Estudio de viabilidad de la apertura de un establecimiento hotelero

L’objectiu del present treball es estudiar la viabilitat de l’obertura d’un establiment hoteler a una comarca de l’interior de Catalunya. Aquest allotjament es caracteritzarà per l’oferta d’un servei de qualitat y de tracte professional a la vegada que proper per al client. Aquest treball es centrarà en la descripció de la idea de negoci, un anàlisis del sector turístic a Catalunya, el pla de marketing que es durà a terme per a la seva promoció, una descripció dels departaments que es requeriran i, per últim, un estudi econòmic financer a partir del qual s’analitzarà la viabilitat de la proposta.

Cámaras de Comercio: comparativa entre la Cámara de Comercio de Barcelona y la Cámara de Comercio Española en Gran Bretaña

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

Brand ideas: narrar historias mediante la vida de la marca. ¿Cómo se generan los conceptos creativos que otorgan significado y forma a las marcas?

El present projecte analitza la creació i el desenvolupament dels conceptes que donen forma a les marques des d'un punt de vista creatiu. El treball proposa l'estudi del concepte de les brand idees com a resposta a l'evolució que han seguit les marques per aconseguir comunicar la seva essència. La finalitat de l'escrit és disseccionar les dues parts principals del procés creatiu d'una marca, les big ideas i les brand ideas, per trobar la forma més adequada de transmetre l'essència de les marques durant un recorregut de diversos anys. Un escenari que ens ensenyarà si aquest procés és tan nou com es creu, si realment les marques apliquen aquestes teories i els diferents elements a tenir en compte per fer créixer una marca des del punt de vista de la comunicació creativa.

El discurso político populista. El caso de Hugo Chávez en el programa televisivo "Aló Presidente"

Aquest treball aprofundeix sobre les diferents concepcions del terme populisme i les característiques d'Hugo Chávez com a líder polític per analitzar cinc episodis consecutius del programa televisiu ‘Aló Presidente’ i després d'aplicar la metodologia de Teun A. van Dijk sobre el discurs ideològic, demostrar com el comandant usava els ressorts populistes per defensar les polítiques dutes a terme pel govern bolivarià.

La plataforma antidesahucios como gabinete de prensa

En el context de crisi tan greu que travessa l’economia i la població espanyola, fuetejada per un greu problema hipotecari que ha deixat a milers de persones sense el seu habitatge. Un petit nucli de persones va sentir la necessitat de crear la “Plataforma de Afectados por la Hipoteca”, la PAH. Una Plataforma per combatre la sagnia de desnonaments mitjançant diversos mecanismes. Aquesta Plataforma a poc a poc s’ha donat a conèixer i ha anat creixent fins instal·lar-se en tots racons de la geografia espanyola. Per a poder seguir creixent han d’intentar per tots els mitjans, fer-se escoltar, de qualsevol manera possible. La seva intenció és poder sortir en tots els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com els més nous, per així poder conscienciar a quanta gent es pugui de les seves accions i reclamacions. Per ajudar a totes les persones que estan en un seriós risc de perdre el seu habitatge. Com es podrà veure al llarg del treball, la Plataforma sí funciona com un veritable Gabinet de Premsa, on les diferents plataformes s’ajuden i cooperen per poder ser més efectives en la seva comunicació.

Los pseudoacontecimientos y sus presencia en los medios catalanes

Aquest Treball Final de Carrera es centra en la comparació dels resultats obtinguts pel Doctor David Andreu a la seva tesi doctoral “ La publicity, els pseudoesdeveniments i la seva presència a la premsa a Catalunya” de 2010 als del 2013. Especialment, pretén comparar l’evolució del principals mitjans escrits catalans en quant a la presència de publicity. El treball està compost per una introducció i dos parts; una teòrica en la que s’analitzen els elements principals de la publicity i, en concret, dels pseudoesdeveniments; i una part pràctica enfocada en la comparació de les dades del Doctor amb les dades obtingudes al 2013. A partir de l’anàlisi plantejat, s’extrauran una sèrie de conclusions sobre com els mitjans es veuen afectats pels pseudoesdeveniments, on i perquè.

La influencia del cine de Woody Allen en la marca ciudad: de Nueva York a Barcelona entre la realidad y la ficción

Aquest estudi analitza el concepte de marca ciutat des d’un punt de vista cinematogràfic. Al llarg d’aquest, s’observarà com el cinema es converteix en una eina a l’hora de crear i desenvolupar una marca ciutat i posicionar-la a la ment del consumidor. Com es conclourà, la creació d’una marca ciutat potent està esdevenint una necessitat per a les grans ciutats, i el cinema és una eina amb un alt poder d’influència sobre el públic receptor.

Las narrativas transmedia como constructoras del mensaje publicitario entre marca y consumidor. Estudio de Caso: Red Bull “Can you Make it?”

En les últimes dues dècades el món publicitari ha experimentat una gran evolució a causa de l’aparició dels nous models digitals i l’entorn 2.0. En aquest projecte es recull un anàlisi sobre els orígens de la transmedialitat, les seves característiques i múltiples funcions. A més a més, aprofundirem en el rellevant paper del consumidor en aquests nous formats, en ser un element fonamental que ajuda a tancar el cercle comunicatiu. En concret, s’estudiarà el repte Can You Make It? de la marca Red Bull en ser un cas amb una gran varietat d’elements publicitaris a analitzar.

Athlete endorsement as a marketing strategy: a case study of Nike and Michael Jordan

Les empreses intenten obrir mercats nous constantment, aconseguint atraure nous clients objectiu i augmentar el reconeixement de la marca. Aquest treball investiga el cóm i per què el patrocini d'atletes, per a que aquests representin els productes d'una empresa, ja que és una eina cada vegada més àmplia i popular en el màrqueting mix de les empreses. Michael Jordan, un estel retirada de bàsquet, ha rebut molta atenció dels mitjans publicitaris i ha representat sota patrocini a diversos productes. Especialment el seu contracte de patrocini amb Nike, Inc. s'ha convertit en un excel·lent cas d'estudi per analitzar la tendència actual que suposa patrocinar atletes en el mercat internacional. Els resultats d'aquest cas d'estudi ajuden a entendre els factors que poden influir en èxit de les empreses quan decideixen patrocinar a un atleta com a part de la seva estratègia de màrqueting.

An Explanatory Approach to the Political Uses of ICT Initiatives for Participation : Institutions, Context, and Characteristics of the Actors

Political actors use ICTs in a different manner and in different degrees when it comes to achieving a closer relationship between the public and politicians. Usually, political parties develop ICT strategies only for electoral campaigning and therefore restrain ICT usages to providing information and establishing a few channels of communication. By contrast, local governments make much more use of ICT tools for participatory and deliberative purposes. These differences in usages have not been well explained in the literature because of a lack of a comprehensive explanatory model. This chapter seeks to build the basis for this model, that is, to establish which factors affect and condition different political uses of ICTs and which principles underlie that behaviour. We consider that political actors are intentional and their behaviour is mediated by the political institutions and the socioeconomic context of the country. Also, though, the actor¿s own characteristics, such as the type and size of the organization or the model of e-democracy that the actor upholds, can have an influence in launching ICT initiatives for approaching the public.

The state's response to the Catalan question : an emerging ethnic component in contemporary Spanish nationalism?

Peer-reviewed

Reconsidering the analysis of the uses of ICTs by political parties : an application to the Catalan case

For years a literature on the uses that political parties make of information andcommunication technologies (ICTs) has been developed. It is a rapidly increasing, rich,and interesting field in the forefront of the investigation in political science. Generally,these works start from the expectation that the ICTs have a regenerative potential forliberal democracies and for the political parties as well. In developed societies, politicalparties have experienced some transformations that have leaded them to an increasingdivorce with the public. This divorce is shown by the decay of party adscription andmembership, and also by the decay of the conventional political participation. In thetheoretical discussion this situation has been described as ¿the crisis of the democracy¿(Norris, 1999). According to the more radically oriented scholars this crisis reflects theincapacities of liberal democracies. In this sense, ICTs suppose a great opportunity tosurpass the representative institutions and to institutionalize new forms of directdemocracy. More moderate scholars have considered that ICTs offer the opportunity for¿renaissance¿ for representative institutions, as they can reinforce the bonds between thepublic and its representatives.

The state's response to the Catalan question : an emerging ethnic component in contemporary Spanish nationalism?

Peer-reviewed

Online and Offline Participation at the Local Level : A Quantitative Analysis of the Catalan Municipalities

This paper presents a first analysis on local electronic participatory experiences in Catalonia. The analysis is based on a database constructed and collected by the authors. The paper carries out an explanatory analysis of local initiatives in eparticipationand off line participation taking into account political variables (usually not considered in this kind of analysis) but also classical socio-economic variables that characterise municipalities. Hence, we add a quantitative analysis to the numerous case studies on local e-participation experiences. We have chosen Catalonia because is one of the European regions with more initiatives and one that has enjoyed considerable local governmental support to citizen participation initiatives since the 80s. The paper offers a characterisation of these experiences and a first explanatory analysis, considering: i) the institutional context in which these experiences are embedded, ii) the characteristics of the citizen participation processes and mechanisms on-line, and iii) a set of explanatory variables composed by the population size, thepolitical adscription of the mayor, the electoral abstention rate, age, income and level ofeducation in the municipality. The model that we present is explanatory for the municipalities with more than 20,000 inhabitants but it is not for the fewer than 20,000inhabitants. Actually, the number of participatory activities developed by these last municipalities is very low. Among all the variables, population size becomes the mostinfluential variable. Political variables such as political party of the mayor and the localabstention rate have a certain influence but that have to be controlled by population size.

Consum de premsa comarcal tradicional i en línia a Catalunya. Estudi de camp sobre preferències i hàbits de persones adultes en el context multipantalla

Aquesta recerca estudia el consum de premsa comarcal tradicional i en línia per part de lectors, radiooients i usuaris web residents a Catalunya. Per fer-ho, es va crear una enquesta en línia oberta a majors d’edat en què es destaca que: els mitjans de comunicació nacionals tradicionals són els més consumits, seguits pels mitjans de comunicació comarcals tradicionals; que hi ha una tendència a la disminució de consum de notícies en línia a mesura que augmenta l’edat, i que l’accés als mitjans de comunicació en línia es fa més a través d’ordinador portàtil, seguit de l’ordinador de sobretaula i després mitjançant el telèfon intel·ligent. Això desvetlla un panorama multipantalla en construcció, en la cerca d’una identitat i un model de negoci.