Each individual was observed daily in the laboratory until the adult pest or parasitoid emergence. We identified parasitoids, the number of instar and the percentage of mortality of P. xylostella for each species of parasitoid. Parasitoids recorded were: Diadegma insulare (Cresson, 1875) (Hymenoptera, Ichneumonidae), Oomyzus sokolowskii (Kurdjumov, 1912) (Hymenoptera, Eulophidae), Cotesia plutellae (Kurdjumov, 1912) (Hymenoptera, Braconidae) and an unidentified species of Chalcididae (Hymenoptera). Besides parasitoids, an unidentified entomopathogenic fungus was also recorded in 2006 and 2007. In 2006, the most successful parasitoids were D. insulare and O. sokolowskii, while in 2007 only D. insulare exerted a satisfactory control and it attacked the early instars of the pest.