La UdG, centre neuràlgic del món del turisme

La xarxa dels Centres de Recerca de Catalunya implica una aposta decidida del govern català per fer aflorar, dotar de contingut i expandir totes aquelles àrees de coneixement que, d’una manera o altra, representen un punt i a part en el panorama de la investigació a Catalunya. Girona disposa en l’actualitat de dos d’aquests centres: l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua; i s’està a l’expectativa sobre la destinació final de l’IRTUCA (Institut de Recerca en Turisme de Catalunya)

Discurs del Dr. Eric J. Hobsbawm com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona

Eric J. Hobsbawm rep el títol de doctor honoris causa per la seva condició d’historiador compromès amb el present, a partir de la interpretació crítica dels esdeveniments que han configurat la societat contemporània, i pel seu mestratge, estès arreu del món i en el si de la UdG, a través d’una extensa producció bibliogràfica i d’una docència impartida des de posicions ideològiques progressistes, segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona, en la sessió 7/08 del dia 25 de setembre de 2008, a proposta de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona

Discurs del Dr. Miquel Roca Junyent com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona

Miquel Roca i Junyent rep el títol de doctor honoris causa per la seva aportació als coneixements del Dret i l'Economia, pel seu mestratge en l'aplicació del saber jurídic als objectius més valuosos del Dret; per la seva vinculació a la vida universitària i pels seus valors humans i pel compromís per Catalunya i la llibertat, expressats de manera fefaent en la seva decisiva aportació a la redacció del text constitucional i a la del primer Estatut de la democràcia recuperada, segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona, en la sessió 7/08 del dia 25 de setembre de 2008, a proposta de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona

Discurs del Dr. Raimon Panikkar com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona

Panikkar rep el títol de doctor honoris causa perquè des d'una experiència personal sàvia i amb una mirada global i crítica, ha fet una contribució excepcional al necessari diàleg intercultural i interreligiós del nostre temps. Segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona en la sessió 3/08, del dia 27 de març de 2008, a proposta del Departament de Filologia i Filosofia de la Universitat de Girona. La UdG és la primera universitat catalana que s’uneix al reconeixement que ja li han fet altres universitats i institucions d’arreu del món

Discurs de la Dra. Carmina Virgili com a doctora honoris causa per la Universitat de Girona

Carmina Virgili rep el títol de doctora honoris causa per la seva trajectòria personal i professional, que ha estat el paradigma dels eixos que conformen un perfil universitari exemplificador: la vocació docent, la excel·lència en la recerca i la implicació entusiasta en càrrecs de gestió, la qual cosa l’ha convertit en un referent del nostre país, que mereix el nostre reconeixement més profund, segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona en la sessió 3/08, del dia 27 de març de 2008, a proposta del Rectorat

Discurs del Dr. Joan Rodés com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona

joan Rodés rep el títol de doctor honoris causa per la seva valuosa aportació en el disseny i la consolidació dels estudis de Medicina a Girona, la seva capacitat científica i la seva vàlua personal i professional i la seva contribució a la recerca sobre malalties hepàtiques, que li han merescut prestigi i reconeixement internacional. Segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona en la sessió 3/08, del dia 27 de març de 2008, a proposta del Rectorat

Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona

El Pla Estratègic de la UdG és un procés, un camí que la Universitat de Girona ha de fer com a institució, de manera col·lectiva i amb la participació de la societat. És també un document escrit, però no és només això. No és simplement un text per llegir i compartir o criticar. Neix així, en paper, però va molt més enllà. És guia i camí alhora, un trajecte que viurem junts. El Pla té una funció bàsica i primordial: esdevenir el full de ruta d’un procés de llarga trajectòria, mobilitzador de voluntats, conduït, amb un lideratge orientat a facilitar l’emergència d’idees, actuant com a denominador comú amb capacitat d’aixoplugar-les, configurant un espai en què tots trobem l’encaix adient en el projecte institucional. Un projecte que –a portes de complir disset anys de trajectòria institucional– ens ha de dur a consolidar la Universitat de Girona com una universitat de referència en el context universitari català i amb una clara projecció internacional. Aquest Pla ha esdevingut per a tots nosaltres una oportunitat única de compartir temps i espai, de reflexionar sobre què estem fent i què volem fer, amb la voluntat que es convertís per si mateix en motor de motivació intrínseca.Perquè només l’acció de les persones de la comunitat universitària pot canviar la UdG. La universitat no serà diferent perquè el Claustre hagi aprovat el Pla Estratègic, no canviarem la UdG implicant-nos només en el debat. Serà la implicació de les persones en el Pla Institucional, en els Plans Operatius de les unitats i en l’acció de govern, que faran de la UdG una universitat reconeguda per la seva sòlida coherència, pel seu rigor intel·lectual i pel compromís i la responsabilitat social de les seves accions

La Girona restauracionista [Ressenya del llibre Política municipal a la Girona de la Restauració, 1874-1900, de Joan Puigvert i Busquets]

Ressenya del llibre de Joan Puigbert 'Política municipal a la Girona de la Restauració'. L’autor assenyala que l’obra és molt útil per a la comprensió de la societat gironina en el darrer quart de segle XIX

Guia per a l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior: 7. L'avaluació contínua

El Consell de Govern núm. 5/09, de 28 de maig de 2009, va aprovar la normativa de sistemes d’avaluació dels estudiants en els estudis oficials de grau de la Universitat de Girona. En aquesta normativa es declara, entre altres precisions, que “atès que l’aprenentatge és un procés, els sistemes d’avaluació utilitzats a la UdG es basen en els principis de l’avaluació contínua”. A partir d’aquesta referència a la normativa, es presenta aquí un text que pot servir d’ajuda en relació amb aquesta modalitat d’avaluació, que ofereix avantatges per a l’alumnat i també per a la satisfacció de la funció docent del professorat. D’altra banda, en el quadern de la Guia per a l’adaptació a l’espai europeu dedicat a l’avaluació de l’aprenentatge s’insistia en una idea que vol presidir la redacció d’aquest document: l’avaluació ha de ser sostenible, en el sentit que no pot comportar per al professorat una sobrecàrrega en la seva activitat docent

Perfils. Montserrat Tura

Montserrat Tura és consellera de Justícia de la Generalitat. Del 2003 al 2006, ho va ser d’Interior i, abans d’entrar al Govern, va ser alcaldessa de Mollet durant 16 anys. Destaca pel seu coratge i decisió a l’hora d’afrontar reptes polítics, per la seva capacitat de gestió i pel seu compromís ineludible amb la democràcia i el país. Ha estat present en la signatura del conveni de col·laboració entre la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG i el Consell General del Poder Judicial que ha tingut lloc a la Facultat de Dret

Consens i revolució: Poble i nació a la Barcelona de la Revolució Liberal, 1835-1843

Anàlisi dels deferents discursos de moderats, progressistes i republicans i els usos dels mots “poble” i “nació” durant els anys 1837-1843. L’autor considera que aquesta perspectiva és important per entendre el període, tot i que els recents debats sobre els orígens del nacionalisme a Espanya ho han deixat en un lloc secundari

El Consell de Cent durant l’Edat Mitjana

En el context del número monogràfic dedicat al Consell de Cent de Barcelona durant els segles XIII-XIV, l’autor fa una aproximació a la història del municipi barceloní a l'època medieval, centrant-se sobretot en la historiografia

Les Ordinacions de mercaderies encamerades o falsificades: evolució del control municipal sobre la qualitat de les espècies i les drogues (segles XIV-XV)

Aproximació al funcionament de la mostassafia barcelonina medieval, i a la creació d’un dret municipal encarregat de regular la vida ciutadana. Aquesta aproximació es fa a partir d’un aspecte relativament simple: el control de la qualitat de les espècies i les drogues. L’anàlisi de les ordinacions de mercaderies encamerades serveix per veure com els consellers aprofitaren la creació de la figura del mostassaf i l’establiment de les seves àmplies atribucions normatives per controlar l’activitat mercantil barcelonina

Ordinacions, privilegis i oficis: la regulació de l'art de l'especieria (s. XIV-XV)

L’estudi de l’evolució de la regulació de l’art de l’especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s’aprofitaren en benefici propi de la cessió del "ius statuendi" al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional

[Ressenya del llibre Power/resistance: local politics and the chaotic state d’Andrew Kirby]

Ressenya del llibre Power/resistance: local politics and the chaotic state. Es tracta d’una reflexió serena i meditada sobre l’essència i la presència de -i resistència a- l’estat en les societats occidentals contemporànies des d’una perspectiva espacial