Entre a história e a memória, o estudo psicossocial das memórias históricas

O artigo aborda a noção de "memórias históricas", a qual, como uma instância conceitual do fenômeno da memória social, designa as "memórias da história" construídas por populações que estiveram implicadas em fatos que se tornaram "históricos". Este estudo é da alçada da psicologia social, não tendo qualquer implicação para a produção científica da história. Assim, busca-se distingui-las das "histórias memoriais", que constituem um tipo alternativo de história, a partir das lembranças de participantes de determinados eventos, sem submetê-los nem aos critérios clássicos da pesquisa histórica nem a uma rigorosa análise psicossocial. Conclui-se que, entendidas como um empreendimento acadêmico na tradição da psicologia social, as "memórias históricas" não advogam qualquer relação com a verdade histórica. Elas são concebidas como memórias, não como história, cujos produtos não dão conta exclusiva da sua determinação, visto haver mais na memória histórica do que a história seria capaz de suprir.

La història declinant. Breus notes sobre l'auge de la "memòria històrica"

Anàlisi de les relacions que s'estableixen entre la història i la memòria, vistes des dela perspectiva d'un espai cultural concret però en funció de l'actual fase global en la qual la memòria ha esdevingut un camp preferent i un producte cultural de mercat, alhora que un element destacat en l'actual fase postmoderna de justificació democràtica. L'article apuntacom en tota aquesta magna operació cosmètica el gran damnificat és el coneixement històric, que acaba difuminat i fins i tot distorsionat.

La història cultural i l'intel·lectual professional. Una visió personal

The author exposes the main research lines in the history of local culture. He briefly considers the main lines in cultural contemporary history investigation. The author studies the introduction and development of cultural history based on the concept of intellectual professional in Catalan historiography at a moment when economical and social research were preferred by a large part of local historians.

La història declinant. Breus notes sobre l'auge de la "memòria històrica"

Anàlisi de les relacions que s'estableixen entre la història i la memòria, vistes des dela perspectiva d'un espai cultural concret però en funció de l'actual fase global en la qual la memòria ha esdevingut un camp preferent i un producte cultural de mercat, alhora que un element destacat en l'actual fase postmoderna de justificació democràtica. L'article apuntacom en tota aquesta magna operació cosmètica el gran damnificat és el coneixement històric, que acaba difuminat i fins i tot distorsionat.

Casanovas i Miró, Jordi: El Museu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Dades per a una història".

El dos de noviembre de 1935 se inauguró el Museo Arqueológico de Barcelona, sito en el antiguo edificio del Palacio de las Artes Gráficas construido para la Exposición Universal de 1929. Era el resultado de una ardua trayectoria iniciada por Pere Bosch Gimpera en 1916 por la que intentaba aplicar en Cataluña el esquema tripartito de protección del patrimonio histórico-artístico y arqueológico que había aprendido durante su estancia en Alemania como becario de la JAE entre 1911 y 1914, basado en la suma de tres conceptos: investigación, docencia y difusión. El nuevo equipamiento nacía bajo los auspicios de la Generalitat republicana y tras haber superado múltiples obstáculos derivados de la concepción clasista y winckelmaniana que ejercían tanto los responsables del museo del parque de la Ciudadela, como los integrantes de la Junta de Museos de Barcelona, más preocupados por el goce artístico de las obras de arte que por su inclusión como documentos en el ámbito del estudio de los procesos históricos.

Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.

Tecnologia i metodologia en l'ensenyament universitari

Aquest article ha estat concebut en dues parts diferenciades, la primera és una aproximació conceptual a l'ús de mitjans en l'ensenyament superior, la segona inclou una analisi crítica de l'ús i de les possibilitats d'aquests mitjans; aquesta analisi es porta a terme des de la perspectiva teórica plantejada anteriorment i amb una dimensió practica i normativa explícita.

Accions didàctiques en el marc dels museus. Una investigació entre el museu i l'escola

Dins del vast camp de la didàctica en l'àmbit dels museus, la recerca que presentem centra la mirada en les accions, mitjans i recursos que la institució museística posa a l'abast del públic escolar per afavorir-ne l'aprenentatge de contiguts històrics i arqueològics. Es tracta d'un estudi realitzat entre dos camps disciplinars: la didàctica i la museologia. L'article posa l'èmfasi en les característiques dels materials didàctics dels museus d'història i d'arqueologia i, en concret, de la funció dels continguts procedimentals en la definició d'aquests materials. Per mitjà d'una anàlisi del nivell de complexitat estructural dels verbs emprats en aquestes definicions, es conclou que hi predominen els de nivell més elemental, en detriment dels procediments propis de les disciplines de referència.

L'educació permanent: la història d'una idea

El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.