Fonts bibliogr??fiques per a l'estudi de l'educaci?? f??sica i l'esport a Catalunya (1856-1975)

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'anarquisme individualista a Espanya 1923-1938

La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938. A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats. La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells. La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme. Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva.

Contributo Biobibliográfico para o estudo do Caminho-de-ferro em Portugal (1856 – 2006)

O trabalho de investigação agora apresentado, consiste num instrumento documental inovador na área específica dos Caminhos-de-ferro, em Portugal – a criação de uma biobibliografia, cumprindo as regras documentais exigidas para a criação de um produto documental, com esta tipologia. Dado que em 2006, se comemoraram os 150 anos do aparecimento em Portugal (1856) dos Caminhos-de-Ferro, revelou-se necessário e oportuno proceder ao levantamento documental sistemático da documentação produzida sobre o assunto, e a partir do mesmo organizar a documentação e informação recolhida, que resulta no trabalho agora apresentado – uma biobibliografia, com 1351 entradas, e índices complementares que permitem a recuperação da documentação constante da mesma, por várias formas de acesso. Para o efeito, procedeu-se a um levantamento exaustivo das Instituições detentoras destes documentos, bem como de Pessoas, que a nível individual se sabia possuírem documentação de interesse para este estudo. Considera-se que este Trabalho de Investigação, será uma fonte de informação de grande importância, para a realização de outros trabalhos de investigação, que venham a ser realizados, funcionando igualmente como um eficaz repositório de informação para os que têm interesses e/ou necessidades de informação específica, nesta área.

La contrarrevolución del virrey Abascal: Lima, 1806-1816 (Estudios)

Durante los años del colapso de la monarquía española, el Virreinato del Perú estuvo gobernado por Fernando de Abascal, quien, en alianza con la élíte de Lima, aplicó una política de represión en términos ideológicos y militares ante cualquier intento separatista o revolucionario, tanto dentro de su jurisdicción virreinal como fuera de ella, entre cuyos territorios vecinos estaban Quito, Chile y Charcas. Asimismo, mediante esta estrategia, el Virreinato de Lima intentó recuperar parte de la influencia perdida en América del Sur como consecuencia de la aplicación de las reformas borbónicas, especialmente durante la segunda mitad del siglo XVIII. El presente artículo pone atención a la respuesta de Lima contra al movimiento insurgente desatado en Quito a partir de 1809.

Lecturas opuestas sobre la necesidad humana y los modelos de desarrollo: hacia una crítica del humanismo de Sen y Max Neef

En la actualidad se confrontan dos grandes corrientes alrededor del tema de la definición de la necesidad: la que define la necesidad humana como un valor relativo que depende de opciones individuales y de las posibilidades que cada persona y su familia tienen para adquirirlas en el mercado (corriente liberal); y la que define la necesidad como un proceso determinante de la vida, cuya realización se constituye de esa manera en un derecho humano inalienable, al que debe accederse bajo una distribución equitativa para todos/as los/as miembros de una sociedad, acceso que debe construirse solidariamente para el máximo bien común (corriente solidaria).

Max Weber in the thought of Edward Shils (1910–1995) and Ernest Gellner (1925–1995): the paradox of two Weberian approaches to the understanding of nations and nationalism?

This article traces the paradoxical impact of Weber's oeuvre on two major scholars of nationalism, Ernest Gellner and Edward Shils. Both these scholars died in 1995, leaving behind a rich corpus of writings on the nation and nationalism, much of which was inspired by Max Weber. The paradox is that although neither scholar accepted Weber's sceptical attitude to the concept of ‘nation’, they both used his other major concepts, such as ‘rationality’, ‘disenchantment’, ‘unintended consequences’, the ‘ethic of responsibility’ and ‘charisma’, in their very analyses of the nation and nationalism. And they both saw, each in his own way, the nation and nationalism as constitutive elements of modern societies. However, the paradox ceases being a paradox if one sees the integration, by Shils and Gellner, of concepts of the nation and of nationalism in the analysis of modernity, as a development of Weber's ideas.

Decadal predictability of regional-scale peak winds over Europe using the Earth System Model of the Max-Planck-Institute for Meteorology

The predictability of high impact weather events on multiple time scales is a crucial issue both in scientific and socio-economic terms. In this study, a statistical-dynamical downscaling (SDD) approach is applied to an ensemble of decadal hindcasts obtained with the Max-Planck-Institute Earth System Model (MPI-ESM) to estimate the decadal predictability of peak wind speeds (as a proxy for gusts) over Europe. Yearly initialized decadal ensemble simulations with ten members are investigated for the period 1979–2005. The SDD approach is trained with COSMO-CLM regional climate model simulations and ERA-Interim reanalysis data and applied to the MPI-ESM hindcasts. The simulations for the period 1990–1993, which was characterized by several windstorm clusters, are analyzed in detail. The anomalies of the 95 % peak wind quantile of the MPI-ESM hindcasts are in line with the positive anomalies in reanalysis data for this period. To evaluate both the skill of the decadal predictability system and the added value of the downscaling approach, quantile verification skill scores are calculated for both the MPI-ESM large-scale wind speeds and the SDD simulated regional peak winds. Skill scores are predominantly positive for the decadal predictability system, with the highest values for short lead times and for (peak) wind speeds equal or above the 75 % quantile. This provides evidence that the analyzed hindcasts and the downscaling technique are suitable for estimating wind and peak wind speeds over Central Europe on decadal time scales. The skill scores for SDD simulated peak winds are slightly lower than those for large-scale wind speeds. This behavior can be largely attributed to the fact that peak winds are a proxy for gusts, and thus have a higher variability than wind speeds. The introduced cost-efficient downscaling technique has the advantage of estimating not only wind speeds but also estimates peak winds (a proxy for gusts) and can be easily applied to large ensemble datasets like operational decadal prediction systems.