Formation of carbon-encapsulated metallic nano-particles from metal acetylides by electron beam irradiation

Transition metal acetylides, MC2 (M=Fe, Co and Ni), exhibit ferromagnetic behavior of which TC is characteristic of their size and structure. CoC2 synthesized in anhydrous condition exhibited cubic structure with disordered C2− 2 orientation. Once being exposed to water (or air), the particles behave ferromagnetically due to the lengthening of the Co–Co distance by the coordination of water molecules to Co2+ cations. Heating of these particles induces segregation of metallic cores with carbon mantles. Electron beam or 193 nm laser beam can produce nanoparticles with metallic cores covered with carbon mantles

Microphytoplankton community structure in the North Eastern Arabian Sea during Winter Monsoon

The overall attempt of the study was aimed to understand the microphytoplankton community composition and its variations along a highly complex and dynamic marine ecosystem, the northern Arabian Sea. The data generated provides a first of its kind knowledge on the major primary producers of the region. There appears significant response among the microphytoplankton community structure towards the variations in the hydrographic conditions during the winter monsoon period. Interannually, variations were observed within the microphytoplankton community associated with the variability in temperature patterns and the intensity of convective mixing. Changing bloom pattern and dominating species among the phytoplankton community open new frontiers and vistas towards more intense study on the biological responses towards physical processes. The production of large amount of organic matter as a result of intense blooming of Noctiluca as well as diatoms aggregations augment the particulate organic substances in these ecosystem. This definitely influences the carbon dynamics of the northern Arabian Sea. Detailed investigations based on time series as well as trophodynamic studies are necessary to elucidate the carbon flux and associated impacts of winter-spring blooms in NEAS. Arabian sea is considered as one among the hotspot for carbon dynamics and the pioneering records on the major primary producers fuels carbon based export production studies and provides a platform for future research. Moreover upcoming researches based on satellite based remote sensing on productivity patterns utilizes these insitu observations and taxonomic data sets of phytoplankton for validation of bloom specific algorithm development and its implementation. Furthermore Saurashtra coast is considered as a major fishing zone of Indian EEZ. The studies on the phytoplankton in these regions provide valuable raw data for fishery prediction models and identifying fishing zones. With the Summary and Conclusion 177 baseline data obtained further trophodynamic studies can be initiated in the complex productive North Eastern Arabian Seas (NEAS) ecosystem that is still remaining unexplored.

Effects of activated charcoal and quebracho tannins on the turnover of goat manure in irrigated organic agriculture of the subtropics

Agriculture in semi-arid and arid regions is constantly gaining importance for the security of the nutrition of humankind because of the rapid population growth. At the same time, especially these regions are more and more endangered by soil degradation, limited resources and extreme climatic conditions. One way to retain soil fertility under these conditions in the long run is to increase the soil organic matter. Thus, a two-year field experiment was conducted to test the efficiency of activated charcoal and quebracho tannin extract as stabilizers of soil organic matter on a sandy soil low in nutrients in Northern Oman. Both activated charcoal and quebracho tannin extract were either fed to goats and after defecation applied to the soil or directly applied to the soil in combination with dried goat manure. Regardless of the application method, both additives reduced decomposition of soil-applied organic matter and thus stabilized and increased soil organic carbon. The nutrient release from goat manure was altered by the application of activated charcoal and quebracho tannin extract as well, however, nutrient release was not always slowed down. While activated charcoal fed to goats, was more effective in stabilising soil organic matter and in reducing nutrient release than mixing it, for quebracho tannin extract the opposite was the case. Moreover, the efficiency of the additives was influenced by the cultivated crop (sweet corn and radish), leading to unexplained interactions. The reduced nutrient release caused by the stabilization of the organic matter might be the reason for the reduced yields for sweet corn caused by the application of manure amended with activated charcoal and quebracho tannin extract. Radish, on the other hand, was only inhibited by the presence of quebracho tannin extract but not by activated charcoal. This might be caused by a possible allelopathic effect of tannins on crops. To understand the mechanisms behind the changes in manure, in the soil, in the mineralisation and the plant development and to resolve detrimental effects, further research as recommended in this dissertation is necessary. Particularly in developing countries poor in resources and capital, feeding charcoal or tannins to animals and using their faeces as manure may be promising to increase soil fertility, sequester carbon and reduce nutrient losses, when yield reductions can be resolved.

Meshing highly regular structures: The case of super carbon nanotubes of arbitrary order

Mesh generation is an important step inmany numerical methods.We present the “HierarchicalGraphMeshing” (HGM)method as a novel approach to mesh generation, based on algebraic graph theory.The HGM method can be used to systematically construct configurations exhibiting multiple hierarchies and complex symmetry characteristics. The hierarchical description of structures provided by the HGM method can be exploited to increase the efficiency of multiscale and multigrid methods. In this paper, the HGMmethod is employed for the systematic construction of super carbon nanotubes of arbitrary order, which present a pertinent example of structurally and geometrically complex, yet highly regular, structures. The HGMalgorithm is computationally efficient and exhibits good scaling characteristics. In particular, it scales linearly for super carbon nanotube structures and is working much faster than geometry-based methods employing neighborhood search algorithms. Its modular character makes it conducive to automatization. For the generation of a mesh, the information about the geometry of the structure in a given configuration is added in a way that relates geometric symmetries to structural symmetries. The intrinsically hierarchic description of the resulting mesh greatly reduces the effort of determining mesh hierarchies for multigrid and multiscale applications and helps to exploit symmetry-related methods in the mechanical analysis of complex structures.

Carbon Nanotube Growth Using Ni Catalyst in Different Layouts

Vertically aligned carbon nanotubes have been grown using Ni as catalyst by plasma enhanced chemical vapor deposition system (PECVD) in various pre-patterned substrates. Ni was thermally evaporated on silicon substrates with anodized alumina mask prepared in different methods including 2 step anodization of porous alumina template and interference lithography assisted array of pores. The templates helped to define Ni nanodots inside the pores which in turn catalyzed the growth of carbon nanotubes inside the PECVD system at temperature of 700-750C using mixture of ammonia and acetylene gases. The resulting well-aligned multi-walled carbon nanotubes were further investigated using SEM, TEM and Raman spectroscopy. The size, shape and structure of the grown carbon nanotubes were also discussed.

A dynamic knowledge-based decision support system to handle solids separation problems in activated sludge systems: development and validation

El sistema de fangs activats és el tractament biològic més àmpliament utilitzat arreu del món per la depuració d'aigües residuals. El seu funcionament depèn de la correcta operació tant del reactor biològic com del decantador secundari. Quan la fase de sedimentació no es realitza correctament, la biomassa no decantada s'escapa amb l'efluent causant un impacte sobre el medi receptor. Els problemes de separació de sòlids, són actualment una de les principals causes d'ineficiència en l'operació dels sistemes de fangs activats arreu del món. Inclouen: bulking filamentós, bulking viscós, escumes biològiques, creixement dispers, flòcul pin-point i desnitrificació incontrolada. L'origen dels problemes de separació generalment es troba en un desequilibri entre les principals comunitats de microorganismes implicades en la sedimentació de la biomassa: els bacteris formadors de flòcul i els bacteris filamentosos. Degut a aquest origen microbiològic, la seva identificació i control no és una tasca fàcil pels caps de planta. Els Sistemes de Suport a la Presa de Decisions basats en el coneixement (KBDSS) són un grup d'eines informàtiques caracteritzades per la seva capacitat de representar coneixement heurístic i tractar grans quantitats de dades. L'objectiu de la present tesi és el desenvolupament i validació d'un KBDSS específicament dissenyat per donar suport als caps de planta en el control dels problemes de separació de sòlids d'orígen microbiològic en els sistemes de fangs activats. Per aconseguir aquest objectiu principal, el KBDSS ha de presentar les següents característiques: (1) la implementació del sistema ha de ser viable i realista per garantir el seu correcte funcionament; (2) el raonament del sistema ha de ser dinàmic i evolutiu per adaptar-se a les necessitats del domini al qual es vol aplicar i (3) el raonament del sistema ha de ser intel·ligent. En primer lloc, a fi de garantir la viabilitat del sistema, s'ha realitzat un estudi a petita escala (Catalunya) que ha permès determinar tant les variables més utilitzades per a la diagnosi i monitorització dels problemes i els mètodes de control més viables, com la detecció de les principals limitacions que el sistema hauria de resoldre. Els resultats d'anteriors aplicacions han demostrat que la principal limitació en el desenvolupament de KBDSSs és l'estructura de la base de coneixement (KB), on es representa tot el coneixement adquirit sobre el domini, juntament amb els processos de raonament a seguir. En el nostre cas, tenint en compte la dinàmica del domini, aquestes limitacions es podrien veure incrementades si aquest disseny no fos òptim. En aquest sentit, s'ha proposat el Domino Model com a eina per dissenyar conceptualment el sistema. Finalment, segons el darrer objectiu referent al seguiment d'un raonament intel·ligent, l'ús d'un Sistema Expert (basat en coneixement expert) i l'ús d'un Sistema de Raonament Basat en Casos (basat en l'experiència) han estat integrats com els principals sistemes intel·ligents encarregats de dur a terme el raonament del KBDSS. Als capítols 5 i 6 respectivament, es presenten el desenvolupament del Sistema Expert dinàmic (ES) i del Sistema de Raonament Basat en Casos temporal, anomenat Sistema de Raonament Basat en Episodis (EBRS). A continuació, al capítol 7, es presenten detalls de la implementació del sistema global (KBDSS) en l'entorn G2. Seguidament, al capítol 8, es mostren els resultats obtinguts durant els 11 mesos de validació del sistema, on aspectes com la precisió, capacitat i utilitat del sistema han estat validats tant experimentalment (prèviament a la implementació) com a partir de la seva implementació real a l'EDAR de Girona. Finalment, al capítol 9 s'enumeren les principals conclusions derivades de la present tesi.

Conceptual design of wastewater treatment plants using multiple objectives

La implementació de la Directiva Europea 91/271/CEE referent a tractament d'aigües residuals urbanes va promoure la construcció de noves instal·lacions al mateix temps que la introducció de noves tecnologies per tractar nutrients en àrees designades com a sensibles. Tant el disseny d'aquestes noves infraestructures com el redisseny de les ja existents es va portar a terme a partir d'aproximacions basades fonamentalment en objectius econòmics degut a la necessitat d'acabar les obres en un període de temps relativament curt. Aquests estudis estaven basats en coneixement heurístic o correlacions numèriques provinents de models determinístics simplificats. Així doncs, moltes de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) resultants van estar caracteritzades per una manca de robustesa i flexibilitat, poca controlabilitat, amb freqüents problemes microbiològics de separació de sòlids en el decantador secundari, elevats costos d'operació i eliminació parcial de nutrients allunyant-les de l'òptim de funcionament. Molts d'aquestes problemes van sorgir degut a un disseny inadequat, de manera que la comunitat científica es va adonar de la importància de les etapes inicials de disseny conceptual. Precisament per aquesta raó, els mètodes tradicionals de disseny han d'evolucionar cap a sistemes d'avaluació mes complexos, que tinguin en compte múltiples objectius, assegurant així un millor funcionament de la planta. Tot i la importància del disseny conceptual tenint en compte múltiples objectius, encara hi ha un buit important en la literatura científica tractant aquest camp d'investigació. L'objectiu que persegueix aquesta tesi és el de desenvolupar un mètode de disseny conceptual d'EDARs considerant múltiples objectius, de manera que serveixi d'eina de suport a la presa de decisions al seleccionar la millor alternativa entre diferents opcions de disseny. Aquest treball de recerca contribueix amb un mètode de disseny modular i evolutiu que combina diferent tècniques com: el procés de decisió jeràrquic, anàlisi multicriteri, optimació preliminar multiobjectiu basada en anàlisi de sensibilitat, tècniques d'extracció de coneixement i mineria de dades, anàlisi multivariant i anàlisi d'incertesa a partir de simulacions de Monte Carlo. Això s'ha aconseguit subdividint el mètode de disseny desenvolupat en aquesta tesis en quatre blocs principals: (1) generació jeràrquica i anàlisi multicriteri d'alternatives, (2) anàlisi de decisions crítiques, (3) anàlisi multivariant i (4) anàlisi d'incertesa. El primer dels blocs combina un procés de decisió jeràrquic amb anàlisi multicriteri. El procés de decisió jeràrquic subdivideix el disseny conceptual en una sèrie de qüestions mes fàcilment analitzables i avaluables mentre que l'anàlisi multicriteri permet la consideració de diferent objectius al mateix temps. D'aquesta manera es redueix el nombre d'alternatives a avaluar i fa que el futur disseny i operació de la planta estigui influenciat per aspectes ambientals, econòmics, tècnics i legals. Finalment aquest bloc inclou una anàlisi de sensibilitat dels pesos que proporciona informació de com varien les diferents alternatives al mateix temps que canvia la importància relativa del objectius de disseny. El segon bloc engloba tècniques d'anàlisi de sensibilitat, optimització preliminar multiobjectiu i extracció de coneixement per donar suport al disseny conceptual d'EDAR, seleccionant la millor alternativa un cop s'han identificat decisions crítiques. Les decisions crítiques són aquelles en les que s'ha de seleccionar entre alternatives que compleixen de forma similar els objectius de disseny però amb diferents implicacions pel que respecte a la futura estructura i operació de la planta. Aquest tipus d'anàlisi proporciona una visió més àmplia de l'espai de disseny i permet identificar direccions desitjables (o indesitjables) cap on el procés de disseny pot derivar. El tercer bloc de la tesi proporciona l'anàlisi multivariant de les matrius multicriteri obtingudes durant l'avaluació de les alternatives de disseny. Específicament, les tècniques utilitzades en aquest treball de recerca engloben: 1) anàlisi de conglomerats, 2) anàlisi de components principals/anàlisi factorial i 3) anàlisi discriminant. Com a resultat és possible un millor accés a les dades per realitzar la selecció de les alternatives, proporcionant més informació per a una avaluació mes efectiva, i finalment incrementant el coneixement del procés d'avaluació de les alternatives de disseny generades. En el quart i últim bloc desenvolupat en aquesta tesi, les diferents alternatives de disseny són avaluades amb incertesa. L'objectiu d'aquest bloc és el d'estudiar el canvi en la presa de decisions quan una alternativa és avaluada incloent o no incertesa en els paràmetres dels models que descriuen el seu comportament. La incertesa en el paràmetres del model s'introdueix a partir de funcions de probabilitat. Desprès es porten a terme simulacions Monte Carlo, on d'aquestes distribucions se n'extrauen números aleatoris que es subsisteixen pels paràmetres del model i permeten estudiar com la incertesa es propaga a través del model. Així és possible analitzar la variació en l'acompliment global dels objectius de disseny per a cada una de les alternatives, quines són les contribucions en aquesta variació que hi tenen els aspectes ambientals, legals, econòmics i tècnics, i finalment el canvi en la selecció d'alternatives quan hi ha una variació de la importància relativa dels objectius de disseny. En comparació amb les aproximacions tradicionals de disseny, el mètode desenvolupat en aquesta tesi adreça problemes de disseny/redisseny tenint en compte múltiples objectius i múltiples criteris. Al mateix temps, el procés de presa de decisions mostra de forma objectiva, transparent i sistemàtica el perquè una alternativa és seleccionada en front de les altres, proporcionant l'opció que més bé acompleix els objectius marcats, mostrant els punts forts i febles, les principals correlacions entre objectius i alternatives, i finalment tenint en compte la possible incertesa inherent en els paràmetres del model que es fan servir durant les anàlisis. Les possibilitats del mètode desenvolupat es demostren en aquesta tesi a partir de diferents casos d'estudi: selecció del tipus d'eliminació biològica de nitrogen (cas d'estudi # 1), optimització d'una estratègia de control (cas d'estudi # 2), redisseny d'una planta per aconseguir eliminació simultània de carboni, nitrogen i fòsfor (cas d'estudi # 3) i finalment anàlisi d'estratègies control a nivell de planta (casos d'estudi # 4 i # 5).

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Cropping systems, carbon sequestration and erosion in Brazil, a review

Soils represent a large carbon pool, approximately 1500 Gt, which is equivalent to almost three times the quantity stored in terrestrial biomass and twice the amount stored in the atmosphere. Any modification of land use or land management can induce variations in soil carbon stocks, even in agricultural systems that are perceived to be in a steady state. Tillage practices often induce soil aerobic conditions that are favourable to microbial activity and may lead to a degradation of soil structure. As a result, mineralisation of soil organic matter increases in the long term. The adoption of no-tillage systems and the maintenance of a permanent vegetation cover using Direct seeding Mulch-based Cropping system or DMC, may increase carbon levels in the topsoil. In Brazil, no-tillage practices (mainly DMC), were introduced approximately 30 years ago in the south in the Parana state, primarily as a means of reducing erosion. Subsequently, research has begun to study the management of the crop waste products and their effects on soil fertility, either in terms of phosphorus management, as a means of controlling soil acidity, or determining how manures can be applied in a more localised manner. The spread of no-till in Brazil has involved a large amount of extension work. The area under no-tillage is still increasing in the centre and north of the country and currently occupies ca. 20 million hectares, covering a diversity of environmental conditions, cropping systems and management practices. Most studies of Brazilian soils give rates of carbon storage in the top 40 cm of the soil of 0.4 to 1.7 t C ha(-1) per year, with the highest rates in the Cerrado region. However, caution must be taken when analysing DMC systems in terms of carbon sequestration. Comparisons should include changes in trace gas fluxes and should not be limited to a consideration of carbon storage in the soil alone if the full implications for global warming are to be assessed.

The influence of hilly terrain on canopy-atmosphere carbon dioxide exchange

Topography influences many aspects of forest-atmosphere carbon exchange; yet only a small number of studies have considered the role of topography on the structure of turbulence within and above vegetation and its effect on canopy photosynthesis and the measurement of net ecosystem exchange of CO2 (N-ee) using flux towers. Here, we focus on the interplay between radiative transfer, flow dynamics for neutral stratification, and ecophysiological controls on CO2 sources and sinks within a canopy on a gentle cosine hill. We examine how topography alters the forest-atmosphere CO2 exchange rate when compared to uniform flat terrain using a newly developed first-order closure model that explicitly accounts for the flow dynamics, radiative transfer, and nonlinear eco physiological processes within a plant canopy. We show that variation in radiation and airflow due to topography causes only a minor departure in horizontally averaged and vertically integrated photosynthesis from their flat terrain values. However, topography perturbs the airflow and concentration fields in and above plant canopies, leading to significant horizontal and vertical advection of CO2. Advection terms in the conservation equation may be neglected in flow over homogeneous, flat terrain, and then N-ee = F-c, the vertical turbulent flux of CO2. Model results suggest that vertical and horizontal advection terms are generally of opposite sign and of the same order as the biological sources and sinks. We show that, close to the hilltop, F-c departs by a factor of three compared to its flat terrain counterpart and that the horizontally averaged F-c-at canopy top differs by more than 20% compared to the flat-terrain case.

Molecular structure of 2,5-dihydropyrrole (C4NH7), obtained by gas-phase electron diffraction and theoretical calculations

The structure of 2,5-dihydropyrrole (C4NH7) has been determined by gas-phase electron diffraction (GED), augmented by the results from ab initio calculations employing third-order Moller-Plesset (MP3) level of theory and the 6-311+G(d,p) basis set. Several theoretical calculations were performed. From theoretical calculations using MP3/6-311+G(d,p) evidence was obtained for the presence of an axial (63%) (N-H bond axial to the CNC plane) and an equatorial conformer (37%) (N-H bond equatorial to the CNC plane). The five-membered ring was found to be puckered with the CNC plane inclined at 21.8 (38)° to the plane of the four carbon atoms.

Carbon-decorated FePt nanoparticles

FePt magnetic nanoparticles are an important candidate material for many future magnetic applications. FePt exists as two main phases, that is, a disordered face-centered cubic (fcc) structure, which is generally prepared by chemical methods at low temperatures, and the high-temperature chemically ordered face-centered tetragonal (fct) structure. The fee FePt, with low coercivity but associated with superparamagnetic properties, may find applications as a magnetic fluid or as a nanoscale carrier for chemical or biochemical species in biomedical areas, while fct FePt is proposed for use in ultrahigh-density magnetic recording applications. However, for both of these applications an enhancement of the intrinsically weak magnetic properties, the avoidance of magnetic interferences from neighbor particles, and the improved stability of the small magnetic body remain key practical issues. We report a simple synthetic method for producing FePt nanoparticles that involves hydrothermal treatment of Fe and Pt precursors in glucose followed by calcination at 900 degrees C. This new method produces thermally stable spheroidal graphite nanoparticles (large and fullerene-like) that encapsulate or decorate FePt particles of ca. 5 nm with no severe macroscopic particle coalescence. Also, a low coercivity of the material is recorded; indicative of small magnetic interference from neighboring carbon-coated particles. Thus, this simple synthetic method involves the use of a more environmentally acceptable glucose/aqueous phase to offer a protective coating for FePt nanoparticles. It is also believed that such a synthetic protocol can be readily extended to the preparation of other graphite-coated magnetic iron alloys of controlled size, stoichiometry, and physical properties.

Correlation-type structure activity relationships for the kinetics of gas-phase RO2 self-reactions and reaction with HO2

Structure activity relationships (SARs) are presented for the gas-phase reactions of RO2 with HO2, and the self- and cross-reactions of RO2. For RO2+HO2 the SAR is based upon a correlation between the logarithm of the measured rate coefficient and a calculated ionisation potential for the molecule R-CH=CH2, R being the same group in both the radical and molecular analogue. The correlation observed is strong and only for one RO2 species does the measured rate coefficient deviate by more than a factor of two from the linear least-squares regression line. For the self- and cross-reactions of RO2 radicals, the SAR is based upon a correlation between the logarithm of the measured rate coefficient and the calculated electrostatic potential (ESP) at the equivalent carbon atom in the RH molecule to which oxygen is attached in RO2, again R being the same group in the molecule and the radical. For cases where R is a simple alkyl-group, a strong linear correlation observed. For RO2 radicals which contain lone pair-bearing substituents and for which the calculated ESP<-0.05 self-reaction rate coefficients appear to be insensitive to the value of the ESP. For RO2 of this type with ESP>-0.05 a linear relationship between log k and the ESP is again observed. Using the relationships, 84 out of the 85 rate coefficients used to develop the SARs are predicted to within a factor of three of their measured values. A relationship is also presented that allows the prediction of the Arrhenius parameters for the self-reactions of simple alkyl RO2 radicals. On the basis of the correlations, predictions of room-temperature rate coefficients are made for a number of atmospherically important peroxyl-peroxyl radical reactions. (C) 2003 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Inelastic neutron scattering in spectroscopic studies of hydrogen on carbon-supported catalysts-experimental spectra and computed spectra of model systems

Inelastic neutron scattering spectroscopy has been used to observe and characterise hydrogen on the carbon component of a Pt/C catalyst. INS provides the complete vibration spectrum of coronene, regarded as a molecular model of a graphite layer. The vibrational modes are assigned with the aid of ab initio density functional theory calculations and the INS spectra by the a-CLIMAX program. A spectrum for which the H modes of coronene have been computationally suppressed, a carbon-only coronene spectrum, is a better representation of the spectrum of a graphite layer than is coronene itself. Dihydrogen dosing of a Pt/C catalyst caused amplification of the surface modes of carbon, an effect described as H riding on carbon. From the enhancement of the low energy carbon modes (100-600 cm(-1)) it is concluded that spillover hydrogen becomes attached to dangling bonds at the edges of graphitic regions of the carbon support. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Selective catalytic oxidation of alkylaromatic molecules by nanosize water droplets containing Co2+ species in supercritical carbon dioxide fluid

Stabilized nano-sized water droplet carrying water-soluble Co2+ species is employed as a new catalyst system for the oxidation of the alkyl aromatics in the presence of a fluorinated surfactant. This stable system contains no labile C-H structure and can facilitate excellent mixing of catalytic Co(II)/NaBr species, hydrocarbon substrates and oxygen in supercritical carbon dioxide fluid, which is demonstrated to be an excellent alternative solvent system to acetic acid or nitric acid for air oxidation of a number of alkyl aromatic hydrocarbons using Co(II) species at mild conditions. As a result, potential advantages of this 'greener' catalytic method including safer operation, easier separation and purification, higher catalytic activity with selectivity and without using corrosive or oxidation unstable solvent are therefore envisaged.