Anàlisi socio-ambiental de les bordes de la Vall d'Estaon (Pallars Sobirà) i de la biodiversitat associada

Aquest projecte ha estat desenvolupat entre l’octubre de 2008 i el juliol de 2009 per un equip d’estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objecte d’estudi principal han estat les bordes, construccions agroramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar l’herba i estabular-hi el bestiar. D’altra banda, pel que fa la biodiversitat, s’ha realitzat un estudi de la vegetació de pedra seca, i una primera aproximació a l’estudi dels rat-penats, espècies protegides que utilitzen les bordes com a refugi. L’àmbit d’estudi ha estat la Vall d'Estaon dins el municipi de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, Catalunya. Tota la superfície d’estudi es troba dins de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) i, per tant, sota la seva protecció. Per a la realització d’aquest estudi, s’ha utilitzat la metodologia emprada en el projecte del Bosc de Virós (Mestres et al.,2007). S’elabora un inventari de bordes i un altre de biodiversitat a partir de les dades recopilades amb la observació al camp i es realitzen entrevistes als gestors de la zona, antics i nous propietaris. En l’anàlisi dels resultats, s’observa que les bordes han perdut la seva funcionalitat tradicional i moltes d’elles s’han abandonat. Aquests fets provoquen la degradació d’aquestes construccions i la conseqüent pèrdua de patrimoni. D’altra banda la idea de recuperar les activitats tradicionals esdevé poc realista i es combina amb la impossibilitat d’aplicar nous usos per la protecció que exerceix la figura de Parc Natural. Així doncs, les bordes es troben enmig d’una situació estàtica i paradoxal entre la voluntat i desig de conservació i l'imminent i accelerat procés d’abandonament i degradació.

Les émotions des professionnels dans les réseaux

Ce texte présente une réflexion sur les émotions et résonances émotionnelles dans les réseaux qui réunissent des praticiens de différentes institutions autour des patients qui fréquentent les Hôpitaux de Jour. La question des émotions autour des patients dans le cadre des synthèses internes à une institution est relativement bien connue sous l'angle des transferts et contre-transferts et des questions sur la dynamique de groupe (Anzieu: Le groupe et l'inconscient). Nous tentons ici d'élargir la réflexion aux pratiques en réseaux de plus en plus fréquentes mais encore peu pensées et codifiées.

Thérapie cognitive et comportementale pour les hallucinations auditives résistantes au traitement neuroleptique

The aim of this study is to test the feasibility and the efficacy of a cognitive and behavior therapy manual for auditory hallucinations with persons suffering from schizophrenia in a French-speaking environment and under natural clinical conditions. Eight patients met ICD-10 criteria for paranoid schizophrenia, 2 for hebephrenic schizophrenia and 1 for schizoaffective disorder. All were hearing voices daily. Patients followed the intervention for 3 to 6 months according to their individual rhythms. Participants filled up questionnaires at pre-test, post-test and three months follow-up. The instruments were the Belief About Voice Questionnaire--Revised and two seven points scales about frequency of hallucinations and attribution of the source of the voices. Results show a decrease of voices' frequency and improvement in attributing the voices rather to an internal than to an external source. Malevolent or benevolent beliefs about voices are significantly decreased at follow-up as well as efforts at coping with hallucinations. Results should be interpreted with caution because of the small number of subjects. The sample may not be representative of patients with persistent symptoms since there is an over representation of patients with benevolent voices and an under representation of patients with substance misuse

La qualitat informativa de les agències a Catalunya. Comparativa entre EFE, Europa Press y ACN

Anàlisi de la qualitat informativa de les tres agències amb implantació a Catalunya – EFE, Europa Press i ACN – a través d’un estudi de la seva història, dels seus llibres d’estil i d’un anàlisi ortogràfic, gramàtic i lèxic de les notícies que publiquen.