Síntesi de nous catecols amb aplicació en materials adhesius bioinspirats

En el nostre grup de recerca i en col·laboració amb el doctor Daniel Ruiz-Molina del Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) d’aquest campus universitari, hem iniciat un projecte que es planteja aconseguir biomimetitzar certes proteïnes adhesives de mol·luscs, l’adherència de les quals es deu a la presència de la funcionalitat catecol. L’objectiu és poder desenvolupar nous materials adhesius basats en aquesta funcionalitat, per tant, és necessari posar a punt protocols sintètics per a l’obtenció de compostos tipus catecol convenientment substituïts. Concretament, en el present treball s’ha aconseguit la síntesi del nou catecol 10, que incorpora en la seva estructura una cadena alquílica acabada en la funcionalitat tiol, amb la finalitat de desenvolupar, més endavant, superfícies o nanopartícules d’or adhesives. En el transcurs d’aquest treball s’ha sintetitzat 4-(6’-mercaptohexil)catecol 10 en una síntesi de tipus convergent l’etapa clau de la qual és una reacció de Wittig entre la sal de fosfoni 11 i l’aldehid 20. La síntesi desenvolupada consta de 9 etapes i s’ha obtingut un rendiment global del 2%.

Nanopartícules metàl·liques estabilitzades en materials híbrids orgànico-inorgànics. Aplicacions en catàlisi

En el present treball de recerca s’ha reproduït la síntesi de nanopartícules de Rh i Ru estabilitzades en el material híbrid orgànico-inorgànic altament fluorat i s’han realitzat estudis de l’activitat catalítica en les reaccions d’hidrogenacions d’arens i hidròlisi de nitrils respectivament. S’han sintetitzat per primera vegada nanopartícules d’Ir i Os estabilitzades per el material. S’ha assajat l’activitat catàlitica de les nanopartícules d’Ir en la reacció d’alquilació d’amines amb alcohols i la de les nanopartícules d’Os en l’oxidació aeròbica de l’alcohol benzílic i de l’estirè. S’ha sintetitzat un nou monòmer, que mitjançant processos sol-gel ha donat lloc a diversos materials híbrids orgànico-inorgànics i s’han sintetitzat nanopartícules d’Au estabilitzades.

Practical signal-to-noise ratio quantification for sensitivity encoding: Application to coronary MR angiography.

Purpose: To develop and evaluate a practical method for the quantification of signal-to-noise ratio (SNR) on coronary MR angiograms (MRA) acquired with parallel imaging.Materials and Methods: To quantify the spatially varying noise due to parallel imaging reconstruction, a new method has been implemented incorporating image data acquisition followed by a fast noise scan during which radio-frequency pulses, cardiac triggering and navigator gating are disabled. The performance of this method was evaluated in a phantom study where SNR measurements were compared with those of a reference standard (multiple repetitions). Subsequently, SNR of myocardium and posterior skeletal muscle was determined on in vivo human coronary MRA.Results: In a phantom, the SNR measured using the proposed method deviated less than 10.1% from the reference method for small geometry factors (<= 2). In vivo, the noise scan for a 10 min coronary MRA acquisition was acquired in 30 s. Higher signal and lower SNR, due to spatially varying noise, were found in myocardium compared with posterior skeletal muscle.Conclusion: SNR quantification based on a fast noise scan is a validated and easy-to-use method when applied to three-dimensional coronary MRA obtained with parallel imaging as long as the geometry factor remains low.

CATMA, a comprehensive genome-scale resource for silencing and transcript profiling of Arabidopsis genes.

BACKGROUND: The Complete Arabidopsis Transcript MicroArray (CATMA) initiative combines the efforts of laboratories in eight European countries 1 to deliver gene-specific sequence tags (GSTs) for the Arabidopsis research community. The CATMA initiative offers the power and flexibility to regularly update the GST collection according to evolving knowledge about the gene repertoire. These GST amplicons can easily be reamplified and shared, subsets can be picked at will to print dedicated arrays, and the GSTs can be cloned and used for other functional studies. This ongoing initiative has already produced approximately 24,000 GSTs that have been made publicly available for spotted microarray printing and RNA interference. RESULTS: GSTs from the CATMA version 2 repertoire (CATMAv2, created in 2002) were mapped onto the gene models from two independent Arabidopsis nuclear genome annotation efforts, TIGR5 and PSB-EuGène, to consolidate a list of genes that were targeted by previously designed CATMA tags. A total of 9,027 gene models were not tagged by any amplified CATMAv2 GST, and 2,533 amplified GSTs were no longer predicted to tag an updated gene model. To validate the efficacy of GST mapping criteria and design rules, the predicted and experimentally observed hybridization characteristics associated to GST features were correlated in transcript profiling datasets obtained with the CATMAv2 microarray, confirming the reliability of this platform. To complete the CATMA repertoire, all 9,027 gene models for which no GST had yet been designed were processed with an adjusted version of the Specific Primer and Amplicon Design Software (SPADS). A total of 5,756 novel GSTs were designed and amplified by PCR from genomic DNA. Together with the pre-existing GST collection, this new addition constitutes the CATMAv3 repertoire. It comprises 30,343 unique amplified sequences that tag 24,202 and 23,009 protein-encoding nuclear gene models in the TAIR6 and EuGène genome annotations, respectively. To cover the remaining untagged genes, we identified 543 additional GSTs using less stringent design criteria and designed 990 sequence tags matching multiple members of gene families (Gene Family Tags or GFTs) to cover any remaining untagged genes. These latter 1,533 features constitute the CATMAv4 addition. CONCLUSION: To update the CATMA GST repertoire, we designed 7,289 additional sequence tags, bringing the total number of tagged TAIR6-annotated Arabidopsis nuclear protein-coding genes to 26,173. This resource is used both for the production of spotted microarrays and the large-scale cloning of hairpin RNA silencing vectors. All information about the resulting updated CATMA repertoire is available through the CATMA database http://www.catma.org.

Epiphyseal fracture of distal humerus in children, treated with bio-absorbable materials: one year follow-up

Introduction: The use of bioabsorbable materials for orthopaedic useand traumatic fracture fixation in children has been poorly investigatedin the litterature and the effects on growing bones seem contradictory.The aim of the study is to compare the clinical and radiological resultsand evolution between bioabsorbable and traditional K-Wires for thetreatment of elbow epiphyseal fractures in children.Method: From jan. 2008 to Dec. 2009 21 children with similar fracturesand age were separated in two groups according to the way of fracturefixation: bioabsorbable K-Wire group and traditional K-Wire group.Follow-up was done at 3, 6 and 12 month post-operatively. Range ofmotion and elbow stability were measured for all patients. Theradiological evolution of the two groups were compared in term ofconsolidation, ossous resorption and radiolucencies. The clinicalresults were compared according to the Mayo Elbow Peformancescore. Controlateral elbow is compared with injured elbow in the twogroups.Results: In the bioabsorbable K-wire group, there were 10 children,including 5 girles and 5 boys with an average age of 9.5 years, rangingfrom 5 to 14 years. They were 7 external condylar fractures and3 epitrochlear fractures. In the traditional K-Wire group there were11 children, 2 girls and 9 boys with an average age of 7.6 years,ranging from 4 to 14 years. There were 10 external condylar fracturesand 1 epitrochlear fracture. At first follow up. The Mayo ElbowPerformance score was 93.8 (85-100 )for the bioabsorbable K-Wiregroup and 95.5 (85-100) for the traditional K-Wire group. In twochildren from the bioabsorbable K-Wire group there were transitoryradiolucencies along the wire tract on the x-ray, without clinicalmanifestation of it.We didn't see any premature closure of growingcartilage.Discussion: There is no significant differencies in term of clinical andradiological outcome between the two groups. The use ofbioabsorbable pins seems to be a good alternative to removabletraditional materials, avoiding a second operation.

Alternation and Cooperation in a Two-party System: Implications for Resource-Based Developing Economies

This paper studies cooperation in a political system dominated by two opportunistic parties competing in a resource-based economy. Since a binding agreement as an external solution might be difficult to enforce due to the close association between the incumbent party and the government, the paper explores the extent to which co-operation between political parties that alternate in office can rely on self-enforcing strategies to provide an internal solution. We show that, for appropriate values of the probability of re-election and the discount factor cooperation in maintaining the value of a state variable is possible, but fragile. Another result is that, in such political framework, debt decisions contain an externality element linked to electoral incentives that creates a bias towards excessive borrowing.

Adaptació i elaboració materials per a alumnat sord

A l'escola Joc de la Bola hi existeix una USEE que atent a alumnat sord des del curs 2007/08. Des dels seus inicis, els professionals de la USEE, juntament amb els tutors/es, han vist la necessitat d'adaptar i elaborar diferents materials, i així facilitar que aquest alumnat participi de les activitats de l'aula ordinària i del centre.

Resource management research in Passive Optical Networks (PON)

Next Generation Access Networks (NGAN) are the new step forward to deliver broadband services and to facilitate the integration of different technologies. It is plausible to assume that, from a technological standpoint, the Future Internet will be composed of long-range high-speed optical networks; a number of wireless networks at the edge; and, in between, several access technologies, among which, the Passive Optical Networks (xPON) are very likely to succeed, due to their simplicity, low-cost, and increased bandwidth. Among the different PON technologies, the Ethernet-PON (EPON) is the most promising alternative to satisfy operator and user needs, due to its cost, flexibility and interoperability with other technologies. One of the most interesting challenges in such technologies relates to the scheduling and allocation of resources in the upstream (shared) channel. The aim of this research project is to study and evaluate current contributions and propose new efficient solutions to address the resource allocation issues in Next Generation EPON (NG-EPON). Key issues in this context are future end-user needs, integrated quality of service (QoS) support and optimized service provisioning for real time and elastic flows. This project will unveil research opportunities, issue recommendations and propose novel mechanisms associated with the convergence within heterogeneous access networks and will thus serve as a basis for long-term research projects in this direction. The project has served as a platform for the generation of new concepts and solutions that were published in national and international conferences, scientific journals and also in book chapter. We expect some more research publications in addition to the ones mentioned to be generated in a few months.

Materials nanocomposits a partir de whiskers de cel•lulosa i matriu polimèrica de cautxú

De acuerdo con los objetivos generales del proyecto y plan de trabajo previsto, para esta anualidad, se obtuvieron fibras y microfibras de celulosa a partir de dos fuentes: celulosa vegetal de pino y eucalipto y celulosa bacterial. Las microfibrillas han sido utilizadas como material de refuerzo para la fabricación de materiales compuestos a partir de caucho natural, policaprolactona y polivinil alcohol. Las muestras se fabricaron mediante la técnica de "casting" en medio acuoso y temperatura ambiente. Las muestras fueron caracterizados en sus propiedades mecánicas, físicas y térmicas. Se observó que, en general, la adición de las microfibrillas de celulosa en las matrices poliméricas provoca una mejora sustancial en las propiedades mecánicas del material en comparación con el polímero sin reforzar. Los resultados pueden resumirse de la siguiente manera: 1.Fabricación de materiales compuestos a base de caucho natural y fibras de celulosa. Se obtuvieron fibras y nanofibras de celulosa que fueron modificadas químicamente y usadas como refuerzo en matriz de caucho. Los resultados mostraron mejora de propiedades mecánicas del material, principalmente en los materiales compuestos reforzados con nanofibras. 2. Obtención de whiskers de celulosa y su utilización como material de refuerzo en una matriz de policaprolactona. Se obtuvieron whiskers de celulosa a partir de pasta blanqueada. La adición en una matriz de policaprolactona produjo materiales compuestos con propiedades mecánicas superiores a la matriz, con buena dispersión de los whiskers. 3. Obtención de fibras de celulosa bacterial y nanofibras de celulosa, aislamiento y utilización sobre una matriz de polivinil alcohol. Se obtuvo celulosa bacterial a partir de la bacteria Gluconacetobacter xylinum. Además se fabricaron nanofibras de celulosa a partir eucalipto blanqueado. La celulosa bacterial como material de refuerzo no produjo importantes mejoras en las propiedades mecánicas de la matriz; en cambio se observaron mejoras destacables con la nanofibra como refuerzo.

Drivers of human resource management competences development in Brazilian multinational subsidiaries: a multilevel research

This article aims to verify the factors associated with the development of human resource management (HRM) competences in foreign subsidiaries of Brazilian multinationals. These competences are essential in that they allow foreign units to adopt HRM practices that are consistent with the countries or markets in which they operate. A multilevel research was conducted, involving headquarters and subsidiaries of major Brazilian companies; the empirical analysis employed hierarchical linear modelling. Despite the recurrent debate on global standardisation versus local adaptation, it was identified that the integration of international HRM policies (addressing simultaneously global guidelines and local response) may stimulate competences development. In addition, interaction in external networks in the host country may enhance the development of HRM competences in the subsidiaries. However, specific cultural factors of the company may inhibit development activity in units abroad.

Estudi del comportament de materials nanoestructurats en el tractament d'aigües contaminades amb arsènic

El SPION (Super Paramagnetic Iron Oxide Nanoparticles) ha estat estudiat com un nou adsorbent per eliminar l’arsènic d’aigües contaminades. Les condicions òptimes de treball es van assolir per un pH de 3,6 i per concentracions inferiors als 100ppm. No es van trobar interferències significatives produïdes pels cations Cu, Ni i Zn en l’adsorció de l’As, sent el fosfat l’anió que més interfereix. Una esponja de cel·lulosa s’ha utilitzat com a suport del SPION, per disminuir les agregacions de les nanopartícules en suspensió i per proporcionar una material adequat per l’adsorció en continu, experiment amb columnes. Així, es va obtenir un augment de la capacitat d’adsorció del SPION per l’As(V), mentre que per l’As(III) continua sent baixa, per tant s’augmenta la selectivitat per l’As(V). Les interferències aniòniques afecten d’igual manera a l’adsorció de l’As(III) i l’As(V) quan l’adsorció és en continu o en discontinu. Els cations metàl·lics no interfereixen en l’adsorció de l’arsènic, a excepció del coure que és adsorbit i porta a la disminució de l’adsorció d’arsènic.

Disseny d’un muntatge experimental per les practiques de Resistència de materials

Degut a l’augment del nombre de classes i d’alumnes en l’Àrea de Mecànica de MedisContinus i Teoria d’Estructures (MMCTE), s’ha fet necessari la reestructuració i ocupació denous espais per la realització de les pràctiques de Resistència de materials.Per tal de realitzar les pràctiques al nou laboratori de Resistència de materials, calredissenyar les pràctiques referents a Allargaments longitudinals en bigues sotmeses acompressió i tracció simple i la referent a la Deformada d’una biga biarticulada amb voladís.El disseny de les noves pràctiques ha de complir les condicions exigides pel client. A més,els muntatges de cada pràctica han d’anar muntats sobre un pòrtic adquirit recientment perl’Àrea de Mecànica de Medis Continus i Teoria d’Estructures (MMCTE) que actuaran debancada. La pràctica relacionada amb Allargaments longitudinals en barres sotmeses a compressió itracció simple consta d’un muntatge experimental (Muntatge 1) i un guió de pràctiques perl’alumnat i professorat docent La pràctica relacionada amb la Deformada d’una biga biarticulada amb voladís consta d’unmuntatge experimental (Muntatge 2) i un guió de pràctiques per l’alumnat i professoratdocent. Les dos pràctiques permeten comparar els valors obtinguts experimentalment de cadamuntatge amb uns resultats teòrics i d’aquesta manera validar l’èxit de cada muntatge

Caracterització de la fibra Henequén per ser utilitzada com a reforç en materials compostos

La generació massiva de residus plàstics constitueix actualment un gravíssim problemamediambiental. Una de les estratègies desenvolupades per pal•liar-lo consisteix en el reciclatge delsresidus plàstics i la seva posterior utilització en diferents aplicacions en sectors com la construcció.La incorporació de reforços en el material reciclat millora les seves propietats mecàniques. Unpossible reforç són les fibres d'origen vegetal o biofibres, que, a més de millorar tècnicament elproducte, presenten avantatges econòmics i ambientals. Les biofibres són un bon competidor contrales fibres reforçants tradicionals com la fibra de vidre ja que presenten un baix cost, baixa densitat i,per tant, bones propietats específiques, menys equip de processament, alta suavitat,biodegradabilitat i són ecològicament sostenibles, ja que es produeixen a partir de recursos naturals.En aquest treball es fan servir fibres provinents de la pinya de Henequén. Aquestes fibres són unsubproducte del procés per a l’obtenció del licor de Henequén i es volen fer servir com a reforç enmaterials compostos.Ja s’han fet estudis sobre la fibra de Henequén que creix a Mèxic. Aquest projecte s’emmarca dinsuna col•laboració entre la Universitat de Girona i la Universitat Cubana de Holguin, per tal d’estudiarla fibra de Henequén que creix a Cuba

A simulation-based algorithm for solving the resource-assignment problem in satellite telecommunication networks

This paper proposes an heuristic for the scheduling of capacity requests and the periodic assignment of radio resources in geostationary (GEO) satellite networks with star topology, using the Demand Assigned Multiple Access (DAMA) protocol in the link layer, and Multi-Frequency Time Division Multiple Access (MF-TDMA) and Adaptive Coding and Modulation (ACM) in the physical layer.