1000 resultados para Judeus História Até 70
Resumo:
O presente estudo busca compreender os motivos que levam pessoas a optar pela queimadura como forma de autodestruio. Baseados nos depoimentos de duas pacientes, que apesar de apresentarem caractersticas distintas, tm em suas histórias de vida, pontos comuns, que podem ter influenciado na sua deciso. A identificao de perturbaes emocionais ou psquicas nessas pacientes, assinala a importncia da presena de um profissional especializado em Sade Mental na Unidade de Queimados, o qual, proporcione suporte equipe multiprofissional para que esta dispense uma assistncia mais adequada e proporcione ao paciente queimado o apoio necessrio para sua recuperao fsica e mental.
Resumo:
Trata-se de um estudo de natureza qualitativa, cuja autora relata a sua experincia na realizao da tese de Doutorado pelo mtodo de História de Vida. Descreve a abordagem metodolgica, explicitando a tcnica para a coleta e a anlise dos relatos bem como as eventuais dificuldades que possam surgir durante a realizao da pesquisa. Argumenta que esse mtodo possibilita a aproximao entre o pesquisador e os sujeitos. Destaca a necessidade de se incluir a dimenso subjetiva do cuidado na prestao de assistncia clientela.
Resumo:
La leucemia linftica crnica (LLC) est asociada a factores biolgicos como la expresin de la protena ZAP-70 y la expresin aberrante del miR-21. OBJETIVOS: Determinar la expresin de miR-21 en lneas celulares B y en clulas primarias de LLC y su asociacin con la expresin de ZAP-70 en la LLC. MATERIAL Y MTODOS: Anlisis de la expresin de miR-21 en la lnea celular transfectada con ZAP-70 y en clulas de LLC. RESULTADOS: Se observ mayor expresin de miR-21 en las clulas con ZAP-70 tras estimulacin del BCR y una correlacin positiva entre la expresin de miR-21 y la de ZAP-70.
Resumo:
O estudo trata da história da criao e desenvolvimento do programa de ps-graduao na Escola de Enfermagem da Universidade de So Paulo e a participao das primeiras orientadoras, desde a instalao do curso de mestrado em 1973. As fontes de pesquisa foram os documentos e registros existentes na secretaria da Ps-Graduao, publicaes, alm da memria viva de alguns docentes. So apresentadas as transformaes ocorridas como a criao dos cursos de doutorado, o aumento das reas de concentrao e a expanso para outras instituies fora do Estado de So Paulo e a identificao nominal das doutoras pioneiras e as que estas formaram, dando origem segunda gerao de doutores que, por sua vez, formaram mestres e doutores da terceira gerao e assim sucessivamente, constituindo-se em verdadeira rvore genealgica de mestres e doutores.
Resumo:
OBJECTIVES: To describe the occurrence of selected adverse life events in young-old men and women, as well as their perceived psychological consequences. METHODS: In 2005, 1,422 participants in the Lausanne Cohort 65+ study, born in 1934-1938, self-reported whether they experienced any of 26 life events during the preceding year. Most participants (N = 1,309, 92%) completed the geriatric adverse life events scale during a face-to-face interview, by rating the level of stress associated with each event, as well as its impact on their psychological well-being. RESULTS: Overall, 72% of the participants experienced at least one of the 26 events in the preceding year (range 1-9). Disease affecting the respondent (N = 525) or a close relative (N = 276) was most frequent, as well as the death of a friend or non-close relative (N = 274). Women indicated a higher frequency of events (mean 2.1 vs. 1.7 events, P < 0.001), as well as a higher level of stress and a stronger negative impact on well-being than men. In multivariate analyses adjusting for self-rated health, depressive symptoms and comorbidity, female gender remained significantly associated with the level of stress and negative impact on psychological well-being. CONCLUSION: This exploratory study shows that several types of adverse life events frequently occur at age 65-70, with gender differences both in the frequency of reporting and consequences of these events. However, information on this topic is limited and studies based on different populations and designs are needed to better understand the impact of such events.
Resumo:
OBJECTIVE: To investigate the association between fear of falling and gait performance in well-functioning older persons. DESIGN: Survey. SETTING: Community. PARTICIPANTS: Subjects (N=860, aged 65-70y) were a subsample of participants enrolled in a cohort study who underwent gait measurements. INTERVENTIONS: Not applicable. MAIN OUTCOME MEASURES: Fear of falling and its severity were assessed by 2 questions about fear and related activity restriction. Gait performance, including gait variability, was measured using body-fixed sensors. RESULTS: Overall, 29.6% (210/860) of the participants reported fear of falling, with 5.2% (45/860) reporting activity restriction. Fear of falling was associated with reduced gait performance, including increased gait variability. A gradient in gait performance was observed from participants without fear to those reporting fear without activity restriction and those reporting both fear and activity restriction. For instance, stride velocity decreased from 1.15+/-.15 to 1.11+/-.17 to 1.00+/-.19 m/s (P<.001) in participants without fear, with fear but no activity restriction and with fear and activity restriction, respectively. In multivariate analysis, fear of falling with activity restriction remained associated with reduced gait performance, independent of sex, comorbidity, functional status, falls history, and depressive symptoms. CONCLUSIONS: In these well-functioning older people, those reporting fear of falling with activity restriction had reduced gait performance and increased gait variability, independent of health and functional status. These relationships suggest that early interventions targeting fear of falling might potentially help to prevent its adverse consequences on mobility and function in similar populations.
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Article sobre la reivindicaci de la importncia de la histria rural o agrria a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contempornia catalana
Resumo:
O teste do reflexo vermelho parte importante do exame ocular do recm-nascido. Buscou-se investig-lo em recm-nascidos prematuros (RNPT) e sua relao com fatores da história neonatal. Estudo descritivo, exploratrio, quantitativo, realizado numa maternidade pblica, em Fortaleza-CE, em maro, abril e maio de 2004, com 114 RNPTs. Para o registro dos dados, utilizou-se um formulrio prprio e para a realizao do exame, um oftal-moscpio direto. Considerou-se pertinente os seguintes achados da história neonatal: 68% dos RNPTs obtiveram Apgar inferior a sete no primeiro minuto; 112 utilizaram oxigenoterapia e 68, fototerapia. Quanto ao reflexo vermelho, 13 (11%) apresentaram alterao, com associao estatstica significativa entre este e o Apgar no primeiro minuto de vida (p= 0,041). Os achados preocuparam, pois, dez dos 13 RNPTs, com alterao no reflexo vermelho, tinham retinopatia da prematuridade.
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.