Earth's Changing Land

Entre el 14 i el 18 de març de 1998 es va celebrar a Barcelona la conferència Earth’s Changing Land sota la tutela dels programes internacionals Global Change in Terrestrial Ecosystems (GCTE) i Land Use and Land Cover Change (LUCC). L’objectiu principal de la trobada era presentar les darreres aportacions científiques sobre els efectes presents i previsibles del canvi global sobre els ecosistemes terrestres i la societat. Al mateix temps, es volia afavorir l’establiment de ponts de diàleg entre els professionals implicats en el canvi global

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà , Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà , 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

The Phosphorus Indicators Tool: a simple model of diffuse P loss from agricultural land to water

The Phosphorus Indicators Tool provides a catchment-scale estimation of diffuse phosphorus (P) loss from agricultural land to surface waters using the most appropriate indicators of P loss. The Tool provides a framework that may be applied across the UK to estimate P loss, which is sensitive not only to land use and management but also to environmental factors such as climate, soil type and topography. The model complexity incorporated in the P Indicators Tool has been adapted to the level of detail in the available data and the need to reflect the impact of changes in agriculture. Currently, the Tool runs on an annual timestep and at a 1 km(2) grid scale. We demonstrate that the P Indicators Tool works in principle and that its modular structure provides a means of accounting for P loss from one layer to the next, and ultimately to receiving waters. Trial runs of the Tool suggest that modelled P delivery to water approximates measured water quality records. The transparency of the structure of the P Indicators Tool means that identification of poorly performing coefficients is possible, and further refinements of the Tool can be made to ensure it is better calibrated and subsequently validated against empirical data, as it becomes available.

Phosphorus flux from wetland ditch sediments

The accumulation of phosphorus (P) in the bottom sediment of field drainage ditches poses a threat to the ecology both of the ditch water and downstream water courses. We investigated the amounts, forms and internal loading of sediment-bound P along two drainage ditches that regulate water levels in a basin fen (~ 200 ha) supporting a mixture of restored wetland and drained agricultural fields. Water levels in the Lady's Drove Rhyne are currently managed to enhance the biodiversity of the wetland (Catcott Lows Reserve — an area formerly cultivated for arable crop production); whereas, the East Ditch is managed to drain adjoining land that remains under arable and livestock production. Laboratory-based chemical fractionation schemes were used to characterise the forms and potential mobility of the sediment-bound P, whilst pore-water equilibrators were employed in situ to evaluate the diffusive flux of P through the sediment–water column, and to characterise the corresponding redox conditions. Along both ditches, sediment pore-water profiles indicated conditions ranging from weakly to very reducing conditions with increasing depth, and net fluxes of P from the sediment to overlying water. P flux values ranged from 0.33 to 1.30 mg m− 2 day− 1. Both the degree of P saturation (DPS) of the sediment and NaOH extractable (Fe/Al-bound) P correlated significantly (P < 0.05) with P flux. Both in the wetland and agricultural ditches, by far the highest values for P flux were recorded at sites closest to points of drainage water entry from the corresponding, adjoining land. Although the P flux data were obtained from only a single sampling event, this study highlights the contribution of historical as well as ongoing agricultural land use on the sustained elevated P status of ditch sediments in lowland catchments.

Impact of land cover uncertainties on estimates of biospheric carbon fluxes

Large-scale bottom-up estimates of terrestrial carbon fluxes, whether based on models or inventory, are highly dependent on the assumed land cover. Most current land cover and land cover change maps are based on satellite data and are likely to be so for the foreseeable future. However, these maps show large differences, both at the class level and when transformed into Plant Functional Types (PFTs), and these can lead to large differences in terrestrial CO2 fluxes estimated by Dynamic Vegetation Models. In this study the Sheffield Dynamic Global Vegetation Model is used. We compare PFT maps and the resulting fluxes arising from the use of widely available moderate (1 km) resolution satellite-derived land cover maps (the Global Land Cover 2000 and several MODIS classification schemes), with fluxes calculated using a reference high (25 m) resolution land cover map specific to Great Britain (the Land Cover Map 2000). We demonstrate that uncertainty is introduced into carbon flux calculations by (1) incorrect or uncertain assignment of land cover classes to PFTs; (2) information loss at coarser resolutions; (3) difficulty in discriminating some vegetation types from satellite data. When averaged over Great Britain, modeled CO2 fluxes derived using the different 1 km resolution maps differ from estimates made using the reference map. The ranges of these differences are 254 gC m−2 a−1 in Gross Primary Production (GPP); 133 gC m−2 a−1 in Net Primary Production (NPP); and 43 gC m−2 a−1 in Net Ecosystem Production (NEP). In GPP this accounts for differences of −15.8% to 8.8%. Results for living biomass exhibit a range of 1109 gC m−2. The types of uncertainties due to land cover confusion are likely to be representative of many parts of the world, especially heterogeneous landscapes such as those found in western Europe.

An effective approach for land-cover classification from airborne lidar fused with co-registered data

Airborne lidar provides accurate height information of objects on the earth and has been recognized as a reliable and accurate surveying tool in many applications. In particular, lidar data offer vital and significant features for urban land-cover classification, which is an important task in urban land-use studies. In this article, we present an effective approach in which lidar data fused with its co-registered images (i.e. aerial colour images containing red, green and blue (RGB) bands and near-infrared (NIR) images) and other derived features are used effectively for accurate urban land-cover classification. The proposed approach begins with an initial classification performed by the Dempster–Shafer theory of evidence with a specifically designed basic probability assignment function. It outputs two results, i.e. the initial classification and pseudo-training samples, which are selected automatically according to the combined probability masses. Second, a support vector machine (SVM)-based probability estimator is adopted to compute the class conditional probability (CCP) for each pixel from the pseudo-training samples. Finally, a Markov random field (MRF) model is established to combine spatial contextual information into the classification. In this stage, the initial classification result and the CCP are exploited. An efficient belief propagation (EBP) algorithm is developed to search for the global minimum-energy solution for the maximum a posteriori (MAP)-MRF framework in which three techniques are developed to speed up the standard belief propagation (BP) algorithm. Lidar and its co-registered data acquired by Toposys Falcon II are used in performance tests. The experimental results prove that fusing the height data and optical images is particularly suited for urban land-cover classification. There is no training sample needed in the proposed approach, and the computational cost is relatively low. An average classification accuracy of 93.63% is achieved.

Climate variability and human impact in South America during the last 2000 years: synthesis and perspectives from pollen records

An improved understanding of present-day climate variability and change relies on high-quality data sets from the past 2 millennia. Global efforts to model regional climate modes are in the process of being validated against, and integrated with, records of past vegetation change. For South America, however, the full potential of vegetation records for evaluating and improving climate models has hitherto not been sufficiently acknowledged due to an absence of information on the spatial and temporal coverage of study sites. This paper therefore serves as a guide to high-quality pollen records that capture environmental variability during the last 2 millennia. We identify 60 vegetation (pollen) records from across South America which satisfy geochronological requirements set out for climate modelling, and we discuss their sensitivity to the spatial signature of climate modes throughout the continent. Diverse patterns of vegetation response to climate change are observed, with more similar patterns of change in the lowlands and varying intensity and direction of responses in the highlands. Pollen records display local-scale responses to climate modes; thus, it is necessary to understand how vegetation–climate interactions might diverge under variable settings. We provide a qualitative translation from pollen metrics to climate variables. Additionally, pollen is an excellent indicator of human impact through time. We discuss evidence for human land use in pollen records and provide an overview considered useful for archaeological hypothesis testing and important in distinguishing natural from anthropogenically driven vegetation change. We stress the need for the palynological community to be more familiar with climate variability patterns to correctly attribute the potential causes of observed vegetation dynamics. This manuscript forms part of the wider LOng-Term multi-proxy climate REconstructions and Dynamics in South America – 2k initiative that provides the ideal framework for the integration of the various palaeoclimatic subdisciplines and palaeo-science, thereby jump-starting and fostering multidisciplinary research into environmental change on centennial and millennial timescales.

Struggles over family land? Tree crops, land and labour in Ghana's Brong-Ahafo region

Agricultural land use in much of Brong-Ahafo region, Ghana has been shifting from the production of food crops towards increased cashew nut cultivation in recent years. This article explores everyday, less visible, gendered and generational struggles over family farms in West Africa, based on qualitative, participatory research in a rural community that is becoming increasingly integrated into the global capitalist system. As a tree crop, cashew was regarded as an individual man's property to be passed on to his wife and children rather than to extended family members, which differed from the communal land tenure arrangements governing food crop cultivation. The tendency for land, cash crops and income to be controlled by men, despite women's and young people's significant labour contributions to family farms, and for women to rely on food crop production for their main source of income and for household food security, means that women and girls are more likely to lose out when cashew plantations are expanded to the detriment of land for food crops. Intergenerational tensions emerged when young people felt that their parents and elders were neglecting their views and concerns. The research provides important insights into gendered and generational power relations regarding land access, property rights and intra-household decision-making processes. Greater dialogue between genders and generations may help to tackle unequal power relations and lead to shared decision-making processes that build the resilience of rural communities.

Assessment of agroeconomic indices in polycultures of lettuce, rocket and carrot through uni- and multivariate approaches in semi-arid Brazil

The polyculture among vegetables is an activity that to have good results, needs a proper planning. Although it often requires more labor, has several advantages over monoculture, among them is that polycultures are generally are more productive, provide with productivity of various plant constituents and a more balanced human diet, contribute to economic return, economic and yield stability, social benefits and farmer's direct participation in decision-making. The objective of this study was to evaluate agroeconomic indices of polycultures derived from the combination of two cultivars of lettuce with two cultivars of rocket in two cultures strip-intercropped with carrot cultivar 'Brasilia' through uni-multivariate approaches in semi-arid Brazil. The experimental design used was of randomized complete blocks with five replications and the treatments arranged in a factorial scheme of 2 x 2. The treatments consisted of the combination of two lettuce cultivars (Baba de Verao and Taina) with two rocket cultivars (Cultivada and Folha Larga) in two cultures associated with carrot cv. Brasilia. hi each block were grown plots with two lettuce cultivars and two rocket cultivars, and carrot in sole crop. In each system was determined the lettuce leaf yield, rocket green mass yield and carrot commercial yield. Agrieconomic indices such as operational cost, gross and net income, monetary advantage, rate of return, profit margin, land equivalent ratio and yield efficiency for DEA were used to measure the efficiency of intercropping systems. In the bicropping of lettuce and rocket associated with carrot cv. 'Brasilia', suggests the use of lettuce cultivar 'Taina' combined with rocket cultivars 'Cultivada' or 'Folha Larga'. It was observed significant effect of lettuce cultivars in the evaluation of polycultures of lettuce, carrot and rocket, with strong expression for the lettuce cultivar 'Taina'. Both uni- and multivariate approaches were effective in the discrimination of the best polycultures. (C) 2011 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Candida parapsilosis complex water isolates from a haemodialysis unit: biofilm production and in vitro evaluation of the use of clinical antifungals

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Intercomparison of integrated water vapor estimates from multisensors in the amazonian region

Water vapor is an atmospheric component of major interest in atmospheric science because it affects the energy budget and plays a key role in several atmospheric processes. The Amazonian region is one of the most humid on the planet, and land use change is able to affect the hydrologic cycle in several areas and consequently to generate severe modifications in the global climate. Within this context, accessing the error associated with atmospheric humidity measurement and the validation of the integrated water vapor (IWV) quantification from different techniques is very important in this region. Using data collected during the Radiation, Cloud, and Climate Interactions in Amazonia during the Dry-to-Wet Transition Season (RACCI/DRY-TO-WET), an experiment carried out in southwestern Amazonia in 2002, this paper presents quality analysis of IWV measurements from RS80 radiosondes, a suite of GPS receivers, an Aerosol Robotic Network (AERONET) solar radiometer, and humidity sounding from the Humidity Sounder for Brazil (HSB) aboard the Aqua satellite. When compared to RS80 IWV values, the root-mean-square (RMS) from the AERONET and GPS results are of the order of 2.7 and 3.8 kg m(-2), respectively. The difference generated between IWV from the GPS receiver and RS80 during the daytime was larger than that of the nighttime period because of the combination of the influence of high ionospheric activity during the RACCI experiment and a daytime drier bias from the RS80.

The sustainability of development in Latin America and the Caribbean: challenges and opportunities

Includes bibliography

ENCORE: Enhanced code Galileo receiver for land management applications in Brazil

Taking benefit of the new Galileo ranging signals, the ENCORE (Enhanced Code Galileo Receiver) project aims to develop a low-cost Land Management Application to cover needs of the Brazilian market in terms of geo-referencing and rural/urban cadastre, using a low-cost Enhanced Galileo Code Receiver as baseline. Land management applications require precision and accuracy levels from a few to several decimetres that are under-met with current pseudorange-based receiver and over-met with phase observations. This situation leads either to a waste of resources, or to lack of accuracy. In this project, it is proposed to fill this gap using the new possibilities of the Galileo ranging signals, in particular E5 AltBOC and E1 CBOC. This approach reduces the cost of the end-user solution, helping the rapid penetration of Galileo technology outside Europe. ©2010 IEEE.

Geochemical and ecotoxicological assessment for estuarine surface sediments from Southern Brazil

Sediments from Guaratuba Bay (PR, Brazil), a marine protected area, were collected and evaluated for geochemistry and toxicity. High levels of P and acute toxicity were observed in some samples. Concentrations of Cu, Cd, Pb and Zn were relatively low; however, Cd levels eventually exceeded Threshold Effect Level. Toxicities were associated to nutrients and metals enrichment. Results suggest that impacts are incipient and occur only at specific sites, associated to multiple contamination sources. Despite sediments quality seems to range between good and fair, attention is required to land-use planning around Guaratuba Bay and controlling local pollution sources. © 2013 Elsevier Ltd. All rights reserved.