Neurochemical consequences of juvenile separation stress: studies in the limbic structures of trumpet-tailed rat (Octodon degus)

Serotonin, dopamine, parental separation, microdialysis, methylphenidate

Dipyridamole stress myocardial perfusion by computed tomography in patients with left bundle branch block

Abstract Background: Functional tests have limited accuracy for identifying myocardial ischemia in patients with left bundle branch block (LBBB). Objective: To assess the diagnostic accuracy of dipyridamole-stress myocardial computed tomography perfusion (CTP) by 320-detector CT in patients with LBBB using invasive quantitative coronary angiography (QCA) (stenosis ≥ 70%) as reference; to investigate the advantage of adding CTP to coronary computed tomography angiography (CTA) and compare the results with those of single photon emission computed tomography (SPECT) myocardial perfusion scintigraphy. Methods: Thirty patients with LBBB who had undergone SPECT for the investigation of coronary artery disease were referred for stress tomography. Independent examiners performed per-patient and per-coronary territory assessments. All patients gave written informed consent to participate in the study that was approved by the institution’s ethics committee. Results: The patients’ mean age was 62 ± 10 years. The mean dose of radiation for the tomography protocol was 9.3 ± 4.6 mSv. With regard to CTP, the per-patient values for sensitivity, specificity, positive and negative predictive values, and accuracy were 86%, 81%, 80%, 87%, and 83%, respectively (p = 0.001). The per-territory values were 63%, 86%, 65%, 84%, and 79%, respectively (p < 0.001). In both analyses, the addition of CTP to CTA achieved higher diagnostic accuracy for detecting myocardial ischemia than SPECT (p < 0.001). Conclusion: The use of the stress tomography protocol is feasible and has good diagnostic accuracy for assessing myocardial ischemia in patients with LBBB.

Rotenon-induzierte Komplex I-Inhibierung in primär kultivierten neokortikalen Neuronen : oxidativer Stress, Permeabilitätstransitionsdynamik und die protektive Rolle von Minozyklin

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2010

Untersuchungen zur Rolle zellulärer Proteinasen bei der durch oxidativen Stress induzierten Schädigung von Rattenpankreas-Azinuszellen in vitro

Magdeburg, Univ., Medizin. Fakultät, Diss., 2005

Early life stress-induced histone acetylations correlate with activation of the synaptic plasticity genes Arc and Egr1 in the mouse brain

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2013

Einfluss von "Stress inoculation" und "Resilience" auf die alters- und geschlechtsspezifische Entwicklung des Angst-, Lern- und Sozialverhaltens von Degus (Octodon degus) und Ratten (Rattus norvegicus)

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2014

Untersuchungen molekularer Mechanismen und funktioneller Konsequenzen der DNA-Schädigung durch oxidativen Stress in Tumorzellen

Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2014

Statistical analysis of stress and deformation state in polycrystalline aggregates with a large number of grains

Magdeburg, Univ., Fak. für Maschinenbau, Diss., 2015

Interneuron function in pathological memory processes : relevance for posttraumatic stress disorder

Otto-von-Guericke-Universität Magdeburg, Fakultät für Naturwissenschaften, Univ., Dissertation, 2015

Analysis of phenotypes altered by temperature stress and hipermutability in Drosophila willistoni

Drosophila willistoni (Sturtevant, 1916) is a species of the willistoni group of Drosophila having wide distribution from the South of USA (Florida) and Mexico to the North of Argentina. It has been subject of many evolutionary studies within the group, due to its considerable ability to successfully occupy a wide range of environments and also because of its great genetic variability expressed by different markers. The D. willistoni 17A2 strain was collected in 1991 in the state of Rio Grande do Sul, Brazil (30°05'S, 51°39'W), and has been maintained since then at the Drosophila laboratory of UFRGS. Different to the other D. willistoni strains maintained in the laboratory, the 17A2 strain spontaneously produced mutant males white-like (white eyes) and sepia-like (brown eyes) in stocks held at 17°C. In order to discover if this strain is potentially hypermutable, we submitted it to temperature stress tests. Eighteen isofemale strains were used in our tests and, after the first generation, all the individuals produced in each strain were maintained at 29°C. Different phenotype alterations were observed in subsequent generations, similar to mutations already well characterized in D. melanogaster (white, sepia, blistered and curly). In addition, an uncommon phenotype alteration with an apparent fusion of the antennae was observed, but only in the isofemale line nº 31. This last alteration has not been previously described as a mutation in the D. melanogaster species. Our results indicate that the D. willistoni 17A2 strain is a candidate for hypermutability, which presents considerable cryptic genetic variability. Different factors may be operating for the formation of this effect, such as the mobilization of transposable elements, effect of inbreeding and alteration of the heat-shock proteins functions.

Stress and warfare among the Kayenta Anasazi of the thirteenth century A.D. / Jonathan Haas, Winifred Creamer.

n.s. no.21(1993)

Parametric analysis of different compact tension specimens for fracture toughness characterisation in woven composite materials

Estudi elaborat a partir d’una estada a l’ Imperial College London, entre juliol i novembre de 2006. En aquest treball s’ha investigat la geometria més apropiada per a la caracterització de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compòsits laminats amb teixit. L’objectiu és assegurar la propagació de l’esquerda sense que la proveta falli abans per cap altre mecanisme de dany per tal de permetre la caracterització experimental de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compòsits laminats amb teixit. Amb aquesta fi, s’ha dut a terme l’anàlisi paramètrica de diferents tipus de provetes mitjançant el mètode dels elements finits (FE) combinat amb la virtual crack closure technique (VCCT). Les geometries de les provetes analitzades corresponen a la proveta de l’assaig compact tension (CT) i diferents variacions com la extended compact tension (ECT), la proveta widened compact tension (WCT), tapered compact tension (TCT) i doubly-tapered compact tension (2TCT). Com a resultat d’aquestes anàlisis s’han derivat diferents conclusions per obtenir la geometria de proveta més apropiada per a la caracterització de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compòsits laminats amb teixit. A més, també s’han dut a terme una sèrie d’assaigs experimentals per tal de validar els resultats de les anàlisis paramètriques. La concordança trobada entre els resultats numèrics i experimentals és bona tot i la presència d’efectes no previstos durant els assaigs experimentals.

Minimal invasive surgery for coronoid fracture: technical note.

Operative treatment of coronoid fracture often requires a large dissection of soft tissue, resulting in elbow stiffness and functional limitation. The authors present a minimal invasive, safe technique, useful in the case of isolated coronoid fracture associated with elbow dislocation. This technique does not require soft tissue dissection and allows an early unlimited resumption of sports activities.

Caracteritació de models funcionals d'àmfores romanes mitjançant Finite Element Analysis

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Laboratory of Archaeometry del National Centre of Scientific Research “Demokritos” d’Atenes, Grècia, entre juny i setembre 2006. Aquest estudi s’emmarca dins d’un context més ampli d’estudi del canvi tecnològic que es documenta en la producció d’àmfores de tipologia romana durant els segles I aC i I dC en els territoris costaners de Catalunya. Una part d’aquest estudi contempla el càlcul de les propietats mecàniques d’aquestes àmfores i la seva avaluació en funció de la tipologia amforal, a partir de l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF). L’AEF és una aproximació numèrica que té el seu origen en les ciències d’enginyeria i que ha estat emprada per estimar el comportament mecànic d’un model en termes, per exemple, de deformació i estrès. Així, un objecte, o millor dit el seu model, es dividit en sub-dominis anomenats elements finits, als quals se’ls atribueixen les propietats mecàniques del material en estudi. Aquests elements finits estan connectats formant una xarxa amb constriccions que pot ser definida. En el cas d’aplicar una força determinada a un model, el comportament de l’objecte pot ser estimat mitjançant el conjunt d’equacions lineals que defineixen el rendiment dels elements finits, proporcionant una bona aproximació per a la descripció de la deformació estructural. Així, aquesta simulació per ordinador suposa una important eina per entendre la funcionalitat de ceràmiques arqueològiques. Aquest procediment representa un model quantitatiu per predir el trencament de l’objecte ceràmic quan aquest és sotmès a diferents condicions de pressió. Aquest model ha estat aplicat a diferents tipologies amforals. Els resultats preliminars mostren diferències significatives entre la tipologia pre-romana i les tipologies romanes, així com entre els mateixos dissenys amforals romans, d’importants implicacions arqueològiques.