Cultura y desarrollo. América Latina : de la década perdida a la globalización

Este estudio pretende dilucidar si las fórmulas arbitradas por la élites rectoras latinoamericanas para resolver las problemáticas anexas a la coyuntura crítica que la región experimentó en los años ochenta, -la \D écada Perdida"-, corresponden en lo esencial a réplicas del patrón o imaginario fundante, matriz de símbolos, es decir al hecho de la colonización original. Es una investigación académica enfocada a la generación de conocimientos a partir de la producción teórico-crítica y del análisis institucional en correlato con el desenvolvimiento histórico, emprendimiento que habilita comparaciones culturales cruzadas proclives a facilitar ponderaciones sobre el desarrollo, tema central. Como planteamiento o estrategia metodológica se asume la postura caracterizada por Clifford Geertz, del autor como co-investigador, siendo contraparte, en tanto actores-agentes: académicos, intelectuales, políticos, expertos, cientistas sociales, periodistas. Se hace acopio de información estadística proveniente de macro-encuestas regionales, públicas y privadas, aparte de la facilitada por los organismos internacionales, a través de lo gráfico-relacional. Tras dar cuenta de los efectos de la nueva constelación tecnológica, concomitante con la transnacionalización de la economía y la globalización imperante, se analiza, en conformidad con el estudio histórico-social de las subjetividades subalternas, el surgimiento de sujetos o agentes sociales transformadores, o en camino de serlo, que emergen de la economía informal, de la proliferación del culto evangélico, nuevos movimientos sociales, la reivindicación indígena, los outsiders políticos. Después de constatar que las \reformas estructurales" no desarmaron el raciocinio que esta en el origen de los círculos viciosos que las justificaron, se concluye que las circunstancias requieren un \ajuste estructural de mentalidades".

Dinàmiques de grup: contribucions de la dona al desenvolupament de la psicologia

En l’àmbit científic hi ha una invisibilització de les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia. El treball que han portat a terme no ha rebut la difusió suficient ni el reconeixement que es mereixen. Per aquest motiu, la introducció de la perspectiva de gènere en aquesta assignatura afavoreix una mirada diferent, amb la finalitat de descobrir les contribucions que les dones científiques han fet. Amb aquesta metodologia d’assignació de noms de científiques destacades, estarem donant valor al treball que han portat a terme i que ha passat desapercebut en els manuals de psicologia i pedagogia.

Orientacions per a l’ús de la guia Psicologia evolutiva 3-6: de la teoria a la pràctica

A continuació s’indiquen algunes orientacions dirigides a facilitar la comprensió i l’ús d’aquesta guia, tant per als estudiants com per als docents. La guia consta de set capítols: capítol 1, “Fitxes de pràctiques” composta per 12 pràctiques; capítol 2, “Estudi de casos pràctics” compost per 13 casos; capítol 3, “Estils de referència”; capítol 4, “Dinàmica de grups”; capítol 5, “Sistema d’avaluació”; capítol 6, “Bibliografia general” i un capítol 7 d’annexos.

Fitxes de práctiques Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

El document conté una relació de pràctiques utilitzades per al desenvolupament de la part pràctica de l'assignatura de Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys.

Cas pràctic 1. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

Els objectius a treballar són: a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral de la xiqueta. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament de la xiqueta. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament de la xiqueta.