Report of the United States Geological Survey of the territories. F.V. Hayden, United States geologist in charge ... [Final reports or monographs. vol. I]-III, V-XIII.

8

Report of the United States Geological Survey of the territories. F.V. Hayden, United States geologist in charge ... [Final reports or monographs. vol. I]-III, V-XIII.

1

Report of the United States Geological Survey of the territories. F.V. Hayden, United States geologist in charge ... [Final reports or monographs. vol. I]-III, V-XIII.

10

Report of the United States Geological Survey of the territories. F.V. Hayden, United States geologist in charge ... [Final reports or monographs. vol. I]-III, V-XIII.

13

Report of the United States Geological Survey of the territories. F.V. Hayden, United States geologist in charge ... [Final reports or monographs. vol. I]-III, V-XIII.

5

The red ocher culture of the upper Great Lakes and adjacent areas / Robert E. Ritzenthaler, Curator of Anthropology, Milwaukee Public Museum, and George I. Quimby, Curator of North American Archaeology and Ethnology, Chicago Natural History Museum.

v.36:no.11(1962)

Paraparchites mazonensis n. sp. (Ostracoda) from Middle Pennsylvanian ironstone concretions of Illinois / I. G. Sohn --.

v.37:no.2(1977)

Report of the United States Geological Survey of the territories. F.V. Hayden, United States geologist in charge ... [Final reports or monographs. vol. I]-III, V-XIII.

3, Text

The Adolpho Lutz collection of Tabanidae: (Diptera): I. The described genera and species, condition of the collection, and selection of lectotypes

A study of the Adolpho Lutz Collection of Tabanidae at the Instituto Oswaldo Cruz and of additional Lutz material at the Instituto Butantan in São Paulo is reported. Of the ninety-four species of Tabanidae validly described by Lutz, type material of eighty-four was recognized, either holotypes, allotypes or syntypes. Lectotypes were selected from among syntype series or remaining specimens and all type material was labelled. Of the ten species of which no type material could be found, neotypes were designated in the case of two species, Erephosis nigricans and Erephosis pseudo-aurimaculata. Types of three species, Chrysops ecuadoriensis, Dichelacera salvadorensis and Esenbeckia nigricorpus are believed to have been in Hamburg and destroyed during the last war. Types of two species, Esenbeckia biscutellata and E. dubia, and additional type material of several others are believed to have been in Montevideo. A request for information about them remains unanswered. Types of the remaining three species, Dichelacera intermedia, Dichelacera laceriascia and Esenbeckia distinguenda could not be found, and it is believed that at least the type of the last species was accidentally destroyed. Three specific of subspecific names proposed by Lutz but palaced by others in synonymy have been revalidated, Acanthocera intermedia, Erephosis brevistria and Esenbeckia fenestrata. Generic placement of two names has been changed, Esenbeckia arcuata ricardoae to Proboscoides, and Selasoma giganteum to Stibasoma. Seven specific names proposed by Lutz appear to be synonyms of earlier names, as follows: Bombylopsis juxtaleonina Lutz and Castro, 1936 = B. leonina Lutz, 1909. Bombylopsis pseudoanalis Lutz, 1909 = B. erythronotata (Bigot, 1892). Esenbeckia fuscipennis var. flavescens Lutz, 1909 = Esenbeckia fuscipennis Wied., 1828. Fidena chrysopyga Lutz and Castro, 1936 = F. atra Lutz and Castro, 1936. Laphriomyia longipalpis Lutz and Castro, 1937 = L. mirabilis Lutz, 1911. Stibasoma semiflavum Lutz, 1915 = St. bicolor Bigot, 1892. Tabanus hesperus Lutz, 1912 = Chlorotabanus (Cryptolylus) innotescens (Walker, 1854). Four Lutz names appear to antedate names proposed by others, viz.: Diachlorus angustifrons Kröber, 1930 and D. ochraceus Kröb., 1928 not Macquart, 1850 = Diachlorus fuscistigma Lutz, 1913. Psalidia fairchildi Barretto, 1950 = dicladocera conspicua Lutz and Neiva, 1914. Fidena pseudo-fulvithorax Kröb., 1931 = Erephopsis flavicrinis Lutz, 1909. Esenbeckia lemniscata Enderlein, 1925 = Esenbeckia clari Lutz, 1909. Some comments on Lutz' system of classification are given together with notes on the genotypes and included species of his genera as revaled by his collection and notes.

Visions i aparences del mite de Tristany i Isolda

Treball de recerca realitzat per un grup d’alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006."Tristany i Isolda" representa un dels grans mites eròtics moderns. A través de les diferents versions de les fonts medievals i de les més contemporànies més estimades per melòmans, Wagner i Bédier, es defineixen semblances i diferències i els trets principals dels personatges, arguments, espais... L'estudi d'aquestes obres constata que la finalitat de tots els creadors era, almenys a efectes interpretatius, la mateixa. És evident que tant Tomàs com Wagner intentaven plasmar les alegries i els sofriments dels eterns amants, però potser per influència de Plató mostren un procés catàrtic i redemptor de dos individus a través de l'amor que es converteix en una via cap a un eixamplament tan enorme de la consciència que no pot desembocar sinó en la mort, el punt en què dos amants es converteixen en un únic alè, el punt en què dos éssers satisfacin individualment els seus anhels de felicitat col•lectiva. Partint d'aquesta idea, com el lector comprovarà a les conclusions, es pot sostenir la tesi que aquest tipus de relació en què l'anhel de saviesa vital és tan exacerbat es correspon generalment amb una actitud lesbiana. I és que, perifrasejant Wagner, tot rau en aprendre a morir.

La teoria de la recepció i de l’experiència estètica en Hans-Robert Jauss

Es presenta críticament l’obra de Hans-Robert Jauss, fent incís en la seva teoria de l’experiència estètica. El capítol 1 descriu el context de l’obra d’aquest esteta i hermeneuta alemany en tres àmbits: a) l’ històricointel•lectual, que s’emmarca dintre la teoria literària de la recepció o Escola de Constança; b) l’evolució en el temps teòrica de l’obra, i c) la seva pretesa relació amb la postmodernitat. El capítol 2 relaciona les aportacions teòriques de Jauss amb el seu antecedent filosòfic més important: l’hermenèutica de Gadamer. El tercer capítol presenta la teoria de l’experiència estètica de Jauss, deixada al marge pel nostre àmbit acadèmic, malgrat el seu interès, i en fa una valoració crítica. Finalment, un Annex sobre la teoria estètica kantiana i una conclusió indiquen la continuació d’aquesta investigació.

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.

Ciutadania i drets humans (Disseny de cursos i materials docents per a la educació no universitària)

El projecte Ciutadania i Drets humans és un projecte d’innovació pedagògica dirigit a crear els materials necessaris per a l’ensenyament dels drets humans a l’educació secundària, utilitzant les noves tecnologies. Els continguts del projecte (primer any) són: Dignitat i justícia, Llibertat i seguretat, Igualtat i violència de gènere i Llibertat d’expressió. El mètode per a l’ensenyament parteix de la dinàmica d’estudi de cas. Amb aquesta finalitat els alumnes realitzaran a l’aula, exercicis de representació i anàlisis de diversos casos tractats per tribunals internacionals, nacionals i autonòmics així com instàncies de defensa dels ciutadans. Els alumnes poden desenvolupar habilitats cognitives tals com l’argumentació oral i escrita, la reflexió, el debat, la crítica i la presa de consciència de la diversitat de perspectives. A nivell de contingut tindran els coneixements bàsics dels sistemes de protecció dels drets, tals com el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Síndic de Greuges i altres òrgans de garantia. El material elaborat consta d’una web per als alumnes com a eina de suport als continguts treballats a l’aula i una web per al professorat de secundària amb continguts, mètodes i casos, en forma de temes i unitats didàctiques.