Influence of plant species and richness on pollutant removal in treatment wetlands

Les marais filtrants artificiels sont des écosystèmes recréés par l’homme dans le but d’optimiser l’épuration des eaux usées. Lors de la sélection d’espèces végétales pour la mise en place de ces marais filtrants, l’utilisation d’une polyculture ainsi que d’espèces indigènes non invasives est de plus en plus recommandée. Néanmoins, la plupart des marais filtrants existants sont des monocultures utilisant des plantes envahissantes, probablement à cause du manque d’évidences scientifiques sur les avantages de la diversité végétale et de la performance des espèces locales. Ainsi, les questions de recherche autour desquelles s’oriente ma thèse sont: Les polycultures présentent-elles un potentiel épuratoire aussi ou plus grand que les monocultures, et une espèce indigène est-elle aussi efficace et performante qu’une espèce exotique envahissante dans des marais filtrants ? Trois expériences ont été conduites afin de répondre à ces questions. J’ai d’abord testé l’influence de la richesse végétale sur l’élimination des polluants en deux dispositifs expérimentaux: 1) comparant deux espèces de plantes émergentes en monoculture ou combinées séquentiellement, et 2) évaluant la performance de quatre espèces flottantes plantées en monoculture par rapport à des associations de deux (avec toutes les combinaisons possibles) et de quatre espèces. Une troisième expérience a été réalisée afin de comparer l’efficacité épuratoire de l’haplotype européen envahissant du roseau commun (Phragmites australis) et de la sous-espèce locale non-invasive (P. australis subsp. americanus). La composition en espèces végétales a produit un effet notable sur la performance des marais filtrants. La comparaison des performances en mono- et en polyculture n’a pas permis de démontrer clairement les avantages de la diversité végétale pour l’élimination des polluants dans les marais filtrants. Toutefois, les marais filtrants plantés avec une combinaison d’espèces étaient aussi efficaces que les monocultures des espèces les plus performantes. La comparaison entre les deux sous-espèces de P. australis indiquent que la sous-espèce indigène pourrait remplacer le roseau exotique envahissant, évitant ainsi les potentiels risques environnementaux sans toutefois compromettre l’efficacité du traitement. Les résultats prometteurs de la sous-espèce indigène de P. australis doivent encore être testés dans des expériences à grande échelle avant d’utiliser largement cette espèce dans les marais filtrants. Nos résultats suggèrent que, dans des conditions où la performance des macrophytes disponibles est inconnue ou ne peut être déterminée, l’utilisation d’une combinaison d’espèces présente les meilleures chances d’accomplir le plus haut niveau possible d’élimination de polluants. De plus, même si la diversité végétale ne présente pas un avantage mesurable en termes d’efficacité épuratoire, celle-ci améliore la résilience des marais filtrants et leur résistance aux stress et aux maladies.

Physicochemical and molecular characterization of bacteriophages ΦSP-1 and ΦSP-3, specific for pathogenic Salmonella and evaluation of their potential as biocontrol agent

This thesis entitled Physicochemical and molecular characterization of bacteriophages ΦSP-1and ΦSP-3, specific for pathogenic Salmonella and evaluation of their potential as biocontrol agent . Salmonella were screened using standard methodologies from various environmental samples including chicken caecum. Salmonella strains, which were previously isolated and stocked in the lab, were also included in this study as host, for screening Salmonella specific lytic phages. The Salmonella strain in this study designated as S49 which helped in phage propagation by acting as host bacteria was identified as Salmonella enterica subsp. enterica by 16S rRNA gene analysis and serotyping . A total of three Salmonella specific phage named as ΦSP-1, ΦSP-2 and ΦSP-3 were isolated from chicken intestine samples via an enrichment protocol employing the double agar overlay method. ΦSP-1 and ΦSP-3 showing consistent lytic nature were selected for further study and were purified by repeated plating after picking of single isolated plaques from the lawns of Salmonella S49 plates. Both the phages produced small, clear plaques indicating their lytic nature. ΦSP-1 and ΦSP-3 were concentrated employing PEG-NaCl precipitation method before further characterization. The focus of present study was to isolate, characterize and verify the efficacy of lytic bacteriophages against the robust pathogen Salmonella, capable of surviving under various hostile conditions. Two phages, ΦSP-1 and ΦSP-3, belonging to two families, Podovoridae and Siphoviridae were isolated.

Emmer (Triticum dicoccon Schrank) in Oman

Emmer (Triticum dicoccon ) was collected recently in northern Oman. The material was analyzed morphologically and phenologically. It belongs to the Asiatic emmers (subsp. asiaticum) and not to the Ethiopian ones (subsp. abyssinicum), distributed in Ethiopia and Yemen, as originally expected. The determination of the material resulted in var. haussknechtianum and var. aeruginosum.

Simptomatologia i microorganismes associats a la necrosi bruna apical de la noguera (Juglans regia)

La Necrosi Apical Bruna (BAN, brown apical necrosis, segons les sigles en anglès) Es va detectar per primer cop l’any 1997 a Extremadura degut a la severa caiguda de fruits. Avui dia la malaltia és present a quasi totes les zones productores de la mediterrània. Els símptomes difereixen dels provocats per Xanthomonas arboricola pv. juglandis i Gnomonia leptsostyla.. S’observa que els fruits afectats presenten una taca bruna a la zona apical i necrosi dels teixits interiors. El grup de Patologia Vegetal de la Universitat de Girona participa i dirigeix la tasca sobre l’etiologia de la BAN dins la xarxa europea d’investigació en bacteris patògens de fruiters ,COST873. Hi ha una certa controvèrsia en la definició dels símptomes i agents causals. Tots els grups coincideixen en afirmar que es tracta d’una malaltia complexa amb diferents organismes implicats

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Pèptids biarílics a partir de 4-iodofenilalanina o 3-iodotirosina per borilació i reacció de Suzuki-Miyaura en fase sòlida. Avaluació de l'activitat antimicrobiana

En aquesta tesi doctoral es va estudiar la preparació de pèptids biarílics en fase sòlida. En primer lloc, es varen borilar residus de fenilalanina o tirosina presents a la seqüència peptídica a través d’una reacció de Miyaura. A continuació, es varen arilar els boronats resultants a través d’una reacció de Suzuki-Miyaura sota irradiació de microones, utilitzant diversos halurs d’aril i haloaminoàcids. La metodologia trobada es va estendre a la preparació de pèptids biarílics cíclics. Aquesta aproximació presenta l’avantatge d’evitar la síntesi en dissolució i la purificació del boronoaminoàcid. A més, permet la preparació d’una àmplia diversitat de pèptids biarílics a partir d’un únic boronopèptid. L’avaluació de l’activitat biològica dels pèptids sintetitzats va permetre idenficar seqüències actives enfront dels bacteris Erwinia amylovora, Xanthomonas vesicatoria, i Pseudomonas syringae, que són responsables de malalties greus en plantes d’interès econòmic com pereres i pomeres, i que varen resultar ser molt poc tòxics enfront cèl•lules eucariotes.

Development of molecular-based techniques for the detection, identification and quantification of food-borne pathogens

La presencia de microorganismos patógenos en alimentos es uno de los problemas esenciales en salud pública, y las enfermedades producidas por los mismos es una de las causas más importantes de enfermedad. Por tanto, la aplicación de controles microbiológicos dentro de los programas de aseguramiento de la calidad es una premisa para minimizar el riesgo de infección de los consumidores. Los métodos microbiológicos clásicos requieren, en general, el uso de pre-enriquecimientos no-selectivos, enriquecimientos selectivos, aislamiento en medios selectivos y la confirmación posterior usando pruebas basadas en la morfología, bioquímica y serología propias de cada uno de los microorganismos objeto de estudio. Por lo tanto, estos métodos son laboriosos, requieren un largo proceso para obtener resultados definitivos y, además, no siempre pueden realizarse. Para solucionar estos inconvenientes se han desarrollado diversas metodologías alternativas para la detección identificación y cuantificación de microorganismos patógenos de origen alimentario, entre las que destacan los métodos inmunológicos y moleculares. En esta última categoría, la técnica basada en la reacción en cadena de la polimerasa (PCR) se ha convertido en la técnica diagnóstica más popular en microbiología, y recientemente, la introducción de una mejora de ésta, la PCR a tiempo real, ha producido una segunda revolución en la metodología diagnóstica molecular, como pude observarse por el número creciente de publicaciones científicas y la aparición continua de nuevos kits comerciales. La PCR a tiempo real es una técnica altamente sensible -detección de hasta una molécula- que permite la cuantificación exacta de secuencias de ADN específicas de microorganismos patógenos de origen alimentario. Además, otras ventajas que favorecen su implantación potencial en laboratorios de análisis de alimentos son su rapidez, sencillez y el formato en tubo cerrado que puede evitar contaminaciones post-PCR y favorece la automatización y un alto rendimiento. En este trabajo se han desarrollado técnicas moleculares (PCR y NASBA) sensibles y fiables para la detección, identificación y cuantificación de bacterias patogénicas de origen alimentario (Listeria spp., Mycobacterium avium subsp. paratuberculosis y Salmonella spp.). En concreto, se han diseñado y optimizado métodos basados en la técnica de PCR a tiempo real para cada uno de estos agentes: L. monocytogenes, L. innocua, Listeria spp. M. avium subsp. paratuberculosis, y también se ha optimizado y evaluado en diferentes centros un método previamente desarrollado para Salmonella spp. Además, se ha diseñado y optimizado un método basado en la técnica NASBA para la detección específica de M. avium subsp. paratuberculosis. También se evaluó la aplicación potencial de la técnica NASBA para la detección específica de formas viables de este microorganismo. Todos los métodos presentaron una especificidad del 100 % con una sensibilidad adecuada para su aplicación potencial a muestras reales de alimentos. Además, se han desarrollado y evaluado procedimientos de preparación de las muestras en productos cárnicos, productos pesqueros, leche y agua. De esta manera se han desarrollado métodos basados en la PCR a tiempo real totalmente específicos y altamente sensibles para la determinación cuantitativa de L. monocytogenes en productos cárnicos y en salmón y productos derivados como el salmón ahumado y de M. avium subsp. paratuberculosis en muestras de agua y leche. Además este último método ha sido también aplicado para evaluar la presencia de este microorganismo en el intestino de pacientes con la enfermedad de Crohn's, a partir de biopsias obtenidas de colonoscopia de voluntarios afectados. En conclusión, este estudio presenta ensayos moleculares selectivos y sensibles para la detección de patógenos en alimentos (Listeria spp., Mycobacterium avium subsp. paratuberculosis) y para una rápida e inambigua identificación de Salmonella spp. La exactitud relativa de los ensayos ha sido excelente, si se comparan con los métodos microbiológicos de referencia y pueden serusados para la cuantificación de tanto ADN genómico como de suspensiones celulares. Por otro lado, la combinación con tratamientos de preamplificación ha resultado ser de gran eficiencia para el análisis de las bacterias objeto de estudio. Por tanto, pueden constituir una estrategia útil para la detección rápida y sensible de patógenos en alimentos y deberían ser una herramienta adicional al rango de herramientas diagnósticas disponibles para el estudio de patógenos de origen alimentario.

An economic decision support tool for simulating paratuberculosis control strategies in a UK suckler beef herd

A dynamic, deterministic, economic simulation model was developed to estimate the costs and benefits of controlling Mycobacterium avium subsp. paratuberculosis (Johne's disease) in a suckler beef herd. The model is intended as a demonstration tool for veterinarians to use with farmers. The model design process involved user consultation and participation and the model is freely accessible on a dedicated website. The 'user-friendly' model interface allows the input of key assumptions and farm specific parameters enabling model simulations to be tailored to individual farm circumstances. The model simulates the effect of Johne's disease and various measures for its control in terms of herd prevalence and the shedding states of animals within the herd, the financial costs of the disease and of any control measures and the likely benefits of control of Johne's disease for the beef suckler herd over a 10-year period. The model thus helps to make more transparent the 'hidden costs' of Johne's in a herd and the likely benefits to be gained from controlling the disease. The control strategies considered within the model are 'no control', 'testing and culling of diagnosed animals', 'improving management measures' or a dual strategy of 'testing and culling in association with improving management measures'. An example 'run' of the model shows that the strategy 'improving management measures', which reduces infection routes during the early stages, results in a marked fall in herd prevalence and total costs. Testing and culling does little to reduce prevalence and does not reduce total costs over the 10-year period.

The Euro+Med treatment of Hedera (Araliaceae) - recent studies and a new name

For the treatment of the Hedera taxa present in the territories included in the Euro+Med PlantBase project a new name is required and here validated, Hedera rhizomatifera, based on Hedera helix subsp. rhizomatifera.

The uses of Atuna racemosa Raf. (Chrysobalanaceae) in Samoa

An ethnobotanical study was made of the uses of Atuna racemosa subsp. racemosa (Chrysobalanaceae) in Samoa. The main use is of the cotyledons to extract an anti-inflammatory massage oil and a putty to caulk boats. Minor uses as a medicinal and of the wood are reported and a survey of herbarium material shows that the fruit of Atuna is widely used throughout the Pacific region.

Variation in 16S-23S rRNA intergenic spacer regions in Photobacterium damselae: a mosaic-like structure

Phenotypically, Photobacterium damselae subsp. piscicida and P. damselae subsp. damselae are easily distinguished. However, their 16S rRNA gene sequences are identical, and attempts to discriminate these two subspecies by molecular tools are hampered by their high level of DNA-DNA similarity. The 16S-23S rRNA internal transcribed spacers (ITS) were sequenced in two strains of Photobacterium damselae subsp. piscicida and two strains of P. damselae subsp. damselae to determine the level of molecular diversity in this DNA region. A total of 17 different ITS variants, ranging from 803 to 296 bp were found, some of which were subspecies or strain specific. The largest ITS contained four tRNA genes (tDNAs) coding for tRNA(Glu(UUC)), tRNA(LyS(UUU)), tRNA(Val(UAC)), and tRNA(Ala(GGC)). Five amplicons contained tRNA(Glu(UUC)) combined with two additional tRNA genes, including tRNA(Lys(UUU)), tRNA(Val(UAC)), or tRNA(Ala(UGC)). Five amplicons contained tRNA(Ile(GAU)) and tRNA(Ala(UGC)). Two amplicons contained tRNA(Glu(UUC)) and tRNA(Val(UGC)). Two different isoacceptor tRNA(Ala) genes (GGC and UGC anticodons) were found. The five smallest amplicons contained no tRNA genes. The tRNA-gene combinations tRNA(Glu(UUC)) -tRNA(Val(UAC)) -tRNA(Ala(UGC)) and tRNA(Glu(UUC)) -tRNA(Ala(UGC)) have not been previously reported in bacterial ITS regions. The number of copies of the ribosomal operon (rrn) in the P. damselae chromosome ranged from at least 9 to 12. For ITS variants coexisting in two strains of different subspecies or in strains of the same subspecies, nucleotide substitution percentages ranged from 0 to 2%. The main source of variation between ITS variants was due to different combinations of DNA sequence blocks, constituting a mosaic-like structure.

Characterization of the 23S and 5S rRNA genes and 23S-5S intergenic spacer region (ITS-2) of Photobacterium damselae

The 23S ribosomal RNA (rRNA) gene has been sequenced in strains of the fish pathogens Photobacterium damselae subsp. damselae (ATCC 33539) and subsp. piscicida (ATCC 29690), showing that 3 nucleotide positions are clearly different between subspecies. In addition, the 5S rRNA gene plus the intergenic spacer region between the 23S and 5S rRNA genes (ITS-2) were amplified, cloned and sequenced for the 2 reference strains as well as the field isolates RG91 (subsp. damselae) and DI21 (subsp. piscicida). A 100% similarity was found for the consensus 5S rRNA gene sequence in the 2 subspecies, although some microheterogeneity was detected as inter-cistronic variability within the same chromosome. Sequence analysis of the spacer region between the 23S and 5S rRNA genes revealed 2 conserved and 3 variable nucleotide sequence blocks, and 4 different modular organizations were found. The ITS-2 spacer region exhibited both inter-subspecies and inter-cistronic polymorphism, with a mosaic-like structure. The EMBL accession numbers for the 23S, 5S and ITS-2 sequences are: P. damselae subsp. piscicida 5S gene (AJ274379), P. damselae subsp. damselae 23S gene (Y18520), subsp. piscicida 23S gene (Y17901), R damselae subsp. piscicida ITS-2 (AJ250695, AJ250696), P. damselae subsp. damselae ITS-2 (AJ250697, AJ250698).

Assessment of the presence of Salmonella spp. in Egyptian dairy products using various detection media

Aims: To make a preliminary assessment of the incidence of Salmonella in Egyptian dairy products, and to investigate the effectiveness of various protocols for the detection of the pathogen in these products. Methods and Results: Samples of milk and related dairy products were randomly collected from local markets and examined for the presence of Salmonella. While most samples were free of the organism, isolates of Salmonella enterica subsp. enterica serovar Typhimurium PT 8 could be recovered from 'matared' cream specimens. These isolates were susceptible to antibiotics usually used to challenge infections caused by Salmonella. A combination of buffered peptone water, Muller-Kauffman tetrathionate broth, and brilliant green phenol red agar gave the best results for the detection of the pathogen. Selenite-cystine broth and Hektoen enteric agar were ineffective as an enrichment and a plating medium, respectively, in the isolation of Salmonella. A modified identification strategy that reduces the burden of serological testing of presumptive isolates is proposed. Conclusions, Significance and Impact of the Study: 'Matared' cream could be a vehicle for transmitting Salmonella. Using the above combination of media, beside the suggested modified confirmatory procedure, should increase the effectiveness and ease of the detection of Salmonella in milk and dairy products.

Transfer of members of the genus Falcivibrio to the genus Mobiluncus, and emended description of the genus Mobiluncus

It has long been thought that the genera Mobiluncus and Falcivibrio contain the same organisms. Using a polyphasic approach, it was found that Mobiluncus curtisii and Mobiluncus mulieris were the same as Falcivibrio vaginalis and Falcivibrio grandis, respectively. As the genus name Mobiluncus takes precedence, it is proposed that F. vaginalis and F. grandis be transferred to the genus Mobiluncus. In agreement with previous studies, results from phenotypic tests did not support the separation of M. curtisii strains into its two subspecies, M. curtisii subsp. curtisii and M. curtisii subsp. holmesii. Phenotypic complexity within M. curtisii dictates that the species should be treated as a complex until more in-depth analyses of the species have been performed. Phylogenetic analyses, based on 16S rRNA gene sequences, demonstrated that the genus Mobiluncus was associated with Varibaculum cambriense and the two subspecies of Actinomyces neuii, and that A. neuii is only distantly related to Actinomyces sensu stricto.

Identification of Bartonella species in rodents, shrews and cats in Denmark: detection of two B-henselae variants, one in cats and the other in the long-tailed field mouse

Small mammals and stray cats were trapped in two areas of North Zealand, Denmark, and their blood cultured for hemotrophic bacteria. Bacterial isolates were recovered in pure culture and subjected to 16S rDNA gene sequencing. Bartonella species were isolated from five mammalian species: B. grahamii from Microtus agrestis (field vole) and Apodemus flavicollis (yellow-necked field mouse); B. taylorii from M. agrestis, A. flavicollis and A. sylvaticus (long-tailed field mouse); B. tribocorum from A. flavicollis; R vinsonii subsp. vinsonii from M. agrestis and A. sylvaticus; and B. birtlesii from Sorex vulgaris (common shrew). In addition, two variant types of B. henselae were identified: variant I was recovered from three specimens of A. sylvaticus, and B. henselae variant 11 from I I cats; in each case this was the only B. henselae variant found. No Bartonella species was isolated from Clethrionomys glareolus (bank vole) or Micromys minutus (harvest mouse). These results suggest that B. henselae occurs in two animal reservoirs in this region, one of variant I in A. sylvaticus, which may be transmitted between mice by the tick Ixodes ricinus, and another of variant 11 in cats, which may be transmitted by the cat flea (Ctenocephalides felis). To our knowledge, this is the first report of the occurrence of B. henselae and B. tribocorum in Apodemus mice.