1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
La Serra de Montsi igual que altres zones mediterrnies, t en els grans incendis forestals una de les principals pertorbacions, amb impactes negatius per als ecosistemes i la societat. El Pla de Defensa dIncendis Forestals de la Serra de Montsi, t com a objectiu lestudi i planificaci de les actuacions de defensa ms efectives per fer front als incendis forestals i ho fa a partir de lestudi adequat del territori i del comportament previst del foc en diferents situacions amb lajuda de simuladors dincendis.
Resumo:
El Trabajo Prctico Tutorado consiste en la Ordenación del Monte de Utilidad Pblica 262 B Boalar, en el que se ha utilizado el mtodo de ordenación por rodales. El principal objetivo pretendido consiste en utilizarlo para ejercer la docencia. Para ello, partiendo de un anlisis exhaustivo de las caractersticas del monte, se han diseado una serie de itinerarios selvcolas en los que se definen las caractersticas de la masa a obtener y los tratamientos necesarios para alcanzarla. Finalmente se establece el calendario de actuaciones, especifica las caractersticas de las mismas, calcula la posibilidad real y valora econmicamente.
Resumo:
Pocs saben que el canal Segarra-Garrigues i les obres de transformaci en regadiu que lacompanyen representen avui dia la segona inversi pblica ms important de Catalunya. Malgrat lenorme inversi que sest fent, aquesta obra, que ha dabastar unes 70.000 ha a les comarques de Lleida, ha estat concebuda a imatge de les grans obres hidruliques del segle xix i xx, i planteja molts dubtes sobre la incidncia econmica real que tindr. Des del mateix territori, lanomenat Manifest de Vallbona posa sobre la taula des del 2004 un nou tipus de canal que respongui a les necessitats reals de desenvolupament del territori i a les sensibilitats de la nova cultura de laigua.
Resumo:
The consolidation of an agricultural economy based in extensive cereals production influenced the development of the typical communities of the plains of western Catalonia during the second millennium BC and the first centuries of the first and differentiated them from the villages of the coast. This paper analyzes the occupation and exploitation pattems of temtories, settlements and specially the development of stone architecture in the Bronze and Iron Age periods. We characterise the process that leads from the first open-air sedentary settlements to the agricultural settlements in early and middle Bronze Age period and the appearance of wellbuilt houses and town planning during the late Bronze Age. We can asses the contribution of the early Urnfield period and link the kind of settlement, the town plan, the architecture and building techniques - which centuries later characterised the Ibero-Ilergeta society - to their origin during the later Urnfield period: systematic exploitation of lands suitable for agriculture (Urgell, Monegros), the phenomenon of concentration-depopulation and the decrease in number of settlements combined with an increase in size.
Resumo:
Durante estos ltimos 50 aos ha tenido lugar un abandono de las masas y de los cultivos tradicionales en los Prepirineos catalanes. En este trabajo se han estudiado los cambios de usos del suelo desde los aos 50 hasta la actualidad en una cuenca de 6577 ha situada en la cabecera de la Ribera Salada (El Solsons). Para ello se han utilizado fotografas areas del ao 1957 y del ao 1992. Como base cartogrfica sirvieron los ortofotomapas del ao 1993. El anlisis de los cambios de usos segn diferentes variables (pendiente y orientacin) y segn diferentes enfoques (intensidad del cambio y uso final), se ha llevado a cabo mediante el programa de SIG ARC/INFO. Se han establecido tendencias en la evolucin de los usos segn la pendiente y la orientacin. Los resultados obtenidos muestran que los campos de cultivo son los que han disminuido ms en superficie, dando lugar a pastos. Por otro lado, el bosque denso ha aumentado considerablemente su extensin (845 ha).
Resumo:
De la diagnosi comarcal elaborada per al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, l'article remarca els elements singulars que serveixen per a la lectura del territori de la comarca del Pla d'Urgell. Aquests elements incideixen en les dinmiques en joc i haurien de servir per a un planejament ms acurat de la comarca. L'article destaca, en particular, cinc lectures: 1r) el Pla d'Urgell com el palmell de la gran plana continental ponentina, amb totes les implicacions mediambientals que el fet comporta i la seva incidncia en les infraestructures i altres activitats; 2n) el pas per excellncia dels canals d'Urgell, que determinen una economia de regadiu amb problemes d'adaptaci; 3r) un territori determinat per la colonitzaci en nuclis de poblaci que actuen com a bressol de civilitzaci i punt d'organitzaci de l'entorn; 4t) una comarca histricament condicionada per la situaci en el cam Ral de Madrid cap a Barcelona; 5) el Pla d'Urgell com a entorn amb una forta cohesi urbana a l'entorn del nucli central i ms dinmic, Mollerussa, el qual alhora mant fortes sinergies amb la capital regional que s Lleida.
Resumo:
Aquest article s fet a partir de l'actuaci iniciada amb les impremtes del territori de Lleida l'any 1997, desprs d'haver treballat sistemticament amb els retolistes. La descripci de la nostra actuaci pretn noms reflexionar, a partir de l'inici d'una experincia molt concreta, sobre la necessitat, i la complexitat, de la intervenci en sectors que sn clau, des del punt de vista de l'extensi de l's.
Resumo:
El objeto del presente trabajo es plasmar el estado de la cuestin de la Transparencia Administrativa en el estado espaol y en Catalua. Para realizar dicho estudio se contextualiza la situacin actual, a travs de las fuentes del derecho. A su vez, se pretende ejemplificar el estado de la cuestin de la Transparencia Administrativa en la Administracin Local, a travs de la experiencia del Ayuntamiento de Badia del Valls. Para ello se toma como referencia la aplicacin de uno de los sistemas de evaluacin existentes que miden la transparencia en las corporaciones locales, ya que su implementacin confluye en una mejor comunicacin con la ciudadana y una consecuente percepcin del Buen Gobierno
Resumo:
Los cambios socieoeconmicos acaecidos a partir de la segunda mitad del siglo XX, marcan el inicio de una nueva forma de gestionar las ciudades. Ahora, los territorios pasan a formar parte de un nuevo mercado donde entran en competencia con otras ciudades para captar nuevas inversiones y atraer turismo. El ciudadano pasa de ser administrado a ser cliente, que ahora exige mayor calidad en los servicios. Es, en este nuevo entorno, cuando las ciudades son consideradas como producto y se introduce el marketing en la administracin de las ciudades. Se focaliza la atencin en el consumidor y se implantan estrategias propias del marketing utilizadas con xito en el sector privado. La administracin pblica, sin embargo, presenta unas especificaciones determinadas que limita la adopcin de estas herramientas ya que los fines del sector pblico no coinciden plenamente con los objetivos del sector privado basados en la obtencin de beneficios y el aumento de las ventas. Una de las tcnicas adoptadas por las ciudades que adquiere mayor protagonismo en los ltimos 15 aos consiste en la creacin de una marca ciudad o city branding que tiene como objetivo dotar a la ciudad de una identidad, unos valores y una personalidad que le ayude a posicionarse en el mercado y a diferenciarse del resto de la competencia. Como otras muchas ciudades, la ciudad de Sant Cugat tambin est en proceso de creacin de su marca que le ayude a destacar de sus competidoras para atraer turismo, inversin y nuevos habitantes.
Resumo:
Aquest treball pretn analitzar levoluci del marc jurdic de la gesti de la cooperaci i vigilncia de les fronteres exteriors de la Uni Europea (UE) des de la perspectiva de les operacions a les fronteres martimes. La prctica de Frontex des dels seus inicis no ha estat mancada de crtiques, fet que ha comportat la necessitat de trobar nous mecanismes per aconseguir lefectivitat de les seves operacions. s per aquest motiu que, com veurem en aquest treball, lobjectiu final de les reformes de lAgncia busquen assegurar la seguretat a lespai interior del territori Schengen, sense deixar de banda el degut respecte als drets humans.
Resumo:
El projecte t la voluntat de reflexionar a lentorn de lenvelliment del parc dhabitatge social construt als anys 60 i 70. Es pren com a punt de partida les antigues promocions de grups dhabitatge social plurifamiliar marginats i desconnectats a nivell scio-urb que es converteixen en part de la imatge de decadncia de les ciutats, buscant casos destudi a la ciutat de Girona i del seu entorn.Lestudi es centra en els conjunts ms que en lhabitatge allat, ja que es parteix en buscar linters en aquestes gran peces dins la trama urbana actual. Sn configuracions singulars que en el seu moment, van ser claus per al creixement de la ciutat per que s un problema que restin immbils a les noves capes que shan anat construint des de llavors. Son part del teixit de la ciutat que han passat de ser una soluci a generar una problemtica i creen una certa exclusi al seu entorn ms immediat.Estudiar-ne la problemtica, identificar-ne el potencial i plantejar-ne estratgies de transformaci per tal de revitalitzar aquests complexos histrics singulars sn els passos previs a finalment projectar la rehabilitaci integral dun daquests conjunt s (el grup Sant Jaume de Salt)
Resumo:
La Llei 40/1960, de 21 de juliol, sobre la Compilaci del dret civil especial de Catalunya, constitueix la fita ms important de l'ordenament jurdic de Catalunya contemporani: sense Compilaci no tindrem Codi civil.
Resumo:
El 2003 es va publicar el catleg de plantes vasculars del Parc del Cad-Moixer i les serres venes; poc desprs un de nosaltres en va presentar una sntesi en el nmero 3 d"aquesta revista. Alludem aleshores a l"important bagatge tant d"exploracions cientfiques com de dades sobre la flora del territori existents en el moment de redactar el catleg; de fet, gaireb tots els botnics catalans, i molts de francesos i d"espanyols, hi han passat en algun moment i han contribut al coneixement de la seva flora.
Resumo:
Nota breu de flora sobre la presncia de Sicyos angulatus L., recollida al llarg del riu Ter, als municipis de Girona,Celr i Bordils (Girons, quadrats UTM 31T DG84, DG85 i DG95), entre els 40 i 65 mdaltitud