Convergencia de vías de señalización en un modelo de apoptosis

La sepsis es un evento inflamatorio generalizado del organismo inducido por un daño causado generalmente por un agente infeccioso. El patógeno más frecuentemente asociado con esta entidad es el Staphylococcus aureus, responsable de la inducción de apoptosis en células endoteliales debida a la producción de ceramida. Se ha descrito el efecto protector de la proteína C activada (PCA) en sepsis y su relación con la disminución de la apoptosis de las células endoteliales. En este trabajo se analizó la activación de las quinasas AKT, ASK1, SAPK/JNK y p38 en un modelo de apoptosis endotelial usando las técnicas de Western Blotting y ELISA. Las células endoteliales (EA.hy926), se trataron con C2-ceramida (130μM) en presencia de inhibidores químicos de cada una de estas quinasas y PCA. La supervivencia de las células en presencia de inhibidores químicos y PCA fue evaluada por medio de ensayos de activación de las caspasas 3, 7 y 9, que verificaban la muerte celular por apoptosis. Los resultados evidencian que la ceramida reduce la activación de AKT y aumenta la activación de las quinasas ASK, SAPK/JNK y p38, en tanto que PCA ejerce el efecto contrario. Adicionalmente se encontró que la tiorredoxina incrementa la activación/fosforilación de AKT, mientras que la quinasa p38 induce la defosforilación de AKT.

Morbilidad y mortalidad en prematuros menores de 1500 gramos en un hospital regional del 2011 a 2013

Introducción: El presente estudio pretende determinar la mortalidad y caracterizar morbilidad de este grupo de recién nacidos, para establecer planes de mejoramiento. Materiales y método: Estudio descriptivo retrospectivo de corte transversal. Se revisaron 158 historias clínicas de los recién nacidos prematuros menores de 1500 gramos hospitalizados en la unidad de cuidados intensivos neonatales del Hospital Universitario Departamental de Nariño durante el periodo 2011 al 2013. La información fue analizada estadísticamente. Resultados: Se encontró que de 5447 nacidos vivos el 2,9 % fueron menores de 1500 gramos. 52,5 % eran de género masculino, 63,9% nacieron por cesárea. El 23,4 % no recibió esteroides antenatales. La tasa de mortalidad para el periodo de estudio en este grupo de pacientes fue de 7.3 por mil nacidos vivos. El 100% de los recién nacidos de menos de 750 gr fallecieron. Mientras que no se registro ninguna sobrevida de menos de 24 semanas. Conclusiones: Podría establecerse este como límite de viabilidad el peso al nacer < 750 gr y menos de 24 semanas de gestación, en donde la muerte es prácticamente la regla, siempre teniendo en cuenta evaluar cuidadosamente cada caso particular. La morbilidad de los prematuros de muy bajo peso al nacer esta en los rangos reportados en la literatura.

Tratamiento de Artritis reumatoide con antagonistas del factor de necrosis tumoral alfa y su asociación con el desarrollo de melanoma cutáneo: revisión sistemática de la literatura y meta-análisis.

Introducción: El tratamiento con antagonistas del factor de necrosis tumoral alfa (anti TNF) ha impactado el pronóstico y la calidad de vida de los pacientes con artritis reumatoide (AR) positivamente, sin embargo, se interroga un incremento en el riesgo de desarrollar melanoma. Objetivo: Conocer la asociación entre el uso de anti TNF y el desarrollo de melanoma maligno en pacientes con AR. Metodología: Se realizó una búsqueda sistemática en MEDLINE, EMBASE, COCHRANE LIBRARY y LILACS para ensayos clínicos, estudios observacionales, revisiones y meta-análisis en pacientes adultos con diagnóstico de AR y manejo con anti TNF (Certolizumab pegol, Adalimumab, Etanercept, Infliximab y Golimumab). Resultados: 37 estudios clínicos cumplieron los criterios de inclusión para el meta-análisis, con una población de 16567 pacientes. El análisis de heterogeneidad no fue significativo (p=1), no se encontró diferencia en el riesgo entre los grupos comparados DR -0.00 (IC 95% -0.001; -0.001). Un análisis adicional de los estudios en los que se reportó al menos 1 caso de melanoma (4222 pacientes) tampoco mostró diferencia en el riesgo DR -0.00 (IC 95% -0.004 ; -0.003). Conclusión: En la evidencia disponible a la fecha no encontramos asociación significativa entre el tratamiento con anti TNF en pacientes con diagnóstico de AR y el desarrollo de melanoma cutáneo.

Aspectes físics i químics del destintatge de paper revista mitjançant tensioactius catiònics

En una tesi anterior (Puig, 2004) es varen estudiar els aspectes mecànics vinculats al desfibratge i als consums energètics associats al procés de desintegració per acabar quantificant les forces implicades en el procés d'individualització dels components de diferents paperots. Aquest estudi, ha permès conèixer les condicions de desintegració que condueixen a un mínim consum energètic, aspecte complementari al reciclatge i destintatge del paperot però molt important per aconseguir un procés realment sostenible. Degut als requeriments del mercat, hi ha un altre aspecte o vessant realment important com és l'eliminació de tinta. Aquest procés, malgrat la complexitat industrial, es pot reduir o simplificar en dues etapes: la desintegració i la flotació. Ambdues, per raons d'eficàcia i condicionades pels agents químics que s'utilitzen, es realitzen en medi fortament alcalí (entorn d'un pH a 12). Aquest fet, genera una forta contaminació (DQO elevada) i per tant, és un procés poc respectuós amb el medi ambient. Els factors que condicionen treballar en medi alcalí són principalment, el despreniment de la tinta del suport, clarament accelerat en medi bàsic i fonamental per un bon destintatge i la utilització de tensioactius aniònics. Aquests tensioactius són sensibles al pH i la seva eficàcia disminueix en medi neutre o quasi neutre. Atès el que s'ha exposat, s'ha plantejat aquesta tesi que porta per títol "Aspectes Físics i Químics del Destintatge de Paper Revista mitjançant Tensioactius Catiònics", com un estudi del procés de destintatge de paper revista recuperat parant especial atenció a les variables físico-químiques i mecàniques del procés i a la seva influència en el despreniment i fragmentació de la tinta, així com en el procés d'eliminació de la tinta per flotació per tal d'avaluar la viabilitat d'un procés de destintatge en medi neutre enfront del destintatge alcalí convencional. S'ha utilitzat, com a paperot a destintar, el paper revista ja que aquest tipus de paper representa un percentatge elevat del paper recuperat a la Unió Europea. A més, aquest tipus de paper és utilitzat habitualment en les plantes de destintatge industrials per millorar les propietats de les suspensions destintades de paper de diari. La utilització de tensioactius catiònics és deguda a que la seva activitat no es veu afectada pel pH de la suspensió. Així, durant la comparació dels processos de destintatge en medi neutre i en medi alcalí, les eficàcies dels processos no es veuran influenciades pel grau d'ionització del tensioactiu. Donada l'absència d'estudis sobre la influència de les variables del procés en les mesures de concentració efectiva de tinta residual (ERIC) i ja que s'ha emprat aquest paràmetre per avaluar el despreniment i fragmentació de la tinta durant l'etapa de desintegració. En primer lloc, s'ha plantejat un estudi fonamental de la influència que poden tenir les variables del procés (granulometria, concentració de tinta i tipus de suport) en aquest paràmetre. Pel que fa a l'etapa de flotació, s'estudiarà l'efectivitat d'aquesta etapa, posant especial atenció a la capacitat del tensioactiu per eliminar tota la tinta despresa en l'etapa de desintegració. A més, donada la poca informació bibliogràfica referida als mecanismes de flotació amb tensioactius catiònics i la influència que té l'adsorció d'aquests agents per part de la suspensió paperera en l'etapa de flotació, s'ha dut a terme un estudi de l'adsorció dels tensioactius catiònics per part dels components d'una suspensió paperera. Per tant, la tesi realitzada té com a objectius:  Estudi fonamental de les mesures de ERIC (concentració efectiva de tinta residual) amb suports específics.  Estudi de la desintegració en medi neutre i comparació amb la desintegració clàssica.  Modelització del desfibratge de paperot a l'etapa de desintegració.  Estudi de l'eliminació de tinta per flotació en medi neutre i comparació amb la flotació clàssica.  Estudi del mecanisme d'adsorció de tensioactius en suspensions de cel·lulosa sintètica i de paperot.

Estudi fonamental i aplicat de l'etapa d'eliminació de tinta per flotació

La tesi realitza un estudi detallat dels principals processos que tenen lloc durant l'eliminació de tinta tòner per flotació. L'estudi del procés d'adhesió de tinta a la superfície de bombolles d'aire s'ha realitzat mitjançant visió artificial. Els resultats obtinguts han mostrat que un excés de tensioactiu provoca una disminució de la quantitat de tinta unida a la bombolla d'aire i per tant una disminució de l'eficàcia del procés de flotació. La caracterització de les bombolles d'aire presents en una cel·la de flotació ha posat de manifest que tant el cabal d'aire com la velocitat de l'agitador configuren la distribució de diàmetres final. L'estudi del procés d'eliminació de tinta per flotació en absència de fibres cel·lulòsiques ha mostrat que les variables físico-químiques estudiades són les que tenen una major influència en el procés d'eliminació de tinta tòner per flotació. Finalment s'han addicionat fibres cel·lulòsiques a la suspensió. S'ha pogut comprovar que s'aconsegueix una bona eliminació de tinta sempre i quan les condicions hidrodinàmiques siguin les adequades.

Noves aproximacions a la síntesi i caracterització de poliglicols al·lílics, polihidrosiloxans i surfactants copolimèrics. Avaluació d'aquests surfactants en formulacions de poliuretà

Els polímers són una sèrie de compostos que troben un ampli ventall d'aplicacions en la indústria actual. Un exemple són les espumes de poliuretà, estructures de tipus cel·lular obtingudes mitjançant la reacció química entre compostos de tipus isocianat i compostos de tipus poliol (polièters amb diferent nombre de grups hidroxil). És imprescindible l'ús d'additius d'estructura tensioactiva (surfactants de silicona) per estabilitzar el procés d'espumació i per proporcionar una estructura cel·lular ordenada i homogènia en mida i distribució. La síntesis i caracterització de les molècules precursores (polihidrosiloxans i polièters al·lílics), l'estudi de la reacció d'hidrosililació com a via d'obtenció dels diferents surfactants per reacció d'addició entre els polihidrosiloxans i els polièters al·lílics i la caracterització i avaluació en formulacions comercials de poliuretà dels surfactants sintetitzats han constituït els objectius del present treball. MEMÒRIA La Tesi Doctoral ha estat presentada seguint el següent esquema: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL POLIURETÀ. Es presenten els principis de la química del poliuretà, fent esment dels recents avenços en la síntesis i caracterització d'aquests compostos polimèrics, així com un apartat concret centrat en els surfactants de silicona. Es presenten les estructures habituals d'aquests compostos comercials i es detallen les reaccions de síntesi i les característiques físiques que aquests compostos proporcionen a les espumes de poliuretà. CAPÍTOL II. OBJECTIUS. 1.- Síntesis y caracterització d'una àmplia gamma de poliglicols al·lílics i de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, ambdós precursors d'estructures polimèriques de tipus surfactant. 2.- Estudi de la reacció d'hidrosililació com a via de formació d'enllaços Si-C no hidrolitzables, mitjançant la reacció d'addició entre els substrats al·lílics insaturats i els polisiloxans amb grups hidrur reactius. 3.- Caracterització de les estructures polimèriques de tipus surfactant sintetitzades i avaluació d'aquestes en formulacions de poliuretà, a fi de relacionar l'estructura química d'aquests oligómers amb els efectes físics que originen en l'espuma de poliuretà. CAPÍTOL III. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE SUBSTRATS AL·LÍLICS INSATURATS DE TIPUS POLIGLICOL. S'han caracteritzat per HPLC-UV una sèrie de polietilenglicols comercials. S'ha estudiat la reacció de derivatització al·lílica sobre els grups hidroxil dels polièters comercials (PEG, PPG i copolímers PEG-PPG) i s'han caracteritzat exhaustivament els productes sintetitzats (1H,13C-RMN, GC, GC-MS, FTIR, ESI-MS, HPLC-UV). S'ha iniciat un estudi de polimerització aniònica sobre nous epòxids amb un punt de diversitat molecular, sintetitzant-se i caracteritzant-se els corresponents nous polièters obtinguts. CAPÍTOL IV. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE POLIHIDROSILOXANS REACTIUS. S'estudia la síntesis de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, mitjançant la reacció de polimerització aniònica d'obertura d'anell ("AROP, anionic ring opening polimerization") i mitjançant la reacció de polimerització per equilibració catiònica. Es presenta una caracterització exhaustiva dels productes sintetitzats i es descriu la naturalesa de la microestructura polimèrica a partir de la distribució bivariant dels copolímers PDMS-co-PHMS (poli(dimetilsiloxà)-co-poli(hidrometilsiloxà)). CAPÍTOL V. ESTUDI SISTEMÀTIC DE LA REACCIÓ D'HIDROSILILACIÓ. S'ha estudiat la reacció d'hidrosililació amb la finalitat de sintetitzar estructures copolimèriques poliglicol-polisiloxà a partir de la reacció de polisiloxans hidrur reactius i polièters al·lílics. S'han provat diferents catalitzadors (Pt/C 5%, cat. de Speier i cat. de Karstedt), s'han sintetitzat diferents estructures tensoactives (lineals i ramificades) i s'ha modelitzat les diferents reaccions secundàries observades, per presentar un estudi mecanístic de la reacció d'hidrosililació aplicada a la síntesis de molècules d'elevat PM a partir de la reacció entre substrats al·lílics insaturats i polihidrosiloxans. CAPÍTOL VI. AVALUACIÓ DELS SURFACTANTS EN FORMULACIONS DE POLIURETÀ. S'ha estudiat la idoneïtat dels surfactants de silicona sintetitzats en diferents formulacions de poliuretà comercials. S'ha relacionat el comportament físic d'aquests surfactants en les espumes de poliuretà amb la seva estructura química a partir de l'anàlisi per microscòpia electrònica de rastreig. CAPÍTOL VII. CONCLUSIONS. S'han esposat les conclusions extretes de cada capítol.

Plant roots release phospholipid surfactants that modify the physical and chemical properties of soil

Plant root mucilages contain powerful surfactants that will alter the interaction of soil solids with water and ions, and the rates of microbial processes. The lipid composition of maize, lupin and wheat root mucilages was analysed by thin layer chromatography and gas chromatography-mass spectrometry. A commercially available phosphatidylcholine (lecithin), chemically similar to the phospholipid surfactants identified in the mucilages, was then used to evaluate its effects on selected soil properties. The lipids found in the mucilages were principally phosphatidylcholines, composed mainly of saturated fatty acids, in contrast to the lipids extracted from root tissues. In soil at low tension, lecithin reduced the water content at any particular tension by as much as 10 and 50% in soil and acid-washed sand, respectively. Lecithin decreased the amount of phosphate adsorption in soil and increased the phosphate concentration in solution by 10%. The surfactant also reduced net rates of ammonium consumption and nitrate production in soil. These experiments provide the first evidence we are aware of that plant-released surfactants will significantly modify the biophysical environment of the rhizosphere.

A further study of the recovery and purification of surfactin from fermentation broth by membrane filtration

Surfactin is a bacterial lipopeptide produced by Bacillus subtilis and is a powerful surfactant, having also antiviral, antibacterial and antitumor properties. The recovery and purification of surfactin from complex fermentation broths is a major obstacle to its commercialization; therefore, a two-step membrane filtration process was developed using a lab scale tangential flow filtration (TFF) unit with 10 kDa MWCO regenerated cellulose (RC) and polyethersulfone (PES)membranes at three different transmembrane pressure (TMP) of 1.5 bar, 2.0 bar and 2.5 bar. Two modes of filtrations were studied, with and without cleaning of membranes prior to UF-2. In a first step of ultrafiltration (UF-1), surfactin was retained effectively by membranes at above its critical micelle concentration (CMC); subsequently in UF-2, the retentate micelles were disrupted by addition of 50% (v/v) methanol solution to allow recovery of surfactin in the permeate. Main protein contaminants were effectively retained by the membrane in UF-2. Flux of permeates, rejection coefficient (R) of surfactin and proteinwere measured during the filtrations. Overall the three different TMPs applied have no significant effect in the filtrations and PES is the more suitable membrane to selectively separate surfactin from fermentation broth, achieving high recovery and level of purity. In addition this two-step UF process is scalable for larger volume of samples without affecting the original functionality of surfactin, although membranes permeability can be affected due to exposure to methanolic solution used in UF-2.

Generation of anti-complement "prodrugs": cleavable reagents for specific delivery of complement regulators to disease sites

Expression of biologically active molecules as fusion proteins with antibody Fc can substantially extend the plasma half-life of the active agent but may also influence function. We have previously generated a number of fusion proteins comprising a complement regulator coupled to Fc and shown that the hybrid molecule has a long plasma half-life and retains biological activity. However, several of the fusion proteins generated had substantially reduced biological activity when compared with the native regulator or regulator released from the Fc following papain cleavage. We have taken advantage of this finding to engineer a prodrug with low complement regulatory activity that is cleaved at sites of inflammation to release active regulator. Two model prodrugs, comprising, respectively, the four short consensus repeats of human decay accelerating factor (CD55) linked to IgG4 Fc and the three NH2-terminal short consensus repeats of human decay accelerating factor linked to IgG2 Fc have been developed. In each, specific cleavage sites for matrix metalloproteinases and/or aggrecanases have been incorporated between the complement regulator and the Fc. These prodrugs have markedly decreased complement inhibitory activity when compared with the parent regulator in vitro. Exposure of the prodrugs to the relevant enzymes, either purified, or in supernatants of cytokine-stimulated chondrocytes or in synovial fluid, efficiently cleaved the prodrug, releasing active regulator. Such agents, having negligible systemic effects but active at sites of inflammation, represent a paradigm for the next generation of anti-C therapeutics.

Syntheses and spectroscopy of diamine complexes of Zn(II) and Cd(II) ethylxanthates and the molecular structures of [M(S2COEt)(2)TMEDA]: formation of US nanoparticles from [Cd(S2COEt)(2)] and [Cd(S2COEt)(2)TMEDA]

The zinc and cadmium ethylxanthate complexes of N,N,N',N'-tetramethylethylenediamine (TMEDA), [M(S2COEt)(2)TMEDA], were synthesized and characterized with infrared, H-1 and C-13 NMR spectroscopy, mass spectrometry and X-ray crystallography. Whereas the cadmium complex has a six-coordinate {CdS4N2} centre with bidentate xanthate ligands, the zinc complex contains four coordinate {ZnS2N2} zinc with two monodentate xanthate groups. The cadmium species [Cd(S2COEt)(2)(diamine)] (where diamine = N,N-dimethylethylenediamine or N,N'-diisopropylethylenediamine) were also synthesized. The surfactant-assisted formation of nanoparticles from [Cd(S2COEt)(2)] and [Cd(S2COEt)(2)TMEDA] was studied with TEM, XRD and XRF techniques. From [Cd(S2COEt)(2)], spherical nanoparticle aggregates 140-200 nm in diameter were obtained but from [Cd(S2COEt)(2)TMEDA], single nanoparticles were produced with estimated diameters in the range of 4-7 nm and almost no aggregation. (C) 2004 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Electrochemical characterisation and anodic stripping voltammetry at mesoporous platinum rotating disc electrodes

Using the technique of liquid crystal templating a rotating disc electrode (RDE) was modified with a high surface area mesoporous platinum film. The surface area of the electrode was characterised by acid voltammetry, and found to be very high (ca. 86 cm(2)). Acid characterisation of the electrode produced distorted voltammograms was interpreted as being due to the extremely large surface area which produced a combination of effects such as localised pH change within the pore environment and also ohmic drop effects. Acid voltammetry in the presence of two different types of surfactant, namely Tween 20 and Triton X-100, suggested antifouling properties associated with the mesoporous deposit. Further analysis of the modified electrode using a redox couple in solution showed typical RDE behaviour although extra capacitive currents were observed due to the large surface area of the electrode. The phenomenon of underpotential deposition was exploited for the purpose of anodic stripping voltammetry and results were compared with data collected for microelectrodes. Underpotential deposition of metal ions at the mesoporous RDE was found to be similar to that at conventional platinum electrodes and mesoporous microelectrodes although the rate of surface coverage was found to be slower at a mesoporous RDE. It was found that a mesoporous RDE forms a suitable system for quantification of silver ions in solution.

Pressure-dependent product distribution of citral hydrogenation over micelle-hosted Pd and Ru nanoparticles in supercritical carbon dioxide

In situ synthesis and testing of Ru and Pd nanoparticles as catalysts in the presence of ammonium perfluorohydrocarbo-carboxylate surfactant in supercritical carbon dioxide were carried out in a stainless steel batch reactor at 40 degrees C over a pressure range of 80-150 bar CO2/H-2. Direct Visualization of the formation of a supercritical phase at above 80 bar, followed by the formation of homogeneous microemulsions containing dispersed Ru nanoparticles and Pd nanoparticles in scCO(2) at above 95-100 bar, were conducted through a sapphire window reactor using a W-0 (molar water to surfactant ratio) of 30. The synthesised RU and Pd nanoparticles showed interesting product distributions in the selective hydrogenation of organic molecules, depending critically oil the density and polarity of the fluid (which ill turn depends on the pressure applied). Thus, selective hydrogenation of the citral molecule, which contains three reducible groups (aldehydes and double bonds at the 23 and 6,7 positions), is feasible Lis a chemical probe. (c) 2005 Elsevier Inc. All rights reserved.

Micelle-hosted palladium nanoparticles catalyze citral molecule hydrogenation in supercritical carbon dioxide

A new approach of employing metal particles in micelles for the hydrogenation of organic molecules in the presence of fluorinated surfactant and water in supercritical carbon dioxide has very recently been introduced. This is allegedly to deliver many advantages for carrying out catalysis including the use of supercritical carbon dioxide (scCO(2)) as a greener solvent. Following this preliminary account, the present work aims to provide direct visual evidence on the formation of metal microemulsions and to investigate whether metal located in the soft micellar assemblies could affect reaction selectivity. Synthesis of Pd nanoparticles in perfluorohydrocarboxylate anionic micelles in scCO(2) is therefore carried out in a stainless steel batch reactor at 40 degreesC and in a 150 bar CO2/H-2 mixture. Homogeneous dispersion of the microemulsion containing Pd nanoparticles in scCO(2) is observed through a sapphire window reactor at W-0 ratios (molar water-to-surfactant ratios) ranging from 2 to 30. It is also evidenced that the use of micelle assemblies as new metal catalyst nanocarriers could indeed exert a great influence on product selectivity. The hydrogenation of a citral molecule that contains three reducible groups (aldehyde, double bonds at the 2,3-position and the 6,7-position) is studied. An unusually high selectivity toward citronellal (a high regioselectivity toward the reduction of the 2,3-unsaturation) is observed in supercritical carbon dioxide. On the other hand, when the catalysis is carried out in the conventional liquid or vapor phase over the same reaction time, total hydrogenation of the two double bonds is achieved. It is thought that the high kinetic reluctance for double bond hydrogenation of the citral molecule at the hydrophobic end (the 6,7-position) is due to the unique micelle environment that is in close proximity to the metal surface in supercritical carbon dioxide that guides a head-on attack of the molecule toward the core metal particle.

A method of synthesis of silicious inorganic ordered materials (MCM-41-SBA-1) employing polyacrylic acid-C(n)TAB-TEOS nanoassemblies

In this work we describe the synthesis of a variety of MCM-41 type hexagonal and SBA-1 type cubic mesostructures and mesoporous silicious materials employing a novel synthesis concept based on polyacrylic acid (Pac)-C(n)TAB complexes as backbones of the developing structures. The ordered porosity of the solids was established by XRD and TEM techniques. The synthesis concept makes use of Pac-C(n)TAB nanoassemblies as a preformed scaffold, formed by the gradual increase of pH. On this starting matrix the inorganic precursor species SiO2 precipitate via hydrolysis of TEOS under the influence of increasing pH. The molecular weight (MW) of Pac, as well as the length of carbon chain in C,TAB, determine the physical and structural characteristics of the obtained materials. Longer chain surfactants (C(16)TAB) lead to the formation of hexagonal phase, while shorter chain surfactants (C(14)TAB, C(12)TAB) favor the SBA-1 phase. Lower MW of Pac (approximate to2000) leads to better-organized structures compared to higher MW ( 450,000), which leads to worm-like mesostructures. Cell parameters and pore size increase with increasing polyelectrolyte and/or surfactant chain, while at the same time SEM photography reveals that the particle size decreases. Conductivity experiments provide some insight into the proposed self-assembling pathway. (C) 2003 Elsevier Inc. All rights reserved.

Solid supported micellar analysis: some syntheses and characterisations

A synthetic method for chemically tethering organic based surfactant molecules and fluorous surfactant molecules onto a high surface and pore volume silica has been developed. It is shown that heterogenisation of a simple water-soluble ions (i.e. molybdate ion and Co2+) can be accomplished onto these composite materials. They display an excellent activity and selectivity for oxidation of organic molecules in bulk organic solvent or in supercritical CO2. Characterisations indicate that catalysis occurs within the surface supported surfactant assemblies (chemically tethered reversed micelles) in the porous silica structure. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.