Una nueva subespecie para Euphorbia flavicoma DC. (Euphorbiaceae)

Con motivo de los estudios biosistemáticos realizados en el marco de una tesis doctoral [J. SIMON, Estudis Biosistics en especies Euphorbia de la subsecció Galarrhaei en la mediterránea occidental, inédita, 1993] sobre las especies no nanofanerófitas y con cápsulas verrugosas de Euphorbia subsect. Galarrhaei (Boiss.) Pax, detectamos dentro del grupo de Euphorbia flavicoma DC. algunas poblaciones de difícil adscripción. El estudio de más de 700 pliegos de esta especie, así como el análisis multivariante, realizado sobre un total de 88 caracteres, nos obliga a proponer una nueva subespecie definida ante todo por el tipo de indumento de tallos y hojas, formado por tricomas largos y patentes -muy diferentes de los cortos y crespos que se presentan en el resto de las subespecies-, y que además recubre ambas caras foliares -en el resto de las subespecies los tricomas tan solo se encuentran en el margen foliar-. Como caracteres complementarios, se pueden destacar la disposición claramente refleja de las hojas y su aspecto ligeramente seríceo.

Palinomorfos del Triásico superior resedimentados en los materiales marinos eocenos de Sant LlorenÇ del Munt (Cuenca del Ebro, NE EspaÑa)

El complejo de abanico costero de Sant Lloren$ del Munt se encuentra en el margen sureste de la cuenca del Ebro, en el noroeste de España. Durante el Paleógeno, este margen de la cuenca estuvo sometido a unas condiciones de tipo transpresivo durante las que se desarrollaron una serie de pliegues, cabalgarnientos y failas de desgarre. Esta estructuración dió lugar a un bloque tectónicamente elevado constituido por materiales del zócalo paleozoico y la cobertera mesozoica que alimentaba una serie de abanicos aluviales y costeros, como el de Sant Lloren$ del Munt, que se desarrollaron en el borde de la cuenca del Ebro. El complejo de Sant Lloren$ del Munt presenta depósitos tanto subaereos como submarinos bien desarrollados, donde se han podido diferenciar cinco principales asociaciones de facies : abanico aluvial proximal, abanico aluvial distal/llanura de abanico costero, frente deltaico, talud deltaico/offshore y plataforma carbonática. Se han tomado 32 muestras de las facies marinas del Bartoniense para el estudio de su contenido palinológico y en 19 de éstas se han encontrado granos de polen triásicos. La mayor parte de las muestras con porcentajes altos de palinomorfos triásicos se corresponden con facies detríticas ligadas a períodos con importantes aportes sedimentarios. Se ha determinado la presencia de más de 15 palinomorfos triásicos diferentes, la mayoría de los cuales nunca han sido encontrados en las muestras tomadas en los materiales triásicos que afloran en areas relativamente cercanas a la aquí estudiada. Se han encontrado palinomorfos típicos del Kamiense y Nonense (Tnásico superior). Los materiales del Triásico superior debieron aflorar extensamente durante el Bartoniense en el actual Valles occidental. El área fuente del complejo de Sant Lloren$ del Munt estuvo constituida tanto por materiales del zócalo paleozoico como de la cobertera Triásica, alcanzando esta última un desarrollo mucho más importante de lo que se había deducido hasta el momento. Existe una relación entre los tramos de las secuencias (fundamentales y compuestas), el contenido en palinomorfos triásicos resedimentados y el grado de conservación del polen. Existe también una relación entre el tipo de facies y el contenido en palinomorfos triásicos resedimentados.

Interprétation du shivaïsme cachemirien non duel chez Eric Baret, Pierre Feuga, Daniel Odier : vecteur de l'émergence de nouvelles spiritualités tantriques

La présente recherche se focalise sur la production littéraire de trois auteurs francophones modernes : Éric Baret (1953-), Pierre Feuga (1942-2008) et Daniel Odier (1945-). En tant que figures de la néo-spiritualité, ces auteurs ont d'abord interprété le shivaïsme cachemirien non duel dans la zone francophone avant d'étendre leur activité à d'autres pays d'Europe et d'Amérique du Nord. Leur démarche s'inscrit dans un contexte culturel francophone qui jouit d'une longue tradition d'investigation de certaines formes philosophiques du yoga et d'études philosophiques du bouddhisme. Peu connu du public occidental, le shivaïsme cachemirien non duel est en train de devenir une pensée de référence dans les milieux de la néo-spiritualité, notamment grâce à l'interprétation donnée par les auteurs susmentionnés. Les trois auteurs se réfèrent aux mêmes traductions et commentaires écrits en français du shivaïsme cachemirien non duel, à savoir les travaux de la sanskritiste française Lilian Silburn qui a entre autres travaillé avec Lakshman Ji, grand érudit du Cachemire. Ils pratiquent et enseignent une technique corporelle (yoga, tai chi ou danse tandavà), ont voyagé en Asie, notamment en Inde et ont un ou plusieurs maîtres. Le présent travail se limite à une période historique précise de l'histoire des religions, à savoir les années 60 du 20e siècle jusqu'au milieu des années 10 du 21e siècle. Cette période suscite un regain d'intérêt et d'interrogation dans le paysage du religieux. Sur cette scène de la néo¬spiritualité, nous avons analysé les passerelles entre des sagesses orientales et des pensées occidentales et avons mis en avant la manière dont elles se sont greffées sur les enjeux liés au parcours personnel des trois auteurs. Le shivaïsme cachemirien non duel est une mystique et une philosophie qui relève de la pensée tantrique. Nous avons développé la question de la réception du tantrisme sur sol occidental depuis le début du 20e siècle puis montré les particularités tantriques issues du shivaïsme cachemirien non duel que les auteurs retenus ont développées. Nous avons choisi trois thèmes dans la production des auteurs pour parler de leur interprétation du shivaïsme cachemirien non duel. Il s'agit du voyage, du rêve et de la référence au Grand Oeuvre alchimique en tant que symbole de transformation de soi. Ces thèmes ont permis de faire ressortir quatre problématiques qui traversent la production littéraire et l'enseignement des auteurs, à savoir le féminin, la non-dualité, l'éveil et la question de l'union des deux principes, masculin et féminin. En reliant thèmes et problématiques, nous sommes parvenue à l'énoncé suivant : Le voyage ou la quête du féminin et de l'éveil Le rêve ou la quête de la non-dualité - Grand Oeuvre alchimique et tantrisme ou la quête de la non-dualité et l'union des deux principes. Nous sommes arrivées à la conclusion que les trois auteurs sont devenus des figures incontournables dans la recomposition du paysage de la néo-spiritualité en Occident, notamment en francophonie, et qu'ils ont grandement contribué à faire connaître la pensée tantrique du shivaïsme cachemirien non duel.

Auerbach, E. (1946), Mimesis: Dargestellte Wirklichkeit in der abedländischen Literatur. (Ressenya)

Ressenya de: Auerbach, E. (1946), Mimesis: Dargestellte Wirklichkeit in der abendländischen Literatur, Berna, Francke AG. Verlag. Edición consultada: Auerbach, E. (2002), Mímesis: La representación de la realidad en la literatura occidental (trad. de Villanueva I. e Irmaz E.), México, Fondo de Cultura Económica, 2002, 533 p.

Gobernanza y capacidades institucionales en la frontera pirenaica

Este trabajo pretende transmitir algunos resultados y reflexiones de una investigación realizada por un equipo de diversas universidades acerca de las capacidades institucionales de las euroregiones en la Península Ibérica. El concepto de capacidad institucional es clave para valorar el grado de eficiencia de estas entidades que hoy se dispersan por todas las fronteras europeas, si bien en su mayoría tienen un origen reciente y se encuentran en fase de desarrollo. Se presentan los resultados de las entrevistas a un conjunto de actores de una serie de estructuras ubicadas en la frontera pirenaica oriental y occidental, respectivamente. Más allá de factores externos (legales y administrativos, políticos, financieros) se han detectado otras problemáticas derivadas del análisis de las formas de gobernanza y de las capacidades institucionales. En cuanto al futuro, se sugiere avanzar en la europeización de las políticas fronterizas, y una revisión urgente de las AECT

Estudio de las virtudes y los vicios en "La Ilíada"

Aristòtil, juntament amb Plató, és considerat un dels grans pares del pensament occidental, i com a tal, les seves teories segueixen sent referents en el panorama acadèmic actual. En aquest treball es pretén analitzar les virtuts i els vicis seleccionats de l’Ètica a Nicòmac que estableixen un diàleg amb la Iliada d’Homer, i així avaluar el potencial pedagògic d’aquesta epopeia de manera especial a partir dels conceptes aristotèlics de mimesi i catarsi, que prenen com a objecte d’estudi algunes veritats universals de l’home.

Patologías colectivas en las crisis sociales: decadencia o transformación

Al present escrit tenim com objectiu desxifrar quines són les causes que porten a una societat, i concretament aquesta, fins al fracàs o fins el canvi psicològic. A partir de l’observació d’aquests canvis, hem decidit encunyar un nou terme: “patologies col·lectives”. Buscarem a tots el racons de la ment humana que tant s’està transformant en la modernitat, per trobar i descriure el més profundament possible que és el que està passant en la societat occidental i el perquè del naixement d’un nou problema en els nostres temps de crisi: les patologies col·lectives.

Converses en un espai de frontera dialectal : Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp

Aquest és un estudi geolingüístic en una àrea de transició entre el català occidental i l'oriental situat entre els límits comarcals del Priorat i el Baix Camp. Els pobles estudiats són Cornudella, Ulldemolins, la Morera, Prades, Capafonts i Arbolí. La descripció lingüística ens permet posar en relleu les convergències i divergències dels parlars dels pobles. L'estudi recull també el lèxic més significatiu de cada població i els mapes amb els resultats.

Fama y verdad en la épica quinientista española. El virgilianismo político y la tradición castellana del siglo xv

Fame and truth in Spanish XVth century epic. !e political vergilianism and the castilian tradition of the XVth century. The starting premise of this essay is that the Spanish Golden Age epic must be read from a historical perspective that takes into account the Hispanic literary tradition ofthe XVth century. In particular, it argues that epic should be approached from a theoretical perspective that explores its relationship with history in order to illuminate the diferences between Italian and Spanish epic theory and practice in the XVth century. The relationship between the discourses of epic and history can be explained through the imitation of the Vergilian model, specifically the Aeneid´s ideological representation of empire. However, it is also necessary to consider theoretical aspects in the light of the diferent uses of classical literature by Italian humanists and Castilian writers of the XV th century. Thus, its primary thesis is that although XVI th century Spanish epic shares the general principles of the Western Epic tradition, it should be approached from a specifically perspective Hispanic, in the light of the «political vergilianism» already enshrined in authors like Enrique de Villena and Juan de Mena, which is essential to appreciate how epic genre serves as memory for the present

Cultura, identitat i diversitat: projecte de creació d'un centre d'experimentació cultural i artística

Quin hauria de ser el paper de les pràctiques artístiques i la cultura contemporània a la societat? I les institucions artístiques, quin rol haurien d’assolir? Aquest treball final de màster és una indagació entorn els fets més significatius al llarg de la història del món occidental pel que fa a la cultura que s’ha desenvolupat al marge dels poders. Una anàlisi de les relacions que s’estableixen entre aquests diversos àmbits, on es planteja un projecte que compleix les característiques de ser un laboratori per a les pràctiques artístiques contemporànies i la seva recerca. Partint, a més a més, de la base teòrica de la historia cultural que ens porta fins on som ara i com a conformadora de les identitats

Molluscan radiations and landscape evolution in Miocene Amazonia

This PhD study aims to exploit the rich archive provided by the Miocene mollusc fauna of the Pebas Formation and other inland Miocene Amazonian formations to reconstruct landscape evolution and biotic development in lowland Amazonia during the Neogene. Over 160 samples from more than 70 Pebas Formation outcrops mostly collected by the author were processed for this study. Additional samples were collected in Andean areas of Colombia and Venezuela and further material from other northwestern South American basins was studied in museums. Pebas Formation samples and well log data made available by Occidental Peru from three wells in the Marañon Basin in Peru were also investigated. During this study four genera and 74 species from the Pebas Formation have been described and a further 13 species have been introduced in open nomenclature, and several species were reported for the first time. The number of mollusc species attributed to the Pebas fauna has increased from around 50 to 156. The Pebas fauna is characterised as aquatic, endemic and extinct, and is a typical representative of a long-lived lake fauna. Fluvial taxa are not common, (marginal) marine taxa are rare. An additional molluscan fauna from the Miocene Solimões Formation of Brazil, containing 13 fresh water species was also described. The newly documented fauna was used to improve biostratigraphic framework of Miocene Amazonian deposits. Twelve mollusc zones were introduced, the upper eleven of which cover a time interval of approximately seven million years covered previously by only three pollen zones. An age model calculated for the borehole data indicates that the Pebas Formation was deposited between c. 24 and 11 Ma. The areal distribution of the outcropping mollusc zones uncovered a broad dome structure, termed here the Iquitos-Araracuara anteclise in the study area. The structure appears to have influenced river courses and also contributed to edaphic heterogeneity that may have been in part responsible for the current high biodiversity in the study area. The Pebas system was a huge system (> one million km2) dominated by relatively shallow lakes, but also containing swamps and rivers. The system was fed by rivers draining the emergent Andes in the west and lowlands and cratons to the east. The Pebas system was located at sea level and was open to marine settings through a northern portal running through the Llanos Basin and East Venezuela Basin towards the Caribbean. Cyclical baselevel changes possibly related to Mylankhovitch cycles, have been documented in depositional sequences of the Pebas Formation. The composition of the Pebasian mollusc fauna implies that the system was mostly a fresh water system. Such an interpretation is matched by strontium isotope ratios as well as very negative δ18O ratios found in the shells, but is at odds with oligohaline and mesohaline ichnofacies found in the same strata. The mollusc fauna of the Pebas Formation diversified through most of the existence of the lake system. The diversification was mostly the result of in-situ cladogenesis. The success of some of the Pebasian endemic clades is explained by adaptation to fresh water, low oxygen, common unconsolidated lake bottoms (soup grounds) as well as high predation intensity. Maximum diversity was reached at the base of the late Middle to early Late Miocene Grimsdalea pollen zone, some 13 Ma. At the time some 85 species co-occurred, 67 of which are considered as Pebasian endemics. A subsequent drop in species richness coincides with indications of elevated salinities, although a causal relation still needs to be established. Apparently the Pebas fauna went (almost) entirely extinct with the replacement of the lake system into a fluvio-tidal system during the Early Late Miocene, some 11 Ma.

La veu dels músics a través de les seves experiències cognitives i emotives

Peer-reviewed

Lliçó de pintura davant una finestra: retrat i paisatge en una obra de Matisse

Dins l"art occidental el tema del retrat davant una finestra té una llarga tradició que parteix de la pintura alemanya, flamenca i italiana del segle XV. Ja en aquestes produccions va quedar fixada una tipologia que tindria continuïtat en els segles posteriors, i que quedà conformada bàsicament per la forta relació establerta entre figura i paisatge. No necessàriament aquesta relació havia de ser de naturalesa al·legòrica; freqüentment la imbricació entre tots dos elements es plantejava senzillament en termes de complementarietat compositiva, cromàtica o llumínica, fins i tot de vegades informativa topogràficament parlant, donat que la inclusió dins el paisatge d"alguns accidents geogràfics característics o bé d"algun edifici emblemàtic ajudava l"espectador a identificar la procedència del personatge retratat.

Corpus Oral Dialectal (COD). Tremp

Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Tremp que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Corpus Oral Dialectal (COD). Tremp

Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Tremp que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).