Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

Vibration training elicits a mixed aerobic and resistance-type exercise in sedentary subjects.

Objective. Vibration training (VT) is a new exercise method, with good acceptance among sedentary subjects, due to its passive principle: the machine moves the subject, not the opposite. We hypothesize that untrained subjects can benefit from a greater cardiovascular and metabolic stimulation than trained athletes, resembling classical aerobic-type activity, in addition of eliciting strength gains shown in diverse studies. Methods. 3 group of male subjects, inactive (SED), endurance trained athletes (END) and strength trained athletes (STR) underwent fitness (VO2max) and lower-body strength tests (isokinetic). Subjects were submitted to a session of oscillating VT, composed of 3 exercises (isometric half-squat, dynamic squat, dynamic squat with added load), each of 3 minutes duration, and repeated at 3 frequencies. VO2, heart rate and Borg scale were monitored. Results. 27 healthy subjects (10 SED, 9 END and 8 STR), mean age 24.5 (SED), 25.0 (STR) and 29.8 (END) were included. VO2max was significantly different as expected (47.9 vs. 52.9 vs. 63.9 ml/kg/min, resp. for SED, STR and END). Isokinetic dominant leg extensors strength was higher in STR (3.32 Nm/kg vs. 2.60 and 2.74 in SED and END). During VT, peak oxygen consumption (% of VO2max) attained was 59.3 in SED, 50.8 in STR and 48.0 in END (P<0.001 between SED and other subjects). Peak heart rate (% of heart rate max) was 82.7 in SED, 80.4 in STR and 72.4 in END. In SED, dynamic exercises without extra load elicited 51.0% of VO2max and 72.1% of heart rate max, and perceived effort reached 15.1/20. Conclusions. VT is an unconventional type of exercise, which has been shown to enhance strength, bone density, balance and flexibility. Users are attracted by the relative passivity. In SED, we show that VT elicits sufficient cardiovascular response to benefit overall fitness in addition to the known strength effects. VT's higher acceptance as an exercise in sedentary people, compared to jogging or cycling for example, can lead to better adherence to physical activity. Although long-term effects of VT on health are not avalaible, we believe this type of combination of aerobic and resistance-type exercise can be beneficial on multiple health parameters, especially cardiovascular health.

La mystique de l'apôtre Paul

(Résumé de l'ouvrage) Depuis une vingtaine d'années, des perspectives assez neuves ont fait leur apparition dans les études pauliniennes. Au congrès de l'ACFEB tenu à Strasbourg en 1995, dont sont issus les travaux rassemblés ici, on a tenté une présentation critique des apports récents de la recherche tout en dégageant aussi des ouvertures pour les travaux futurs. Dans la première partie de l'ouvrage est prise en compte la diversité des méthodes et des approches. La deuxième partie aborde les textes pauliniens d'un point de vue qui relève de l'histoire des religions ou de l'histoire de la culture. La dernière partie part de la reconsidération récente portée sur le judaïsme ancien pour réexaminer la position de l'Apôtre sur la loi et la justification.